dijous, 25 d’agost de 2011

Turisme Interior any 2066


Fins ara a l'hora de triar la destinació de les meves vacances he valorat la bellesa paissatgística de l'indret, que disposi d'una àmplia oferta cultural i museística i que la seva gent tingui un tarannà amable. També em fixo amb la qualitat i disseny de l'establiment hoteler on m'he d'hostatjar. Els llocs triats durant aquests darrers anys (Torremolinos, Roquetas de Mar o la Manga del Mar Menor) així ho testimonien.

Enguany però també he estat víctima de les retallades d'aquesta crisi econòmica que ens flagel·la i m'he vist obligat a renunciar a aquestes prestigioses destinacions internacionals que havia fet fins ara i optar pel turisme interior que sempre surt més econòmic.

Així fa unes setmanes dies al Decatlon, i sobre catàleg, vaig comprar-me una tenda de campanya (aquells dies no disposaven d'estoc de tendes a les seves botigues ja que les havien exhaurit totes els Indignados de la Plaça Catalunya). Quan a la fi va arribar la tenda vaig carregar el cotxe i emprendre la ruta cap un càmping situat a la comarca del Vallespir a la Catalunya del Nord.

Nomès passar el Coll d'Ares vaig adonar-me que hauria d'espavilar-me en l'ús del francès ja que el català brillava per la seva absència. Ni la senyora molt gran que regentava una boulangerie d'un petit poble va entendre'm quan li parlava en català. Al final he arribat a la conclusió que a la Catalunya Nord l'únic que parla i entén el català és el Sr. Pere Codonyan quan fa les cròniques pels informatius de TV3. Això si, potser han perdut la llengua però per tot arreu trobes referències a la "catalanitat" originària d'aquelles terres: sovintegen els establiments que ofereixen "specalites grastronomiques catalanes", vins del "pays catalan", rètols amb les quatre barres, mostres de folklore catalan i fins i tot a l'entrada dels pobles han posat en petit la versió en català del nom oficial en francès del poble.

El fenomen de la substitució total del català pel francès s'ha produït a partir del 1659, any en què aquelles terres van passar a estar sobre el domini de l'estat francés. 55 anys més tard, el 1714, les terres del Sud de Catalunya passaven sota al domini en aquest cas español. Per tant calculo que pel voltant del 2066 (potser una mica més tard ja que els españols son bastant més matussers i ineficaços que els francesos) els que vinguin a la Catalunya del Sud en visita turística podran trobar-se un panorama semblant:

Així el 2066 un visitant del poble de Rascalobos (Gratallops) podrà degustar de la cocina típica catalana en algun resturant de la vila menjant l'exquisit plat anomenat "tortilla en su jugo" (allò que abans en deien truita amb suc) que fa un excel·lent maridatge amb un bon Priorato de las Bodegas del Valle del Estanque (les que anteriorment s'anomenaven Vall-Llach). I en tot el país ja només parlarà català el Bojan Krkic que s'hi haurà retirat després de passar tota la seva vida professional fora de Catalunya la qual cosa explica que només ell hagi pogut conservar la llengua.

foto: fulletó turístic d'Arles de Tec (Vallespir) on hi podreu admirar unes excel·lents "Tissages Catalans"

7 comentaris:

kika ha dit...

és que no et deixen tranquil ni en vacances a tu, eh?
:-)
espero que les hagis gaudit més del que dius aquí!

Txisky ha dit...

Ja li dic jo que a Perpinyà passa el mateix!

Quan veig una manifestació pro-catalana a la tele3 el primer que penso és: "aquests hauran vingut de Girnona o de Lleida?"

Plotí ha dit...

Jo també vaig tenir el goig de fer turisme 'interior' i vaig tombar pel País Valencià, que ara es diu 'Comunidad Valenciana'. Allà, a diferència de la Catalunya Nord, posen la senyera amb una franja blava, no fos que se'ls confongués amb els veïns del nord, tan malvats ells (roïns, en dirien). Ho dic per si us en podeu anar fent idea, de cara al 2066, de com aniran les coses per aquí. Potser llavors guanyarà les eleccions una recautxutada i reconstituïda Sànches-Camatxo!

El porquet ha dit...

Realment a la Catalunya Nord és on pitjor està la salut de la llengua (bé, hi incorporaria l'Alguer també).

Jo, rondant per les muntanyes, encara m'he trobat alguns guardes de refugi que el parlen, amb aquell accent afrancesat, però deu ser cosa més aviat de mirar d'atendre a la nombrosa clientela catalana excursionista que tenen (d'altra banda, és un punt a valorar, ja que sovint els francesos no fan el mínim esforç per entendre't sempre que no sigui en francès).

El català, a la Catalunya Nord, ha passat a ser, en la seva gran majoria, un distintiu folklòric... així de dur és (queda alguna rara avis, amb alguna excepció, però vaja, la lògica de la majoria s'imposa).

Les perspectives de futur que planteges pel Principat?... potser sí, potser no. Si alguna cosa tenim aquí és una major estimació de la llengua de la que tenen fora del Principat.

Però vaja, la situació és prou galdosa!

Ricard d'Ais i Diaz de Langarika ha dit...

La Catalunya Nord és el somni ideal de tot votant del PP op de C's.

maria ha dit...

És tristíssim tota aquesta situació.Enlloc d'anar endavant i aprendre una llengua més,van endarrera i prefereixen per tots igual.Quin fàstig!

Anònim ha dit...

Aix! És com dius!
Primer fa gràcia veure tantes "quatre barres", però poc a poc...
Els francessos saben vendre's.

De totes maneres, és un lloc preciós per passar-hi uns dies d'estiu.