divendres, 23 de setembre de 2011

Coitus interruptus


Aquest matí no sé on he sentit que el Pregó que ha pronunciat el Joaquim Maria Puyal a l'Ajuntament de Barcelona per encetar les festes de la Mercè ha estat extraordinari. N'he pres nota i aquesta tarda, mentre feia la meva habitual sessió d'elíptica, m'he disposat a escoltar-lo. L'he trobat al web de Catalunya Radio i me l'he baixat per anar-lo sentint.

Era ben cert: el pregó era extraordinari i valia molt la pena recuperar-lo. Així, mentre anava moldejant l'esbeltesa de la meva silueta tot pedalant damunt l'elíptica, anava fruint del discurs que havia pronunciat el Puyal. En sec, en coincidir l'hora en punt (les 8 del vespre) i mentre el Puyal parlava, Catalunya Informació va interrompre el parlament i va passar els titular de les noticies mes destacades (totes previsibles i ajornables uns pocs minuts) . Un cop passats els titulars van retornar la connexiò amb el Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona on el pregoner encara parlava. Tot plegat una mena de coitus interruptus de la informació en un exerci del millor criteri periodístic que es pugui trobar.

Si enlloc del Puyal fent el Pregó de la Festa Major de la Mercè de Barcelona, la retransmissió hagués estat del Gran Premi de Singapur de Fórmula 1 de ben segur que hauríem sentit sense cap mena d'interrupció com (feliçment) el xofer español Alonso és superat un cop més pel britànic Hamilton sense patir cap mena d'interrupció motivada pels titulars horaris més destacats d'aquella hora.

Us deixo el link de l'excel·lent pregó (interromput) de Puyal cosa que mai li passarà a l'Alonso en la retransmissió de les seves proeses .

dimecres, 14 de setembre de 2011

Ho saben prou bé


Avui caminava absort per un elegant carrer de Reus tot reflexionant sobre el fet que cada cop que els españols acollen alguns dels nostres Drets Nacionals sorgeixen veus des d'aquí advertint-los que la societat catalana no tolerarà noves agressions i que si no es rectifica hi ha el risc de mobilitzacions massives per part de la societat catalana.

La reflexió, profunda i meditada, m'ha impedit adonar-me que damunt la vorera hi havia una sèrie de deixalles just al costat dels contenidors de recollida. L'ensopegada ha estat inevitable i he caigut irremissiblement per terra. Sortosament per mi, m'he pogut incorporar al moment sense gaire més conseqüències que el corresponent renec recordatori envers qui ha deixat aquelles escombraries enmig de la vorera i la seva família.

Represa la reflexió que em tenia tan distret he arribat a la ràpida conclusió que som ben il·lusos si ens pensem que la nostra societat es mobilitzarà en favor de la nostra llengua o els nostres drets nacionals quan ni tan sols és capaç d'introduir les seves pròpies deixalles dins els contenidors.

Els españols ho saben molt bé i per això ens van acollant, i cada dia més que ho faran!!!

foto: Martell caigut de Reus