dimecres, 20 de juny de 2012

Multilingüisme


Apel·lant al fals tòpic que diu que Catalunya és un país bilingüe, moltes institucions públiques i privades empren la llengua catalana i l'española a l'hora de plantejar la seva comunicació. Aquest bilingüisme és del tot discriminatori de cara a tots aquells que parlen moltes altres llengües. El nombre de llengües que es parla a hores d'ara a Catalunya és enorme, sense anar més lluny us poso com a exemple la colònia lingüística de l'edifici on hi tinc ubicada la meva residència (aprofito per dir que busco pis, raó Martell) :

Al 1er. pis
andalús, extremeny, colombià, xinès mandarí

Al 2on pis
ucrainà, castellà, murcià, galleg

Al 3er pis
xinès cantonès, equatorià, melillès i baturro (aquests darrers són els més "simpatics" de tots, viuen al 3er. 3a, tot i haver nascut a Campdevànol parlen en Baturro, i tenen una parenta que és Consellera Aragonesa).

Els únics que parlen español son els de l'àtic 2a., directius de Port Aventura.

La resta de veïns parlem en català i com veieu en español no hi parla gairebé ningú.

Per tot això crec que s'ha d'arraconar el bilinguïsme amb l'español, llengua que gairebé ningú parla. Alhora, i donat el gran nombre de llengües diferents que es parlen i la impossibilitat de poder-les atendre totes cal apostar per potenciar-ne una de sola que ha de ser la comuna per a tots. No cal ni dir, evidentment, que aquesta ha de ser la catalana.

foto: Dolores Serrat, metgessa forense de l'Opus i del PP. Nascuda a Ripoll parla habitualment el Baturro i l'Aragonès Oriental només en l'estricta intimitat, igual que els meus "simpàtics" veïns del 3er. 4a.

dilluns, 11 de juny de 2012

Adolfo Suàrez tenia raó?

L'Institut Cartogràfic de Catalunya, ens públic depenent de la Generalitat de Catalunya, i que per tant es financia amb les escorrialles que ens retornen de l'espoli fiscal dels nostres impostos, publica on-line la Revista Catalana de Geografia. El seu darrer número de juny (el 45) presenta el següent sumari:

Datzira, S:

La delimitació municipal i l'elaboració del Mapa municipal de Catalunya

Ramos, N. i altres:

Georeferenciación de mapas antiguos con herramientas de código abierto

Grau, J. i altres:

La transición de la geoinformación oficial a ETRS89 en Catalunya

Pineda, L. i altres:

Detección de cambios artificiales en Catalunya 2005-2009 (entorno metropolitano de Barcelona)

Gómez, P. i altres:

Ortofoto verdadera de zonas urbanas en el ICC

Guimet, J.:

City of the future. Technology and social participation as fundamentals for a new conception of city design and management


Un ràpid cop d'ull al Sumari de la publicació ens indica que dels 6 articles que conté, quatre són en español, un altre en anglès i un en català. I, revisant l'anterior número (el 44) trobem en el sumari que hi van publicar 16 articles, dels quals 10 en español, 4 en català, 1 en portuguès i un darrer en anglès.

Amb aquests precedents no ens hauria d'extranyar que, si nosaltres no respectem la nostra llengua, els xicots de Google Maps posin a la seva toponímia cartogràfica barroeres traduccions a l'Español. Sense anar gaire lluny a la Carretera de Castellvell l'anomenen Carretera de Castilloviejo:

És evident que l'Institut Cartogràfic de Catalunya fa mans i mànigues per donar la raó a l'expresident del país veí Sr. Adolfo Suàrez quan aquest fa anys va declarar en unes polèmiques declaracions al setmanari Paris Match el dia 28-8-1976 que no es podia fer ciència en català. Ciència no ho sé però Geografia tan poc com vulguis...