divendres, 29 d’agost de 2008

Reus, segona ciutat de Catalunya

Com que em començo a fer gran i els anys no perdonen, he hagut demanar hora al meu metge de capçalera i a l'Hospital de Sant Joan. Com que no m'agrada fer cues, ni donar negoci als operadors telefònics mitjançant les trucades al 902 he pensat en fer-ho mitjançant internet. En el primer cas he visitat un lloc web de la Marina Geli: http://www.gencat.net/ics/usuaris/visites.htm , i sense cap problema he pogut demanar hora, fins i tot he pogut canviar la que inicialment m'oferien. Aleshores he pensat que si a nivell de tot Catalunya es pot demanar hora (hi ha mes de 7,5 milions de potencials usuaris, i va creixent...) per demanar hora a l'Hospital de Sant Joan de Reus, la cosa seria la mar de senzilla tenint en compte el reconegut prestigi de què gaudeix l'empresa que el gestiona de manera tan eficaç. Aleshores tot clikant al seu web m'ha sortit el missatge: Web provisionalment fora de servei per tasques de manteniment. A fer cua toca!!!

Si Don Pau Font de Rubinat aixequés el cap veuria amb satisfacció que Reus encara és la segona ciutat de Catalunya (l'única diferència es que ara ho és per la cua). Per cert la primera (també per la cua) és Tarragona que tenen un pàrking tan intel·ligent que molt probablement hagi realitzat els seus estudis primaris i secundaris en un col·legi tan reputat com el Turó.
Encapçala aquest post l'ex-libris de Pau Font de Rubinat, noteu que hi diu "Visca Catalunya Lliure" (foto obtinguda de la web de la GREC).

dimecres, 27 d’agost de 2008

A la Mussara hi ha la solució!


Acabo d'escoltar amb atenció a l'espai "Expedient G" (el Matí d'Estiu deCatalunya Ràdio) un informe que m'ha deixat el cos ple de calfreds. Resulta que al poble de La Mussara hi passen fets excepcionals... La Mussara ha estat un lloc molt freqüentat durant tota la meva vida, hi he fet moltes excursions per tot el seu antic terme. Fins i tot hi he dormit més d'un cop o se m'hi ha fet fosc en alguna excursió que s'ha allargat més del compte. Sense saber-ho m'estava passejant per un indret paranormal i enigmàtic: Es veu que allí hi ha una porta a un univers paral·lel i qui hi entra no en torna mai més. (S'hi deu estar força bé!). Misterioses desaparicions així ho acrediten. Sembla ser que la mateixa Guardia Sivil d'España té una colla d'expedients sense resoldre d'aquests fets inexplicables que allí s'hi han experimentat.

Una vegada recuperat de la forta impressió d'aquesta notícia, he pensat que potser podríem trobar una utilitat a aquests fenòmens indesxifrables: Penso presentar una instància a "l'OAC" de l'Ajuntament de Vilapana demanant que munti un petit palau de congressos i convencions al vell poble de La Mussara i que tot seguit l'ofereixi per un mòdic preu al Partido de los Ciudadanos i al Partido Populart de Cataluña per què hi facin algun congrés, conferència política o assemblea general. Amb una mica de sort potser ells tindran el privilegi de ser els primers polítics del món que visitaran aquest univers paral·lel del qual no es retorna i allí podran gaudir i construir el seu "projecte" sense cap mena d'oposició.

I vosaltres, qui portaríeu a la Mussara?

Finalment us ofereixo una breu bibliografia sobre La Mussara que dividiriaen dos grans blocs. Fins ara només havia llegit els del primer (els que tinc a casa, interessantíssims i del tot recomanables):

Bibliografia científica en català:

AGUSTENCH i BONET, Anton
"Records de la Mussara" Ed. Pragma. Reus 2005

AMIGÓ i ANGLÈS, Ramon
"Els topònims del terme municipal i del poble de La Mussara". Institut d'Estudis Tarraconenses (1963)
"La Mussara, un vell afecte. Notícies històriques disperses". Ed. Pragma.Reus 2006


a partir d'ara hauré de completar els meus coneixements amb un segon bloc:

Bibliografia paranormal en español:
http://appg-appg1970.blogspot.com/2008/03/la-mussara.html
http://www.mundoparapsicologico.com/1052-A_LaMussara
http://enigma900.blogspot.com/2007/04/otro-pueblo-con-misterio-la-mussara.html
JIMENEZ, Iker. "Quarto Milenio". La Quatro TV. Madrit



La foto penjada és una vista de la Mussara el 10 d'agost de 1930 i fou feta pel fotògraf reusenc Josep Prunera i Sedó.

dilluns, 18 d’agost de 2008

Repte intel·lectual

Sovint els nostres veïns de ponent ens retreuen que el nostre tarannà té un horitzó reduït, que som estrets de mires, tancats i que sempre ens mirem el melic. No m'agrada ser així i vull evitar-ho, tot tenint una visió global, oberta i activa del món que ens envolta. A l'hora d'assolir aquesta fita m'he preguntat com podia fer-ho: inicialment vaig pensar en llegir premsa internacional: International Herald Tribune, Frankfurter Algemeine Zeitung, Le Monde Diplomatique, Corriere della Sera, el Norte de Castilla... Aquesta selecció era acceptable, però no m'acabava de fer el pes. Aleshores casualment, un migdia tot fent zapping, vaig trobar la solució, em va sortir la televisió pública española (n'hi diuen la 1, tot i que a mi em surt a la 9) i un programa amb un valor afegit gens menyspreable: "Corason de Verano" (perdoneu el meu espanyol). El seu contingut de ben segur que em podria ajudar a trobar aquesta visió global que tan ens manca. L'espai en qüestió s'encetava amb la notícia que l'hereu del tron búlgar, i cosinet del nostre monarca i sobirà, ha patit un accident de trànsit a Madrid i del qual sortosament es recupera favorablement. Les imatges, colpidores, parlaven per si soles.

Tot seguit, i amb un intent lloable d'alleugerir el dramatisme de l'anterior notícia, van encetar un concurs de coneixements del món i cultura general. El concurs era un repte per l'audiència, us transcriure la pregunta que més o menys deia: "Como se llama un famoso cantante español, para el que la vida sigue igual i su hiko se llama Enrique Iglesias??" (insisteixo en demanar-vos perdó pel meu español). Per a poder respondre aquest repte intel·lectual, oferien un telèfon 800. Vaig trucar-hi ja que pensava que sabia la resposta, l'espera fou llarga, però a la fi vaig poder donar la meva resposta: Alekandro Sainz. Pensava que havia guanyat el premi, no va ser així. Un altre cop serà... Al cap d'una estona, però, em van trucar del Banesto per dir-me que tenia un descobert de cinc-centes mil nou-centes divuit pessetes (al Banesto van en pessetes per mantenir la identitat pàtria) . No entenc res...


Per si necessiteu més informació de la impactant notícia que he esmentat més amunt, us annexo aquest link a un diari digital europeu de reputada solvència:
http://www.libertaddigital.com/sociedad/herido-muy-grave-kardam-de-bulgaria-en-un-accidente-de-trafico-en-la-a-1-1276336594/

divendres, 8 d’agost de 2008

Avui la llenya es reparteix a casa


Llegeixo astorat al Punt de dijous la notícia titulada: "El govern planifica un barri de 25.000 habitants entre Constantí i les Gavarres". M'he quedat de pedra: això és trinxar encara més el nostre dissortat territori. Que no n'han tingut prou amb el desastre de l'àrea metropolitana de Barcelona que volen exportar el seu col·lapsat model a les nostres terres? Ara entenc perquè posen les noves estacions de tren lluny de les ciutats, per fer-ne de noves!!! I això ho fa un govern que s'autoanomena progressista, d'esquerres i verd!!!! Ah, la nova ciutat ara planejada figurava en algun programa electoral?


Sovint des d'aquest blog es pentina als espanyols però també cal no oblidar que la decadència accelerada que pateix a hores d'ara Catalunya també es deu a què "gaudeix" d'una classe política mediocre, sectària i egoista, tant la que ara mateix està governant com la que ho va fer des de 1980 fins 2003.

Perdoneu el to que avui he donat a aquest post, m'agrada més enfotre'm del mort i del qui el vetlla, però és que aquesta colla de torracollons m'han fet emprenyar.





dimecres, 6 d’agost de 2008

Volem el retorn dels papers A Salamanca!

Tot i que ja fa temps que s'ha iniciat un lent procés de retorn d'alguns dels papers espoliats pels espanyols durant la seva reinvasió de Catalunya el 1939, m'ha sobtat que la gent de Salamanca i voltants persisteixi de manera tan perseverant en la seva voluntat de no voler-los tornar. Primer pensava que es devia a una reacció visceral per no tornar allò que havien obtingut en "justo derecho de conquista", però anava ben errat... Els salmantins, i molts espanyols, aprofiten les seves estones de lleure per arribar-se fins l'Arxiu i allí tenen l'oportunitat d'aprendre a llegir el català mitjançant la lectura d'antics documents de la Generalitat Republicana o altres documents escrits en bell llemosí. Gràcies a aquesta erudita pràctica, l'expresident español Kose Mari Aznar ha après català i ja fa anys que el parla íntimament amb la Sra. Botella. Una altra prova de tot plegat segur que molts de vosaltres ja l'heu comprovat en persona: si mai heu viatjat de forma organitzada per alguna contrada exòtica amb espanyols, quan senten que parleu en català entre vosaltres, us demanen amb insistència que seguiu parlant-lo davant d'ells ja que així perfeccionen el que han après llegint els documents de l'arxiu. Els agrada sentir-nos parlar en català!!!

Per tot això crec que cal aturar el procés de devolució cap a Catalunya i retornar tot el que ja ha arribat de Salamanca i afegir-hi, de propina, la col·lecció complerta d'"El Mercadal". Potser d'aquesta manera podrem aplacar el seu, més que justificat, enuig.

diumenge, 3 d’agost de 2008

I mira que n'arriben a ser d'eixerits els españols!!!

La reacció que ha provocat a molts espanyols la publicació d'un post en un blog publicat des de la veïna localitat de Torredembarra: amenaces de mort, querelles criminals, trucades intimidatòries m'ha fet qüestionar el tarannà del meu propi blog on alguna vegada he gosat posar en dubte les maneres de fer dels nostres veïns de ponent. Aquesta reflexió ha arribat a bon port i m'he adonat que són molt més eixerits del que mai podríem haver sospitat!!. En conseqüència, penso canviar el nom del meu blog, a partir d'ara es dirà "España, què hermosa eres!" i el seu contingut buscarà totes aquelles coses que han fet de la nostra metròpoli un referent mundial. En propers posts que aniré penjant us faré veure la immensa sort que hem tingut els catalans de poder ser administrats per una nació tan gran com l'española. Serveixi doncs aquest humil blog com a testimoni d'agraïment i admiració...