dilluns, 31 de gener de 2011

Rivalitat franco-alemanya

Quan el 1870 va esclatar la Guerra Franco-Prussiana va començar a Catalunya un intens i apassionat debat entre els francòfils i germanòfils. Aquesta rivalitat encara va augmentar més el 1914 amb l'esclat de la Guerra Europea (I Guerra Mundial) i més tard el 1939 amb la II Guerra Mundial. Sortosament a partir de 1945 la pau arriba entre ambdós països i la rivalitat ja no és per qüestions bèl·liques sinó que esdevé en termes d'influència econòmica, comercial o industrial.

Qui subscriu aquest article sempre ha sentit alhora una certa admiració pels dos països esmentats, motivada sens dubte pel fet que els españols no poden resistir cap mena de comparació amb aquests. Alhora, però, tampoc oblida uns greuges molt importants que hem patit els catalans a causa dels dos estats europeus: Els alemanys van reprimir i perseguir a molts exiliats republicans catalans fins al punt de lliurar als españols al President Companys per tal que aquests l'executessin. I, per la seva banda, els francesos han aplicat una decidida política de genocidi cultural i nacional a la Catalunya Nord administrada per ells des del Tractat dels Pirineus. Podríem dir que fins ara la balança estava equilibrada tant en pros com en contres entre uns i els altres.

Ara us mostro el motiu que finalment m'ha fet decantar la balança de les meves preferències envers els Teutons:


A l'hora de practicar idiomes m'agrada fer-ho quan en tingui ganes i em vingui de gust i no pas quan hagi d'anar a comprar un cargol per subjectar la tapa del wàter que balla.

10 comentaris:

Josep ha dit...

Bona reflexió. Els alemanys són federals i toleren millor la diferència.

En tot cas, els sòrabs haurien de dir la seua.

Clidice ha dit...

Uns motius excel·lents que subscric, no cal dir :)

Sergi ha dit...

D'acord, però no era Air Berlin els que negaven tota evidència de l'holocaust, ai perdó, del català volia dir, als seus avions?

El porquet ha dit...

A mi els alemanys em van guanyar amb Boris Becker.

Ricard d'A i D. de L ha dit...

Com a client eventual del Lidl també coincideixo amb el teu argument tot i que invents com el Decathlon també són força bons. De fet els espanyols, crec, no han aconseguit implantar empreses com aquestes a Europa i això és força significatiu.

exblocaire ha dit...

Alemanys? Que sembrin sal a les pataques de els seves dones.
La meitat de la meva família és alemanya i semblaria que hauria de tenir apreci cap aquell país, doncs no.
I

xavi ha dit...

Això i l'Oktoberfest, no hi ha color...potser hi faré cap aquest cap de setmana, a veure si tinc sort i no és conya :D

maria ha dit...

Completament d'acord amb vostè.

Albert B. i R. ha dit...

El genocidi cultural perpetrat contra el català té com a conseqüència que, ara mateix, prefereixi els alemanys abans que els francesos. El comentari del Sergi, però, fa moure una mica la balança.

Plotí ha dit...

Home, penso que fets puntuals i personals com l'actitud del quefe d'Air Berlin no poden desmerèixer tot un país. Jo, personalment, els admiro perquè van poder reunificar-se, malgrat tots els impediments econòmics i culturals existents. Els territoris de parla catalana en podríem extreure algun ensenyament.
Però també cal recordar el genocidi, com bé diu el Sr. Martell, que ambdós països han perpetrat i que els españols, mals imitadors, no han sabut ni copiar (per sort per a nosaltres!).