divendres, 26 de setembre de 2008

Marketing comparat i Teleimmersió Lingüística

A moltes botigues del pais, quan entra un possible client, el botiguer fa mans i mànigues per captivar-lo i poder materialitzar la venda. Si el client parla espanyol, el botiguer, ni que sigui de la crosta o ceballut, li parla en un espanyol més excels que el que parlava Nebrija, i si el client li demana que li llepi el perineu, el botiguer, sol·licit, atén els desitjos orals del visitant del seu establiment. Amb aquestes estratègies comercials van venent, sense gaires alegries i fent la viu viu. Molts ja comencen a patir els efectes devastadors de la crisi.

En canvi les empreses espanyoles que es dediquen al telemàrketing telefònic, et truquen directament a casa, justament en el precís moment en què hom dina, sopa, fa la migdiada, o té relacions concupiscents amb la/el partenaire. No cal dir que l'operador que truca, no entén el català i t'exigeix que si li vols comprar allò que t'està oferint li parlis en espanyol. Amb aquesta tècnica comercial, aquestes empreses espanyoles venen i obtenen beneficis milionaris i, ni que hi hagi crisi, el negoci va a tot gas.

Admirat per un màrqueting tan innovador, ja fa temps que els dono suport material i quan em truquen per vendre'm una adsl, un banc, gas o electra, els dic "un moment si us plau" i tot seguit poso l'auricular telefònic davant la ràdio o la televisió i obsequio al teleoperador amb l'audició d'algun programa de Catalunya Ràdio, TV3, Canal 33 (sobretot si fan un documental del Serengueti africà) o la Tele de Reus. Els faig Teleimmersió Lingüística. Al cap d'un temps prudencial penjo el telèfon per deixar la línia lliure i poder rebre una nova oferta. Crec que si tots els fem aquest suport, els teleoperadors acabaran aprenent el català i les empreses espanyoles podran obrir mercat en el reduït sector ceballut del mercat català, sempre tan tancat i intransigent.

dilluns, 22 de setembre de 2008

Per festes, pastís!!!

Des que el segle XVIII el Sr. Montesquiu establí la seva famosa teoria de la divisió del poder polític en tres: el legislatiu, l'executiu i el judicial. La majoria de sistemes polítics actuals l'han adaptat en la seva estructura. Permeteu-me un petit repàs d'aquesta divisió de poders que tenim al Regne del qual en som súbdits i que faci especial esment al poder judicial, massa sovint poc conegut. Segur que tots coneixeu el cap del poder legislatiu, el Sr. Bono o el cap del poder executiu Sr. Rodríguez, però quants de vosaltres sabeu qui és el cap del poder judicial? Doncs bé avui mateix el kefe i el segon del "Conseko General del Poder Kudicial" (CGPJ) del reino han estat proposats amb el consens dels partits metropolitans (PP i PSOE). El primer ha estat fins ara jutge de l'Audiensia Nasional i el segon Conseller de Justicia de la Generalidad de la Comunidad Valenciana. Com són dies de festa major a molts pobles i ciutats ambdós partits també hi han volgut participar tot repartint-se el pastís.

És públic i notori que el CGPJ esmentat, com a màxim òrgan que és, es caracteritza per mantenir una postura independent, basada en l'aplicació de les normes en què s'estructura l'ordenament jurídic español i els principis orientadors del Dret. Interessat com estic per la tasca feta per l'ens, he buscat per la premsa digital española i he trobat un petit exemple del seu treball de control jurídic. En llegir-les entendreu el per què les aportacions que fa sovint esdevenen referent en els més prestigiosos fòrums internacionals d'estudiosos de la matèria:

18-09-08: El CGPJ perdona la multa de 309€ que havia imposat el mateix CGJP el passat més de maig, a una jutgessa per negar-se a realitzar casaments entre parelles homosexuals.

10-09-08: EL CGPJ multa a un jutge de Toledo per 5000€ per la seva mala olor corporal i dictar sentències mentre orinava.

És evident que n'hi ha molts més exemples, però serveixin aquests dos darrers com un petit gra de sorra per donar a conèixer la tasca i el funcionament d'aquest gran desconegut que és el Poder Judicial.

font:
http://www.20minutos.es/noticia/412927/0/cgpj/bodas/gay/
http://www.20minutos.es/noticia/410843/0/multa/juez/funcionarios/

dilluns, 15 de setembre de 2008

Comentaris erudits i enriquidors

Quan fa pocs mesos vaig iniciar aquest blog, mai hauria sospitat que en poc temps seria visitat des d'indrets llunyans i gairebé inverosímils. He pogut comprovar que el blog ha estat llegit a llocs com la Xina o l'Aràbia Saudita (aprofito per postular-me per si algun xeic àrab magnat del petroli vol encarregar-me que li faci un blog personal, faig un bon preu...). De totes formes el país estranger d'on més visites ha gaudit aquest blog ha estat la veïna España. No només han llegit els escrits publicats sinó que hi han aportat constructius comentaris.

Aquests comentaris, sovint escrits amb una prosa que recorda la subtilesa de la d'Azorín, aporten una visió erudita i enriquidora, amb nous elements per bastir un nou model de diàleg entre Catalunya i España. Si els llegiu atentament trobareu un sòlid argumentari on es pot trobar ben clarament el punt de vista de molts espanyols envers Catalunya.

dimarts, 9 de setembre de 2008

La nostra primera autoritat es mereix un edifici més noble


Normalment les seus dels centres de poder d'una ciutat, nació o estat són edificis nobles, sovint monumentals, on la seva majestuositat arquitectònica enfatitza, encara més, la dignitat de la institució que allotja. La Moncloa, the White House, el Quirinal o el Kremlin en serien un exemple. A Reus, però, hi ha una anomalia ja que la nostra primera autoritat local està allotjada des de ja fa molt anys en un edifici, que tot i ser bastant gran i ben ubicat, és rònec i d'un estil arquitectònic anodí. Per postres mentre una autoritat menor i subsidiària ocupa un edifici històric com el número 1 de la Plaça del Mercadal, la Primera Autoritat de la Ciutat, representant del poder colonial suprem, s'allotja en un vell edifici del Passeig Mata. Paral·lelament el segon poder colonial, la kusticia española, també s'ubica en un edifici perifèric, mal posat al costat del Pryca!!!. Es comprensible que els malfactors, narcotraficants, alcaldes i altres elements del món de l'hampa hagin d'anar a declarar en instal·lacions així però no és de rebut que los Sres. Kueses i Makistrados tinguin el seu despatx en un lloc amb tan poca "hidalguia".

És per això que proposo que sigui requisat l'actual edifici de l'Ajuntamentde Reus per ubicar-hi les instal·lacions de la Guardia Sivil d'España a Reus així com la Casa Navàs també ho sigui per instal·lar els despatxos de los Sres. Kueses i Makistrados de Reus. D'aquesta manera el proper dia 12 d'octubre es podrà celebrar la tradicional recepció que ofereix la "Benemerita" en un marc ben digne. Conseqüentment, no cal dir que la Plaça també haurà de recuperar el seu tradicional nom de Plaza d'Epaña.


Post dedicat a l'Alcalde de Montblanc.
foto Plaça d' Epaña www.grec.cat

dijous, 4 de setembre de 2008

Ornitologia popular










El prestigiós crític Ferran Monegal té un canari flauta (Papitu) que l'assessora a l'hora de realitzar la seva crítica televisiva. Jo no en sóc menys i tinc un periquito, el moixonet cada dia em desperta. L'única pega és que ho fa tot cridant "Viva el Real Club Deportivo Español".




Com que l'arenga no m'acaba de fer el pes, he decidit vendre'l. Pensava que la millor opció seria la de publicar un anunci en algun diari amb sensibilitat ornitològica contrastada (més concretament amant de les gavines), escrit en algun idioma que compti amb centenars de milions de parlants i ben vinculat a l'Opus. No hi havia dubte, el posaria al " Diario Español de Tarragona", el tarannà del diari feia joc amb el del meu periquito i això en podria facilitar una venda ràpida. En trucar per ssabentar-me del preu de l'anunci vaig dir a l'operadora: "Bon dia, és el Diario Español?" i l'operadora em va respondre, sensiblement enutjada, "No señort, esto és el Diari de Tarragona!". La resposta em va desconcertar. Fa molts anys que no llegeixo aquest mitjà i potser havia canviat de llengua, tarannà i contingut. Potser ara s'editava en català i la seva línia editorial defensava clarament les necessitats del seu àmbit territorial amb un punt de vista independent, català i progressista? Tot seguit vaig anar a la Biblioteca (així m'estalvio un euro) a veure si confirmava el dubte. En fullejar-lo vaig veure que no, que el seu contingut no diferia gaire d'aquell Diario Español de la Prensa del Movimiento que recordava.

En aquest cas el Raimon no l'ha encertada ja que han perdut els seus orígens però conserven íntegra la seva identitat !!!



A la foto el meu periquito conversant distesament amb un company seu sobre les propostes del president español Rodríguez en matéria del nou finançament de Catalunya. (http://www.animalots.com/)