divendres, 31 de desembre de 2010

La revenja és un plat que es menja fred


Quan viatjant per l'Europa civilitzada arriba l'hora de triar un local on menjar o prendre alguna cosa, m'he fixat bàsicament amb la seva carta de menús i el seu preu abans de decidir si hi entrava o no. D'aquesta manera, i entre una llarga llista d'indrets, ara mateix em ve a la memòria d'haver gaudit d'uns ¨pennes al dente" assaborits a la Via Martello del Trastevere romà, d'un deliciós "roast beef" a la londinenca Knigtsbridge Road o d'una escumosa "Murphy's" en un tradicional Pub de Grafton Street, al centre de Dublin, en absència total del fum del tabac.

La cosa canvia radicalment quan em passejo per España i les seves colònies espoliades on, a més de tenir en compte les variables anteriorment esmentades, he d'afegir la corresponent a si a l'establiment es pot fumar o no. I com que els llocs on fins ara NO permetien fumar es podien comptar amb els dits de la mà del Sr. James Hook (1), m'havia de fer fotre i menjar-me un exquisit plat de mandongo amb la flaire del Ducados del quillo de la taula del costat i del Winston de la pija de la del darrera.

A la fi ha arribat l'hora de la revenja i els papers s'intercanviaran. A partir d'aquest diumenge aniré sovint a gaudir d'un bon Masclet de Reus (2) als establiments cèntrics de la Ciutat impol·luts de fum i on fins ara semblava que hi haguessin obert un munt de pots de boira artificial dels que posaven a "Aplauso" mentre actuaven els mítics Boney M (ACS) (3).

De totes maneres com que sóc un home previsor ja tinc a punt tots aquests bolígrafs de la fotografia de dalt per tal de poder omplir els llibres de reclamacions d'aquells establiments on s'incompleixi la nova normativa.

Un bon any 2011 a tothom llevat dels españols i botiflers a qui el Borbó ja s'ha encarregat de desitjar-los-hi.

(1) James Hook, conegut també com a "Capità Garfi".
(2) Masclet de Reus, cocktail fet mitjançant la barreja de Vermut Miró i Plim (fantasia de fruites).
(3) ACS, acrònim de "Al Cel Sigui".

dimecres, 22 de desembre de 2010

Oportunitat de negoci

Diuen que les millors oportunitats es troben en moments en què les coses van maldades. Des de ja fa uns mesos que em tomba pel cap un negoci amb molt de futur on de ben segur hi puc fer la primera pela.

El producte que vull llençar al mercat té un segment de mercat potencial que pot arribar als deu milions de persones, el consumidor és fidel, alhora poc exigent, mancat de qualsevol sentit crític, i cada cop té més incentius que propicien la seva demanda. Les perspectives de consum de cara al futur a curt, mig i llarg termini són immillobles. No tenim cap mena de competència ja que el mercat exterior no té necessitat de consumir-lo i per tant tampoc en fabrica. A partir de demà comercialitzaré VASELINA per tots els Països Catalans , de ben segur que me la prendran de les mans.

Ah! i com agraïment pel seu ajut impagable enviaré sengles paneres de Nadal als magistrados del Tribunal Supremo de España i del Tribunal Constitucional Español.

Cada cop tinc més clar que som una merda i tenim el que ens mereixem, els españols ho saben molt bé i ho aprofiten...

dissabte, 18 de desembre de 2010

Esgarrifança


Acabo de veure al TN de la televisió autonòmica la notícia de la inauguració del tram del TGV, AVE pels españols, entre Madrid i Valencia (noteu que no accentuo aquest darrer mot).

En el comboi inaugural hi ha viatjat tota una munió de prohoms españols, entre els quals destaco els següents dignataris: SM Juan Carlos de Borbón, SM Sofía de Grease, el Presidente del Gobierno Español Sr. Rodríguez, el Ministro de Fomento Español Pepinho Blanco, el Presidente Nacional del Partido Polular Sr. Mariano Rajoy, el Presidente de la Comunidad Valenciana Sr. Francisco Camps, l'alcaldesa de Valencia Doña Rita Barberá, el alcalde de Madrid Sr. Ruiz-Gallardon, la presidenta de la Comunidad de Madrid Doña Espe Aguirre, l'ex minisitro i ex-presidente de la Comunidad Valenciana Sr. Zaplana i la ex-ministra de Fomento Doña Margarita Alvarez.

He tingut una esgarrifança en pensar què hauria pogut passar si el tren hagués descarrilat al seu pas pel viaducte que creua per damunt del pintoresc pantà de Conteras i els vagons s'haguessin precipitat a les seves fondes i gèlides aigües.

divendres, 17 de desembre de 2010

Herois gens quotidians


La imminent estrena de la pel·lícula Bruc dedicada al xicot d'aquella bonica vila del Montserratí, el qual tot sol i nomès tocant el tambor va vèncer l'exèrcit invasor francès, m'ha fet adonar que el nostre País ha oblidat sovint a alguns dels seus herois més grans:

- Cristòfor Colom, algun envejós encara té la gosadia de negar la seva indubtable catalanitat. Gràcies al seus heroics viatges i a que va confondre el Carib amb les Illes Moluques, la Corona Castellana (posteriorment Española) va començar a bastir el seu imperi arreu del món. A hores d'ara, d'aquell vast reialme només en resten algunes colònies a la perifèria de la Península Ibèrica i uns petits arxipèlags propers.

- El Tambor del Bruc, que com hem dit al començament, el coratge d'aquest valent minyó va derrotar tot un exèrcit napoleònic permetent que l'Estat Español pogués seguir present a les terres Catalanes dos-cents anys més pel cap baix.

- Joan Manuel Serrat, el nen del Poble Sec, injustament oblidat fins avui. La Universitat Ramon Llull ha començat a fer justícia a aquest cantant tan silenciat i l'acaba de nomenar Doctor Honoris Causa en reconeixement a la seva "contribució en la defensa i difusió del català" motivada sens dubte pels 16 anys que l'intèrpret s'ha passat sense publicar res en aquesta llengua.

Vull concloure aquest post reconeixent públicament la tasca d'aquests herois la tasca dels quals ha contribuït sense cap mena de dubte a què Catalunya sigui el que és a hores d'ara...


foto: Monument a Cristòfor Colom a Barcelona, si l'intrèpid almirall s'haguès posat el dit en un altre lloc la història hauria anat sensiblement diferent.