MARTELL DE REUS

Sentit i volgut homenatge als Mossos d'Esquadra, la nostra policía.

2012-01-13T21:44:00.011+01:00

Malgrat tenir el blog en standby aquests darrers mesos pel fet d'estar-ne una mica fart de tot plegat, avui no em puc estar de publicar aquest post com a testimoni d'homenatge i agraiment a la policía autonómica de Cataluña.

Tots sabem l'amor i consideració que els Mossos d'Esquadra professen a la llengua catalana. En la seva lluita diària contra els malfactors i el món de l'hampa, també en la seva vetlla constant per la seguretat vial a les nostres carreteres els Mossos mai obliden l'ús del català, la nostra llengua, la seva llengua.

Ara però degut a les draconianes retallades que vol aplicar el govern autonòmic sobre el seu paupèrrim salari han decidit prendre mesures dràstiques i, molt a pesar seu i dolent-los-hi en l'ànima, han "començat" a emprar l'español en les seves comunicacions com a desesperat acte de protesta.

Reitero el meu humil homenatge a aquest cost policial tan nostrat en el qual només hi pot entrar aquell qui dona la talla (més de 1,7m ) o amb brillant full de serveis previ (ex-Guardia civil d'España) pels qual el mot escaqueig no existeix al diccionari.

foto d'arxiu: el Mosso d'Esquadra Antonio Linares Zafra actualment destinat a la Comissaria de Vallgorguina quan era un número de la Guardia Civil a Tomelloso. Malgrat ha emprat fins ara sempre el català, a partir d'avui es veu obligat a emprar l'español en defensa dels seus drets laborals.

Coitus interruptus

2011-09-23T22:04:00.008+02:00

Aquest matí no sé on he sentit que el Pregó que ha pronunciat el Joaquim Maria Puyal a l'Ajuntament de Barcelona per encetar les festes de la Mercè ha estat extraordinari. N'he pres nota i aquesta tarda, mentre feia la meva habitual sessió d'elíptica, m'he disposat a escoltar-lo. L'he trobat al web de Catalunya Radio i me l'he baixat per anar-lo sentint.

Era ben cert: el pregó era extraordinari i valia molt la pena recuperar-lo. Així, mentre anava moldejant l'esbeltesa de la meva silueta tot pedalant damunt l'elíptica, anava fruint del discurs que havia pronunciat el Puyal. En sec, en coincidir l'hora en punt (les 8 del vespre) i mentre el Puyal parlava, Catalunya Informació va interrompre el parlament i va passar els titular de les noticies mes destacades (totes previsibles i ajornables uns pocs minuts) . Un cop passats els titulars van retornar la connexiò amb el Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona on el pregoner encara parlava. Tot plegat una mena de coitus interruptus de la informació en un exerci del millor criteri periodístic que es pugui trobar.

Si enlloc del Puyal fent el Pregó de la Festa Major de la Mercè de Barcelona, la retransmissió hagués estat del Gran Premi de Singapur de Fórmula 1 de ben segur que hauríem sentit sense cap mena d'interrupció com (feliçment) el xofer español Alonso és superat un cop més pel britànic Hamilton sense patir cap mena d'interrupció motivada pels titulars horaris més destacats d'aquella hora.

Us deixo el link de l'excel·lent pregó (interromput) de Puyal cosa que mai li passarà a l'Alonso en la retransmissió de les seves proeses .

Ho saben prou bé

2011-09-14T12:54:00.004+02:00

Avui caminava absort per un elegant carrer de Reus tot reflexionant sobre el fet que cada cop que els españols acollen alguns dels nostres Drets Nacionals sorgeixen veus des d'aquí advertint-los que la societat catalana no tolerarà noves agressions i que si no es rectifica hi ha el risc de mobilitzacions massives per part de la societat catalana.

La reflexió, profunda i meditada, m'ha impedit adonar-me que damunt la vorera hi havia una sèrie de deixalles just al costat dels contenidors de recollida. L'ensopegada ha estat inevitable i he caigut irremissiblement per terra. Sortosament per mi, m'he pogut incorporar al moment sense gaire més conseqüències que el corresponent renec recordatori envers qui ha deixat aquelles escombraries enmig de la vorera i la seva família.

Represa la reflexió que em tenia tan distret he arribat a la ràpida conclusió que som ben il·lusos si ens pensem que la nostra societat es mobilitzarà en favor de la nostra llengua o els nostres drets nacionals quan ni tan sols és capaç d'introduir les seves pròpies deixalles dins els contenidors.

Els españols ho saben molt bé i per això ens van acollant, i cada dia més que ho faran!!!

foto: Martell caigut de Reus

Una unidad de destino en lo fluvial

2011-08-31T15:39:00.004+02:00

Llegeixo al Punt-Avui que un conjunt d'associacions autoanomenades "ecologistes" españoles (i alguna de botiflera d'aquí també) s'oposen amb fermesa que la Generalitat de Catalunya pugui vigilar l'aigües del Riu Ebre al tram del Riu comprés entre Riba-roja d'Ebre i la seva desembocadura a la Mediterrania. Les entitats "ecologistes" diuen que nomès l'ens estatal CHE -Confederacion Hidrogràfica del Ebro- (una mena d'ADIf del riu) amb seu a Zaragoza és l'única entitat que hauria de dur a terme a aquesta tasca i argumenten que si la Generalitat ho assumeix es trenca la "unidad de cuenca" posant-se en greu perill el futur de l'Ebre.

Curiosament aquestes entitats que es proeocupen tant per l'Ebre no fan el mateix pels altres rius ibèrics: el Tejo, el Douro i el Guadiana que tot i nèixer a España flueixen i desemboquen a Portugal, en aquests casos no argumenten la "unidad de cuenca" per tal de preservar-nes els seus aspectes mediambientals.

Tot seguit us relaciono aquestes entitats "ecologistes" per si algú de vosaltres se'n vol fer soci en reconeixement de la seva tasca en favor de l'Ebre tot i que no del Tejo ni el Douro: Greenpeace (només faltaria!), WWF, SEO BIRD Life, Ecologistes en Acció i Amics de la Terra (española evidentment).

Amb el General Franco, España va esdevenir una "unidad de destino en lo universal", ara haurà d'esdevenir una "unidad de destino en lo fluvial".

foto: desembocadura de l'Ebre, si la Generalitat es fa càrrec de la seva vigilància es degradarà de manera irreversible, al contrari del que ara passa sota l'auspici de la CHE on el riu esdevé un model paradigmatic de conservació. locarrerdelriu.blogspot.com

Turisme Interior any 2066

2011-08-25T08:58:00.008+02:00

Fins ara a l'hora de triar la destinació de les meves vacances he valorat la bellesa paissatgística de l'indret, que disposi d'una àmplia oferta cultural i museística i que la seva gent tingui un tarannà amable. També em fixo amb la qualitat i disseny de l'establiment hoteler on m'he d'hostatjar. Els llocs triats durant aquests darrers anys (Torremolinos, Roquetas de Mar o la Manga del Mar Menor) així ho testimonien.

Enguany però també he estat víctima de les retallades d'aquesta crisi econòmica que ens flagel·la i m'he vist obligat a renunciar a aquestes prestigioses destinacions internacionals que havia fet fins ara i optar pel turisme interior que sempre surt més econòmic.

Així fa unes setmanes dies al Decatlon, i sobre catàleg, vaig comprar-me una tenda de campanya (aquells dies no disposaven d'estoc de tendes a les seves botigues ja que les havien exhaurit totes els Indignados de la Plaça Catalunya). Quan a la fi va arribar la tenda vaig carregar el cotxe i emprendre la ruta cap un càmping situat a la comarca del Vallespir a la Catalunya del Nord.

Nomès passar el Coll d'Ares vaig adonar-me que hauria d'espavilar-me en l'ús del francès ja que el català brillava per la seva absència. Ni la senyora molt gran que regentava una boulangerie d'un petit poble va entendre'm quan li parlava en català. Al final he arribat a la conclusió que a la Catalunya Nord l'únic que parla i entén el català és el Sr. Pere Codonyan quan fa les cròniques pels informatius de TV3. Això si, potser han perdut la llengua però per tot arreu trobes referències a la "catalanitat" originària d'aquelles terres: sovintegen els establiments que ofereixen "specalites grastronomiques catalanes", vins del "pays catalan", rètols amb les quatre barres, mostres de folklore catalan i fins i tot a l'entrada dels pobles han posat en petit la versió en català del nom oficial en francès del poble.

El fenomen de la substitució total del català pel francès s'ha produït a partir del 1659, any en què aquelles terres van passar a estar sobre el domini de l'estat francés. 55 anys més tard, el 1714, les terres del Sud de Catalunya passaven sota al domini en aquest cas español. Per tant calculo que pel voltant del 2066 (potser una mica més tard ja que els españols son bastant més matussers i ineficaços que els francesos) els que vinguin a la Catalunya del Sud en visita turística podran trobar-se un panorama semblant:

Així el 2066 un visitant del poble de Rascalobos (Gratallops) podrà degustar de la cocina típica catalana en algun resturant de la vila menjant l'exquisit plat anomenat "tortilla en su jugo" (allò que abans en deien truita amb suc) que fa un excel·lent maridatge amb un bon Priorato de las Bodegas del Valle del Estanque (les que anteriorment s'anomenaven Vall-Llach). I en tot el país ja només parlarà català el Bojan Krkic que s'hi haurà retirat després de passar tota la seva vida professional fora de Catalunya la qual cosa explica que només ell hagi pogut conservar la llengua.

foto: fulletó turístic d'Arles de Tec (Vallespir) on hi podreu admirar unes excel·lents "Tissages Catalans"

Demano disculpes a tothom

2011-07-01T08:40:00.005+02:00

Les cadenes comercials més prestigioses acostumen a realitzar de manera periòdica promocions de productes d'indrets exòtics o llunyans. Gràcies a aquesta pràctica podem adquirir productes difícils de trobar normalment i per postres a un preu força atractiu. Segur que tots heu comprat algun cop alguna menja mexicana, un teixit hindú, o un decoratiu objecte tailandès.

Aquest darrer mes de juny hem tingut una agradable i inesperada sorpresa, la coneguda xarxa d'hipermercats Carrefour ha posat durant uns dies en promoció productes de Catalunya! Fins i tot han editat un fulletó informatiu per assabentar al públic d'aquest fet tan excepcional.

Voldria, però, demanar a tothom disculpes publiques per no haver compartit abans amb tots vosaltres aquesta bona nova. Una oportunitat que poques vegades es dóna de poder trobar productes catalans al Pryca. L'imperdonable endarreriment en la publicació d'aquest post s'ha degut al fet que durant aquests dies he assistit a un estage intensiu de perfeccionament del meu español a la cosmopolita vila de Motilla del Palancar. L'arribada del PP a la primera tinença d'alcaldia del meu poble m'ha fet veure que era del tot necessari apostar per fer aquest reciclatge el més aviat possible per poder mantenir alguna expectativa professional de futur davant l'actual panorama, i el que ha de venir...

Als cadells els és urgent tornar-hi

2011-06-09T21:33:00.007+02:00

L'any 1995 el govern de la Generalitat presidida per Jordi Pujol, que com és ben sabut no era gaire procliu a aventures ecologistes, portava al Parlament la Llei d'Accés Motoritzat al Patrimoni Natural. Amb aquesta Llei el Govern de CiU d'aleshores acostava a Catalunya al nivell de la legislació europea i deixàvem de ser un pais sense cap mena de regulació al respecte. La llei potser no acontentava ni als favorables ni als contraris de la regulació de l'accés motoritzat al medi natural però era una primera passa.

Després, amb l'arribada a la Conselleria de Medi Ambient dels estadistes d'Iniciativa, Srs Milà i Baltasar, paradigma de clarividència política, de saber fer, de capacitat de gestió i dotats d'una incomensurable sensibilitat envers el Medi Natural, la llei va ser aplicada amb l'eficàcia i rigor pròpia del paper mullat.

I ara el Govern de CiU de l'Artur Mas, vol treure una llei Omnibus i derogar la Llei esmentada per raons d'"urgència nacional": Sembla ser que els cadells (i algun que altre carrossa) de CiU tenen moltes ganes de tornar a anar a trinxar els camins de muntanya amb les seves motos i quads molt ben acompanyats, no caldria sinó, pels amigos del Partido Popular.

fotografia: nou model de senyalització que es posarà als camins de muntanya per evitar la proliferació d'excursionistes que entorpeixin als intrèpids motards. Noteu que s'ha optat pel bilingüisme per acontentar als socios del PP.

Fàstic

2011-05-20T06:33:00.001+02:00

Els colons españols de casa nostra s’han agrupat al voltant de diverses opcions polítiques que vetllen pels seus interessos. Un d’aquests partits colonialistes es presenta en aquestes eleccions municipals amb un missatge hostil envers la immigració no española que ha arribat als municipis catalans.

Aquests individus del Partido Popular no només no n’han tingut prou en espoliar el nostre país, colonitzar-lo i anorrear-lo culturalment i lingüística sinó que durant tots els anys que hi ha hagut de bonança econòmica han volgut guanyar encara més calers tot propiciant l’arribada de la immigració, mà d’obra barata que pogués treballar pels seus negocis, promocions urbanístiques i altres foteses. Ara amb la crisi ja no els necessiten, i en un exercici de cinisme dificilment superable, tenen la barra de culpabilitzar aquesta mà d’obra barata arribada els darrers anys de molts dels nostres problemes que a hores d’ara patim (fins i tot els acusen d’escampar malalties).

Tot plegat em produeix basques i fàstic. Una sensació que només és comparable a la que també experimento quan sento els cosinets dels peperos membres del partit lerrouxista anomenat Ciudadanos quan prediquen que l’español està perseguit i que perilla a Catalunya.

Una història que fa esgarrifar

2011-05-11T22:44:00.000+02:00

Els fantasmes esdevenen elements habituals a les històries de por i terror. Alhora, i en sentit metafòric, s'anomena fantasma a aquell individu de tarannà fatxenda, prepotent i xulesc darrera del qual no hi ha cap mena de substància digna de consideració. Avui si em permeteu us explicaré una història de terror protagonitzada per fantasmes en el sentit metafòric de la paraula i no pas en el seu significat ectoplasmàtic, tal i com seria previsible:

A la prioratina vileta de la Vilella Alta cap habitant del poble s'ha volgut presentar a les eleccions municipals. Tot feia preveure que l'Ajuntament quedaria vacant a partir del 22 de maig, però en fer-se públiques les candidatures presentades a cada municipi, els vilatants de la Vilella Alta van veure amb sorpresa que el Partido Popular hi presentava una candidatura integrada per una persona extranya que ningú del poble sap qui és. Es tracta d'una candidatura "fantasma". El Partido Popular ha presentat candidatures "fantasmes" a tots aquells petits municipis on, pel seu reduït cens, només cal presentar-hi un nom sense que hagi de ser d'aquell municipi. Aquesta estratègia respon a què així cobren més diners de l'administració ja que aquesta subvenciona als partits en funció del nombre de candidatures presentades.

D'aquesta manera a partir del dia 22 de maig, i com que només hi haurà la candidatura del PP, aquesta formació colonialista de ben segur que assolirà l'alcaldia de la Vilella Alta. Pobre gent no saben el que els espera! Primer que tot els documents municipals es redactaran en español, que com tots sabeu és la llengua que tot el món entén. Es farà un nou Pla General d'Urbanisme i la vila passarà del seus escassos centenar i mig d'habitants d'avui en dia als 18000 habitants quan totes les promocions de cases aparellades estiguin venudes. Muntaran un Parc d'atraccions que s'anomenarà "Tierra Pizarrosa". A l'agrobotiga del poble enlloc de vendre's vi DOQ Priorat tal i com es feia fins ara es vendran els vins de la Ribera del Duero (els millors de l'univers) i Sidra el Gaitero (famosa en el mundo entero). També el poble rebrà visites d'individus misteriosos al volant de vehicles de gama alta, amb bigoti, i que s'intercanviaran maletes de contingut desconegut. Ah! i per la Festa Major de Santa Prisca en lloc de fer-hi anar l'Orquestra Maravella hi actuarà a partir d'ara la supervedette Norma Duval!

Ja ho veieu a la dissortada Vilella Alta tindran un fantasma per alcalde, elegit en una candidatura fantasma sota les sigles del més terrorífic dels partits que pugui haver-hi.

foto: La Vilella Alta, al Priorat (www.turismepriorat.org)

No sóc profeta a la meva terra

2011-04-27T11:30:00.010+02:00

La Creu de Sant Jordi és una distinció que atorga el govern autonòmic català a aquelles persones que segons el seu criteri són mereixedores del reconeixement de la seva trajectòria personal. Entre els guardonats n'hi ha molts que els seus mèrits estan fora de cap dubte, però d'altres són, com a mínim, més que discutibles. Ja fa tres anys que em vaig fer ressò d'unes Creus de Sant Jordi lliurades aleshores.

Avui es lliuren al Palau de la Generalitat les Creus de Sant Jordi d'enguany. Entre els il·lustres guardonats hi figura el català més ben valorat per l'opinió pública española el Sr. Jose Antonio Duran Lleida, el qual tot i no haver assolit cap ministeri al Reino de España com a mínim fa de conseller a l'ombra de la Generalitat (alguns bromistes divertits en diuen el govern dels millors). Malgrat tot això estic convençut que ell hauria preferit que li donessin el Gran Collar de Isabel la Católica.

També m'ha cridat l'atenció que una de les Creus sigui pel Sr. Salvador Alemany, l'home fort d'Abertis, l'empresa concessionària de les autopistes de peatge de Catalunya. El peatges a Catalunya són potser el símbol més vistós (que no l'únic) de l'espoli que patim per part dels españols. Que el govern català li lliuri aquest honor resulta tan paradoxal com si l'Orden de Alfonso X el Sabio fos lliurada pel Govern Español al Sr. Sergio Ramos, segons tinc entès un il·lustrat futbolista madrileny.
I parlant d'autopistes de peatge: El Director del Servei Català del Trànsit de Catalunya, Sr. Joan Aregio (amb un currículum previ en matèria de trànsit simplement espectacular) ha declarat que l'única forma que veu per poder evitar els embussos que ocasionen els peatges troncals de Martorell i de la Roca del Vallès és que tothom tingui TELETAC. Aquesta mesura justifica l'encertat del nomenament del personatge ja que amb aquesta iniciativa resoldrà els seculars embussos de les autopistes i alhora les Caixes de Pensions podran assolir els criteris de solvència exigits per la Unió Europea ja que amb els milions de comissions que cobraran pels TELETACs nous que s'instal·laran de ben segur que els seus magnífics resultats d'explotació creixeran de manera exponencial.

Amb tots aquests precedents puc assegurar no sóc profeta a la meva terra i que dubto que mai em donguin cap Creu de Sant Jordi. Sortosament a l'algebraica vila de Bolzano al Trentino, ja hi tinc un carrer dedicat.

Desengany

2011-04-14T18:40:00.013+02:00

Feia dies que havia d'anar a Barcelona per resoldre una sèrie d'afers interdepartamentals que tenia pendents. Al final m'ho he fet venir bé per anar-hi el matí del dia 14 d'abril de 2011, 80 anys justos després que Francesc Macià hi proclamés la República Catalana el 14 d'abril de 1931.

No cal dir que m'he arribat fins la Plaça de Sant Jaume a veure l'ambient i fer com una mena de "pelegrinatge" un dia emblemàtic en un indret no menys emblemàtic. En arribar a la Plaça he començat a veure grupets de gent parlant entre ells. Semblava que s'estava coent alguna cosa... I he notat com en sec em bategava el cor i un calfred d'emoció em trasbalsava.

Començo a pensar que potser 80 anys després podria repetir-se la història... Ahir el President Artur Mas no va assistir a la votació sobre la Independència que va fer-se al Parlament, se m'acut que deu tenir un as amagat a la mànega i la seva absència d'ahir es podia explicar per què es reservava per donar-nos una memorable sorpresa aprofitant que avui era dia 14 d'abril. La porta del balcó del Palau de la Generalitat estava oberta i això podia ser era un clar indici que aviat passaria alguna cosa important. Decideixo quedar-me a la Plaça a l'espera d'esdeveniments. Anaven passant els minuts i nous grups de persones anaven arribant a la Plaça i com jo miraven cap a la façana del Palau de la banda muntanya de la mateixa. Mentre m'espero faig alguna fotografia amb el mòbil. A dalt al terrat encara hi oneja l'estanquera española i penso amb satisfacció que són els darrers minuts que ho farà en aquell indret i ben aviat serà arriada.
El temps va passant i encara no passa res, el carrió va tocant els quarts... M'impaciento i decideixo acostar-me a un dels grups congregats a la Plaça a veure si disposen d'alguna informació. I, amb sorpresa meva, me n'adono que és un grup de guiris españols al qual el guia els explica els orígens de la Barcino Romana. L'altre grup és de guiris francesos i tot i que aquesta llengua no la domino gaire (molt a pesar meu) sento els mots "tortilla" i "paella" en boca del seu guia. Començo a pensar que m'he precipitat a l'hora d'il·lusionar-me i que potser m'he creat falses expectatives. El tret de gràcia que posa fi a aquest miratge el rebo quan sento una parella de Mossos d'Esquadra que comenten entre ells al Carrer del Bisbe: "...Mas ya salió hace una hora de la Generalidad en su coche oficial, iba con Duran Lleida...".
Profundament decebut abandono la Plaça i cap cot emprenc el camí de tornada cap a Reus, i davant del Corte Inglés trobo un home ja gran passejant amb una bandera, el pobre s'havia desorientat ja que s'havia confós de República i de País.

El Firefox 4 sembla d'Intereconomia

2011-03-31T08:42:00.003+02:00

Havent sentit les virtuts del nou Firefox 4 vaig decidir baixar-lo i posar-lo com a navegador per defecte a la meva maquinota enlloc del Firefox 3.6 que tenia fins aleshores. Com és previsible en el meu ordinador tot allò que es pot configurar en matèria de llenguatge ho està en català i en el seu defecte en anglès (mai en español) i com a país de l'ordinador aquest té la nacionalitat Andorrana.

Doncs per gran sorpresa meva començo a visitar els llocs webs que freqüento amb el flamant Firefox 4 i em surt la versió española dels respectius webs. Comprovo les configuracions pròpies i les segueixo tenint en català. Però res! el Firefox 4 prefereix l'español al català o l'anglès!!!

A tall d'exemple: quan entro al blog del meu ínclit conciutadà Té la Mà Maria (telamamaria.blogspot.com) el primer missatge que em surt amb el Firefox 4 és "Advertencia de Contenido..." en canvi si hi entro des del mateix ordinador amb el Google Chrome, l'Explorer 8 o el Firefox 3.6 (com feia fins fa poc) el primer missatge que em surt és "Advertència de Contingut..."

No cal dir que l'aplicació ja ha estat desintal·lada.

Profilaxi de la Salut

2011-03-23T08:44:00.005+01:00

Ahir la tercera autoritat de la jerarquia española i president del Congreso d'aquell estat, Sr. Bono, va fer una excepció en el reglament intern de la cambra legislativa i va permetre, magnànimament, a alguns diputats representants de les colònies españoles expressar-se una estona en la seva parla vernacle. No cal dir que des de l'oposició Popular un individu que ara no recordo el seu nom però que ben probablement serà ministre d'aquí a poc més d'un any va esguinçar-se les vestidures davant aquest fet i es va posar a parlar de pinganillos i altres foteses. Sortosament el Sr. Bono va tranquilitzar al diputado popular apel·lant al caràcter excepcional d'aquell moment.

Aleshores va explicar que si el català i altres llengües no españoles no es poden parlar al Congreso no és per mania envers a aquestes sinó per què ho diu la llei i que les lleis són per obeir-les. I va afegir en to didàctic que eraigual que la llei del tabac que prohibeix fumar en espais públics però que no ha estat promulgada per anar en contra dels fumadors.

Seguint amb l'analogia proposada pel Sr. Bono, goso a afegir: si la raó de prohibir fumar en espais públics és que el fet de fumar pot ser perjudicial per la salut i pot arribar a provocar càncer, aleshores l'ús del català també deu ser perillós per la salut d'Espanya i dels hispano parlants.

En conclusió hem de parlar força el català a tot arreu a veure si una neoplàsia afecta els malaltissos cervells d'aquesta colla de fastigosos.

foto: Mesa del Congreso. 23-2-1981. El Sr. Bono, inferior esquerra, i el Teniente Coronel Tejero. www.google.cat

Astracanada

2011-02-23T00:05:00.000+01:00

Avui dia 23 de febrer fa trenta anys que vaig poder comprovar per primer cop en la meva vida que això d'España és una astracanada total. Ara espero que no hagin de passar trenta anys més per poder dir que España no és res més que un malson del qual ens hem despertat feliçment.

foto: el Tinent Coronel Tejero Molina al Congreso de los Diputados Español, aquesta foto confirma les encertades paraules del President Español Sr. Rodríguez posant a la transicion española com un exemple a seguir.

Igual que a Egipte però sense piràmides

2011-02-18T10:03:00.004+01:00

Malauradament serà bastant més de 24 hores!

Veïns

2011-02-11T09:34:00.008+01:00

Fins ara només he anat una vegada a les reunions de la comunitat de veïns de l'edifici on tinc fixada la meva residència. Va ser, ja fa molts anys, poc temps després d'anar-hi a viure. Recordo que es debatia el color en què s'havia de pintar el quartet dels comptadors del gas, el tema havia esdevingut polèmic, s'havia encès un viu i apassionat debat. Vaig prendre la paraula per dir que pensava que el color gris oliva podria ser força escaient. En sentir-me, va interrompre'm la mare del Kevin, veïna del 6è 4a, i va cridar desafiant: "en castellano nos entendemos todos". Jo vaig seguir amb la meva argumentació en favor del gris oliva sense immutar-me i com si hagués sentit ploure. La meva actitud va ser recriminada amb un murmuri general de desaprovació. D'aleshores ençà quan coincideixo amb alguns veïns a l'ascensor enlloc de la previsible conversa sobre el temps, el tema escollit coincideix amb les que mantenen els monjos cartoixans que han fet el vot de silenci.

Des d'aquell dia m'he limitat a pagar religiosament tant les meves quotes de la comunitat com les possibles derrames per obres de conservació i millora, però no he perdut mai més el meu preciós temps malmetent-lo per sentir histèriques o hidalgos milhomes desbarrant.

Fa pocs dies, uns brètols van provar el poder calòric del seu encenedor aplicant-lo als timbres de la porta de l'entrada del carrer. Arrel d'aquest fet se n'han posat uns de nous metàl·lics i a prova de vàndals i duen, tal com és ara moda, un rètol a la part superior amb el nom del carrer i número de la finca. Casualment aquesta està situada al Carrer Joan Martell (1), l'il·lustre avantpassat meu que fou Alcalde de Reus i de Girona a mitjans del segle XIX. Doncs bé, al nou rètol hi posa: "Juan Martell, 69".

Arrel de la posada en marxa del nou canal d'Esports de TV3 m'he adonat que no podia sintonitzar-lo, sembla ser que la nova antena col·lectiva de TDT està preparada per rebre tots els canals españols intereconòmics o no (no en manca cap) però curiosament no pot sintonitzar el Multiplex 36 (594mhz) que aplega a Esport3, Tv3HD, IB3 (de ses Illes) així com Catalunya Música, Icat FM i IB Ràdio. Això fa que corri el risc de perdre'm les emocionants trasmissions de les proeses del xofer Fernando Alonso als Grans Premis de Fórmula 1 i que amb tanta professionalitat ens ofereixen el Sr. Merlos i la Sra. Ferrer.

Aquests dos fets van fer que no dubtés en anar a veure l'administrador de finques que va contractar la comunitat i demanar-li que els fes arranjar. Em va rebre al seu despatx, tenia la ràdio posada, era el programa matinal de la COPE. Quan vaig acabar d'explicar-li el fets va limitar-se a dir amb un cert to de menyspreu: "És estrany tot això que em diu, ningú de la seva comunitat ha fet cap queixa al respecte, si enlloc de Joan Martell haguéssin posat Juan Martillo potser encara, però queixar-se per posar Juan enlloc de Joan!" i respecte al Canal Esportiu de Tv3 va recordar-me que TVE també en té un de molt bo i que fer els canvis que demanava resultava una despesa per la comunitat. Va acabar tot dient que per atendre la meva petició hauria de ser feta en tot cas per la comunitat de veïns.

Molt a pesar meu ara hauré d'assistir a la propera reunió de veïns i afegir a les dues peticions anteriors la de la susbtitució de l'administrador de finques...

(1) Suggeriria a l'Ajuntament que quan en un futur hagi de dedicar-me un carrer, l'anomeni com a "Carrer del Blogaire Martell" a fi d'evitar possibles confusions amb el "Carrer Joan Martell" que honora al meu rebesavi.

foto: Laia Ferrer entrevistant l'intrèpid conductor Fernando Alonso al Gran Premi de Kuala Lumpur. rac105.cat

Aberració cromosòmica.

2011-02-02T23:07:00.017+01:00

Una de les moltes mancances que patim avui en dia a Reus és que no s'hi distribueix el prestigiós diari gratuït anomenat "20 minutos". Sabedor d'això el corresponsal d'aquest blog a la capital de la nostra comunitat autònoma, Sr. Plotí, m'ha fet arribar un interessant reportatge publicat en aquest rotatiu a primera plana i planes interiors referent al conegudíssim conjunt musical "Pastora" per tal que ho pugui compartir amb tots vosaltres:

Afegiria a la notícia que el grup havia d'anomenar-se inicialment "Pastora Imperio" però malauradament aquesta denominació ja l'havia feta seva amb anterioritat una altra famosa intèrpret.

Com a conclusió de tot plegat no sembla cap disbarat formular la hipòtesi que l'ADN de l'insigne poeta i traductor Carles Riba, avi d'aquests brivalls tan eixerits, hagi patit unes curioses mutacions en transmetre's a alguns dels seus descendents fruit d'una més que probable aberració cromosòmica.

Rivalitat franco-alemanya

2011-01-31T17:29:00.007+01:00

Quan el 1870 va esclatar la Guerra Franco-Prussiana va començar a Catalunya un intens i apassionat debat entre els francòfils i germanòfils. Aquesta rivalitat encara va augmentar més el 1914 amb l'esclat de la Guerra Europea (I Guerra Mundial) i més tard el 1939 amb la II Guerra Mundial. Sortosament a partir de 1945 la pau arriba entre ambdós països i la rivalitat ja no és per qüestions bèl·liques sinó que esdevé en termes d'influència econòmica, comercial o industrial.

Qui subscriu aquest article sempre ha sentit alhora una certa admiració pels dos països esmentats, motivada sens dubte pel fet que els españols no poden resistir cap mena de comparació amb aquests. Alhora, però, tampoc oblida uns greuges molt importants que hem patit els catalans a causa dels dos estats europeus: Els alemanys van reprimir i perseguir a molts exiliats republicans catalans fins al punt de lliurar als españols al President Companys per tal que aquests l'executessin. I, per la seva banda, els francesos han aplicat una decidida política de genocidi cultural i nacional a la Catalunya Nord administrada per ells des del Tractat dels Pirineus. Podríem dir que fins ara la balança estava equilibrada tant en pros com en contres entre uns i els altres.

Ara us mostro el motiu que finalment m'ha fet decantar la balança de les meves preferències envers els Teutons:

A l'hora de practicar idiomes m'agrada fer-ho quan en tingui ganes i em vingui de gust i no pas quan hagi d'anar a comprar un cargol per subjectar la tapa del wàter que balla.

Referentes a seguir

2011-01-28T10:17:00.007+01:00

Tres de las personas más influyentes de Catalunya en la actualidad i cuyo ejemplo hay que seguir i incluir-lo en nuestro quehacer diario me han hecho ver la perentòria necessidad de canviar el idioma en què se expressa este blog i passar del caduco catalan al universal español:

Ayer el Presidente del Banco de Sabadell-Atlàntico, el senyort José Oliu presentó un ambicioso Plan Director de su entidad financiera para los pròximos tres años en la sede central de su banco en Barcelona. El Sr. Oliu comentó en idioma español los detalles i opinó sobre la salut del sector financiero español.

Por su parte también ayer jueves dia 28 de enero, el Presidente de la Generalidad de Catalunya, el Muy Honorable Sr. Arturo Mas, intervino junto al Ministro de Fomento Español Sr. Pepiño Blanco en el acto de inaguración oficial del AVE que une a Francia i España bajo el Pirineo i fué realizado en la gerundese ciudad de Figueras. El Presidente de la Comunidad Autònoma catalana hizo su discurso en español en señal de deferencia i educacion ante la presència de tan altos cargos del Ministerio de Fomento.

Mientras estoy escribiendo este post estoy escuhando al señor Isidro Fainé, hombre fuerte de la Caja de Pensiones de Barcelona, en el acto de presentacion de Caixabank, su nuevo banco. Como ya viene siendo habitual desde la època del añorado Samaranch (EPD), el acto realizado en la sede central de la entidad de ahorro situada cerca del Corte Inglés se està haciendo en un fluido español.

Pero nuestros dirigentes no se olvidan de lla engua catalana que tan buena salut goza. Esta entrañable habla sigue estando presente en las más altas instàncias i se habla de vez en cuando en el Senado de España gràcias a la solidaridad de todos los españoles que con sus impuestos sufragan los 12000€ que cuesta la traduccion a la Lengua Comun de todos.

Pido disculpas por si mi español no es todo lo correcto que debiera ser, aun no tengo instal·lado el corrector ortogràfico i años i paños de imposicion del catalan han hecho mella en mi a la hora de expressar-me por escrito en la hermosa lengua de Nebrija.

Excursionista políglota

2011-01-18T09:33:00.006+01:00

L'Oriol Comabella Puig és un experimentat excursionista de Sant Cebrià de Vallalta que ha voltat per les muntanyes de mig món. Té cinquanta anys, i fa poc temps el van prejubilar. Ara té tot el temps del món per dedicar-se a allò que més li agrada: les excursions. L'Oriol quan fa una excursió comparteix la ruta amb la resta del món mitjançant webs especialitzats on els usuaris hi pengen les excursions que fan aportant-li les dades tècniques (recorregut, desnivells, horaris), comentaris i descripcions. Com a imatge del seu perfil l'Oriol ha triat una bonica fotografia feta al cim del Matagalls on se'l veu a ell i per damunt del seu cap oneja, com au galana, una bandera catalana.

La llista de fites muntanyenques assolides pel Sr. Comabella és nombrosa: el Puigmal, el Pedraforca, el Tagamanent, de cada ascensió que ha fet per Catalunya n'ha penjat nota amb el respectiu comentari en un acurat català i en algunes fins i tot hi ha afegit algun vers com aquest de Joan Maragall que va incloure en l'explicació de l'excursió que va fer a l'Estany de Ratera i que m'ha colpit d'allò més en llegir-lo:
A dalt del Pirineu
les flors són esblaimades,
les flors són d'un blau clar,
blavoses o morades:
són tristes dels alts monts
les crestes emboirades,
i tristos els ramats
estesos per les prades,
i la del dret pastor
figura solitària.

Però l'Oriol no només va per les muntanyes del país, també ha visitat la veïna España: ha pujat el Veleta, ha creuat la Faja de Pelay o ha fet el Moncayo. L'Oriol és persona conreuada, parla idiomes i les aportacions que fa a internet de les seves excursions per España té el detall de fer-les en la llengua d'aquella contrada que també la parla i escriu a la perfecció.

I com de ben segur deveu suposar, l'Oriol també ha anat Nord enllà, el mític Matterhorn, la Marmolada a Itàlia o el sostre d'Escòcia, el Ben Nevis, són indrets que ha assolit el nostre heroi i dels quals també ha penjat la corresponent ressenya a internet. No cal dir que la llengua triada en aquests darrers casos no és ni l'italià, ni el suís (que malauradament no existeix), ni ... sinó que ha estat la més universal del món mundial: l'Español.

nota: Aquest post es basa en fets reals, s'han canviat noms i ubicacions per tal de preservar la privacitat del seu protagonista.

foto: El Veleta coronat pel monument a la Madre de Dios de las Nieves.

Serps, escurçons i altres rèptils

2011-01-04T20:06:00.004+01:00

El nomenament de la Sra. Bozal com a Consellera de Justícia de la Generalitat ha rebut nombrosíssimes crítiques motivades per la repressió de les Consultes per la Independència que aquesta "abogada del estado" va ordenar. Avui ha sortit en defensa seva el també Conseller Sr. Felip Puig tot dient que la flamant consellera s'hi deixarà la pell en la seva nova tasca al si del Govern Mas.

La dirigent regional del Partido Popular Sra. Sánchez ha declarat que el seu partit vol presentar-se a les properes eleccions muncipals a Catalunya amb una altra denominació que no sigui la del PP. Canviaran la seva pell exterior però el seu programa polític serà el mateix que ara.

Els escurçons, fins ara l'únic rèptil de picadura mortal als Països Catalans, van canviant durant la seva vida diverses vegades tota la seva pell. Deixen la vella i la substitueixen per una de nova. Malgrat el canvi de pell el verí que inocula aquest rèptil amb la seva mossegada no perd mai la seva perillosa eficàcia.

foto: Escurçó Ibèric (Vispera Latasti) després d'un canvi de pell. (c) Institució Catalana d'Història Natural (IEC).

La revenja és un plat que es menja fred

2010-12-31T10:11:00.011+01:00

Quan viatjant per l'Europa civilitzada arriba l'hora de triar un local on menjar o prendre alguna cosa, m'he fixat bàsicament amb la seva carta de menús i el seu preu abans de decidir si hi entrava o no. D'aquesta manera, i entre una llarga llista d'indrets, ara mateix em ve a la memòria d'haver gaudit d'uns ¨pennes al dente" assaborits a la Via Martello del Trastevere romà, d'un deliciós "roast beef" a la londinenca Knigtsbridge Road o d'una escumosa "Murphy's" en un tradicional Pub de Grafton Street, al centre de Dublin, en absència total del fum del tabac.

La cosa canvia radicalment quan em passejo per España i les seves colònies espoliades on, a més de tenir en compte les variables anteriorment esmentades, he d'afegir la corresponent a si a l'establiment es pot fumar o no. I com que els llocs on fins ara NO permetien fumar es podien comptar amb els dits de la mà del Sr. James Hook (1), m'havia de fer fotre i menjar-me un exquisit plat de mandongo amb la flaire del Ducados del quillo de la taula del costat i del Winston de la pija de la del darrera.

A la fi ha arribat l'hora de la revenja i els papers s'intercanviaran. A partir d'aquest diumenge aniré sovint a gaudir d'un bon Masclet de Reus (2) als establiments cèntrics de la Ciutat impol·luts de fum i on fins ara semblava que hi haguessin obert un munt de pots de boira artificial dels que posaven a "Aplauso" mentre actuaven els mítics Boney M (ACS) (3).

De totes maneres com que sóc un home previsor ja tinc a punt tots aquests bolígrafs de la fotografia de dalt per tal de poder omplir els llibres de reclamacions d'aquells establiments on s'incompleixi la nova normativa.

Un bon any 2011 a tothom llevat dels españols i botiflers a qui el Borbó ja s'ha encarregat de desitjar-los-hi.

(1) James Hook, conegut també com a "Capità Garfi".
(2) Masclet de Reus, cocktail fet mitjançant la barreja de Vermut Miró i Plim (fantasia de fruites).
(3) ACS, acrònim de "Al Cel Sigui".

Oportunitat de negoci

2010-12-22T22:15:00.002+01:00

Diuen que les millors oportunitats es troben en moments en què les coses van maldades. Des de ja fa uns mesos que em tomba pel cap un negoci amb molt de futur on de ben segur hi puc fer la primera pela.

El producte que vull llençar al mercat té un segment de mercat potencial que pot arribar als deu milions de persones, el consumidor és fidel, alhora poc exigent, mancat de qualsevol sentit crític, i cada cop té més incentius que propicien la seva demanda. Les perspectives de consum de cara al futur a curt, mig i llarg termini són immillobles. No tenim cap mena de competència ja que el mercat exterior no té necessitat de consumir-lo i per tant tampoc en fabrica. A partir de demà comercialitzaré VASELINA per tots els Països Catalans , de ben segur que me la prendran de les mans.

Ah! i com agraïment pel seu ajut impagable enviaré sengles paneres de Nadal als magistrados del Tribunal Supremo de España i del Tribunal Constitucional Español.

Cada cop tinc més clar que som una merda i tenim el que ens mereixem, els españols ho saben molt bé i ho aprofiten...

Esgarrifança

2010-12-18T21:33:00.004+01:00

Acabo de veure al TN de la televisió autonòmica la notícia de la inauguració del tram del TGV, AVE pels españols, entre Madrid i Valencia (noteu que no accentuo aquest darrer mot).

En el comboi inaugural hi ha viatjat tota una munió de prohoms españols, entre els quals destaco els següents dignataris: SM Juan Carlos de Borbón, SM Sofía de Grease, el Presidente del Gobierno Español Sr. Rodríguez, el Ministro de Fomento Español Pepinho Blanco, el Presidente Nacional del Partido Polular Sr. Mariano Rajoy, el Presidente de la Comunidad Valenciana Sr. Francisco Camps, l'alcaldesa de Valencia Doña Rita Barberá, el alcalde de Madrid Sr. Ruiz-Gallardon, la presidenta de la Comunidad de Madrid Doña Espe Aguirre, l'ex minisitro i ex-presidente de la Comunidad Valenciana Sr. Zaplana i la ex-ministra de Fomento Doña Margarita Alvarez.

He tingut una esgarrifança en pensar què hauria pogut passar si el tren hagués descarrilat al seu pas pel viaducte que creua per damunt del pintoresc pantà de Conteras i els vagons s'haguessin precipitat a les seves fondes i gèlides aigües.

Herois gens quotidians

2010-12-17T11:54:00.008+01:00

La imminent estrena de la pel·lícula Bruc dedicada al xicot d'aquella bonica vila del Montserratí, el qual tot sol i nomès tocant el tambor va vèncer l'exèrcit invasor francès, m'ha fet adonar que el nostre País ha oblidat sovint a alguns dels seus herois més grans:

- Cristòfor Colom, algun envejós encara té la gosadia de negar la seva indubtable catalanitat. Gràcies al seus heroics viatges i a que va confondre el Carib amb les Illes Moluques, la Corona Castellana (posteriorment Española) va començar a bastir el seu imperi arreu del món. A hores d'ara, d'aquell vast reialme només en resten algunes colònies a la perifèria de la Península Ibèrica i uns petits arxipèlags propers.

- El Tambor del Bruc, que com hem dit al començament, el coratge d'aquest valent minyó va derrotar tot un exèrcit napoleònic permetent que l'Estat Español pogués seguir present a les terres Catalanes dos-cents anys més pel cap baix.

- Joan Manuel Serrat, el nen del Poble Sec, injustament oblidat fins avui. La Universitat Ramon Llull ha començat a fer justícia a aquest cantant tan silenciat i l'acaba de nomenar Doctor Honoris Causa en reconeixement a la seva "contribució en la defensa i difusió del català" motivada sens dubte pels 16 anys que l'intèrpret s'ha passat sense publicar res en aquesta llengua.

Vull concloure aquest post reconeixent públicament la tasca d'aquests herois la tasca dels quals ha contribuït sense cap mena de dubte a què Catalunya sigui el que és a hores d'ara...

foto: Monument a Cristòfor Colom a Barcelona, si l'intrèpid almirall s'haguès posat el dit en un altre lloc la història hauria anat sensiblement diferent.

Vacances

2010-11-25T09:19:00.004+01:00

Aquest blog restarà tancat per vacances fins, com a mínim, el dia 29 de novembre. Els lectors que desitgin seguir llegint poca soltades podeu adreçar-vos als blocs electorals que aquests dies ens ofereixen molts dels partits durant la seva campanya electoral.

La represa de l'activitat es preveu a partir del dia 29. Les vacances hauran estat del tot necessàries ja que amb els resultats tan galdosos més que probables del dia 28, aquest blogaire haurà de multiplicar els seus esforços per poder pentinar a tan "distingida" clientela.

Avís important a les unitats de neonatalogia

2010-11-07T15:04:00.009+01:00

Arrel de la visita del Sant Pare a Barcelona (que per cert ha parlat més en català en aquesta visita pastoral que Mossèn Cinto en tota la seva vida) els fidels han quedat extassiats amb el seu Magisteri . La nostra televisió regional ens ha ofert una bona mostra de les increïbles sensacions que aquests experimentaven en sentir els seus mots. La seva eufòria esdevenia màxima i avui molts membres numeraris de l'Opus i oients de Radio María duts per l'excitació pròpia de les grans ocasions faran ús del sagrament del matrimoni i, a efectes merament reproductius, realitzaran l'acte sexual. Com que aquest col·lectiu sembla ser que és al·lèrgic al làtex dels profilàctics i les úniques pastilles que es prenen les senyores són marca juanola serà del tot previsible que el dia 7 d'agost de l'any 2011 sigui un dia crític per totes les unitats de neonatologia. Caldrà aleshores que totes les llevadores, tocòlegs i la resta del personal sanitari ajornin les seves vacances d'estiu i es mantinguin en situació d'alerta i disponibilitat total de cara al baby opus boom que s'esdevindrà.

Demà dilluns al Diario Español de Tarragona més d'un arribarà extenuat i més d'una escaldada...

foto: Uns joves parroquians de Torreciudad comentant l'Homilia de Benet XVI pocs instants abans de consumar el seu matrimoni canònic i engendrar el seu hereu. Importada d'España de http://almeriacontapa.blogspot.com per martelldereus

Quan el nom no fa la cosa

2010-10-28T21:32:00.007+02:00

Nota prèvia: Aquest post ha estat escrit durant el matí del dia 28 d'octubre. Quan estava a punt de publicar-lo m'assabento que la heroïna que el protagonitza ha estat substituïda en la seva funció. Malgrat això finalment he decidit fer-lo públic:

És ben sabut que en època de Jordi Pujol el Director General de Pesca de la Generalitat es deia Jordi Miralpeix. Menys coneguts però igualment esmentables són el gerent dels serveis funeraris de la vila empordanenca d’Ultramort de nom Josep Calavera i Sendrós o que el bidell de la presó de Quatrecamins a la Roca del Vallès es diu Pere Carceller. Hi hauria molts altres exemples però em fa una certa gràcia el de l’encarregada de la nostrada franquícia de depilació làsser de la cantonada “No más Pelos” que es diu Llum Conill Calvet.

Haureu notat que els cognoms s’ajusten perfectament a les tasques i oficis que desenvolupen aquestes persones. Aquest fenomen però no sempre es produeix i a vegades s’escau justament el contrari i el nom de la persona no fa precisament la cosa.

Paradigmàtic és el cas de la Presidenta del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sra. María Eugenia Alegret. Arrel de les freqüents sentències contràries a la sensibilitat catalana que emet el tribunal presidit per aquesta sra no ens sentim gaire “alegrets” sinó més aviat tot el contrari: emprenyats i molt !!!

Ara bé en aquest cas particular hi ha la solució. Ella que tot pot fer-ho, com es demostra al carregar-se lleis i disposicions fetes per institucions democràticament elegides, podria canviar-se els cognoms per uns més escaients al seu tarannà i ofici, suggeriria que es digués: María Eugenia Corregidor Español.

Vull ser solidari amb els més vulnerables

2010-10-22T15:01:00.006+02:00

Amb una profunda tristor m'assabento de la difícil situació econòmica que molts dirigents polítics estan patint a hores d'ara. Arrel de la pregunta de si comprarien els bons de la Generalitat ens han explicat el seu difícil tràngol personal que estan passant: El Sr. Duran Lleida no pot gestionar el seu minso estalvi, la seva dona ha de fer mans i mànigues per administrar els paupèrrims recursos familiars; la popular Sra. Sànchez Camacho suporta la càrrega d'una gravosa hipoteca i amb aquestes difícils circumstàncies no pot ni plantejar-se comprar els bons i el ciutadà exemplar Sr. Cañas no té diners ni tan sols per fer una canya al bar de sota casa seva.

Tot plegat m'ha commogut. Aquesta setmana ja he plorat dos vegades, diumenge passat en veure al pobre Jaume al darrer Vent del Pla i avui en sentir el malament que ho passen alguns polítics. No puc, ni vull quedar-me amb els braços plegats al davant d'aquesta situació tan crítica. Ara mateix estic preparant una bona perola d'olla barrejada (escudella), tot seguit els trucaré, que vinguin a casa i puguin menjar calent avui per sopar.

Ostres!!! Ara me n'adono que m'he quedat sense sal, em sembla que tinc un pot de cianur potàssic en un armari. Crec recordar que a classe de química em van dir que també era una sal...

KCN

Empresaris amb clara visió de negoci

2010-10-20T12:05:00.014+02:00

He sentit a dir que la pel·lícula "Pa Negre" ha estat la segona pel·lícula més vista a les pantalles catalanes durant el darrer cap de setmana. Tot i que no he llegit encara aquesta obra de l'Emili Teixidor fa poc dies he acabat de llegir "Els Convidats" del mateix autor. Amb tots aquests precedents i pel fet que la pel·lícula és en català, evidentment, m'he animat a anar a veure el film.

Consulto la cartellera de Reus, on tenim un total de 17 sales de cinema comercials repartides en dos cinemes, el Reus Palace del Sr. Alejo Zúñiga i el Lauren del Sr. Antonio Llorens (a més a més també hi ha el Cine Club del Centre de Lectura on projecten, entre d'altres, interessants films de l'Uzbekistan en VO) . Doncs bé en cap de les disset sales reusenques es projectava aquesta pel·lícula protagonitzada per Sergi López i que com he dit ha estat la segona més vista als cinemes. En canvi podries trobar títols tan suggeridors com "Híncame el Diente" o "Machete" que de ben segur devien fer omplir de gom a gom les còmodes sales on es projecta de públic mastegador de delicioses crispetes de manera discreta i silenciosa. Un cop més els exhibidors reusencs ens han fet una "exhibició" (perdoneu la redundància) de la seva clarividència pel negoci a l'hora de triar els títols més atractius pels espectadors.

Al final no he tingut altra opció que anar a veure Pa Negre als Cinemes Oscars de Tarragona on, malgrat aquesta ciutat sigui la que ha obtingut la pitjor participació en les consultes per la Independència, el seu empresari de cinema s'ha arriscat temeràriament i ha tingut la gosadia de projectar aquest títol.

Alicia dixit

2010-10-15T14:58:00.002+02:00

Quan s'escau l'aniversari en xifres rodones de la mort d'algun personatge important en la història d'un país els mitjans de comunicació n'acostumen a fer el corresponent ressó. Tot just avui dia 15 d'octubre fa 70 anys que el President de Catalunya, Lluís Companys i Jover, era afusellat pels españols.

Aquest matí he tingut la ràdio posada, hi havia RAC1 i en la programació de matí no se n'han fet precisament ressó. S'ha parlat de moltes i múltiples coses però d'aquest fet tan poc com vulguis. M'ha extranyat molt.

Al migdia sento l'Alicia Chànchez Camacho que diu que no s'ha de fer cap mena de recordatori al passat i que s'ha de mirar endavant. Ara ho he entés tot!!!, el señor Conde de Godó, amo de RAC1 ha ordenat fer seguir fil per randa les consignes dictades per la seva referent política.

Tot i que no s'ha de mirar enrera, auguro que el desembre del 2013 la programació de RAC1 i la resta de mitjans propietat del señor Conde ens donaran tota mena d'informació i reportatges sobre el vol que el Sr. Carrero Blanco, el President del Govern Español, va fer 40 anys enrera per damunt d'uns edificis del centre de Madrid.

Productes rars i exòtics

2010-10-07T16:10:00.006+02:00

Avui, el Sr. Montilla, President de la Comunidad Autónoma que reuneix les Provincias de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, ha fet una visita de preestrena del nou gram magatzem que l'empresa "El Corte Inglés" ha obert a la vora de les ruïnes romanes que hi ha a 13 km de Reus.

Segons diuen la cròniques periodístiques durant la visita el Sr. Montilla ha prestat una especial atenció a la secció d'alimentació on s'ha fixat que hi havia un insòlit un racó dedicat als productes catalans i fins i tot als productes de la provincia tarragonina.

Es del tot veritat que vendre aquesta mena de productes tan rars en aquest gran magatzem serà del tot innovador i arriscat, fins ara mai s'havia vist que un gran magatzem dediqués espai als productes del propis del país. A tall d'exemple recordo que en el meu darrer viatge a França, a l'Intermarché de la històrica ciutat de Dijon totes les mostasses que s'hi venien eren fetes al land alemany de Baden Württenberg i els vins eren, com no podria ser d'altra manera, uns Ribera del Duero. No cal dir que la mostassa de Dijon i els vins de Bourgogne no es podien trobar en cap prestatge de l'establiment.

foto: Una ampolla de vi del Priorat, un rar producte que mai podreu trobar en una gran superfície establerta a cap de les províncies catalanes.

Devoció Mariana (v 1.0a i 1.0b)

2010-09-23T12:40:00.008+02:00

A fi efecte de fomentar la democràcia interna blogaire, he preparat dues versions del post anomenat Devoció Mariana. En funció dels vostres comentaris (si és que en feu algun), vosaltres trieu quina serà la definitiva:

Devoció Mariana v1.0a
Al dial de la FM a la meva Provincia es pot trobar la RAC1 del Señor Conde al 99.2 Mhz, tot seguit el Punt 6 Ràdio, emissora local de Reus, al 99.8 i finalment al 100.2 la institucional Catalunya Ràdio. Aquestes emissores encara fan bona part de la seva programació en català. Tot i que el dial de la FM va des del 80 fins el 108, no deix de ser curiós que en menys d’un punt de dial hi hagin hagut d’encabir-s'hi les tres emissores.

Doncs bé ja fa un temps al 99,5 s’hi ha entaforat de manera irregular l’emissora anomenada Radio María on es passen el dia resant en español. Des d’aleshores les interferències sovintegen. És fàcil sentir el “Yo Pecador” com a remor de fons mentre l’Empar Moliner fa algun comentari mordaç a Catalunya Ràdio.

Però aquesta primavera el Govern de la Generalitat de Catalunya en una audaç operació clausurava el repetidor que la pia emissora tenia a la bonica vila de la Selva del Camp. Probablement el tancament devia inspirar-se en els que tant sovint fa el veí de la Generalitat de la Comunidad Valenciana quan tanca tots i cadascun dels repetidors de TV3.

Tot plegat no va durar gaire, poques setmanes després del tancament, i mentre el Francesc-Marc Àlvaro comentava el darrer discurs de l’Artur Mas, vaig sentir de fons “Las Bienaventuranzas”, els de Ràdio María havien tornat a obrir el seu repetidor.

Ara, però, el Govern de la Generalitat de Nord ja no emula al del Sr. Camps. Mentre els primers fan la vista grossa a la reobertura fraudulenta, els segons foten una multa milionària als heroics i esforçats membres d’Acció Cultural del País Valencià per què mai més puguin aixecar el cap.

De ben segur quan el Sant Pare vingui aquest novembre a Barcelona donarà un bon nombre d’indulgències papals al nostre govern autonòmic que ha demostrat amb fervor la seva Devoció Mariana.

Devoció Mariana v1.0b
Abans d’anar a dormir i davant una fotografia del Cambril de la Mare de Déu de Misericòrdia acostumo a dedicar una estona al recolliment i la pregària. Fins no fa gaire l’oració que més emprava era “La Pregària a la Mare de Déu de l’Empenta”. Mentiria si us digués que les meves pregàries eren escoltades, tot al contrari: Interminables nits d’insomni, m’han embargat el compte, m’han parat el Mossos, els meus cargols han patit gastroenteritis, uns lladres m’han buidat el pis mentre era a missa de 8 i un dia que em toca la Loto 6.49 el premi és només de 24,76€ ja que el pot s’havia buidat precisament el dia anterior.

Tot això feia trontollar la meva Fe, però mentre escoltava al Toni Bolaño, no recordo si era a Catalunya Ràdio o RAC1 (de fet parla a les dues) vaig sentir una remor de fons que m’omplia de serenor: Las Siervas Descalzas de Santo Toribio de Liébana estaven recitant el Credo. Miraculosament havia descobert Radio María, l’emissora que prega en español i que interfereix les emissores en català. Això em va fer veure la llum: Nostru Senyor i la Mare de Déu són molt més receptius a les pregaries en español que no pas en les fetes en dialectes regionals en vies d’extinció.

A partir d’aleshores vaig canviar la foto de la Mare de Déu de Misericòrdia per la de la Virgen de la Vega i les meves pregàries son alternativament “Bendita sea Tu Pureza” i “Virgen Fiel Poderosa i Clemente” (1) just abans d’anar a dormir. Des d’aleshores els resultats són espectaculars: nits amb somnis d’allò més plaents (com ho testimonien les freqüents pol•lucions nocturnes que experimento), m’ha tocat el Cuponazo de la ONCE, quan viatjo per les autovies españoles la Guàrdia Civil mai em dóna l’alto i per postres el PP em fa una comanda de caragols per la seva festa-miting a Sant Andreu de Llavaneres.

Nomès vull fer públic el meu agraïment al Govern de la Generalitat per la seva sensibilitat en no tancar l’emissora que m’ha canviat la vida.

(1) La darrera pregària fou escrita pel Sant Pare Joan Pau I, no pas per l’exentrenador del RCD Español Sr. Javier Clemente. (nota de l’autor)

Mandongo

2010-09-16T13:38:00.000+02:00

Cada any els de la colla ens trobem per cruspir-nos un bon plat de Mandongo. Malgrat som un col·lectiu de gent molt diferent entre si, tant en nivell cultural, socio-econòmic o intel·lectual, també compartim unes afinitats que ens uneixen i justifiquen aquesta gastronòmica trobada anual: ens preocupa el nostre nivell de colesterol, lluïm una esvelta silueta i tots desitgem ferventment la fi d'España i la independència del nostre malmès País.

Recordo que la Mandongada de fa quatre anys, pocs dies abans de les eleccions al Parlament, va sortir a la conversa el sentit del nostre vot. Aquest era aleshores unànim, tots votaríem a l'única força que s'hi presentava que propugnava la independència en el seu programa electoral. Amb la unanimitat electoral el tema no va donar més de si i vam deixar-lo desseguida per a posar-nos a xerrar de sexe que sempre s'esdevé més divertit.

El Mandongo d'enguany no ha estat tan divertit, no s'ha parlat de sexe i de cara a la imminent convocatòria electoral, ja no hi ha l'unanimitat de quatre anys enrera:

L'Eudald de Ripoll i la Maria del Camí de Cambrils votaran per l'ERC, són propietaris d'un petit buffet que es dedica a tasques d'arbitratge, mediació i conciliació i sembla ser que tenen com a clients molts membres d'aquella formació que sempre estan a mata degolla entre ells.
La Diana Ballester, que sempre està al lloro i tampoc està tan malament, optarà per la Solidaritat Catalana de Laporta.
El Dr. Collsuspina, l'eminent proctòleg, i la seva esposa Maria Assumpció votaran el Reagrupament del Dr. Carretero, més que res per solidaritat gremial.
El Jaume Sobrepés, que comença a manifestar algun alarmant símptoma de deteriorament cognitiu, votarà la CiU del Sr. Mas. S'ha cregut que Conver sabrà obtenir alhora el Concert Econòmic, la Independència i a més a més cada ciutadà rebrà un pernil per Nadal.!
L'Ariel Blanc i la Neus Albà, comptables d'un Schleker, votaran en blanc. Diuen que així els fa l'efecte que es voten a si mateixos.
El Roc Vilabaixa, cooperant de l'ONG del Consell Comarcal del Priorat "Scala Dei Solidària", no anirà a votar. Durant el mes de novembre participarà a la bonica illa de Cuba en un engrescador projecte de cooperació colze a colze amb la Licenciada Guadalupe Gladys.
El Martell, no sap què fer i com que es dedica a l'helicicultura, deixarà la decissió a mans dels seus cargols: col·locarà una foto del Carretero, del Puigcercós i del Laporta damunt de sengles fulles d'enciam. El primer cargol que arribi a la respectiva foto determinarà el sentit del seu vot.

Les notícies s'escampen depressa i al cap de pocs dies, hem rebut una carta del Sr. Mariano Rajoy, Presidente Nacional del Partido Popular, dient-nos que en senyal d'agraiment, ens paga el Mandongo d'enguany.

foto 1: Plat de Mandongo, dietètic, mediterrani i lleuger.

foto 2: La Guadalupe Gladys comprovant el funcionament de les dutxes del casal d'avis que estan arranjant a Cienfuegos (Cuba) juntament amb el Roc Vilabaixa. Noteu que és una noia pudorosa i fins i tot quan es dutxa ho fa amb vestit de bany.

Una consellera amb molts fums

2010-09-10T10:12:00.006+02:00

Ahir la Consellera Geli, de la qual es diu que forma part del sector més catalanista del PSC!, ens va donar a tots un exemple d'honestedat i sinceritat política. Va declarar sense cap pudor que el Parlament de Catalunya no hauria d'elaborar una Llei Antitabac, va afegir que creu que qui realment ho ha de fer és el Govern Español i cal esperar a què aquest es decideixi fer-ho un dia o altre. Casualment aquestes declaracions coincideixen quan el Govern Basc aprova la seva pròpia Llei Antitabac.

Amb els precedents de valentia política que ens té acostumats estic convençut que la Llei Antitabac que elabori el Govern Rodríguez serà una llei exemplar i definitiva . O sigui que seguirem tenim molts fums al nostre voltant, durant temps i temps.

PS. Ara ho entenc tot! Acabo de sentir per ràdio que la Geli sona com a futura ministra del Govern Rodríguez ara que haurà de plegar de Consellera. I és que la perspectiva de poder mantenir poltrona és molt llépola...

foto: foto oficial de la Consellera Geli, ben aviat els tècnics en photoshop del Ministerio hauran de retocar la bandera que té al seu darrera deixant només dues franges vermelles i una de groga al mig.

Em preocupa la salut dels españols

2010-09-07T08:14:00.006+02:00

Amb la represa de la rutina de setembre, en una comtal emissora de ràdio, que de moment encara parla en català, passen un espot d'un centre mèdic que es dedica al guariment de les disfuncions erèctils masculines. Aquest centre mèdic l'any passat s'anunciava en català però des d'ahir que ho fa nomès en español. Sembla ser que el canvi ha estat motivat en comprovar quin és el perfil de la seva clientela.

D'altra banda una coneguda organització estatal de Ciegos Españoles també s'anuncia a la noble emissora, en aquest cas l'anunci és teòricament en català però sempre hi surt un o altre afiliat de l'organització que sempre parla en español. Tot plegat evidencia que patir ceguesa és cosa només d'españols i que no tenen cap cec catalano parlant.

I per acabar, una cadena de mobles també s'hi anuncia, no cal dir que també ho fan en español. Hi surt un individu cridant histèricament que estan a punt de tancar i que s'han de treure tot el seu estoc a preus baixos, que no badem i que aprofitem aquesta irrepetible oportunitat que durarà molt poc. L'anunci ja deu fer quatre o cinc anys que s'emet!!! No cal dir que el públic objectiu de l'anunci està format per persones amb quoficient intel·lectual sensiblement menor de 100.

En conclusió que molts españols no trempen, no hi veuen tres dalt d'un burro i són més curts que un pany de cop. Em preocupa la seva salut, més que per ells (de fet m'importa un rave el que tinguin) per nosaltres ja que són els españols els escollits per Nostru Senyor (segons ells) per colonitzar-nos.

Una lectura de ficció per a l'estiu

2010-08-18T16:01:00.003+02:00

L'estiu és un temps que convida a esbargir-se. Jo no en sóc menys i a l'hora de triar les meves lectures canvio l'assaig, habitual durant la resta de l'any, per la ficció. Us n'ofereixo un petit tast:

... el fracàs d’una classe dirigent que no va ser capaç d’aixecar un estat, d’una burgesia panxacontenta i victimista que es va estimar més ser la cua del lleó esdentegat de Madrid que cap d’un ratolí català que, a Europa, hauria pogut fer un paper tan digne com el danès o el txec. La desaparició d’una menestralia escombrada per les ventades de la globalització, delmada per la competència provinent de llocs remots, indefensa i incapaç de sobreviure en un món de comerç instantani, sense horaris ni distàncies. La pèrdua d’autoestima d’una població envellida, arraconada a casa seva per onades immigratòries successives. La derrota definitiva d’un país que mai no va tenir el coratge d’apostar-se tot sencer a l’aventura de ser ell mateix...

No em negareu que després de llegir aquest inversemblant fragment, que el caire d'aquesta novela és d'absoluta ficció i que res té a veure amb la realitat...

(fragment de l'"Últim Home que Parlava Català" de Carles Casajuana)

Sense que serveixi de precedent

2010-08-05T13:40:00.007+02:00

Diuen que l'estiu és un moment ideal per trencar la rutina i fer coses que no s'acostumem a fer normalment durant la resta de l'any. Aquest mediocre blogaire no es vol quedar enrera i publica avui, en plena canícula d'agost, un post que en lloc de pentinar al personal serà de caràcter laudatori. No cal dir que en cap cas això ha de servir de precedent de cara a futurs posts.

Felicitacions a la nova Caixa de Catalunya: Ja fa uns mesos arrel de la fusió de Caixa Tarragona, Caixa Catalunya i Caixa Manresa va estendre's el rumor que la nova entitat resultant de la fusió trauria el nom de Catalunya del seva futura denominació comercial. Em vaig fer ressò d'aquest fet en un post que es deia "Canvi de Nom". Ara segons publica el Punt d'Avui (noteu el joc de paraules) la denominació definitiva serà la de Caixa de Catalunya, tot un encert i per això deixo sense efectes el post esmentat.

Aquesta denominació final sembla que no agrada al barri marítim del meu poble ja que desapareix el seu nom, però com a contrapartida em proposo realitzar la meva segona felicitació del dia. I aquesta és: per l'Ajuntament de Tarragona!!!. Ja fa anys freqüentem les boniques cales de Calabegs situades a la zona del Bosc de la Marquesa. Un entorn que miraculosament ha sobreviscut a l'especulació immobiliària del nostre malmès país. Aquelles platges esdevenien enormes "pipicans" on els incívics propietaris de gossos deixaven lliures els cans per què fessin de les seves entre (o damunt) de les tovalloles de la resta de banyistes. També, i arribada la nit, la zona era objecte d'acampades incontrolades amb "foc de camp" inclòs la qual cosa era un perill de cara a la integritat de tot el bosc. Sortosament ja fa dos estius que des de l'Ajuntament mira de controlar-se això i ara ja només trobes gossos a la platja de tant en tant i els focs a la nit van reduint-se. Pel que sembla, el talonari de receptes que duen els agents de la Guàrdia Urbana Tarragonina és força persuasiu. La meva enhorabona doncs a l'Ajuntament de Tarragona.

Ara el perill més fort que té el Bosc de la Marquesa són els projectes urbanitzadors que el Ministerio de Medio Ambiente té damunt la taula. Sembla que per això si que tenen calers els barruts del gobierno colonizador español...
fotos: Vista general de Calabegs (depana.org) i detall d'un simpàtic banyista descansant damunt la sorra de la platja després de tot un matí de compres per la Rambla de Barcelona (http://rebostdelprofa.blogspot.com/)

Que no els abandoni el desodorant!

2010-07-27T15:37:00.003+02:00

Entre els nombrosos abonats al Servei Municipal d'Aigües de Figueres hi figura el Ejercito Español de España. Sembla ser que aquest il·lustre client s'ha molestat en rebre el seu rebut en català i ha exigit que se li giri en español o sinó no el pensa pagar.

Normalment als clients que no paguen, anomenats morosos, se'ls acostuma a suspendre el servei. Estic convençut que malgrat el "rancio abolengo" dels militars esmentats, se'ls aplicarà la mateixa política i en pocs dies l'aigua deixarà de brollar per les aixetes de les seves boniques casernes.

De totes maneres no crec que la mesura els sigui massa traumàtica ja que, sensibles com són a l'estalvi d'un bé tan preuat com és l'aigua, practiquen l'anonenat "baño polaco" que no és res més que una mica de "desodorante en el sobaco". Amb això poca aigua necessiten...

El "meu" Diputat

2010-07-23T15:44:00.008+02:00

El Sr. Francesc Vallès, convilatà meu, fou elegit Diputado al Congreso per la circumscripció electoral de Tarragona encapçalant la llista (sempre ben tancada) que va presentar el PSC-PSOE a les eleccions españoles del 2008. Prèviament a desenvolupar aquesta tasca s’havia preparat a fons i, tal com diu el seu destacat currículum, va cursar un Màster a la Universitat de Georgetown a Washington, DC (2000) i es va doctorar a l'UAB el 2002 amb una tesi que ha esdevingut premonitòria titulada: “Control externo del gasto público y Estado constitucional”. (Com podeu comprovar el Sr. Vallès prefereix l’español a l'hora de redactar la seva "obra"). Amb tota aquesta sòlida formació, la seva capacitat per defensar els interessos de la circumscripció i per extensió els de Catalunya davant les altes instàncies de l’Estat augurava ser molt prometedora.

Les coses, però, no van passar tal i com molts preveien i el Sr. Vallès enlloc de defensar els interessos de la demarcació d'on va resultar elegit i els del seu País amb eficàcia, ha anat consolidant la seva carrera política al si del Grup Parlamentari del PSOE al Congreso del qual n’ha esdevingut un membre influent. La seva metodologia per assolir el seu ascens polític consisteix en la defensa incondicional i a ultrança de totes i cadascuna de les mesures que pren el Govern del Sr. Rodríguez siguin les que siguin, sense discussió, ni crítica. Si feu un cop d'ull al seu blog (el qual, curiosament, no admet comentaris), comprovareu la veracitat d’aquesta afirmació.

Ahir, després de l’anunci de la supressió dràstica d’obres (ja començades!!!) per part del Ministerio de Fomento a Catalunya en general i a les nostres comarques en particular, el nostre heroi no ha trigat en justificar-ho tot dient que es tracta d’una decisió 'raonable' i 'assumible', ha recordat també que la tisorada no afecta les grans infraestructures com la Sagrera ni el TGV. I ha afegit 'La retallada no ha estat tan gran com ens esperàvem', 'al cap i a la fi el Principat ha de contribuir a la solidaritat'... Així que ja ho sabeu: hem d’estar agraïts, contents i satisfets.

Ja fa temps que per Reus es diu que el Sr. Vallès podria serà candidat a l’Alcaldia de la Ciutat en un futur. Si finalment el Sr. Vallès acaba convertint-se en batlle auguro des d’aquí que la seva primera mesura com a Alcalde serà la de canviar el nom caduc de l’actual ”Avinguda dels Països Catalans” pel d’ “Avenida de José Luís Rodríguez Zapatero” com a testimoni d’agraïment i vassallatge a tan irrepetible estadista.

Foto: La Ministra de la Guerra Española, Sra. Chacon, i el Sr. Vallès, Diputats per Barcelona i Tarragona respectivament. Les seves respectives actuacions corroboren com les llistes tancades són la millor manera de garantir els interessos dels electors enfront dels interessos partidistes.

Traïdors!!!, venuts!!!

2010-07-21T08:03:00.001+02:00

Traïdors!!!, venuts!!!

Un miratge en plena travessa del desert

2010-07-11T15:10:00.003+02:00

Mentre ahir dissabte a la tarda passejant per Barcelona pel Passeig de Gràcia i la Gran Via de les Corts Catalanes tenia la sensació de viure en un país normal amb gent com jo. En agafar el tramvia per anar a recollir el cotxe i tornar cap el Poble vaig tornar sobtàdament a la realitat, el nombrós passatge que omplia el tren a vessar estava format majoritàriament per grups de nois i noies (clònics del Kevin i la Manoli, els meus simpàtics veïns del 5è 4a.) que en veure'ns amb l'Estel·lada van posar-se a cantar amb aire desafiant la bonica melodia "soy español español, español, español" que aquests dies sóna per tot arreu arrel d'un partits de costellada que juguen uns jugadors del Barça en nom de la fastigosa España.

Fonètica motociclista "catalana"

2010-07-04T22:19:00.006+02:00

Els qui em coneixeu sabeu la meva afecció pel motociclisme, un esport on gràcies a l'esforç exclusiu del pilot sense cap altre recurs afegit s'evita la contaminació (acústica i ambiental), s'incrementa la seguretat vial de les nostres carreteres i, sobretot, es fomenta el civisme ciutadà i la normalització lingüística (l'única pega és que és la de l'español).

Al nostre país tenim dos grans pilots motoristes de talla mundial, el Sr. Pedrosa i el mallorquí Sr. Lorenzo. Fins ara quan em referia a ells tot xerrant en les múltiples tertúlies "motards" que freqüento, en el cas del Sr. Pedrosa el pronunciava amb vocals neutres i essa sonora i en el segon el pronunciava amb essa sorda (lorensu). Però ara i gràcies a TV3, Catalunya Radio i RAC1 (l'emisora comtal) m'he adonat que no sé pronunciar gens bé els cognoms dels nostres grans pilots. El cognom Pedrosa s'ha de pronunciar amb essa sorda i sense cap vocal neutre (casualment de la mateixa manera en què ho faria un hispano parlant) i en el cas del Sr. Lorenzo ho pronuncien amb la z española, evidentment també de la mateixa manera en què ho faria un español.

Ara, profundament traumatitzat per la meva pronúncia ignorant, renuncio a la meva afecció al motociclisme i la subtitueixo per la de l'excursionisme, pròpia de persones gens conreuades, poc arrelades al país i per tant practicants d'un esport i pràctica indigne de ser notícia a Tv3.

Ah!, i el Sr. Lorenzo ens acaba de demostrar que el mallorquí i el català no són en absolut la mateixa llengua.

Són uns fills de la gran reputa

2010-07-01T22:12:00.001+02:00

Són uns fills de la gran reputa.
Són uns fills de la gran reputa.
Són uns fills de la gran reputa.

Versió original

2010-06-18T15:39:00.005+02:00

Tinc la ràdio posada, estan radiant l'Informatiu Migdia de Catalunya Ràdio i donen la notícia de la mort de l'escriptor portuguès Saramago. En el panegíric biogràfic que fan, esmenten el principals títols de la seva obra i per sorpresa meva me n'adono que Saramago escrivia la seva obra en español!!!. Segons Catalunya Ràdio Saramago ha escrit "El Evangelio según Jesucristo", "La Carverna" o el "Hombre Duplicado" entre d'altres. Per tant l'obra O Evangelho segundo Jesus Cristo, A caverna o O homem duplicado no són res més que traduccions al portuguès d'una obra original escrita en español.

Un servidor no té nivell idiomàtic per llegir obra original i avui agafaré de la meva biblioteca el llibre "L'Evangeli segons Jesucrist" per rellegir-lo. Com li passa a la versió portuguesa, aquesta només és una traducció al català d'una extensa obra escrita originalment en español.

Blogaire en crisi?

2010-05-31T08:44:00.004+02:00

Ja fa unes setmanes que estic dubtant metòdicament entre mantenir el blog actiu, congelar-lo o senzillament passar-lo a millor vida. Idees no me'n falten (els españols dels collons en són una font inesgotable). Gairebé cada dia em passen coses pel cap susceptibles d'inspirar un post. Ara bé els posts, un cop escrits i publicats, no desperten gaire interès al si de la catosfera.

Si segueixo amb el blog tindré més mala llet. Al cap i a la fi fins ara volia fer un blog més o menys simpàtic i creatiu per fer-lo més atractiu a l'hipotètic lector. Ara vist l'èxit, no cal esforçar-me més, em limitaré a esbravar-me escrivint allò que el cos em demani passant de les audiències, comentaris i opinions de tercers.

Un tret en comú

2010-05-26T12:33:00.008+02:00

Una intensa vida associativa i un compromís permanent amb la societat civil de la meva ciutat fa que dia si i dia també hagi d’anar a les reunions d’entitats de les que sóc membre actiu. Assisteixo a les reunions setmanals del Gremi d’Helicicultors del Baix Camp en qualitat de soci fundador; les del Grup Ecologista de Defensa dels Ecosistemes del Cargol Bové, les de l’AMPA de la prestigiosa Escola Municipal de Punt de Creu “Teresa Pallarés”, les del selecte Club de Bridge, Backggamon i Bàdminton “El Triangle” de Reus, les de la Comunitat de Regants “El Rajolí”, les de la Unió de Blogaires Pocasoltes “L’Agulla al Cul”, les del nou Swingers-Club 2+2 o les de la centenària Congregació de Clavaris de la Parròquia dels Dolors Pre-Menstruals de les Esclaves de Santa Maria Magdalena de Verona.

Aquestes entitats, que en un primer cop d’ull potser poden fer pensar a algú que poca cosa tenen en comú, disposen d’un tret compartit per totes elles sense excepció. Encara més, afirmo amb seguretat que aquesta característica també és comuna a la totalitat de col·lectius del món mundial on hi ha persones humanes. Doncs si!, Ho heu encertat! en totes i cadascuna de les reunions que es fan en cada entitat hi ha sempre i sense excepció una persona (pel cap baix) que fa intervencions fora de lloc, que no s'ajusten a l’Ordre del Dia previ, que interromp de manera constant les intervencions de la resta de membres del grup, que formula preguntes idiotes i estúpides que no venen al cas, que explica el seu cas particular mancat d’interès per a la resta o que efectua llargs, i que sempre fa inacabables i aburridíssims monòlegs tot pensant-se que és hereu de la proverbial oratòria de Ciceró.

Es per això que proposo que els centenars d’hores acumulades i perdudes per culpa de les intervencions d’aquests paparres puguin ser computables com a períodes de cotització per al càlcul de l'import final de la Pensió de Jubilació.

Foto: membres del Swingers-Club 2+2 davant del seu estatge social.

Està quedant molt bonic!!!

2010-05-21T11:21:00.011+02:00

Potser no sóc una persona entesa en arquitectura, urbanisme i ordenació del territori però si estic molt interessat en com es duen a terme les polítiques referents a aquestes matèries ja sigui al País, a la meva Ciutat o en qualsevol indret del Món (fins i tot hi incloc les españes!).

El Barri del Carme de Reus forma part d'una de les primeres expansions urbanes de Reus fora del clos murallat que formava la ciutat medieval. Amb el temps, però, aquesta zona s'ha anat degradant i precisava d'una urgent actuació. Els carrers són mes aviat estrets i totes les cases són baixetes, la majoria d'elles edificades al segle XIX, no tenen més de 3 pisos.

Doncs bé ara, i gràcies a la Llei de Barris aprovada pel govern regional, s'ha iniciat un procés de rehabilitació del Barri del Carme. Una de les obres emblemàtiques d'aquesta actuació es el nou "Casal de les Dones" (aprofito també per reivindicar l'imprescindible Casal pels Helicicultors). L'obra, encara no enllestida, està aixecant un edifici amb un enorme mur compacte de formigó molt més alt que les cases antigues que l'envolten, sense cap mena d'obertura i orientat al Sud!!! El mur en qüestió dóna als vianants del carrer Sant Pancraç una sensació gairebé claustrofòbica en passar a la seva vora.

I és que ho trobo horriblement lleig!!!

Un cop escrit això passo tot seguit a agafar el cilici i procedeixo a fuetejar-me 69 vegades l'esquena com a acte de mortificació per haver gosat a opinar i criticar una cosa de la que no en tinc ni la més remota idea i de la qual només els nostre polítics i funcionaris de gama alta (com més d'un cop he sentit en boca d'algun d'ells) en tenen el criteri i la mida justa.

Hem fet canvis a l'escola

2010-04-27T22:10:00.008+02:00

La Comunitat Educativa de la meva escola sempre ha estat a l'avanguarda de la renovació pedagògica. Constantment hem volgut innovar i avançar-nos a tot allò que tard o aviat ens portarà l'esdevenidor, hereus com som del llegat de Rosa Sensat.

Avui el nostre Consell Escolar avançant-se a les disposicions que tard o aviat ens faran arribar des de la Conselleria d'Educació, ha decidit substituir tots els retrats del tot obsolets de la primera autoritat de Catalunya i que fins ara presidien les aules, pel retrat de qui ho és realment i de dret a llei. D'aquesta manera, i a partir de demà mateix, un bonic retrat de tres magistrats del Tribunal Constitucional fruint d'una corrida de Toros a la nostrada Plaza de Toros de la Maestransa de Sevilla presidirà totes i cadascunes de les aules de l'Escola. S'ha escollit aquesta foto per què a més té una funció moralitzant de cara a la canalla ja que així poden interpretar la nostrada dita que diu que: "qui té duros fuma puros".
Al nou Retrat hi trobareu d'esquerra a dreta els Magistrats del TC, el Sr. Guillermo Jiménez (assaborint un deliciós Cohibas), seguit de Manuel Aragón (amb una elegant barba) i el Sr. Ramón Rodríguez Arribas tot seguit. A la dreta de la foto també hi figura el Sr.César Cadaval, membre dels grup de subtil humor español anomenat "Los Morancos", voldria aclarir que aquest darrer no és membre del Tribunal Constitucional però que, per aquelles ironies del destí, es trobava just al costat de tan doctes magistrats.

Anuncis per paraules: Es venen 15 exemplars pro viatge de final de curs a Sevilla. Preu de 10 cèntims (de pesseta) unitat. Per la compra de tres es regala un Cd de la Marina Rosell. Raó l'Hampa.

Ahir no va ser un dia qualsevol per a molta gent

2010-04-26T17:08:00.009+02:00

Hi havia una organització rigorosa i impecable; un treball intens, entusiasta i abnegat de centenars de voluntaris; possibilitat de fer el vot anticipat, meses electorals estratègicament distribuïdes arreu del municipi i, sobretot, un País espoliat i maltractat per tot arreu...

Amb aquests ingredients l'èxit de la Consulta hauria d'haver estat aclaparador però finalment la participació ha estat prop del 15%.

Potser mancava afegir-hi algun esquer o motivació extra. De cara a una hipotètica propera consulta s'hauria de regalar una entrada a un concert d'Estopa a cada votant, potser aleshores les cues per votar arribarien a la veïna, i feliçment independent (de Tarragona), vila de La Canonja.

Foto: Els meus veïns del 2on. 3a., el Kevin i la Manoli, ahir a la bonica platja de Salou. Per ells ahir no va ser un dia qualsevol: Era el seu primer dia de platja de la temporada i totes les precaucions eren poques. google.cat

Música: "Dies Irae" de WA Mozart, aquesta peça expressa com poques el meu estat d'ànim d'avui. Una versió prèvia i no publicada d'aquest post incloïa una visió personal de tot plegat però no he cregut oportú publicar-la ja que no era gens políticament correcte.

Estic content de no haver-me dedicat a la política

2010-04-21T14:46:00.003+02:00

Si m'hagués dedicat a la política avui hauria hagut de presentar-me davant dels mitjans de comunicació amb el rostre conspicu i dir: "ha estat una gran pèrdua per l'esport mundial i tots ho lamentem molt profundament".

Però com que no m'hi dedico, m'ho estalvio ja que precisament penso justament el contrari.

Benestar emocional

2010-04-20T08:29:00.007+02:00

Seguint el lema mens sana in corpore sano, i com ja vaig explicar fa uns mesos, tenia el costum d'escoltar el programa de Catalunya Ràdio anomenat l'"Ofici de Viure" mentre cuidava la meva adònica silueta tot fent una mica de bicicleta el·líptica. Segons diu la pròpia falca de "l'Ofici de Viure" aquest espai de la ràdio regional pretén donar a l'oïdor idees pràctiques per tenir un benestar emocional.

A mesura que anaven passant els dies vaig poder comprovar que dia si i dia també molts dels experts convidats que van intervenint al programa fan les seves intervencions en español. Entre aquests alguns són professionals establerts a Catalunya on tenen els seus gabinets i d'on en treuen sucosos guanys a costa del patiment de moltes persones. Altres fins i tot són professors d'universitats catalanes o escoles superiors. I entre els convidats que hi passen que encara parlen en català la pràctica majoria d'ells publica la seva obra en español.

Comentant-ho amb un amic em va fer veure que quin millor exemple de benestar emocional és el que et dóna aquella persona que afincada i arrelada a Catalunya s'ha estalviat de manera intencionada el tràngol d'involucrar-se en una llengua i cultura en procés de desmantellament. En canvi només parlant l'español a Catalunya es pot viure ben tranquil i es garanteix evitar qualsevol malestar lingüístic. I, per si això fos poc, encara comprova per la seva satisfacció com els mateixos catalanets li demanen sol·lícits els seus serveis.

Ara ja no m'escolto l'Ofici de Viure. Potser no vetllo pel meu benestar emocional però segueixo mantenint les sessions de bici el·líptica i la meva adònica silueta cada dia s'assembla més a la del noi de la foto, la qual cosa em plau d'assabentar a les amables lectores d'aquest blog als efectes que estimin oportuns...

Noves maneres de castigar

2010-04-11T19:45:00.004+02:00

L'altre dia amb la gent de la colla vam mantenir una interessant tertúlia literària sobre quines havien estat les lectures d'infantesa que més ens havien marcat. Van sortir diversos títols: "Miquel Strogoff" de Jules Verne, "el Mecanoscrit del Segon Origen" de Pedrolo, "Robison Crusoe" de Daniel Defoe. El Jose, un amic militant del PSC, va esmentar el "Zoo d'en Pitus". Jo però vaig aportar que el que realment em va marcar va ser la lectura del "Botones Sacarino" d'Ibàñez ja que en una de les historietes el "Dire" fart del seu "Presi" li aboca un tinter pel cap.

Ara, anys després, ja fa temps que sento el mateix desig d'emular aquest record literari d'infantesa damunt la llustrosa calva del meu Cap de Secció. Finalment m'he decidit a fer realitat aquest desig. No és que m'hagi envalentit repentinament o que el Cap de Secció sigui ara més tirà que temps enrera. El motiu és que veient els càstigs que s'estan aplicant en l'actualitat penso que les conseqüències de la meva actuació poden ser bastant més assumibles:

El Sr. Miguel Àngel Martín, del qual ja en vaig parlar en un post anterior, i després d'opinar sobre la vida sexual de la Directora de TV3 Sra. Terribas, ha estat apartat de la Regidoria de Districte que ocupava (estalviant-se les enutjoses reunions amb veïns paparres) però no així del càrrec de Gerent de l'Institut Metropolità del Taxi pel qual rep un bon salari públic.

El Sr. Luís Bárcenas, cervell del "Cas Gúrtel", ha estat destituït del càrrec de Tresorer del PP i privat del seu depatxet a la seu del partit al carrer Gènova de MAdrid però conserva intacta l'acta de Senador español amb les corresponents dietes, salaris i, sobretot, mantenint la qualitat d'aforat davant la justícia española.

Aleshores he pensat que malgrat el Conveni Col·lectiu vigent a la meva empresa preveu una sanció de tres mesos de "suspension d'empleo i sueldo" si s'aboca un tinter pel cap d'algun superior jeràrquic, puc al·legar davant el Cap de Personal (per cert situat a l'òrbita del PP) el darrer precedent esmentat tot demanant que la sanció que rebi consisteixi en tres mesos de suspensió "d'empleo" però sense tocar el "sueldo".

foto: com que aquest blog té menys audiència que un programa de la sèrie Digui-Digui emès a Intereconomia TV he decidit posar un títol i una foto que serveixi d'esquer per a captar noves franges de públic. En aquest cas l'objectiu seria el col·lectiu de practicants de BDSM de les Comarques Meridionals de Catalunya.
http://www.elplacerdelcastigo.com/

Dignes Hereus

2010-04-09T08:32:00.006+02:00

Durant els anys setanta a casa rebíem cada any les excel·lents Nadales de la Fundació Jaume I on s'abordaven temes nostrats (Àngel Guimerà, Centenari de l’Excursionisme Català, 500 anys del llibre català,...). La Fundació Jaume I fou possible gràcies al mecenatge del Sr. Lluís Carulla i Canals, (1904-1990, nascut a l'Espluga de Francolí, fundador de l'empresa Gallina Blanca integrada en el holding alimentari Agroaliment propietat de la mateixa família Carulla). El Sr. Carulla sempre tingué un destacat paper com a empresari mecenes i protector de la llengua i cultura catalanes.

A l'abril del 2010 la companyia Gallina Blanca emet la seva publicitat en español a TV3 i el lloc web de la Companyia pot llegir-se en anglès, italià i español. En referir-se al seu fundador l'anomenen "Luís Carulla"

Agustí Centelles i Ossó, fotògraf, pioner del fotoperiodisme durant la guerra civil i l'exili. Part de la seva obra fou requisada pel govern español i traslladada a un arxiu molt gran que tenen a Salamanca on hi desen els seus botins de guerra. En tornar de l'exili el mateix govern español el jutjà i el represal·lià impedint-li que es dediqués al fotoperiodisme per la qual cosa es veié obligat a exercir de fotògraf industrial.

L'any 2009 els seus fills, Octavi i Sergi Centelles, venen el seu llegat fotogràfic al govern español que decideix dipositar-lo també a Salamanca.

Jaime Martínez Bordiu, net del dictador feixista español Francisco Franco, ha estat denunciat per un conductor per haver disparats trets amb una pistola arran d'una discussió de trànsit. El Sr. Martínez Bordiu tenia retirat el permís d'armes arran dels maltractaments que va propiciar a la seva ex-xicota.
Dels tres exemples només el darrer és un digne hereu a la trajectòria d'aquells que els han donat el nom.

Nit d'estrena al teiatru

2010-03-26T10:01:00.009+01:00

Ahir, al Teatre Bartrina del meu poblet, vaig assistir a l'estrena de l'obra teatral "La Dona Justa", interpretada, entre d'altres, per Rosa Novell i Àlex Casanovas. Es tracta d'una producció basada en un triangle amorós vist per cadascun dels seus tres integrants mitjançant llargs monòlegs interpretats pels actors on s'intercalen breus diàlegs entre ells. L'escenografia era molt moderna i innovadora: tres grans marcs on es projectaven imatges dels mateixos actors prèviament filmades. El que més em va sorprendre, però, van ser els efectes acústics. L'obra va començar amb una veu en off que es sentia per tota la sala que deia "us recordem que apagueu el telèfon mòbil" i tot seguit Rosa Novell iniciava la seva actuació. Al cap d'una estona des del pati de butaques es sentia un soroll electrònic mentre, impertèrrita, l'actriu continuava amb la seva intervenció. Aquest situació es va anar repetint unes tres vegades més durant l'obra.

Vaig entendre bastant la trama argumental basada en el triangle amorós esmentat, però, sincerament no vaig captar el significat d'aquells estranys sorolls que s'anaven repetint per la sala. Us en deixo una mostra, que d'estranquis vaig poder gravar, per si algú de vosaltres més expert en les noves tendències de l'art dramàtic pot aportar-me algun indici del significat del seu missatge escènic.

Music Playlist at MixPod.com

Per anar bé hauríem d'anar tots mal follats

2010-03-17T23:25:00.007+01:00

Dilluns el Molt Honorable President de la Generalitat, José Montilla, va ser entrevistat per la directora de TV3 Sra. Mònica Terribas. L'entrevista, a priori aburrida i previsible, va esdevenir un bon exemple de periodisme i aquest fet es va traduir amb una inusual audiència assolida (al voltant d'un 20% de share). Fins i tot un servidor que té per norma no mirar-se mai les entrevistes a polítics la va seguir una estona enlloc de visionar les saboroses receptes que ens ofereix l'extraordinari Karakia.

El Sr. Miguel Angel Martín, gerent de l'Institut Metropolità del Taxi i company del mateix partit del Presi, on hi té diversos càrrecs i responsabilitats, també va seguir la entrevista i va anotar al seu recomanable facebook que la Sra. Terribas havia entrevistat així al Sr. Montilla per què "iba mal follada" (Evidentment el Sr. Martín empra l'español).

Arran de tot plegat vull manifestar-vos un temor que m'inquieta: a partir d'ara per fer les coses bé s'haurà d'anar mal follat?

foto: el Diputado al Congreso per la meva província Sr. Vallès. Al facebook del Sr. Martín he comprovat que ambdós són amics. Com que és ben sabut per tothom que el Sr. Vallès també fa les coses extraordinàriament ben fetes, aleshores dedueixo que molt probablement també vagi mal follat. facebook.com

L'efecte d'una "O"

2010-03-09T09:09:00.008+01:00

Ahir, i a causa de la nevadeta que va caure a la meitat Nord de Catalunya, es va emetre una edició especial del programa de TV3 Àgora a càrrec del sr. Xavier Bosch. En un moment donat van donar pas a una trucada d'una passatgera d'un tren, que juntament amb tres-centes persones més, va quedar-se aïllada en una línea d'ADIF a la comarca d'Osona. Quan el Sr. Bosch li va formular la primera pregunta la seva interlocutora va respondre amb un simple "Como?" a la qual cosa el Sr. Bosch no va dubtar ni un moment en traduir-li a l'español i seguir la resta de la conversa en la bonica llengua de Lope de Vega. De fet ja es casualitat que dels tres-cents passatgers aïllats al trenet al bell mig de la comarca d'Osona no en trobessin cap que parlés català.

Un servidor, com alguns ja sabeu, té el mal vici de parlar només en català al seu país. Però a més a més és una mica mal parit i quan se m'adrecen en español sempre contesto "Com?" emulant d'aquesta manera a molts hispano parlants. Curiosament, a diferència d'ells, el meu interlocutor impertèrrit gairebé sempre segueix parlant-me en español.

Molts potser no sabran fer la "O" amb un "canuto" però Mare de Déu quin efecte més diferent que té la "O" alhora de dir "Com?" o "Como?" !

foto: Farners Puigdollers, una simpàtica noia empordanenca d'Espolla també aïllada per la neu, si en lloc d'entrevistar a la del "Como?" haguessin fet l'entrevista a la Farners de ben segur que l'Àgora hauria incrementat sensiblement la seva audiència. voyeurweb.com

Catàstrofes que tampoc ho són tant

2010-03-04T10:35:00.004+01:00

Ahir tenia la ràdio posada mentre pentinava el gat. En sec van donar un flash informatiu: un vaixell que feia singladura cap a Barcelona havia patit el cop d'una onada gegantina i hi havien hagut dos morts. Vam restar esglaiats però per molt poca estona ja que el locutor de RAC1 va tancar la notícia afegint "...cap dels morts era español". Aleshores tant el gat com jo vam respirar alleugerits i vam reanudar la sessió de perruqueria felina.

Darrerament les catàstrofes naturals han fet estralls per tot el planeta i en totes elles els mitjans de comunicació catalans sempre han fet èmfasi en si hi havia entre les víctimes ciutadans españols o no. Sortosament el balanç final és bastant favorable als oriünds d'aquell país ja que en moltes d'aquestes calamitats (inundacions a Madeira, l'huracà atlàntic,...) no hi ha hagut víctimes españoles. Conseqüentment els efectes de la catàstrofe són sensiblement menors.

Suposo que això pot explicar-se al fet que Nostru Senyor sempre ha vist amb bons ulls el poble español. De tots és sabuda la providencial actuació de la Virgen del Pilar facilitant la victòria española davant el francès o el Cristo de Lepanto provocant la derrota del Turc. Potser per aquest mateix el motiu el Sant Pare visitarà España el novembre i oferirà una Eucaristia a la Sagrada Família. Els que ens agraden els idiomes tindrem una magnífica oportunitat de sentir i practicar les dues llengües en què de ben segur el Pontífex oferirà la cerimònia religiosa: l'español i el llatí.

foto: Inundacions a Madeira, el que a priori semblava una gran catàstrofe s'ha pogut comprovar que no ho ha estat tant al no haver-hi cap víctima española. 324.cat

No ho puc entendre

2010-02-23T12:18:00.006+01:00

Avui 23 de febrer fa 29 anys de l'entrada del Sr. Antonio Tejero al Congreso de los Diputados Español. El fet, molt greu però alhora esperpèntic, va ser recollit per les càmeres de la TV i les imatges van donar la volta al món.

29 anys més tard les coses no han canviat gaire i els españols salvapatries ens obsequien amb els seus costums tan ancestrals:

Ara la meva pregunta és: "Com pot ser que aquesta colla d'impresentables españols encara ens puguin estar colonitzant???" Ens hauria de caure la cara de vergonya.!

Chicarrones del Norte

2010-02-18T12:46:00.005+01:00

En una intrèpida actuació policial, que ha merescut la felicitació pública del Conseller Saura, els Mossos d’Esquadra han detingut a dos pressumptes membres de l’organització basca ETA a la pintoresca vila ripollenca de Molló mentre feien un control rutinari. Noteu l’agraïda que és la feina de Mosso ja que quan fan una actuació rutinària reben felicitacions publiques del seu cap suprem. Suggeriria que ara que s’estan fent les negociacions de cara als Convenis Col·lectius del 2010 s’inclogués una clàusula obligant als Directors Generals de les empreses a felicitar periòdicament de manera pública als seus treballadors per la seva feina habitual.

La cosa, però, no acaba aquí. Resulta que les primeres investigacions han descobert que els individus detinguts estaven donats d’alta al discretíssim Facebook i hi havien penjat una foto seva lluint amb orgull (podemos!) la samarreta de la Roja (la seleccion española de futbol). Una ment malaltissa i cínica potser podria pensar que a partir d’ara la fiscalia de l’Audiencia Nacional cridarà a declarar a tots aquells que la vesteixen per descartar la possibilitat que siguin membres no fitxats d’algun comando legal de l’organització etarra...

La realitat, però, és una altra: entre els españols i els bascos hi ha una mena d’entesa tàcita i una certa admiració mútua que pot explicar l’anècdota de la samarreta. Fruit de tot plegat els bascos sovint negligeixen la seva llengua en benefici de l’español, els españols atorguen als bascos un tractament fiscal privilegiat amb el Concert Econòmic, la banca basca és més española que Banesto i Caja Madrid juntes i al Congreso de los Diputados el PNB i el govern español s'alien per aprovar resolucions que sodomitzen, encara una miqueta més, als catalans. I així un llarg etcètera...

De fet pels españols els bascos no deixen de ser els seus “Chicarrones del Norte” i nosaltres els veritables adversaris a abatre.

Foto: els Chicarrones del Norte detinguts, elegantment vestits amb la Roja. Podemos!...

Sense Millet no hauria estat possible

2010-02-10T08:38:00.002+01:00

Pel post d'avui tenia previst pentinar a un conegut grup de comunicació español afincat a Barcelona però com que no crec que canviïn res en els proper dies (ni anys) el posposaré per més endavant i, sense que serveixi de precedent, faré un post laudatori:

Ahir al vespre m'ho vaig passar d'allò més bé mirant-me el Canal 33. Resulta que l'Orfeó va decidir oferir un concert com a acte d'agraïment de l'Orfeó Català, l'Escola Coral i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana adreçat a tots aquells que en els darrers mesos els han donat suport arrel de l'actuació del Sr. Fèlix Millet durant tots aquests anys al front del Palau de la Música Catalana i l'Orfeó Català.

Em va sorprendre la peça "El Mirador" una mena de compendi de cançons corals tradicionals catalanes composada pel mateix director del cor Sr. Vila i vaig gaudir veient com el Sr. Ros Marbà dirigia el darrer moviment de la Simfonia Número 9 de Beethoven. Finalment la versió per a cor i orquestra del Cant de la Senyera va acabar d'endolcir la vetllada músico-coral.

En el capítol d'agraiments no voldria oblidar-me de fer esment al Sr. Fèlix Millet: el Concert d'ahir mai s'hauria retransmès pel Canal 33 sinó hagués estat per la seva actuació al capdavant del Palau. Aleshores, previsiblement ahir el segon canal de la nostra cadena autonòmica ens hauria obsequiat amb l'enèssim Karakia on una família oriünda de la paraguaiana ciutat de Comodoro Ibáñez i afincada des de fa anys a Sant Cebrià de Vallalta ens hauria ensenyat, en un perfecte español, com cuinen en família uns immenjables Frijoles Asados con Guacamole.

Video: Volia posar-vos el concert d'ahir però els de Tv3 no l'han penjat encara al seu web (ho faran?). En substitució us poso aquest que van fer els del Polònia fa uns mesos i que de ben segur ja l'heu vist.

Qüestions de fons innegociables.

2010-02-04T12:43:00.002+01:00

El dia 25 d’abril es farà la Consulta per la Independència a la Capital del Baix Camp (de moment és l’única cosa de la qual el meu poble encara és una mica capital). He decidit apuntar-m’hi per oferir el meu gra de sorra en l’organització de l’esdeveniment.

Al donar un primer cop d’ull al tríptic informatiu que s’ha imprès he pensat que la combinació de colors que s’ha triat pel seu disseny no és la més escaient. El primer que penso fer en la propera reunió de treball és proposar un canvi en la imatge gràfica: si ara els colors corporatius escollits són el vermell, el negre i el blanc crec que el més adient seria que fossin el blanc, el negre i el vermell. Estic segur que la meva proposta tindrà força adeptes i serà aprovada per l’Assemblea. Cas contrari, i com que considero que aquest tema és fonamental i innegociable, faré una crida als qui pensen com jo per marxar i establir una nova plataforma que organitzi una consulta alternativa el dia 26 d’abril.

Ja veieu que el meu perfil correspon al d’un autèntic independentista català.

Foto: Tríptic de la Consulta per la Independència a Reus. Malgrat la conya i autocrítica del post precedent penso col·laborar-hi en tot allò que pugui.

Serveis mínims per vaga

2010-02-01T08:54:00.006+01:00

Els que seguiu aquest blog sabeu que sempre l'he volgut escriure en español, però tinc damunt meu una Espasa de Damocles amenaçant-me amb fortíssimes multes per part de la Generalitat si no ho faig en català. És per això que avui també em declaro en vaga com fan alguns empresaris exhibicionistes de cinema. Ara bé, com s'han de complir els Serveis Mínims, torno a reproduir un post que vaig publicar el ja llunyà desembre de 2008:

Obscenitats Cinematrogràfiques

Em fa patir el meu nebot, té 13 anys i a casa seva parlen només català i miren TV3, conseqüentment el nen únicament domina el català i el catanyol. Això és molt preocupant ja que si mai ha de treballar a la resta d'España es trobarà en una evident inferioritat de condicions pel seu evident desconeixement de la nostra lengua común. Per això ahir, per commemorar el 30è aniversari de la Constitucion d'Epaña, vaig decidir convidar-lo al cinema a veure una pel·lícula en español a fi efecte que pogués tenir una mínima presa de contacte amb la llengua de Gòngora.

Aquí van començar els meus problemes, vaig mirar al Lauren de Reus, els Oscars de Tarragona i totes les sales programaven films només en català. Al final després de buscar les cartelleres al Mundo, vaig veure que a Sant Quirze Safaja, a la subcomarca del Moianès, posaven una versió del James Bond en español en sessió golfa a les 3 de la matinada els 1ers. dissabtes dels mesos parells dels anys de traspàs. Era evident que no podia perdre aquella oportunitat de veure una pel·lícula doblada en español i cap a Sant Quirze S. vam anar.

Va començar la projecció amb una sèrie d'engrescadors trailers de properes pel·lícules (sortosament també en español): el primer era d'un film americà que narrava la història d'un policia psicòpata que assassinava els lectors d'una biblioteca pública de Baltimore, el següent trailer era d'una pel·lícula de terror on el protagonista, després de menjar-se una hamburguesa, li sortien unes tènies zombies dins l'estòmac i es veia com aquestes li anaven menjant poc a poc tot l'aparell digestiu provocant-li uns intensos dolors acompanyats d'abundants hemorràgies abdominals.

I a la fi va començar la pel·lícula del James Bond que anàvem a veure, quin plaer poder sentir aquell español parlat en boca del mític espia de l'MI6!. El film va començar d'allò més bé amb una persecució d'automòbils, amb 7 o 8 accidents i una desena de dolents cosits a trets per les bales del protagonista. Però, malauradament, això va durar poc i tot seguit va sortir una noia i davant la meva sorpresa va veure's una setzena part del seu cul durant mig segon. Això era intolerable, el meu pobre nebot no pot veure coses així al cinema ja que poden ferir de manera irreversible la seva pueril sensibilitat!, vaig intentar tapar-li els ulls per què no pogués veure aquell espectacle tan obscè però no hi vaig ser a temps. Sortosament la pel·lícula va seguir i ens va mostrar 38 morts més de trets de bala i 22 més per explosions de bombes i granades de mà. Això va distreure el nen i potser li va fer oblidar una mica aquell tros de cul tan indecorós i feridor que havia vist minuts abans.

En tornar de Sant Quirze S. vaig preguntar-li què demanaria als Reis Mags i em va dir que amb un revòlver magnum de 10mm parabellum amb mira telescòpica i comandament a distància ja estaria content. Vaig respirar alleugerit ja que després del que havia vist al cinema estava convençut que hauria demanat un mini tanga flash jockstrap amb consolador incorporat que venen a http://www.picanti.cat/

No cal que perdem el temps discutint

2010-01-25T09:14:00.003+01:00

Aquests dies tenim polèmica. Sembla molt probable que l'Ajuntament d'Ascó es postuli com a candidat per a ubicar en el seu terme municipal un “cementiri” de residus nuclears. Això ha provocat un gran enrenou entre els favorables i els detractors de la iniciativa. Els primers defensen els substanciosos beneficis econòmics que portarà el projecte: caurà una pluja de milions d'inversió i es crearan centenars de llocs de treball. De ben segur que a Ascó podran lligar els gossos amb llangonisses (de Cal Borrull). Contràriament els seus detractors apel·len al risc de contaminació radioactiva que suposa tenir unes instal·lacions d'aquests tipus en una zona que ja ha estat castigada amb centrals nuclears i hidroelèctriques. També argumenten que els residus tenen un període d'activitat de milers d'anys.

Qui escriu aquestes ratlles no es vol pronunciar sobre una opció o l'altra ja que no té prou elements de judici. Qui de ben segur els té tots és el Gobierno d'España que és qui té la darrera i definitiva paraula sobre on s'ha d'ubicar el “cementiri”. De fet la darrera paraula en qüestions importants i transcendentals la té SEMPRE el Gobierno de marres.

Què passarà doncs? Molt senzill: Si realment el Cementiri ha de produir inversions i benestar econòmic sense cap risc al municipi on s'ubiqui, el Gobierno escombrarà cap a casa i el Projecte s'ubicarà a Yebra, l'altre municipi candidat de la Provincia de Guadalajara. En canvi si el Cementiri suposa un risc més o menys probable, a curt, mig o llarg termini, el Gobierno triarà un territori de les seves colònies per ubicar-lo. I, en aquest cas l'escollit serà sense cap mena de dubtes Ascó, a la bonica comarca catalana de la Ribera d'Ebre.

Foto: central nuclear de Txernòbil a Ucraïna. Noteu com el govern soviètic (denominació de l'Imperi Rus durant bona part del segle XX) va decidir ubicar aquesta perillosa central enlloc de Rússia a la veïna Ucraïna, república aleshores sota el domini de la URSS que no gaudia de la independència i que feliçment va assolir anys després en ensorrar-se la Unió Soviètica. http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/12067

Mor als 69 sense haver fet un 69

2010-01-21T22:06:00.006+01:00

Al si de la nostra societat hi ha l'acord tàcit que en el moment en què un personatge es mor no se l'acostuma a criticar i més aviat s'intenta fer un panegíric d'allò bo que hagués fet el finat en vida.

Permeteu-me avui trencar aquesta norma no escrita i dir que s'ha de ser molt però que molt desgraciat per designar, a falta de descendència, com a hereus al Príncipe Felipe, Doña Letízia i als 8 néts del Rey de España, el Sr. Juan Carlos de Borbon.

El subjecte en qüestió es deia Juan Ignacio Balada Llabrés, i ha mort als 69 anys sense tenir descendència (i de ben segur sense haver fet en sa vida un 69). Aquest individu, natural de Ciutadella (Menorca) no ha deixat res a la seva Ciutat nadiua, ni a la seva preciosa illa, ni a cap ONG benèfica, ni a res que pugui fer cap bé a la humanitat... Els bens llegats pel Juan Ignacio pugen a algunes desenes de milions d'euros i hi figuren diverses propietats immobiliàries.

AIS. A l'Infern Sigui.

foto: El Juan Ignacio pocs mesos abans de ser un bullit a la caldera del Pere Botero. 10minutos (d'on l'hauria pogut treure sinó?).

Dades eficaçment protegides

2010-01-19T16:37:00.006+01:00

Les Cortes Generales del Reino d'España van promulgar el 1999 La ley orgànica 15/1999 de Protección de Datos de caràcter personal (LOPD). Aquest text legislatiu té com objectiu garantir i protegir les dades personals, les llibertats públiques i els drets fonamentals de les persones físiques españoles (per extensió també la dels súbdits colonitzats com nosaltres), i especialment la seva intimitat i privadesa personal i familiar . Doncs bé resulta que des que és vigent aquesta ley orgànica el nombre de trucades i missatges que tots rebem als nostres telèfons fixes o mòbils privats (evidentment sempre en español), on una persona desconeguda que ens anomena pel nostre nom de pila precedit pel Don o Doña de rigor i que ens parla en representació d’una empresa amb qui mai hem tingut, ni tindrem, cap mena de relació s’ha multiplicat de forma exponencial. De forma anàloga també rebem correus postals o electrònics amb el nostre nom i adreça correctes (bé, el nom potser no ja que sovint el tradueixen a la lengua de Nebrija) oferint-nos les més avantatjoses ofertes i oportunitats que es puguin trobar en tot l’univers de parla hispana.

L’eficàcia obtinguda per la llei de protecció de dades esmentada m’ha donat una idea:

Caldria induir al govern español, sempre sensible a qualsevol perill que pugui tenir la integridad territorial de la patria, a què elaborés una llei orgànica anomenada: Ley Orgànica 69/10 de Protección de la Unidad de España i que sigui aprovada per les Cortes . Si la seva aplicació es fa tan bé com s’ha fet amb la de Ley de Protección de Datos de ben segur que molt abans del 2014 España se n’haurà anat a fer punyetes!!!

foto: Innovadora tecnologia d'avantguarda emprada per a garantir la unidad d'Epaña. Agafada d'algun web español.

Sorpresa

2010-01-12T08:44:00.004+01:00

Aquests dies se n'ha armat una de bona arrel de l'error del Consell Baltasar en atribuir precipitadament les causes del terrible incendi d'aquest darrer estiu a Horta de Sant Joan a un llamp. Sortosament l'home va estar inspirat i va triar una causa més o menys creïble. Potser si hagués passat ara hauria donat la culpa del foc als 50 centímetres de neu que hi han caigut.

Però el que m'agradat més de tot plegat i m'ha deixat perplexe és que el gir en la investigació de les causes de l'incendi s'ha produït per la iniciativa d'una jutgessa que ha promogut la recerca de la veritat. En uns temps en què els jutges es caracteritzen per actuacions arbitràries, polèmiques i subjectives, i molt sovint en contra dels interessos del nostre país, de la nostra llengua i de la nostra cultura, això és com una flor que, evidentment, no fa estiu. Potser l'explicació estriba en què la jutgessa és novella i aquest era el seu primer sumari important al seu nou destí. Ben probablement alguns companys seus amb anys d'experiència a l'esquena ja li faran saber que si vol fer carrera al si de la Judicatura, dedicar-se a investigar qui crema els boscos de Catalunya no la durà enlloc.

Des d'aquest blog la meva enhorabona a la jutgessa.

foto: nevadeta d'aquest cap de setmana, encara bo que el Conseller Baltasar no va dir que aquesta era la causa del foc.

Blogaire Invisible 2009

2010-01-06T06:06:00.009+01:00

He participat per primera vegada en la inicitativa anomenada blogaire invisible. Reconec que ho vaig fer sense rumiar-m'ho gaire i que a l'hora de la veritat m'ha costat inspirar-me per triar un bon regal.

La Maria va ser "l'afortunada" que havia de rebre el meu regal. El seu blog, tal com ella diu, es basa en l'optimisme, just el contrari del meu que s'acostuma a basar en la queixa i tocar els collons als qui fan actuacions que no m'agraden (i que habitualment acostumen a ser Made in Spain). Després de pensar-m'ho vaig concloure que el millor seria oferir-li quelcom que a mi també em donés bones vibracions i això seria un petit viatge virtual pels meus paisatges favorits del meu país petit. El regal ha consistit en un power point personalitzat amb fotografies d'alguns d'aquests paisatges. Us en deixo un extracte de la selecció que li he enviat:

com a fons musical del powepoint he triat una curiosa versió del "Petit Pais" del Lluís Llach interpretada ex-aequo per ell mateix i el grup Gossos.

Com en tot amic invisible jo també he rebut regal, en el meu cas ha estat una novedosa proposta gastronòmica del Dr. Muerte i que no es basa precisament en la cuina mediterrànea.

Miscel·lània esportiva

2010-01-05T17:55:00.004+01:00

Aquests dies de relaxació informativa m'han cridat l'atenció dues notícies de la secció d'esports (tot i que en el fons no són esportives) i que tot seguit us comento:

Declaracions del Sr Joan Laporta: En una extensa entrevista concedida al rotatiu español "El Mundo" el President del FC Barcelona ha afirmat, entre altres coses, que no descarta presentar-se a les properes Eleccions al Parlament. Sense entrar a valorar el seu contigut, m'ha sorprès que el Jan hagi triat un mitjà que sovint l'insulta a ell i a la de catalans. Es com si als anys 80 el Sr. Ronald Reagan, visceral anticomunista, hagués triat el diari soviètic portaveu del PCUS, "Pravda" per anunciar que seria candidat a la Presidència dels USA. Potser es tracta d'una nova tendència comunicativa i ben aviat el Sr. Aznar López anunciarà al "Punt" el seu retorn a la primera plana política?

Segona notícia:

A TV3 sembla que s'escorrin quan passen notícies del motor (perdó per la grolleria). Aquests dies estan fent un desplegament inusitat per seguir l'evolució del Ralli Dakar. Curiosament aquest ralli no es fa a Dakar sinó a les terres dels millors psicoanalistes del tango que hi ha al Món: l'Argentina. Això m'ha donat un idea: proposo que la propera edició del Rally Cataluña-Costa Dorada es faci a Nova Guinea Papua en lloc de fer-se per les nostres terres. D'aquesta manera tota la quilleria que acostuma a anar a veure la cursa com a públic es desplaçarà a aquelles llunyanes terres i, amb sort, seran àpat dels perillosos Crocodylus novaeguineae, espècie abundant en aquella zona.

foto: un simpàtic exemplar de Crocodylus novaeguineae poc abans de cruspir-se el meu veí Kevin. http://www.damisela.com/zoo/rep/cocodrilos/nuevaguinea/taxa.htm

Comprenc la reacció de Tarragona

2009-12-28T17:21:00.021+01:00

Tarragona era una bonica vila marinera fundada pels Romans. Amb la promulgació del Decreto de Nueva Planta el govern invasor borbònic dividí administrativament el Principat de Catalunya en corregimientos, un d'ells amb capital a Tarragona. Arrel d'aquest fet els representants de l'administració española a les nostres terres van afincar-se en aquella vila. A partir d'aquell moment funcionaris borbònics civils i militars, i els botiflers locals, comencen a liderar la societat tarragonina. El 1833 el govern español divideix la metròpoli i les seves colònies peninsulars en Províncias, es crea la Província de Tarragona on hi fa cap un Gobernador Civil i un Gobernador Militar. No fou fins els anys de la Generalitat Republicana que aquesta divisió administrativa provincial fou substituïda per les Comarques i Vegueries, Divisió Territorial que reflectia amb rigor l'estructura socio econòmica real de les nostres terres. El 1939, amb l'entrada dels militars feixistes españols anul·len la divisió en comarques i vegueries i tornen a reinstaurar-se las Provincias amb els seus respectius Gobernadores Civiles, Militares i Diputaciones Provinciales. Aquesta estructura administrativa del 1833 és la vigent el 2010.

No és d'extranyar que, amb aquests antecedents, sigui del tot comprensible que la societat civil tarragonina hagi agafat vicis i arquetips propis dels colons españols: volen canviar el nom de l'Aeroport de Reus pel d'Aeroport de Tarragona, reclamen com a nom únic i irrenunciable (com la Unidad de España) per a la Vegueria del Camp el nom de Tarragona, s'oposen a qualsevol iniciativa de capitalitat compartida, els encanta llegir el Diario de Tarragona (escrit i pensat evidentment en español), ...

Per això la concentració del bo i millor de la societat civil Tarragonina feta davant les escales de la seva inacabada catedral no poden deixar de recordar-me les manifestacions que es feien a la Plaza de Oriente de Madrid com a mostra de "inquebrantable lealtad al Caudillo".

Comprenc perfectament que, després de tres-cents anys de presència colonial administrativa española a Tarragona, la societat civil d'aquella localitat s'hagi impregnat amb un tarannà que reflexa els pitjors tics colonialistes españols de via estreta. Ànim ho superareu!

foto: Seu de la "Delegacion Provincial de Hacienda de Tarragona" edifici emblemàtic de la Rambla Nova juntament amb el de l'antic Banco de España. Des d'aquest bonic edifici es fiscalitza i executa l'espoli fiscal español aplicat a les nostres comarques. xtec.cat

Fenomen parawagnerià

2009-12-25T08:46:00.018+01:00

Diu Woody Allen "quan escolto Wagner em venen ganes d'envair Polònia". Fins ara pensava que aquesta frase era una boutade del prolífic director nord-americà però ahir vaig comprovar en pròpia pell que tenia tota la raó:

Avui fa un any el Papa Nöel em va portar una bicicleta elíptica (l'any pasat ja vaig explicar en un post que a casa no fem tió per què creiem que els cops de bastó que se li han de donar poden provocar agressivitat als infants). Amb aquesta bici puc posar-me en forma a casa estant i mantenir la meva esbelta silueta tot pedalant diàriament una estoneta. Aleshores aprofito per escoltar l'Ofici de Viure, el programa de creixement personal de Catalunya Ràdio. D'aquesta manera dono a la meva ment un benestar còsmic basat en els xacres del kharma. Aquesta dimensió espiritual trascendeix a tot el meu cos, el ritme cardíac baixa malgrat l'exercici i fins i tot l'aparell i el qui escriu aquestes ratlles levitem.

Ahir, però, enlloc de triar els savis consells del Sr. Hernández i el Monjo Rutllan vaig posar-me com a fons del meu exercici un fragment de l'acte II de l'òpera Tannhauser de Richard Wagner. Només sentir les notes dels primers acords el ritme cardíac mesurat per la màquina es va accelerar i em van entrar unes ganes immenses de fer una invasió. En el meu cas, com a Polac que sóc, no podia envair Polònia ja que resulta redundant i incongruent envair el teu propi país que ja ha estat prèviament envaït pels españols. Amb la invasió de l'Illa de Perejil i el seu retorn a la Corona ja m'hi conformo.

Que passeu uns "feliços nadals".

Foto: Wagner no només ha provocat misterioses influències a cineastes nord-americans i a blogaires poca-soltes. També Salvador de Dalí l'ha tinguda al substituir els tradicionals "nans de pedra" habituals en tots els jardins de les cases per múltiples escultures del compositor alemany per decorar la piscina del Castell de Púbol

Torracollons

2009-12-17T13:21:00.019+01:00

Quan entro en el lloc web d’una empresa o organització d'aquí on s'ofereixen els seus productes o serveis i la trobo escrita en totes les llengües del món mundial llevat del nostre dialecte regional, tinc el censurable costum d’adreçar-los un amable mail tot interessant-me pel motiu pel qual negligeixen l’ús del patuès.

Us mostro una petita mostra literal de les respostes rebudes:

·Una empresa de robòtica:

“...li agraeixo el missatge que m'ha enviat i hi estic d'acord. El problema és que hem tingut tanta feina en aquests moments inicials que ens hem vist desbordats i no hem tingut temps de posar la versió en català, el nostre idioma....”

Aquests no noten la crisi, estan aclaparats per la feina i no se l’han tret de sobre, la resposta la vaig rebre el desembre de 2008 i els pobres un any després encara no han tingut temps de posar la versió en “català, el nostre idioma....”

·Un fabricant de mobles:

“...teniu tota la raó del mòn... però en tot i així no patiu que ens entendrem molt be”

No hem patit gens ni tampoc ens hem entès, evidentment.

·Un web de rutes i viatges per tot el món:

“Al ser un projecte en fase de desembolupament, encara no hem implementat el català, ja que pretenem que l'informació pugui ser entesa fàcilment pel màxim de gent possible. ...està dirigit a la gent de tot el mon.

Com tu, crec que la nostra llengua és una part molt important de la nostra cultura i per això ja estem treballant per tal de poder veure-la en català.”

El lloc web només és en español que, com és ben sabut, tota la gent del món coneix. De totes maneres encara mereixen el benefici del dubte ja que la resposta és molt recent.

· Experts que ofereixen cursos de tècniques ancestrals d'origen oriental molt engrescadores:

“…los cursos a veces son en catalán y a veces en castellano. Cuando vienen personas de fuera de Cataluña e incluso extranjeros , hablo en castellano para que me puedan entender.

...Nunca hemos tenido problemas con el idioma...

...Eso se consigue abriendo el corazón y en el mayor clima de armonía para todos...

Un cordial saludo

Jordi”

Ya veis los que hablamus catalan tenemos el corason serrado

“Doncs em sap greu però no us puc assegurar que el curs es farà en català. El que si em surt de dir-vos es que el principal puntal és l'acceptació...”

“Tu i jo sempre tenim la mateixa conversa.

El curs, en principi, es en Català però no ho puc garantir. Sempre depèn de la gent que ve, dons solen venir molt del pais Vasc.”

Sembla que a aquesta la devia escriure més d’un cop. Devia pensar que si em deia que la gent que hi anava era del “pais Vasc” ho podria trobar més assumible que si m'hagués dit que venien de Salamanca.

·Un escriptori web de programari lliure:

“està en català, però la web va ser renovada fa uns dies i encara no ho està. Però ho estarà ben aviat.”

Aquesta si! és veritat!!, efectivament ara es pot trobar en català!!!. El premi és per ells!!!!

La majoria de respostes, però, han estat coincidents:
“.........................................................................“.

no és que hagi posat el color de lletra transparent, simplement és que no contesten als torracollons com jo.

Malalties rares

2009-12-13T18:13:00.012+01:00

Diu el Sr. Jordi Cervera al seu blog "...vaig néixer a Reus, un fet que, segons expliquen algunes veus (totes reusenques) ja és un mèrit...". He de confessar que la meva era una d'aquestes veus que esmenta: per mi era un orgull la meva condició de reusenc. De fet la duia ben present, fins i tot ha format part fins ara del nom del meu propi blog.

Reus era una ciutat vigorosa, pionera en molts dels processos de canvi polític, social, econòmic i cultural que experimentà la Catalunya de la Renaixença durant la segona meitat del segle XIX. Aquest vigor i lideratge la convertí aleshores en la segona ciutat de Catalunya en nombre d'habitants. El conegut "Reus, París i Londres" respon a aquesta posició de lideratge. Malauradament, però, començà minvar i fou, sobretot, en acabar la Guerra Civil quan el declivi de la Ciutat s'accentuà. Poc a poc Reus s'ha convertit en una ciutat cada cop més anodina i mediocre, i gosaria establir un paral·lelisme entre Reus i Catalunya ja que tant a la Ciutat com a la Nació els foten hòsties per totes bandes. La darrera de Reus seria el nom del seu aeroport i de Catalunya em sembla que no cal que us en digui cap ja que n'hi ha per donar i per vendre...

Malgrat això encara hi ha col·lectius i poblacions capaços de prendre noves iniciatives per tornar a redreçar el futur del País. Una d'aquestes iniciatives han estat les Consultes per la Independència, iniciades a Arenys de Munt i que s'estan escampant per molts municipis de Catalunya entre els qual NO hi figura la Ciutat de Reus.

Tot això ha fet que avui no hagi pogut votar per la Independència. Enlloc d'això he participat en la Marató de TV3 dedicada a les malalties extranyes i ja sabeu que això de ser de la "ceba" comença a ser una patologia ben rarota..

foto: a Reus no podem votar per la Indpendència però si es poden cremar banderes catalanes com ho van fer impunement aquests colons españols al bell mig de la Plaça del Prim el juny de 2007 per celebrar que el Real Madrid havia guanyat la lliga española de futbol. http://blocs.mesvilaweb.cat/unitatsantcugat

Productes caducats i obsolets

2009-12-05T19:34:00.010+01:00

Com que ja he enllestit la collita de la cirera, avui no he anat al tros i m’he quedat a casa fent dissabte. Primer m’he posat a endreçar el rebost, allí he trobat productes que ja havien caducat ja feia força temps: un parell d’ampolles de Mirinda, un iogurt Ioplait de coco una mica reinflat, una ampolla de gasosa Konga i, a punt de caducar una llauna d’escopinyes marca Dani.

Tot seguit li ha tocat el torn al calaix del medicaments, fins i tot l’alcohol 96 havia caducat! i, el que és més preocupant, el pot de viagres caduca d’aquí tres mesos i encara n’hi ha sis per gastar !!! Després he volgut clavar un clau (a la paret per penjar un quadre) i en donar el primer cop, el mànec del martell que feia 31 anys que tombava per casa s’ha fet miques ja que estava tot corcat.

Per acabar amb les tasques d’ordre he obert el calaix dels papers i allí m’he trobat tres passaports vells, una moneda de 50 cèntims (de pesseta) amb el careto de l’actual cap d’estat del país veí , un single de Leif Garret, unes instruccions d’una rentadora Crolls (la que es va comprar l’àvia Raimunda al cel sigui en casar-se). També hi havia un llibret color merda de vaca amb gastroenteritis amb el títol “Constitución Española, Referèndum Nacional 6 de Diciembre de 1978”, on curiosament no hi figura cap data de caducitat.

Ja ho veieu tot vell i per llençar. Avui he fet una bona neteja a casa

Records d'escola

2009-11-26T10:11:00.005+01:00

La recent emissió de l’adaptació televisiva de l’excel·lent novel·la de Jaume Cabré “Les Veus del Pamano” m’ha fet evocar alguns records de quan anava a escola i que em disposaré a compartir amb vosaltres amb algun que altre post. (Noteu que explicar batalletes és un preocupant símptoma de senectut).

Al col·legi on anava eren uns ferms partidaris de les avantguardes més innovadores que aportaven els moviments de renovació pedagògica. Al seu costat la reputada “Escola Virtèlia” era un vulgar cole de quillos. Per això quan sortíem al pati, a l’hora del “recreu”, els nostres mestres ens organitzaven en equips per jugar a futbol. Els equips eren els “ buenos” contra els “malos”. No cal que us digui que qui escriu aquest post era sempre inclòs a la selecció dels “malos”. Raret com sóc, aquesta mena d’esbarjo no m’acabava d’estimular i per això vam decidir juntament amb un altre nen (1) “malo” com jo deixar de jugar a futbol i donar voltes al pati mentre comentàvem el programa sobre el “Liron Careto” del Sr. Rodríguez de la Fuente emès el vespre anterior per la TVE. Quan els professors s’adonaven del fet s’apropaven a nosaltres i agafant-nos amb fermesa per la respectiva orella de cadascú érem convidats a reincorporar-nos a la nostra selecció amb el comentari: “Aquí hay que jugar al futbol. Pareceis niñas que se dedican a dar paseillos por el patio”...

Com a corol·lari de tot plegat si mai us creueu amb algú amb el pavelló auditiu dret sobredimensionat probablement aquest no sigui el Princep Charles d’Anglaterra sinó que és el Martell de Reus.

(1) A aquella escola les nenes eren una espècie tan rara i exòtica com ho és el pingüí del turquemistan. (nota de l’autor)

Una indumentària d’allò més escaient

2009-11-17T19:09:00.006+01:00

Acabo de sentir al TN de TV3, especialista en informació de l’estranger, que el Sr. Abdu Willy, un dels pirates somalis capturats arran del segrest d’un pesquer tonyinaire en aigües d’aquell país africà, ha anat a declarar a l’Audiencia Nacional vestit amb un xandall de la Seleccion Española de Futbol (la Roja no separatista).

És ben sabut que les autoritats penitenciàries d’arreu del món procuren que la indumentària dels presoners que custodien faci ben evident la seva condició de delinqüents. Fins ara era conegut el tradicional vestit a ratlles amb una bola de ferro de 25 kg lligada al turmell o el vistós conjunt carbassa que llueixen els presoners de Guantànamo. A partir d’ara tot això ja és història i els criminals més perillosos aniran vestits amb el xandall de la Roja.

Un nou triomf de la Moda de España i de la seva invicta Seleccion.

Fotos: no només els pirates somalis empresonats vesteixen amb la indumentària de la Roja, casualment també destacats polítics españols ho fan. google.cat

Greenpeace una multinacional pseudoecologista pijo-progre

2009-11-03T20:09:00.003+01:00

Ahir aprofitant una conferència internacional sobre el canvi climàtic que es feia a Barcelona un escamot de l’organització “ecologista” Greenpeace va penjar dues pancartes reivindicatives des de les torres de la Sagrada Família. La primera de les pancartes estava escrita en anglès, la segona en español.

Aquesta organització multinacional sembla que entre els seus objectius hi ha el de vetllar per la preservació de la biodiversitat i evitar l’extinció de les espècies amenaçades. Ara bé a l’hora de vetllar per les llengües amenaçades això s’ho passen per les seves parts púdiques ja que han tingut la poca vergonya en l’acció esmentada de no posar-la en català i substituir aquest per un idioma aliè. Aquest fet no és un cas aïllat, els de Greenpeace no s’han caracteritzat mai pel seu respecte a la nostra llengua i tenen per costum menysprear-la en les seves actuacions als Països Catalans.

Però tot plegat no acaba aquí. Resulta que el senyors de Greenpeace són uns ferms partidaris de l’energia eòlica. Jo també ho sóc però amb la condició que la instal•lació d’areogeneradors no espatlli el nostre paisatge ni afectiu les nostres aus. A les mitjanes de les autopistes o a les vores dels grans polígons industrials hi cabrien molts molinets dels que ara es posen a les carenes de les nostres serralades. A Greenpeace tot això tant li fot.

Per acabar, el meu reconeixement a l’abnegada tasca que fan molts grups conservacionistes arrelats al nostre país i que vetllen per què no es trinxi encara més el nostre malmès territori (GEPEC, Grup de Defensa del Ter, Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Natura (GOB) i tants d’altres) i el meu menyspreu a la multinacional pseudoecologista pijo-progre que és Greenpeace.

foto: www.elpais(español de España).es

Festa manllevada

2009-11-01T17:38:00.005+01:00

Ahir dissabte a 2/4 de 3 de la tarda vaig posar TV3 per veure si explicaven com havien passat la nit uns xicots que han visitat Madrid aquesta setmana. Per la meva sorpresa enlloc del Telenotícies feien una cursa d'autos sorollosos mancats de tub d'escapament. Aleshores vaig posar el Canal 33 amb la seguretat que trobaria un bon documental sobre el colibrí de Borneo, doncs tampoc, feien un ampli reportatge sobre l'emocionant Campionat del Món de Rallis d'automòbils. Noteu com els programadors de la cadena autonòmica saben complementar la programació que ofereixen des dels seus canals!!!

Finalment, i de forma excepcional, vaig decidir posar una televisió estrangera i practicar idiomes. A casa dec tenir una antena fenomenal ja que rebo 32 cadenes de fora (la llàstima que únicament són de la veïna España). En una de les cadenes es preguntaven com passarien la diada del Halloween a les diferents ciutats españoles. Això em va donar la llum! el Hallowen està tenint tant d'èxit entre els españols per la senzilla raó que aquests no tenen cap referent propi: no fan castanyada, no mengen panellets i no rifen confitura tal com fem nosaltres.

Si els Españols per Tots Sants tinguessin algun costum ancestral, la celebració del Hallowen seria testimonial. Posem per cas la hipotesi que celebressin pel dia 1 de novembre la "Fiesta del Botijo i la Pandereta" doncs aleshores a Port Aventura es substituiria les paoroses fiestas de miedo que organitzen ara per concerts d'aquest bonic instrument regades amb aigua del canti, i ja dins un àmbit més institucional, estic segur que el Juez Garzon perseguiria de manera implacable aquells que en lloc de celebrar el "Botijo i la Pandereta" gosessin celebrar el Halloween.

Universals i cosmopolites

2009-10-27T22:49:00.004+01:00

Després de sentir-nos per activa i per passiva per part dels avantguardistes i moderns mitjans de comunicació españols (i també alguns de catalans) que els catalans sempre ens mirem el melic i que el nostre tarannà és tancat, provincià i decadent, ara ens hem posat les piles: Els nostres mitjans ja fa temps que adopten una postura més cosmopolita. I, tal com ha de ser, els triomfs mundials del Sr. Alonso (el xofer), de Rafael Nadal (el tenista) i les gestes de la Roja (la seleccion esportiva més brillant de tots els temps) omplen amb mèrits indiscutibles la graella de la informació esportiva dels nostres mitjans informatius regionals.

Sortosament ens han estalviat la vergonya aliena de veure publicada una notícia tan provinciana, kumbaiana i xirucaire com la que el Sr. Kilian Jornet s’hagi proclamat per campió del món de Curses de Muntanya per tercera vegada. El català ha guanyat l'última prova del campionat, disputada a l'illa de Borneo, i suma el tercer mundial consecutiu. Aquesta temporada el corredor, de 20 anys, també ha aconseguit el campionat d'Europa i la Ultra Trail del Mont Blanc, amb rècord inclòs.

Fotos:

1 – Vilches, davanter de La Roja, admireu el disseny de la indumentària: atrevit i innovador, trenca motlles i esdevé el nou referent en l’estètica esportiva mundial de la segona dècada del segle XXI

2- Kilian Jornet, lluint una samarreta de disseny carrincló.

A Catalunya Ràdio s'han begut la raó

2009-10-23T11:02:00.007+02:00

He posat la tertúlia del programa del Sr. Fuentes al Matí de Catalunya Ràdio. Un dels contertulians era el sr. Paco Maruenda, director del diari madrileny “La Razon”. Vaig sentir per primer cop les opinions d’aquest sr. quan era tertulià amb Antoni Bassas. A diferència d’altres tertulians i el mateix Sr. Bassas que van ser defenestrats per motius dermatològics (patien crostes), el Sr. Paco Maruenda va poder seguir opinant a l’emissora pública catalana durant l’efímera època de la Sra. Neus Bonet i ara segueix sent tertulià de l'espai del Sr. Fuentes. Això si que és un exemple de supervivència mediàtica!!!

Catalunya Ràdio és una ràdio pública i ha d’assegurar el pluralisme en els seus col•laboradors, fins aquí d’acord. Però d’aquí a oferir els seus micròfons al director d’un diari de Madrid que dia si i dia també publica mentides, insults pel simple fet d’emprar la llengua catalana i es manifesta beligerantment hostil a tot allò que pugui sonar a català resulta com a mínim grotesc.

Us imagineu que el director del Diari El Punt fos tertulià permanent del ponderat programa de la Sra. Curri Valenzuela a la TV Pública de la Comunidad de Madrid?! I això que El Punt, és un diari seriós que no publica mentides, mai difama als madrileñs i evidentment no insulta els españols pel simple fet de parlar la seva pròpia llengua.

foto: portada de la Razon del dia 22, si feu un clik per engrandir-la trobareu un titular que corrobora aquest post.

Vergonya i fàstic davant l'oprobi

2009-10-15T14:51:00.004+02:00

Avui s'escau el 69 aniversari de l'afusellament del President de Catalunya Lluís Companys per part dels españols franquistes. En l'acte de commemoració els partits representats al Parlament han ofert una corona de flors a la seva tomba. No ho han fet el PP, el Partido de los Ciudadanos i Unió Democràtica.

En els cas dels dos primers (PP i Ciudadanos) ho trobo molt lògic i coherent ja que són dignes hereus d'aquells que van ordenar el crim d'estat. En canvi Unió Democràtica, és diferent ja que oblida que el seu líder d'aleshores, Manuel Carrasco i Formiguera, va tenir el mateix tractament que el President Companys: va ser afusellat pels franquistes feixistes. També oblida que el President Companys va tenir un paper molt actiu a l'intentar donar protecció a militants d'Unió Democràtica dels elements incontrolats de la FAI. Molts li duen la vida.

És evident que el Sr. Duran Lleida es troba més còmode entre els successors dels que van decidir el destí del seu antecessor al càrrec que no pas entre els que van mirar de salvar-lo. Per tot plegat només puc sentir vergonya i fàstic davant l'oprobi.

Canvi de nom

2009-10-09T16:13:00.005+02:00

A la Caixa de Catalunya han detectat que el nom que du l’entitat financera de la Diputació de Barcelona és un handicap a l’hora d’obtenir nous impositors per España. Per això ara, arrel del projecte de fusió-absorció de les Caixes de Manresa i Tarragona, estan sospesant aprofitar l’oportunitat per canviar-se el nom i el logo (sembla ser que l’actual logo recorda massa als sensibles espanyols les quatre barres que formen la bandera catalana).

Ben fet! això si que és un bon pla estratègic de futur! De fet ja van començar a prendre decisions estratègiques mesos enrera quan es van carregar la prestigiosa Fundació Territori i Paisatge, la peça més emblemàtica de la seva obra social.

Però tornem al tema del canvi de nom, des d’aquest humil blog els suggereixo un nou nom i logo. El nom podria ser CAJA DE AHORROS DEL NORESTE (Noreste es refereix a España evidentment) i el logo podria ser dues franges vermelles amb una de groga al mig i, ben centrada, la figura d’un brau. Estic convençut que un cop adoptada aquesta nova denominació i imatge corporativa, la cua de nous clients frisosos per obrir una llibreta o contractar els seus competitius productes financers a les seves oficines obertes per les Españes seria monumental.Tot plegat m’ha fet adonar que potser el nom del meu blog fa que no tingui masses visites des d’España. (de fet tampoc en té masses des de Catalunya). Per posar-hi remei jo també faré el mateix i a partir d’ara el blog en lloc de dir-se Martell de Reus es dirà YUNQUE DE SALAMANCA.

Gràcies Diputació, sense vosaltres no hauria estat possible

2009-10-05T19:06:00.009+02:00

Aquests dies no he parat de sentir pels mitjans de comunicació lloances als enormes beneficis que el pas del Rally Cataluña organitzat pel REAL Automòbil Club de Cataluña a les nostres terres hi està deixant. És per això que avui dilluns, l’endemà del darrer dia del Rally, m’he arribat fins la carretera de La Mussara (concretament prop de la Font del Llop) a comprovar-ho in situ.

El Ralli ha aplegat un gran nombre de seguidors, tots ells compraven els seus queviures a les botigues dels pobles de la vora. A més del seu acreditat civisme, els espectadors del Rally ens demostren que estan fets un gourmets i sempre busquen pels seus àpats les millors i més selectes viandes.

Conseqüència de l’anterior, han contribuït de manera més que decisiva a millorar la fertilització dels nostres boscos de l’entorn mercès a les seves nombroses defecacions:

També han trobat nous usos als arbres i arbustos que normalment no serveixen per res:

Els vehicles participants a la cursa han contribuït a la conservació de l’asfalt i vorals de la carretera:

Tot i no disposar de cap fotografia, gràcies al Rally els infants dels pobles per on passava han gaudit d’un dia de festa al no poder-se desplaçar fins l’escola i els pagesos han pogut fer un merescut parèntesi a les tasques de verema i recollida de les collites d’avellanes, ametlles i garrofes que amb tan poc encert han triat madurar justament durant els dies de la cursa.

Esment especial, mereix el clarivident Alcalde de Querol (PSC), el qual a diferència d’altres col·legues seus ha sabut veure els grans beneficis de la competició i ha decidit tancar l’Ajuntament per què tothom pugui anar-la a veure. (El Sr. Miguel Uroz és un acalde exemplar ja que enlloc de perdre el temps en aprendre la llengua del seu poble s’ha posat entre cella i cella dotar a Querol, que ara té 400 habitants, amb 4000 nous habitatges).

També fixar l’allotjament del “quarter general” de la cursa als hotelets de Port Aventura ha estat un recolzament decisiu a la petita hoteleria rural de les nostres comarques.

Finalment els petits autònoms que es dediquen al taxi han vist com també feien calaix amb els nombrosos viatges d’anada i tornada (en helicòpter) que duien els intrèpids pilots des port aventura fins les sinuoses carreteres on tenia lloc el Rally.

Tot plegat gràcies al Patrocini i suport econòmic de la Diputació Provincial de Tarragona governada en coalició per CiU i el Partido Popular. Només tinc paraules d’agraïment per destinar els nostres impostos (que ben aviat ha d’apujar el govern español del PSOE) en aspectes tan positius pel futur de les nostres viles i pobles.

Consulta per la Independència. Comença la pre-campanya...

2009-09-20T21:07:00.007+02:00

La Consulta d'Arenys del passat dia 13 ha esdevingut una primera passa vers un gran nombre de consultes que tindran lloc a moltes viles i ciutats de Catalunya ben aviat. Fins el moment les forces d'obediència española han menyspreat aquests processos democràtics però ara sembla ser que els comença a preocupar l'onada independentista i estan començant a elaborar elements propagandístics per convèncer als votants dels avantatges que suposa seguir sent una colònia de la monarquia española. Si fins ara els seus arguments es limitaven a ser: "eres español porque así lo dice tu carnet de idenitadad i sino te gusta te jodes", ara miren de seduir-nos amb el bo i millor que ens pot oferir el pais veï amb un elaborat i acurat material propagandístic de disseny innovador.

Com exemple us ofereixo una postal que m'ha enviat el Partido de los Ciudadanos on es passa revista a la producció hortofrutícula d'aquell estat, la seva rica gastronomia, el seu folklore ancestral i la bella etnografia que ofereix España al món:

Els que seguiu l'actualitat política ben segur que haureu notat que el nu del Sr. Alberto Rivera que va protagonitzar un anterior cartell electoral de la formació, ha estat substituït per una "churri" en la seva propaganda. Una mostra més de les tensions internes que es viuen al si de la formació i que han provocat la substitució del primer .

Inútils, ineptes i ara uns mal educats...

2009-09-11T22:56:00.004+02:00

Fins ara els dos Consellers d'Iniciativa a la Generalitat (Interior i Medi Ambient)ens han demostrat abastament que són uns inútils i uns ineptes. A partir d'avui alguns militants de la mateixa formació (sortosament no tots) ens demostren que són una colla de mal educats. Segur que si hagués cantat el Farruquito no haurien xiulat i ara tindrien butllofes a les seves mans de tan d'aplaudir.

Un bon partit

2009-09-09T19:54:00.004+02:00

És de domini públic que si hom vol obtenir influències davant dels poders públics i l’administració va força bé estar afiliat en el partit polític que mani ja sigui a l’Ajuntament, Generalitat o el govern colonial español. Aquesta afirmació a hores d’ara pot ser qüestionada ja que hi ha un partit que sense estar al capdavant d’aquestes administracions té una sensible influència:

Molts de vosaltres heu tingut la dissort d’haver d’acudir als tribunals per algun procediment davant la justícia. Ja sabeu que el procés a seguir és lent i enfarragós i es dilata en mesos i anys. En canvi si sou de la Falange Española de las Jons i poseu una demanda judicial aquesta és veurà ràpidament i la sentencia, favorable als vostres interessos, serà dictada amb premura i celeritat. També pot ser que necessiteu els serveis jurídics d’un advocat de prestigi, aleshores què res millor que un Advocat de l’Estat? Doncs si sou de la Falange segur que trobareu un company de partit desenvolupant aquesta tasca que us farà preu d’amic i tindreu la seguretat que els vostres interessos seran molt ben defensats i arribaran a bon port.

Per tot això ja he sol•licitat el meu ingrés a la Falange Española de las Jons-autèntica (desconfieu de les imitacions). Diumenge vinent ja m’han convocat a un acte de partit a la vila d’Arenys de Munt autoritzat, evidentment, per la Delegación del Gobierno en Cataluña.

foto: el logo de la Falange. Me l'han passat de la Fundacion Generalissimo Franco, juntament amb dues entrades de tribuna al Camp Nou. És veu que un xicot d'allí treballa de no sé què al Barça.

Oficis amb futur per quan sigui gran

2009-09-08T09:41:00.010+02:00

Arriba setembre i encetem un nou curs. El fantasma de la crisi i l’atur són presents per tot arreu. Els ERO sovintegen i si venen mal dades cal reciclar-se professionalment adaptant-se a les professions emergents del futur. Us suggereixo dues alternatives amb molt de futur d’allò més engrescadores.

1-Tertulià de Ràdio: És una professió on hi ha molt poca oferta de treballadors. Ahir mateix en vaig tenir una mostra. Al posar Catalunya Ràdio, era el primer dia del Fuentes, entre els tertulians hi havia un tal Xavier Sala i Martín que, el pobre, havia d’intervenir des dels USA. Avui poso el programa del Basté, a la RAC1 del Señor Conde, i em quedo sorprès en tornar a sentir el Sr. Sala Martín a la tertúlia. Mentre posen un anunci en español (que tan sovintegen a RAC1) faig zapping radiofònic, poso Catalunya Ràdio i avui com a tertulià hi ha el Sr. Francesc-Marc Àlvaro! el qual també sovinteja RAC1. És evident que ambdues emissores (i potser d’altres que no escolto mai) estan mancades d’oferta d’opinadors i els pocs dels que a hores d’ara hi ha han de fer més hores que un rellotge, pluriocupació fins i tot treballar des de l’altra banda de l’Atlàntic!!!.

foto: el Sr. Sala i Martín no només ha de fer de pluritertulià sinó que també es veu obligat a intervenir en espais televisius. http://indigenes.blogspot.com

2-Figurant en compareixences polítiques: Ja fa temps que observo que quan un polític compareix davant dels mitjans de comunicació o acte públic no ho fa sol sinó que darrera seu o al costat es posen uns quants individus que escolten el que diu amb cara circumspecte i seriosa mostrant l’interés que els desperta allò que està explicant el compareixent. Ara que venen temps preelectorals segur que faran falta molts caretos per posar-se al costat dels polítics.

No em negareu que amb aquestes professions emergents l’atur serà ben aviat història.

fotos: figurants fent pinya al costat del líder, noteu com el seu nombre varia significativament segons la formació de que es tracti. http://images.google.cat/images

Una part irrenunciable d'España

2009-09-02T13:40:00.003+02:00

Diumenge passat el Setmanari Presència ens recordava que enguany fa 350 anys que les comarques de la Catalunya Nord (El Roselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i mitja Cerdanya) van passar a mans franceses arrel de la signatura del Tractat dels Pirineus el 1659.

M’ha sorprès el poc ressò que ha tingut aquesta efemèride entre els líders d’opinió. La meva sorpresa no és tan envers la majoria gent de Catalunya, que aquests dies està pendent dels canvis introduïts a la nova programació de Tele Circo, la cadena líder d’audiència al País, i no pot estar per foteses com aquesta. En canvi els intel·lectuals, periodistes i polítics españols no n’han fet esment. Per ells Catalunya forma part d’una España única i indivisible i si fa 350 anys una part de Catalunya va passar a mans franceses vol dir que una part d’España està en mans dels pèrfids francesos. I ells sense dir ni res! Curiosament Gibraltar, que va passar a mans Britàniques només 53 anys després i és molt més petit que les comarques nord catalanes, és reivindicat amb insistència i perseverància de forma sempre vehement. (Si jo fos Britànic estaria molt acollonit)

Potser és que en el fons creuen que Catalunya és només una colònia i no forma part de l’España de ple dret i per tant es susceptible de qualsevol acte de pillatge, espoli, mutilació o repartiment amb el veí?.

Foto: el fàl·lic campanar de la vila de Cotlliure al Rosselló, aquestes terres catalanes pateixen la dissort de no poder veure Tele Circo ni poder ser sàviament governades per ments preclares com són les dels dignataris espanyols. http://tarrago.blog.lemonde.fr

Jo també penso que la Mani s’ha de fer després...

2009-08-25T10:31:00.005+02:00

Aquests dies s’ha encetat la polèmica de quan s’ha de fer la Mani de protesta per la sentència del Tribunal Constitucional sobre la Ley Orgánica 6/2006, de 19 de julio, de reforma del Estatuto de Autonomía de Cataluña. Estic convençut que un cop emesa la sentència, quan el Tribunal comprovi que provoca rebuig i malestar al poble de Catalunya, aquest docte organisme recapacitarà i, obert al diàleg com és, segur que rectificarà i redactarà una nova sentència recollint els anhels populars. Serà aleshores quan la Mani a posteriori haurà estat eficaç.

A més a més encara hi ha un altre argument per no fer la Mani abans: i si resulta que el Tribunal Constitucional prepara una sentència a l’alça i puja el sostre competencial de l’Estatatut? Aleshores una Mani previa espantaria als Magistrats i deixarien les coses com estan. Això seria del tot contraproduent ja que no gaudiriem d’aquest regal de l’alt Tribunal.

Aquest post ha estat redactat després d’assistir a un curs de Tast d’Absenta impartit al Carrer Nicaragua de Barcelona

foto: el Somelier Sr. Zaragoza omplint els gots d'absenta pels participants del Tast.

Esports d'aventura

2009-08-18T08:59:00.005+02:00

Els que em coneixen saben la meva inclinació per la pràctica d’esports d’aventura i risc. Sovint les meves activitats de lleure van adreçades cap aquest àmbit. Els darrers anys a l’hora de fixar les meves destinacions estivals sempre he triat indrets d'Europa o Nord Amèrica. Enguany, i després d’un procés de reflexió, he decidit que l’activitat d’aventura i risc seria de màxim risc i aquest es basaria en la pròpia destinació en si mateixa i no pas l’activitat a dur a terme. Per això el lloc triat ha estat el Reino de España, (sempre és bo conèixer l’adversari in situ). Tot i que m’agraden les activitats d’aventura, no sóc cap insensat, i la zona escollida ha estat la zona nord del Reino, propera a la seva frontera pirinenca, per si tanta españolitat esdevingués irrespirable i hagués de fugir-ne ràpidament.

Mentre feia una caminada per un serret del Pirineu (ara en diuen un trekking) en arribar a un collet vaig veure que hi havia força gent. El motiu s’explica pel fet que molt a prop d’allí hi arriba un telecadira d'una estació d’esquí propera i que funciona durant l’estiu. Això fa que en pocs segons el gran públic, sense cap mena d’esforç, pugui arribar fins al Coll esmentat.

Aleshores vaig ser testimoni d’una escena entendridora: Un parell joves ben equipats per l’alta muntanya (duien aquells vestits de bany estampats que venen al Pryca i que arriben fins els turmells) es feien una foto. Per fer-se la instantània es van posar darrera una bandera estanquera (roja i gualda) amb el dibuix d’un toro enganxat al mig. Van voler emular el que s’acostuma a fer quan hom assoleix una proesa de semblant a fer el K2 per l’aresta nord. Un honrat pare de família nombrosa també va ser testimoni de l’emotiva escena i va adreçar-se al jove que feia la foto i li va dir: “Perdon Caballero, nos podria hacer una foto también a nosotros? Tengo que felicitar-le por su iniciativa de traer la Bandera, esto lo tendríamos que hacer todos...” No em vaig voler aturar ja que de la manera com em miraven crec que van estar a punt de convidar-me també a sortir a la foto.

Aquesta visió m’ha fet pensar que potser estaria bé que el proper cop que passi pel Coll d’Alforja m’aturi amb el meu amic Aniol i ens fem una foto amb una estelada i un burro enganxat. De ben segur que tots els automobilistes que vagin passant s’aturaran, voldran afegir-se a l’escena i ens felicitaran la iniciativa!!!

foto: Descens de barrancs a les antípodes, una nova modalitat d'esport d'aventura de risc similar als viatges per España. http://www.espeleogrup.santfeliu.net

De vacances, avui no glosaré l’obra dels españols.

2009-08-06T12:15:00.002+02:00

Com que estem al mig del mes d’agost i hom relaxa els seus costums habituals. He decidit fer com RTVE a Catalunya que han decidit suprimir els informatius en català que emetien al vespre i substituir-los per una programació més lleugera. Curiosament la mateixa RTVE a Madrid no ha fet el mateix amb el seu Telediario en español i segueix ilustrant-nos amb els miracles del Sr. Rodríguez. Es per això que en aquest post no em penso fotre amb els espanyols i faré un post de temàtica més refrescant:

Darrerament he observat que quan vaig a fer una gestió personal en algun establiment comercial, bancari o administratiu si en sec sona el telèfon la persona que m’atén deix de fer-ho i destina tota la seva atenció al nouvingut interlocutor telefònic. Fa uns dies fins i tot va deixar el seu lloc per atendre el que demanava el colador telefònic tot deixant-me palplantat.

Per això he decidit ara prendre mesures dràstiques i ara quan vaig a un lloc, just en el moment en què em toca a mi truco a l’establiment. Em colo a mi mateix. D’aquesta manera, em garanteixo ser atès sense temor a cap interrupció telefònica ja que es dona preferència a la meva trucada sobre la meva presència.

Seguim practicant idiomes...

2009-08-04T08:52:00.005+02:00

En un post publicat fa uns mesos vaig explicar-vos el que feia quan rebia una trucada a casa per part d’alguna empresa oferint-me algun servei o producte. Aleshores vaig fer esment a la “teleimmersió lingüística” que oferia a l’amable teleoperador que em trucava. http://martelldereus.blogspot.com/2008_09_01_archive.html

Ara, com que ja deuen dominar el català amb tanta immersió com els he fet, he decidit canviar de tàctica: A partir d’ara seré jo qui practicarà idiomes. I no us equivoqueu, l’idioma escollit per a la meva pràctica no és l’español (per aquest ja tinc millors ocasions per mirar de practicar-lo), la llengua escollida és la segona llengua de la Comunidad de Madrid: l’anglès.

Així quan em truquin els dic: “I’m sorry. I don’t speak catalan. My name is Matthew Norton. I’m from Wisconsin and I only speak English. How can I help you?” Aleshores el venedor, sol•licit, fa tots els esforços per recuperar el seu anglès de Tomelloso per tal que el pugui entendre: “Don Matthew, Ai col yu from Iberpolla, ar yu de sir of de jous? Du yu jav internet in your jaus?”...

És curiós com canvien les coses: quan des de la mateixa companyia em van trucar setmanes enrera i només els parlava en català em van etzibar “vete a tomar por culo catalan de mierda” i ara que els parlo en anglès tot són esforços per poder-me entendre i parlar en la llengua de la pèrfida albion.

Gibraltar es España

2009-07-22T09:04:00.005+02:00

Arrel de la visita del Ministre d’Afers Estrangers Español Sr. Moratinos al Penyal de Gibraltar alguns mitjans de comunicació espanyols han posat el crit al cel i han tornat a encetar la lletania “Gibraltar és España”.

Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, puc veure amb bons ulls la devolució del Penyal per part de la Corona Britànica a la Corona Española. M’explicaré: Gibraltar forma part de l’Imperi Britànic per una disposició del Tractat d’Utrecht signat l’any 1713. Amb aquest Tractat es posava fi, des d’un punt de vista diplomàtic i de repartiment de poders i influències, a la situació creada a Europa arran de la Guerra de Successió de la Corona Española. La signatura del Tractat no va ser acceptada des de Catalunya i València ja que els nostres drets nacionals també en sortien malparats i per això el conflicte va seguir fins la desfeta de 1714.

Ara si es retorna Gibraltar a la Corona Española, s’hauria de derogar tot el Tractat d’Utrecht (no només la disposició relativa a Gibraltar). Aquesta derogació implicaria que els nostres drets nacionals arrabassats per la força de les armes també ens haurien de ser retornats.

Dit això, crec que un cop derogat el Tractat d'Utrecht i abans de procedir a la devolució, s’hauria de donar als Gibraltarencs el dret a autodeterminar-se. Estic convençut que optarien en massa en fer-se españols que és el millor que li pot passar a qualsevol persona, animal o cosa que pugui haver-hi al món mundial.

foto: Imatge virtual del Projecte immobiliari que vol construir un destacat dirigent del PP a la falda del Penyal un cop retornat Gibraltar. Noteu que la façana reprodueix fidelment l'escut d'España tot i que hi falta la gallina. miguelangelportillo.blgspot.com

Diputats pancatalanistes

2009-07-15T15:06:00.008+02:00

Un dels arguments emprats pels diputats del PSC de la nostra província durant la seva campanya electoral, Srs. Francesc Vallés de Reus DC i Joan Ruiz de Tarragona, era que les “comarques meridionals” es veurien afavorides per la seva capacitat d’influència davant d’un govern amic (l’español) al tenir tots el mateix color polític. Aquesta influència es manifestaria sobretot a l’hora de planificar la inversió en infraestructures per part del “gobierno de la nación”.

Avui llegeixo al diari “Més” el següent titular: “L’Autovia A68 enllaçarà l’Aragó amb el Mediterrani per Castelló i no per Tarragona”. Una primera lectura pot induir a pensar que els diputats Ruiz i Vallés no tenen tanta influència envers el Sr. Pepinho Blanco com realment afirmen. Però des d’aquest blog vull desmentir-ho de manera categòrica. Són influents, i de quina manera!!! El que passa és que per davant d’interessos de campanar o de partit (recordem que la Comunidad Valenciana està governada pel PP i l’incorruptible Sr. Fabra mana a Castelló-) els nostres diputats tenen com a fita servir el seu país de manera global. I quin és el seu pais? doncs salta a la vista: els “Països Catalans”.

Com a demostració d’aquesta visió pancatalanista de ses senyories, us recomano un cop d'ull al blog del Diputat Vallés, notareu que ha evolucionat: ha deixat d'escriure en català per passar-se al valencià modern en els seus darrers tres posts. http://francescvalles.blogspot.com/

Diu la vox populi que el diputat Vallés està sent ensinistrat com a futur alcadable de Reus, si així s’esdevé auguro temps gloriosos per a la Ciutat i pels seus blogaires més impertinents (i pels blogaires pilotes i llepaculs també, és clar).

Aclariment: Per evitar confusions i malentesos voldria fer constar que el senyor amb barret de cowboy i estrella de sherif de la foto no és ni el Diputat Sr. Vallés ni el Diputat Sr. Ruiz, es tracta del pèrfid J. R. Ewing de Dallas que es veu que ahir va inaugurar un hotelet al Puerto Aventura.

Foto 2: el Sr. Pepinho admirant l'impecable tallat de l’elegant vestit que llu el Sr. Camps. Gràcies a l'eficàcia de les gestions dels Srs. Vallés i Ruiz l’A68 passarà per Castelló. (elpunt.cat)

Braus i petardos.

2009-07-06T09:30:00.005+02:00

A Catalunya hi ha hagut des de sempre una forta tradició taurina. Cada poble durant la seva festa major programa un petit tancament de braus i vedells. Els infants de petits ja juguen a brauers i el seu somni és ser un matador famós quan siguin grans. Hi ha moltes colles de destres i rejonejadors. La televisió catalana de pagament programa cada any totes les escorregudes que fan a la Fira de Sant Feliu de Guixols i setmanalment totes les que es fan a la Plaça de Braus Monumental de Barcelona. El destre Arnau Sanllehí aixeca passions entre els catalans i s’han arribat a pagar 2400€ per una entrada a la Plaça on actua i veure com fa una bona feina.

A España, en canvi, tenen diferents tradicions. Els agrada els petards i el foc. També a cada poble hi ha una colla de diablillos que aglutina el jovent més ferm i eixerit (la majoria del poble español). A las fiestas mayores surten en forma de buscavillas i correllamas. Durant la diada de San Juan de la Cruz tenen els costum d’encendre hogueras i tirar petardos. A Quintanar de la Orden el dia 12 d’octubre celebren la famosa Batum de Lucimiento, una orgia de foc i petards que ha estat declarada per la UNESCO festa patrimoni de la humanitat.

Ara la Unió Europea ha proposat una directiva que haurà de desenvolupar el Govern Español que té per objectiu restringir i regular aquesta pràctica catalana tan cruel amb els animals. No es prohibiran els braus però només es podran realitzar en places aïllades, degudament senyalitzades situades a un radi no inferior a 40km de qualsevol nucli habitat. Els infants tindran terminantment prohibida qualsevol pràctica relativa a l’art del braus i en cap cas la TV podrà emetre aquesta mena d’espectacles plens de crueltat envers els animals i les persones amb un mínim de sensibilitat.

La Unió Europea i el Govern Español, no contemplen en cap cas regular els correllamas i diablillos españols ja que formen part dels seus costums més ancestrals i tradicionals. Tota la vida s’han tirat petards per part dels brivalls i els pocs accidents que hi hagi pogut haver no justifiquen en cap cas la imposició de mesures reguladores que de ben segur esdevendrien impopulars.

Foto 1: Banyut, el tercer brau de la tarda feinejat pel destre Arnau Sanllehi. La festa dels braus reflecteix el tarannà agressiu dels catalans. (palomaaguilar.com)

Foto 2: Batum de Lucimiento de Quintanar de la Orden, noteu el caire cívic i ciutadà que emana d'aquesta celebració tan española. (naciodigital.cat)

Ara paper mullat, aviat paper ...

2009-06-30T15:36:00.006+02:00

Fa uns anys un govern del Sr. Pujol va promulgar la Llei d’Accés Motoritzat al Medi Natural, actualment encara vigent. Un primer cop d’ull a aquesta normativa donava la impressió que es tractava d’una bona llei ja que prohibia l’accés motoritzat a vehicles a motor en camins de muntanya d’una amplada inferior als quatre metres. Ara bé, el Sr. Pujol, que és gat vell, no podia deixar als cadells del seu partit (i també d’altres) sense la possibilitat d’anar a fer soroll amb les seves motos i quads per aquestes muntanyes. Per això va afegir-hi una clàusula on deia que cada ajuntament havia d’inventariar els camins on s’aplicaria aquesta llei. Evidentment molts pocs Ajuntaments ho han fet i la llei ha quedat, un cop més, en paper mullat.

Fa unes setmanes surt el Conseller Baltasar i anuncia que des del seu departament estan revisant la llei amb l’objectiu de rebaixar les condicions actuals que hi ha per l’accés motoritzat. En fi que la nova llei no serà paper mullat sinó paper pixat i cagat.

Aquesta només és una petita mostra d’una gestió mediambiental nefasta i impresentable. El senyor Baltasar i el seu partit s’han apoderat d’una marca (la verda) per rebre vots però que a l’hora de la veritat esdevé una farsa total ja que la seva sensibilitat ecològica és nul·la.
De tant en tant ja us aniré informant de moltes altres proeses d’aquest sinistre individu.

foto de capçalera del post: rètol trobat en un camí de l'Alt Urgell.

foto de peu del post: proposta de nou retol segons el projecte de la nova normativa Baltasar, noteu l'aplicació del bilingüisme per no ferir la sensibilitat dels hispanoparlants.

Falangistes pel Mercat

2009-06-11T14:55:00.005+02:00

Acabo de veure l'exposició fotogràfica que repassa la història dels darrers 60 anys del Mercat Central de Reus. L’he trobada molt interessant i només puc retreure que cap foto estigui datada i no hi hagi cap mena de peu de foto explicatiu.

M’han cridat l’atenció les fotos fetes el dia de la inauguració l'any 1949 on les autoritats de l’època, formada per falangistes i estraperlistes, es passejaven amb un aire ple de superioritat i arrogància davant la gent. Malgrat els canvis estètics, la visió d’aquelles fotos en blanc i negre no ha deixat d’evocar-me els actuals membres del partit polític que ha guanyat les eleccions europees al país del costat i també a la Comunidad Valenciana. Potser és el bigoti?...

Més endavant hi ha les fotos dels anys 80 fetes arrel de la inauguració de l’espai després de la seva remodelació. S'hi pot veure a segon terme un popular reusenc (aleshores un jove redactor de la COPE de Reus) cobrint informativament l’esdeveniment per a la seva emissora. Aquest locutor ha passat a la història per ser el primer en introduir el catañol a TV3 i ara, segons m’han dit, triomfa a les tan prestigioses cadenes de televisió privada españoles.

COM A PROTESTA, AVUI AQUEST POST NO VA SIGNAT

2009-06-03T14:46:00.011+02:00

Mitjançant l’empresa de mailing española CORREOS (els españols sempre tan fogosos) acabo de rebre un Ofici de la “Junta Electoral Central d’Epaña i Otros Territorios de Urgente Expoliación” que contenia el següent text:

“Sr. MARTILLO, Tarragona

AUTO:

En aplicación de la Ley 34/69 dictamos esta PROVIDENCIA mediante la cual le EXHORTAMOS a que inserte un espacio de propaganda electoral gratuito a beneficio de la formacion política INICIATIVA POR CATALUÑA, VERDES en su blog. Caso de no obedecerse el susodicho exhorto un par de números de la Benemerita se personaran en su domicilio para traerle ante mi presencia en la Audiencia donde le será dictada pena de carcel acompanyada de torturas diversas a escoger de nuestro catàlogo.

Dios guarde a usted muchos años.

Madrid, 1 de junio de 2009. 73 año triunfal.

La Magistrada Togada Doña Consuelo del Claustro Sánchez-Tomelloso Ruiz de Zafra.”

Conseqüentment, i en acte de protesta, avui aquest post no va signat per aquest autor i l’anunci serà insertat al final del mateix. Potser us semblarà suggerent i us animarà a votar-los però no us deixeu entabanar i estigueu al lloro: aquests mai compleixen les seves promeses electorals

ICV PROPOSTES PROGRAMÀTIQUES EUROPEES 2009

*Cal augmentar la presència de la dona a les institucions europees establint polítiques decidides de DISCRIMINACIÓ POSITIVA.

*Predicarem amb l’exemple a l’hora de fer un ESTALVI D’AIGUA basat en un ús racional de la mateixa, tot reciclant i compartint recursos.

Tots aquests punts programàtics es poden visualitzar perfectament mitjançant aquesta foto:

Sobredosi de droga dura adulterada

2009-05-28T08:33:00.001+02:00

Quan un malalt que pateix una malaltia dolorosa o irreversible se l’acostuma a administrar alguna mena de droga amb la doble intenció de fer-li minvar el patiment i, sobretot, rebaixar o anular el seu nivell de consciència a fi efecte que no es faci càrrec de la irreversibilitat del procés.

Ara Catalunya es troba en un procés irreversible d’anul·lació nacional, cultural, econòmica i social. Què res millor que els triomfs del Barça (res a dir per ells, ben merescuts i des d’aquí les meves felicitacions al Sr. Guardiola) com una droga pal·liativa per què la societat catalana tingui la mínima consciència de tot plegat. Això si, la droga l’han adulterat a l’administrar-la només mitjançant emissores de televisió españoles i en español. Paradoxalment la substància adulterant és el mateix virus letal que va iniciar la malaltia.

Històries Naturals

2009-05-24T21:22:00.006+02:00

Aquests dies he hagut de demanar els serveis d’un professional per arranjar una avaria que he patit a casa. Em van recomanar un xicot de nom Pol-Arnau que viu en un poble no gaire lluny de Reus i el vaig fer venir. En arribar vaig veure que a la furgona hi duia el ruc català, el distintiu CAT i també un adhesiu de Sant Miquel del Fai. Era un noi parlador i extrovertit, no va trigar en manifestar-me la seva satisfacció per les victòries del FC Barcelona i l’enuig que això provoca als merengues. També va queixar-se del pocavergonyes i ...(piiip) que són els del Govern de Madrid i del ...(piiiip piiiip) que arriben a ser els del PP i que els del Tribunal Constitucional són uns ...(piiip piiiip piiiip). Amb tot el que anava dient vaig deduir que també formava part del Club de Fans “Zoy epañó, casi na!!!” que dia rera dia va aconseguint nous adeptes.

Ajudava al Pol-Arnau un noi de raça negra. Ja fa temps que treballa amb ell ja que es notava que havia aprés l’ofici i se’l veia força destre. El Pol-Arnau sempre que s’hi adreçava ho feia, en español. tot i que pugui semblar contradictori, té una explicació científica: la natura és capciosa i ha dotat a tots els estrangers i nou vinguts (siguin d’on siguin) que arriben a casa nostra d’un gen que els permet de conèixer perfectament l’español ja a partir del moment de la concepció embrionària. En canvi, com a contrapartida, els impedeix conèixer el català durant generacions i generacions. Només això pot explicar que tants catalans com el Pol-Arnau, sabedors d’aquest misteri genètic, parlin en español a qualsevol estranger o nou vingut i per extensió a tota la seva descendència generació rera generació!!!

Foto: L’Angawa, ajudant de lo Cartanyà al Canal-In, esdevé una excepció genètica que pot entendre (i fins i tot parlar!!!) perfectament el català.