dimecres, 31 d’agost de 2011

Una unidad de destino en lo fluvial


Llegeixo al Punt-Avui que un conjunt d'associacions autoanomenades "ecologistes" españoles (i alguna de botiflera d'aquí també) s'oposen amb fermesa que la Generalitat de Catalunya pugui vigilar l'aigües del Riu Ebre al tram del Riu comprés entre Riba-roja d'Ebre i la seva desembocadura a la Mediterrania. Les entitats "ecologistes" diuen que nomès l'ens estatal CHE -Confederacion Hidrogràfica del Ebro- (una mena d'ADIf del riu) amb seu a Zaragoza és l'única entitat que hauria de dur a terme a aquesta tasca i argumenten que si la Generalitat ho assumeix es trenca la "unidad de cuenca" posant-se en greu perill el futur de l'Ebre.

Curiosament aquestes entitats que es proeocupen tant per l'Ebre no fan el mateix pels altres rius ibèrics: el Tejo, el Douro i el Guadiana que tot i nèixer a España flueixen i desemboquen a Portugal, en aquests casos no argumenten la "unidad de cuenca" per tal de preservar-nes els seus aspectes mediambientals.

Tot seguit us relaciono aquestes entitats "ecologistes" per si algú de vosaltres se'n vol fer soci en reconeixement de la seva tasca en favor de l'Ebre tot i que no del Tejo ni el Douro: Greenpeace (només faltaria!), WWF, SEO BIRD Life, Ecologistes en Acció i Amics de la Terra (española evidentment).

Amb el General Franco, España va esdevenir una "unidad de destino en lo universal", ara haurà d'esdevenir una "unidad de destino en lo fluvial".

foto: desembocadura de l'Ebre, si la Generalitat es fa càrrec de la seva vigilància es degradarà de manera irreversible, al contrari del que ara passa sota l'auspici de la CHE on el riu esdevé un model paradigmatic de conservació. locarrerdelriu.blogspot.com



dijous, 25 d’agost de 2011

Turisme Interior any 2066


Fins ara a l'hora de triar la destinació de les meves vacances he valorat la bellesa paissatgística de l'indret, que disposi d'una àmplia oferta cultural i museística i que la seva gent tingui un tarannà amable. També em fixo amb la qualitat i disseny de l'establiment hoteler on m'he d'hostatjar. Els llocs triats durant aquests darrers anys (Torremolinos, Roquetas de Mar o la Manga del Mar Menor) així ho testimonien.

Enguany però també he estat víctima de les retallades d'aquesta crisi econòmica que ens flagel·la i m'he vist obligat a renunciar a aquestes prestigioses destinacions internacionals que havia fet fins ara i optar pel turisme interior que sempre surt més econòmic.

Així fa unes setmanes dies al Decatlon, i sobre catàleg, vaig comprar-me una tenda de campanya (aquells dies no disposaven d'estoc de tendes a les seves botigues ja que les havien exhaurit totes els Indignados de la Plaça Catalunya). Quan a la fi va arribar la tenda vaig carregar el cotxe i emprendre la ruta cap un càmping situat a la comarca del Vallespir a la Catalunya del Nord.

Nomès passar el Coll d'Ares vaig adonar-me que hauria d'espavilar-me en l'ús del francès ja que el català brillava per la seva absència. Ni la senyora molt gran que regentava una boulangerie d'un petit poble va entendre'm quan li parlava en català. Al final he arribat a la conclusió que a la Catalunya Nord l'únic que parla i entén el català és el Sr. Pere Codonyan quan fa les cròniques pels informatius de TV3. Això si, potser han perdut la llengua però per tot arreu trobes referències a la "catalanitat" originària d'aquelles terres: sovintegen els establiments que ofereixen "specalites grastronomiques catalanes", vins del "pays catalan", rètols amb les quatre barres, mostres de folklore catalan i fins i tot a l'entrada dels pobles han posat en petit la versió en català del nom oficial en francès del poble.

El fenomen de la substitució total del català pel francès s'ha produït a partir del 1659, any en què aquelles terres van passar a estar sobre el domini de l'estat francés. 55 anys més tard, el 1714, les terres del Sud de Catalunya passaven sota al domini en aquest cas español. Per tant calculo que pel voltant del 2066 (potser una mica més tard ja que els españols son bastant més matussers i ineficaços que els francesos) els que vinguin a la Catalunya del Sud en visita turística podran trobar-se un panorama semblant:

Així el 2066 un visitant del poble de Rascalobos (Gratallops) podrà degustar de la cocina típica catalana en algun resturant de la vila menjant l'exquisit plat anomenat "tortilla en su jugo" (allò que abans en deien truita amb suc) que fa un excel·lent maridatge amb un bon Priorato de las Bodegas del Valle del Estanque (les que anteriorment s'anomenaven Vall-Llach). I en tot el país ja només parlarà català el Bojan Krkic que s'hi haurà retirat després de passar tota la seva vida professional fora de Catalunya la qual cosa explica que només ell hagi pogut conservar la llengua.

foto: fulletó turístic d'Arles de Tec (Vallespir) on hi podreu admirar unes excel·lents "Tissages Catalans"