Justícia colonial española

Parlar d'Espanya, sovint és sinònim de parlar de reacció, intol·lerància i endarreriment. Però quan es parla de justícia espanyola és on aquests qualificatius esdevenen la seva màxima acepció.

Darrerament he vist per la TV alguna notícia relacionada amb judicis on he observat els següents fets: si l'acusat és de parla espanyola, els testimonis, han de declarar en espanyol per tal d'evitar causar indefensió a l'acusat (per exemple el judici per l'assassinat de Josep Ma. Isanta a Berga); en canvi quan l'acusat s'expresa en català (i no sempre ho pot fer), no hi ha cap problema per què els testimonis, jutges i fiscals s'expressin en espanyol (en aquest cas no hi ha indefensió).

No és aquest un comportament de justícia colonial? no us recorda aquelles películes que reflectien la vida a l'Africa colonial on els pobres indígenes havien de contestar: "si, bwana" davant els seus carcellers blancs?

Creixement, creixement, creixement

Una vegada vaig sentir a uns dels que manen a Reus que el seu objectiu seria fer del "Camp de Tarragona" la segona àrea metropolitana de Catalunya. Malauradament el temps li dóna la raó i el seu somni va complint-se: el creixement urbanístic descontrolat, les infraestructures deficitàries, el medi ambient a fer punyetes, la cohesió social desfent-se. Això si aquests "pàjarus que manen" cada dia més rics, més poderosos.

Malauradament tot això es irreversible, ells tenen el poder i no permeten cap altra alternativa, per això m'agradaria que la història jutgés a aquests personatges que han propiciat aquest canvi com els culpables de la pèrdua de la nostra qualitat de vida. És l'únic consol que em resta. Com que els fets m'aniran donant la raó procuraré posar el meu gra de sorra per què així sigui.