dilluns, 3 de novembre del 2008

El diccionari del segle XXI

Els que ens dediquem a la literatura ens dotem d'eines que ens ajuden en la recerca dels mots més escaients per bastir la nostra obra. Poder trobar aquella paraula, expressió o frase feta que enriqueix el nostre escrit i captiva a aquell qui el llegeix és possible gràcies als diccionaris.

Maluradament, poc a poc m'he adonat que el meu registre lingüístic comença a quedar obsolet i va esdevenint anacrònic. Quan escolto la nostra televisió, ràdio o llegeixo la premsa me n'adono que he de canviar l'estil i adoptar aquelles fórmules que s'adaptin més al parlar actual del nostre entorn i del qual els mitjans en són models.

He decidit prendre mesures expeditives per evitar aquesta tendència, i si fins ara emprava com a diccionari de referència el Diccionari Català Valencià Balear d'Alcover-Moll, ara penso substituir-lo per una magna obra que fa poc que disposem els escriptors: el Diccionari Català-Español-Catanyol de Torreforta-Mojado. Veieu-ne alguns exemples:

dret (català)
de pie (español)
de peu (catanyol)

assegut
sentado
sentat

d'esquena
d'espaldas
d'esquenes

tanca
valla
valla

aturat
parado
parat

adonar-se
darse cuenta
donar-se compte

televisió
Tele Circo
Tv3

Amb la incorporació del catanyol m'auguro un gran futur com a columnista del Periòdicu o locutor de TV3.

Ens veiem...

10 comentaris:

Anònim ha dit...

T'has oblidat del:

S'ha de fer...
Hay que hacer...
Ni ha que fer...

Anònim ha dit...

Ja em comformaria que s'utilitzes la tercera forma!

Anònim ha dit...

Des deluegu que això és rissar el rissu. Lus de sempre aneu perdent el temps amb aquestes tunteries quan lo important és la comunicació i entendre´s amb els demés. El català té que ser lo que se parla al carrer i no en un laboratori. ! Quina manera de perdre el temps !.

José Luis Tubau Boadella

Anònim ha dit...

Quanta raó que tens José Luís,perque amí loque m'encanta es anar al gimnàs i que ens puguem entendre amb la gent d'alli, ossigui que tot fent peses, pugui dir que em fan mal els hombrus , les munyeques,i que si demà tinc moltes agulletes dons, bueno, que potser no vindré.(com per exemple). Vale?

Anònim ha dit...

Lo del primer anònim,es com:
He de comprar.
Tengo que comprar.
Tinc de comprar,
per exemple.

Anònim ha dit...

Uf! potser no ho sabeu, però un gran mestre del catanyol, es l'Andreu Bonafont !

Anònim ha dit...

Aquest desgraciat del Kosé Luis és el típic català que menysprea el seu idioma matern però, això si, considera que l´espanyol ha de regir-se per les estrictes normes de la Real Academia de la Lengua; ni un dièresi de menys.
Com diu aquest darrer post a la Buenafuente: puntada de peu al català a TV3 i espanyol impecable de Real Academia a la Sexta.
Viva España, coño!!!!!!!

Anònim ha dit...

Poble armat. Poble respectat.

Anònim ha dit...

Abans catanyol que espanyol, si més no, és una via cap a la inevitable espanyolització de Catalunya.

Anònim ha dit...

Si se'm permet, faria alguns afegitons al catanyol:

Fa olor de...
Huele a...
Olora a...

Té gust de...
Sabe a...
Sap a...

Aprofitant aquestes dates:

Nit de Ndal
Nochebuena
Nitbona

Cap d'any
Nochevieja
Nitvella

I fent un símil futbolístic, tot i que em consta que en Martell no n'és massa seguidor:

Barça
Real Madriz
Espanyol

També voldria aprofitar l'avinentesa per formular una qüestió al respectable: el catanyol es podria considerar cosí germà del montillà, a l'ensems?