divendres, 16 de novembre del 2012

Blog de la setmana

Com que les musses han fet com els desodorants dolents i m'han abandonat a l'hora d'escriure posts, avui emularé el que fa cada setmana la blogaire Clidice quan des del seu blog proposa un blog o web d'altri:

La meva proposta és un post de l'Aigua on fa un recull gràfic dels beneficis pel territori que comporta el pas anual del Rally Cataluña per les carreteres de la Provincia de Tarragona:

 http://planetaigua.blogspot.com.es/2012/11/rally-catalunya-costa-daurada.html

De fet fa 3 anys vaig publicar quelcom semblant:

 http://martelldereus.blogspot.com/2009/10/gracies-diputacio-sense-vosaltres-no.html

Serveixi tot plegat per homenatjar institucions públiques i privades que vetllen pel benestar de la quilleria, el manteniment del medi ambient i el progrès econòmic de les viles i pobles de muntanya.

foto: Pere Granados, alcalde de Salou; Albert Batet, president del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona i cap de llista de CiU a les eleccions al Parlament;Mercedes de Pablo, directora general de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona; Fernando Aldecoa, Director General de PortAventura; Enric Cucurella, vicepresident del RACC, presentant el Rally 2012 que com heu vist més amunt tan beneficis ens ha dut. Gràcies a tots!!!



divendres, 5 d’octubre del 2012

Dos anys després, i tot segueix igual.


Avui volia publicar un post lamentant la incapacitat dels partits independentistes catalans per a posar-se d'acord. Però aquests inútils no mereixen el meu esforç, ni el meu preciós temps. I com que gairebé res ha canviat, torno a publicar el post escrit fa 2 anys, el 16 de setembre de 2010. Només han canviat els nom d'alguns dels protagonistes, però la situació actual és idèntica a la d'aleshores:

"Mandongo" (16-09-2010)

 Cada any els de la colla ens trobem per cruspir-nos un bon plat de Mandongo. Malgrat som un col·lectiu de gent molt diferent entre si, tant en nivell cultural, socio-econòmic o intel·lectual, també compartim unes afinitats que ens uneixen i justifiquen aquesta gastronòmica trobada anual: ens preocupa el nostre nivell de colesterol, lluïm una esvelta silueta i tots desitgem ferventment la fi d'España i la independència del nostre malmès País.

Recordo que la Mandongada de fa quatre anys, pocs dies abans de les eleccions al Parlament, va sortir a la conversa el sentit del nostre vot. Aquest era aleshores unànim, tots votaríem a l'única força que s'hi presentava que propugnava la independència en el seu programa electoral. Amb la unanimitat electoral el tema no va donar més de si i vam deixar-lo desseguida per a posar-nos a xerrar de sexe que sempre s'esdevé més divertit.

El Mandongo d'enguany no ha estat tan divertit, no s'ha parlat de sexe i de cara a la imminent convocatòria electoral, ja no hi ha l'unanimitat de quatre anys enrera:

  1. L'Eudald de Ripoll i la Maria del Camí de Cambrils votaran per l'ERC, són propietaris d'un petit buffet que es dedica a tasques d'arbitratge, mediació i conciliació i sembla ser que tenen com a clients molts membres d'aquella formació que sempre estan a mata degolla entre ells.
  2. La Diana Ballester, que sempre està al lloro i tampoc està tan malament, optarà per la Solidaritat Catalana de Laporta.
  3. El Dr. Collsuspina, l'eminent proctòleg, i la seva esposa Maria Assumpció votaran el Reagrupament del Dr. Carretero, més que res per solidaritat gremial.
  4. El Jaume Sobrepés, que comença a manifestar algun alarmant símptoma de deteriorament cognitiu, votarà la CiU del Sr. Mas. S'ha cregut que Conver sabrà obtenir alhora el Concert Econòmic, la Independència i a més a més cada ciutadà rebrà un pernil per Nadal.!
  5. L'Ariel Blanc i la Neus Albà, comptables d'un Schleker, votaran en blanc. Diuen que així els fa l'efecte que es voten a si mateixos.
  6. El Roc Vilabaixa, cooperant de l'ONG del Consell Comarcal del Priorat "Scala Dei Solidària", no anirà a votar. Durant el mes de novembre participarà a la bonica illa de Cuba en un engrescador projecte de cooperació colze a colze amb la Licenciada Guadalupe Gladys.
  7. El Martell, no sap què fer i com que es dedica a l'helicicultura, deixarà la decissió a mans dels seus cargols: col·locarà una foto del Carretero, del Puigcercós i del Laporta damunt de sengles fulles d'enciam. El primer cargol que arribi a la respectiva foto determinarà el sentit del seu vot.

Les notícies s'escampen depressa i al cap de pocs dies, hem rebut una carta del Sr. Mariano Rajoy, Presidente Nacional del Partido Popular, dient-nos que en senyal d'agraiment, ens paga el Mandongo d'enguany.

foto 1: Plat de Mandongo, dietètic, mediterrani i lleuger.
foto 2: La Guadalupe Gladys comprovant el funcionament de les dutxes del casal d'avis que estan arranjant a Cienfuegos (Cuba) juntament amb el Roc Vilabaixa. Noteu que és una noia pudorosa i fins i tot quan es dutxa ho fa amb vestit de bany.

dimarts, 25 de setembre del 2012

No vull que em passi el mateix que al meu pare

Era un brivall que en prou feines havia fet els deu anys. El meu pare em prenia a la muntanya d'excursió on també hi anaven amics seus de la seva generació. Jo sempre parava orella del que deien, no ho entenia gaire però el suficient com per poder-ho recordar perfectament 35 anys després. Parlaven del que escoltaven a les emissions de la BBC en español, a Ràdio París o a la Pirenaica. També comentaven coses de la Marxa de la Llibertat que havia d'anar cap a Poblet, o que els grisos havien repartit llenya a Barcelona, o que un conegut comú havia estat detingut per la "secreta". El moment era emocionant, ple d'incerteses però alhora ple d'esperances per un futur.molt millor, i jo els escoltava amb emoció. Eren els mitjans dels anys 70, durant els darrers anys del dictador español Franco i els primers anys del post-franquisme: Arias Navarro, Suárez,...


No van passar gaires anys i totes aquelles expectatives i esperances van anar apagant-se poc a poc. Em feia gran, cada cop anava menys d'excursió amb el meu pare i ja feia les sortides pel meu compte, però quan hi anava les seves converses ja no tenien esperança en grans canvis de futur. Ara es queixaven una estona dels que manaven amb desencís i el principal tema de conversa havia canviat per comentar aquells indrets on encara s'hi menjava prou bé.

I ara enmig de l'any 2012. Els darrers mesos, les darreres setmanes, els darrers dies, els esdeveniments s'estan precipitant. Estem il·lusionats per un futur en un país lliure del jou español i pensem que ben aviat el somni pot esdevenir realitat. El meu fill ens sent parlar, ens escolta, i li passa com a mi fa 35 anys, i nota que està vivint un moment històric trascendental.

El que no voldria pel meu fill és que li passés com al meu pare i a mi: Viure un sidral que no ens va dur res de bo, només 35 anys més de ranci colonialisme español disfressat de "transición democràtica".

El dia 25 de novembre de 2012 tenim una oportunitat d'or per evitar-ho...

divendres, 10 d’agost del 2012

Errors imperdonables d'un estiu per oblidar

19 de juliol de 2012. El Diputats del PSC-PSOE al Congreso de los Diputados del Reino de España, magistralment coordinats pel més destacat reusenc de tota la història, Francesc Vallès, mai prou glosat en aquest blog, voten per "error" a favor del corredor ferroviari central en detriment del corredor del mediterani.

1 d'agost de 2012.
El Vaticà es confon i per error volia beatificar un republicà de Santa Barbara (Montsià) enlloc d'un capellà mort durant la Guerra Civil en aquella vila del Montsià. Aquest inaudit error només es pot explicar pel fet que l'infal·lible Esperit Sant estigui de vacances durant l'agost a la televisiva Lloret de Mar. (llegir notícia)

11 setembre de 2012. Milions de catalans sortiran en manifestació reclamant el Pacte Rectal enlloc de no saber aprofitar l'actual moment de feblesa d'España, no fotre-li patada al cul i no declarar la #Independènciaja. Encara estem a temps d'evitar aquest darrer error, si no ho fem els nostres hereus mai ens ho perdonaran!!

dilluns, 9 de juliol del 2012

Estar en el moment oportú en el lloc més inoportú


Aquest dissabte dia 7 de juliol ha tingut lloc a Girona la II Assemblea General de l'Associació de Municipis per la Independència. Il·lustres Alcaldes de destacades ciutats de Catalunya, com ara l'Alcalde de Girona o el de Vic, i de moltes altres viles (un total de 485 municipis catalans en formen part) hi han participat.

L'Alcalde de Reus, el brillant Carles Pellicer, no hi ha participat, la raó es simple: el municipi de Reus governat per CiU i PP no forma part de l'Associació de Municipis per la Independència a l'haver-ho rebutjat en un vergonyós Ple Municipal.

Al no haver d'anar a l'Assemblea de Girona, l'Alcalde Pellicer no tenia altre feina que anar a fer un pregó d'una festa d'un barri suburbial de Reus i, al prendre la paraula, va ser objecte d'un humiliant i condemnable llençament d'una dotzena d'ous damunt seu.

És més que evident que el Senyor Pellicer no va saber estar allí on li pertocava com a Alcalde de la Ciutat de Reus i enlloc d'això va escollir anar al pitjor lloc en el moment més inoportú.

Esperem que en un futur ben proper sàpiga esmenar aquest greu error que fa avergonyir la ciutat de Reus i ja estigui present a la III reunió de l'Associació de Municipis per la Independència.

foto: alcaldes en la reunió de l'AMI de Girona del dia 7 de juliol, el bo i millor de Catalunya.

dimecres, 20 de juny del 2012

Multilingüisme


Apel·lant al fals tòpic que diu que Catalunya és un país bilingüe, moltes institucions públiques i privades empren la llengua catalana i l'española a l'hora de plantejar la seva comunicació. Aquest bilingüisme és del tot discriminatori de cara a tots aquells que parlen moltes altres llengües. El nombre de llengües que es parla a hores d'ara a Catalunya és enorme, sense anar més lluny us poso com a exemple la colònia lingüística de l'edifici on hi tinc ubicada la meva residència (aprofito per dir que busco pis, raó Martell) :

Al 1er. pis
andalús, extremeny, colombià, xinès mandarí

Al 2on pis
ucrainà, castellà, murcià, galleg

Al 3er pis
xinès cantonès, equatorià, melillès i baturro (aquests darrers són els més "simpatics" de tots, viuen al 3er. 3a, tot i haver nascut a Campdevànol parlen en Baturro, i tenen una parenta que és Consellera Aragonesa).

Els únics que parlen español son els de l'àtic 2a., directius de Port Aventura.

La resta de veïns parlem en català i com veieu en español no hi parla gairebé ningú.

Per tot això crec que s'ha d'arraconar el bilinguïsme amb l'español, llengua que gairebé ningú parla. Alhora, i donat el gran nombre de llengües diferents que es parlen i la impossibilitat de poder-les atendre totes cal apostar per potenciar-ne una de sola que ha de ser la comuna per a tots. No cal ni dir, evidentment, que aquesta ha de ser la catalana.

foto: Dolores Serrat, metgessa forense de l'Opus i del PP. Nascuda a Ripoll parla habitualment el Baturro i l'Aragonès Oriental només en l'estricta intimitat, igual que els meus "simpàtics" veïns del 3er. 4a.

dilluns, 11 de juny del 2012

Adolfo Suàrez tenia raó?

L'Institut Cartogràfic de Catalunya, ens públic depenent de la Generalitat de Catalunya, i que per tant es financia amb les escorrialles que ens retornen de l'espoli fiscal dels nostres impostos, publica on-line la Revista Catalana de Geografia. El seu darrer número de juny (el 45) presenta el següent sumari:

Datzira, S:

La delimitació municipal i l'elaboració del Mapa municipal de Catalunya

Ramos, N. i altres:

Georeferenciación de mapas antiguos con herramientas de código abierto

Grau, J. i altres:

La transición de la geoinformación oficial a ETRS89 en Catalunya

Pineda, L. i altres:

Detección de cambios artificiales en Catalunya 2005-2009 (entorno metropolitano de Barcelona)

Gómez, P. i altres:

Ortofoto verdadera de zonas urbanas en el ICC

Guimet, J.:

City of the future. Technology and social participation as fundamentals for a new conception of city design and management


Un ràpid cop d'ull al Sumari de la publicació ens indica que dels 6 articles que conté, quatre són en español, un altre en anglès i un en català. I, revisant l'anterior número (el 44) trobem en el sumari que hi van publicar 16 articles, dels quals 10 en español, 4 en català, 1 en portuguès i un darrer en anglès.

Amb aquests precedents no ens hauria d'extranyar que, si nosaltres no respectem la nostra llengua, els xicots de Google Maps posin a la seva toponímia cartogràfica barroeres traduccions a l'Español. Sense anar gaire lluny a la Carretera de Castellvell l'anomenen Carretera de Castilloviejo:

És evident que l'Institut Cartogràfic de Catalunya fa mans i mànigues per donar la raó a l'expresident del país veí Sr. Adolfo Suàrez quan aquest fa anys va declarar en unes polèmiques declaracions al setmanari Paris Match el dia 28-8-1976 que no es podia fer ciència en català. Ciència no ho sé però Geografia tan poc com vulguis...

dimecres, 16 de maig del 2012

Enguany encara estem de sort!!!

Feia dies que ho esperava amb neguit. Les darreres retallades, ajustos i plans d'austeritat que estan duent a terme les administracions públiques en tots els àmbits em feien témer el pitjor. Ara ja feia uns quants anys que ho teníem entre nosaltres i la seva absència hauria deixat una buidor difícilment substituïble, de fet impossible de substituir.

Però, miraculosament, els mals presagis no s'han acomplert i avui, mentre sentíem el TN Comarques, ha arribat la bona nova. El Rally Cataluña tornarà a organitzar-se aquesta tardor a les terres del Sud un any més mercès al suport institucional que rep i no marxarà ves a saber on!

Exultant, content i satisfet ho he comentat amb el meu veí del replà, ell ha compartit amb mi l'alegria pel fet. El pobre està en hores baixes, treballava com a monitor en un taller per a persones amb discapacitat i en no rebre les subvencions atorgades per part de la Generalitat han hagut de tancar-lo deixant una vintena de persones a l'atur i vora un centenar d'usuaris desatesos. Quan ha sabut la noticia amb un lleu somriure, m'ha dit: "...veus? no tot va tan malament, encara ens queda el Rally..."

La gent del Priorat, comarca per on passa part de la cursa, estaran també satisfets. El nombrós públic que hi assistirà donarà incomptables beneficis a l'entorn: Al ser la tardor època de verema, i com si d'un camp de treball es tractés, els espectadors de la cursa col·laboraran de manera desinteressada en la verema i colliran tot el raïm de les vinyes més properes a la carretera. També ajudaran a la fertilització d'aquelles terres gràcies a les seves abundoses femtes estratègicament dipositades i la fertirriggació amb les seves aigües menors. La monotonia d'aquell groc que agafen els ceps a la tardor es veurà enriquida per la simfonia de colors que aportaran totes les seves deixalles plàstiques que hi aniran abandonant. I, finalment al Priorat on gairebé tothom parla en català podrà enriquir se culturalment al tenir els seus habitants l'oportunitat de poder de sentir parlar l'español en directe, llengua habitual del conreuat públic seguidor de l'emocionant cursa.

Crec que seria just fer pagar a la gent del Priorat una taxa per poder rescabalar, ni que només sigui parcialment, l'esforç que fa l'administració per tal que el Rally hi sigui un any més.

Ah! me n'oblidava. El intrèpids pilots també fan pinya per la campanya #novullpagar ja que no paguen ni un sol peatge d'autopista per anar a la cursa: els porten en helicòpter des dels preciosos hotels de Port Aventura fins les sinuoses carreteres on ens delitaran amb les seves habilitats.

dimecres, 2 de maig del 2012

La cúpula també copula

Es ben sabut que, Barcelona, la capital de la nostra Comunitat Autònoma organitza certàmens, congressos i fires d'àmbit internacional que són reconegudes arreu del mon. Sovint s'argumenta que la Ciutat Comtal (de Godó) sedueix el seus visitants per la seva gastronomia, els seus monuments, l'amabilitat de la seva gent o l'obra de Gaudí,... Però el que realment captiva a qui ve a esdevinements com el Congrés Eucarístic, Alimentària, Construmat o el World Mobile Congress són els refinats treballs que ofereixen els/les treballadors/es sexuals de Barcelona. Els executius de l'Opus Dei, Kraft Foods, Heinz, HTC o Nòkia han gaudit d'aquell Francès o aquell Grec que enlloc han pogut trobar. La reputació de tanta activitat lúbrica s'ha anat escampant i ha arribat fins les orelles dels dirigents del Banc Central Europeu, que no han volgut ser menys i han decidit celebrar una reunió de la seva cúpula a la nostra Capital a partir de demà dijous i després de debatre el rumb de l'economia europea durant el dia, durant la nit podran debatre el rumb dels seus fluids més íntims..

Ves a saber si arrel de sortir tan satisfets de les còpules barcelonines fetes pels membres de la cúpula del Banc Central Europeu en surt una recomanació al Govern Colonial Español per tal que aturi l'espoli fiscal que practica envers Catalunya i ens donguin d'una punyetera vegada la Independència...


Foto: Cimera barcelonina del BCE. Un membre de la Cúpula del Banc Central Europeu moments previs a fer una còpula.

dissabte, 14 d’abril del 2012

Un gran buit


La Universitat Rovira i Virgili (de la qual gosaria a afirmar sense temor a equivocar-me que és la més prestigiosa de les universitats ubicades a la vila episcopal de Tarragona) està programant un curset anomenat "Problemas específicos en la enseñanza del español como lengua extranjera". La meva enhorabona a la docta institució per la seva visió de futur ja que amb aquesta iniciativa s'avança al seu temps ja que sens dubte aquest serà un dels problemes que ens trobarem en el futur Estat Català.

Aquest fet m'ha fet pensar en què quan arribi la Independència em quedaré sense una de les meves aficions preferides: la reflexió rigorosa sobre els "avantatges" que tenim per ser una colònia d'España, súbdits españols i totes les altres exquisides subtileses associades que es deriven d'aquest fet. Sens dubte hauré de fer un replantejament de la meva vida ja que tindré un gran buit que d'alguna forma hauré d'omplir. De fet ja fa força dies que hi penso i fins ara no acabava de trobar quelcom que pugui substituir a aquesta afició. Sortosament, avui 14 d'Abril, i gràcies al Rei dels Españols, l'acabo de trobar: Em dedicaré a la caça de la cabra hispànica a l'exòtica vila de Bot.

dilluns, 2 d’abril del 2012

Portabilitat espiritual


Des de ja fa molt més d'un any una fortíssima sequera fueteja les terres del Sud i l'Oest de Catalunya. Durant mesos i mesos la pluja caiguda s'ha reduït a xifres només comparables a les de la inversió del Ministerio de Fomento a les seves colònies catalanes és a dir al voltant del 0 més absolut. Davant aquest flagell estem del tot impotents i no tenim gaire cosa a fer, a part de l'estalvi de l'èscàs recurs vital.

Quan això passa acostuma a ser freqüent que es facin pregàries i "rogatives" per demanar la pluja adreçades a la Providència Celestial. Qui escriu aquestes ratlles setmana rera setmana ha anat oferint ciris a sengles capelles dedicades a Sant Galderic i Sant Bernat, els patrons respectius dels pagesos i els excursionistes tot demanant la vital pluja. A més a partir del novembre del 2011 vaig fer-me devot de la fe mariana ja que vaig considerar que aquesta esdevindria força influent en l'actual cojuntura. Malauradament, però, el resultat de tanta activitat pietosa ha estat que dia rera dia als mapes del temps de TV3 hi apareixia una fletxa indicant un eixut vent del nord-oest de força vuit que arribava puntualment tot eixugant la poca humitat que encara quedava.

Ara però m'assabento que la Comunitat Musulmana ha fet durant aquest cap de setmana unes pregàries a les seves mesquites per demanar que plogui a Catalunya. Fins ara no em mirava amb gaires bons ulls la creença sorgida de la Meca el 622 DC però vist l'èxit obtingut amb els sants i mares de déus nostrades he decidit donar-los-hi un vot de confiança i estar amatent als esdeveniments pluvials que puguin produir-se. I si finalment acaba plovent no descarto canviar-me de companyia i demanar la portabilitat religiosa.

Ves a saber si tot plegat es tradueix en pluges abundoses i aquest estiu la meva esposa haurà d'acompanyar-me ataviada en burca a la nostra platja nudista habitual tal i com preceptuen els dogmes alcorànics que haurem abraçat com agraïment per tanta pluja caiguda del cel.

divendres, 9 de març del 2012

Els tenim molt a la vora però no sabem qui són


Quan em disposo a escriure un post per glosar l'obra d'algun personatge o institució acostumo a documentar-me i aprofundir en la recerca de la seva biografia a fi efecte que l'escrit gaudeixi de rigor i credibilitat. Mitjançant google.cat, ca.wikipedia.org o planes webs específiques és fàcil arribar a recollir molta informació de tot aquell que és objecte de les pentinades que ofereixo des de la meva perruqueria blogaire.

Ahir arran de la resolució del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña volia dedicar un breu homenatge als 21 Magistrados que l'han deliberat. Volia relacionar-los un a un, penjar la seva fotografia amb senyal de respecte i submissió. Però quina ha estat la meva sorpresa quan remenant hores i hores pel ciberespeai no he trobat res de tot això. No trobo cap relació de qui són els 21 misteriosos Magistrados, cap fotografia d'ells, res de res. Per internet puc trobar tota mena d'informació de qui son els Ministros o Diputados que configuren respectivament el poder executiu i legislatiu colonitzador español (si cliqueu aquí trobareu la d'un Diputado Español qualsevol trobat a l'atzar) però de l'altre poder, el Judicial, no hi ha manera de poder trobar qui són els 21 Magistrados que integren el totpoderós òrgan jurisdiccional.

foto: davant la impossibilitat de trobar el careto dels 21 magistrats. N'he buscat una de com imagino que deuen ser.

dimarts, 6 de març del 2012

Llops de Mar


El President de la Comunidad Autónoma Catalana Sr. Artur Mas ens té acostumats a emprar metàfores de caire mariner a l'hora de descriure'ns l'actual cojuntura. Aquestes metàfores dotades de gran contingut pedagògic han agradat als nous governants españols del PP i també se les han fet seves. Sense anar gaire lluny el Ministro de Economía Sr. Luís de Guindos (que per cert no fa cara de ministre) ha dit que "todos vamos en el mismo barco" per negar qualsevol pretensió d'alguna comunidad autónoma per tal que se'ls permeti un lleu increment en la seva previsió de dèficit.

Aclaparat per tants símils marítims jo no vull ser menys i si em permeteu també en faré un: anem tots al mateix vaixell, capitanejat pel Capità Raxoi que mentre navega a la vora de perillosos esculls s'ho fa al seu camarot amb una valquíria. El Sr. de Guindos és el contramestre i el Sr. Artur Mas no és res més que un grumet que es dedica a netejar la coberta. Els catalans estem tots tancats a les bodegues del vaixell i quan aquest naufragui no tindrem cap opció d'arribar als bots salvavides i ens enfonsarem amb la nau al fons del mar (matarile li le li le).

dimarts, 28 de febrer del 2012

Cooperació Nord-Sud per frenar el canvi climàtic


Cada cop es fa més palès que el canvi climàtic és una seriosa amenaça que planeja damunt el Planeta. A Reus mateix fa més de tres mesos que no plou, en cosa de pocs dies passem de temperatures siberianes a primaveres gairebé àrabs, no hi ha neu al Pirineu i l'ex-Presidente Aznar ja no pot anar fer pràctiques d'esquí nòrdic al Pla de Beret. La llista d'exemples seria interminable ....

És evident que aquestes modificacions tan brusques són degudes a l'acció de l'home. Durant les darreres dècades milions de tones de CO2 s'han emès a l'atmosfera sense cap mena de control. Sortosament alguns països estan començant a posar uns primers remeis (encara del tot insuficients) mirant de limitar-ne les emissions. Sense anar més lluny a Catalunya, on tenim molta sensibilitat medi ambiental (cada dia a l'hora de sopar la televisió autonòmica emet l'Espai Terra del Tomàs Molina), el nostre govern regional vetlla constantment pel compliment dels Protocols de Kyoto.

Ara, però, un nou entrebanc pot posar en perill tota aquesta ingent tasca d'aturar l'increment de les emissions de CO2 a Catalunya: El Tribunal Superior de Justicia de Cataluña i la Delegada del Govierno estan fent una creuada obligant a què la bandera estanquera onegi en totes les balconades dels Ajuntaments i llocs oficials del País. Aquesta mesura, absurda i inúti, ha fet que ja se n'hagi socarrimat alguna i donada la qualitat del teixit fa que els gasos emesos siguin d'allò més perniciosos pel medi ambient. Arran d'això vull fer una crida pública a tothom per què no s'escalivi cap més estanquera. Proposo com a alternativa que siguin curosament despenjades i lliurades al Domund per tal que les enviï a les seves Missions de Guinea Papua (a l'altra banda del planeta) i allí puguin ser aprofitades per vestir als indígenes d'aquelles llunyanes terres australs amb atrevits dissenys dignes de ser signats per l'Agatha Ruiz de la Prada. Tot el planeta ho agrairà!

foto: Aborígens de Nova Guinea-Papua amb la seva indumentària habitual consistent en colors freds i apagats, ben aviat podran lluir vistosos models amb predomini del groc i també del vermell que els donarà un toc d'exclusivitat i modernitat. I tot això gràcies a les nostres estanqueres salvades del foc!

dijous, 23 de febrer del 2012

Cojuntura política explicada als joves

Coincidint amb el Carnaval de Reus, conegut arreu del món, han vingut uns quants dies els meus nebots de Santa Maria del Camí. Sabedors com són del constant seguiment de l'actualitat política que faig, van preguntar-me per quin motiu el Timoner que ha de dur (amb il·lusió) el nostre País fins les més altes quotes de sobirania nacional mai imaginades ha pactat els pressupostos regionals amb un partit on l'anticatalanisme més visceral és una de les seves raons de ser.

Inicialment els vaig recomanar que potser trobarien alguna explicació a la seves incisives preguntes tot llegint les rigoroses reflexions contingudes als ponderats articles de prestigiosos analistes polítics com Jordi Barbeta i/o Francesc-Marc Àlvaro. Vaig pensar, però, que potser aquestes erudites lectures serien massa feixugues per uns estudiants del BAT Artístic. Aleshores vaig trobar una manera molt més planera i gràfica per intentar explicar-los aquest fenomen:

Vaig mostrar-los una fotografia on una noia té agafades amb fermesa les parts més púdiques del noi que té davant seu. Una primera impressió inicial de l'escena pot fer-los pensar que el noi es troba incòmode i trasbalsat al sentir-se tan ben subjecte per un indret tan sensible, però després d'una segona mirada més atenta a l'expressió del noi podran arribar a la conclusió que a aquest no li desagrada gens la situació, més aviat al contrari. Aleshores vaig proposar-los l'analogia que el noi podria dir-se Artur i la noia podria dir-se, per exemple, Alícia. I que no es pot descartar que a l'Artur li encanta que l'Alicia el tingui ben agafat pels ... tot i que a vegades li pugui fer una micona de mal. Després d'aquesta explicació, els meus nebots van entendre perfectament les motivacions que han facilitat que el pacte PP-CiU sigui una realitat.

Nota d'interès local: Aquesta imatge també pot emprar-se per explicar els acords de govern de Reus fets a partir de les passades eleccions. En aquest cas, el noi podria dir-se Carles i la noia seguiria dient-se, per exemple, Alícia (tot i que el seu rostre hauria d'estar més Alegret). L'única diferència amb el cas anterior és que en el cas reusenc el rostre del noi (Carles) en cap moment reflexaria incomoditat o trasbals i que en tot moment es sentiria molt còmode en aquella situació, fins i tot molts dies abans del dia 22 de maig de 2011, data en què es va produir tan feliç encontre.

foto: Artur o Carles i Alicia o Alicia A

Activitat Extraescolar Complementària: Com a complement als exercicis anteriors podria proposar-se als estudiants de BAT Artístic un activitat amb photoshop on hom podria substituir els respectius rostres dels xicots de la fotografia pels del Timoner o l'Alcalde i els de les respectives Alicias Peperas.

dimarts, 14 de febrer del 2012

Confusió antropològica



El Sr. Carlos Dívar Presidente del Consejo General del Poder Judicial del Reino de España, i per tant el màxim representant de la Judicatura d'aquell estat colonialista, ha comparat el respecte que sent per la llengua catalana amb el que sent per la llengua mandinga. Tot plegat ha causat força indignació. Jo en canvi ho entenc molt bé i crec que el Togat President simplement s'ha deixat endur per una traició del seu insconscient:

Els Mandingos, eren un grup tribal que habitava l'Àfrica colonitzada pels anglesos. Molts d'ells van ser deportats cap a terres americanes per ser emprats com a esclaus. Els que pertanyem a la generació del Naranjito (Mundial de furbo d'Epaña de 1982) encara recordem l'emocionant història del mandingo Kunta Kinte, heroi de la sèrie "Raices" i programada per l'aleshores millor (i única) televisió d'españa: TVE. La història narrava la vida d'aquest mandingo que fou capturat, torturat i sotmès a l'esclavatge. Un cop portat a Amèrica va intentar escapar-se i com a càstig el seu "amo" va fer-li tallar mig peu. També va obligar-lo a aprendre l'anglès, renunciar a la seva llengua, li va canviar el nom i el va fer anomenar Toby enlloc de Kunta Kinte. Suposo que el Sr. Dívar també va veure aleshores "Raices" i el seu inconscient ha establert un inexplicable paral·lelisme entre el Mandingo Kunta Kinte i els catalans.

Als Catalans ens convindria més que enlloc de confondre'ns amb els submisos Mandingos, ho fessin amb els Jívars, la temible tribu amazònica que té el curiós costum de, mitjançant una cervatana letalment emmetzinada, atura els enemics que gosen atacar-los. Tot seguit, s'entretenen a reduir-los-hi el cap i emprar-lo com a element decoratiu del rebedor de les seves cabanes.
foto 1: El President Mas a la Moncloa amb el Sr. Mariano Rajoy. El Mandingo Kunta Kinte emmanillat al costat del seu amo esclavista.

foto 2: Uns simpàtics Jívars decidint en quin lloc del seu estatge penjaran el darrer caparró que s'han firat.

dijous, 9 de febrer del 2012

No hi ha mal que cent anys duri


Era el mes de març de 1912 quan un fort terrabastall va esglaiar a la gent que hi havia a la vora de l'Estació del Nord de Reus: un tren que hi entrava no es va poder aturar i va sortir de la via fins arribar al carrer. Avui, 100 anys més tard, a Mataró a un altre li passa gairebé el mateix:



La meva enhorabona a ADIF i RENFE hereves de l'antiga Compañia de Caminos de Hierro del Norte de España per aquests cent anys de constant inversió en tecnologia i seguretat en la xarxa ferroviària de les seves colònies catalanes que ha permès, entre moltes altres coses més, millorar sensiblement les mesures de seguretat dels trens a l'hora d'aturar-se.

fotos: Estació del Nord de Reus. març de 1912. Estació de Mataró. febrer de 2012. El pariodicu.es

dimecres, 8 de febrer del 2012

Un consell fraternal


Quan viatjo en automòbil cap a l'Europa civilitzada, Nord enllà, acostumo a fer parada i fonda en algun indret de la Catalunya Nord tot just abans d'entrar a terres occitanes. Recordo el darrer cop que vaig fer nit a la ciutat de Perpinyà i em vaig hostatjar en un acollidor hotelet anomenat "Le Catalan avec le porron" on tot el seu personal va vestit amb barretina, faixa i espardenyes de pagès però, com ja deveu suposar, no parlen ni entenen un borrall de català. Abans d'anar a dormir, i com que des de la finestra de l'habitació es veu el cim del Puigneulós on hi ha el repetidor de TV3 que dóna senyal a l'Alt Empordà i el Rosselló, vaig posar la TV amb la intenció de sentir l'habitual crònica que fa el Pere Condonyan des de Perpinyà. El meu desig se'n va anar en orris quan vaig veure que estaven sintonitzades totes les emissores franceses, la BBC, la RAI i alguna d'alemanya, però TV3 no hi era pas.

Aquesta anècdota em va fer veure que els nostres germans del Nord no estan gaire ben informats del que passa al Sud i amb el temps van tenint una idea esbiaixada i distorsionada de la realitat que es viu a la part Meridional del Principat. Només això pot explicar que des de l'Ajuntament de Font-Romeu a l'Alta Cerdanya, i arran de l'abandonament que pateix la comarca per part del govern francès, demanin la revisió del Tractat dels Pirineus i tornar a ser inclosos dins el municipi de Llívia. És evident que desconeixen que Llívia té la desgràcia d'estar sotmesa actualment a l'administració colonial española i que posats a ser una colònia val més ser-ho de París que no pas de Madrid. És com si en una feina penosa i mal pagada haver de triar entre fer-la a les ordres d'un amo educat, culte i amable o que l'amo sigui ignorant, barroer, brut i fastigós. Aquesta per mi seria la diferència entre la colonització francesa i l'española.

Un consell als amics de Font-Romeu: espereu a demanar la revisió del Tractat dels Pirineus a què des del Sud fotem patada a tota aquesta rèmora que és España i aleshores feu vosaltres el mateix amb França. En sortireu guanyant!!!

foto: Una vista de la plana del Rosselló (actualment sota el domini colonial francès) des del cim del Puigneulós. Martell de Reus

divendres, 13 de gener del 2012

Sentit i volgut homenatge als Mossos d'Esquadra, la nostra policía.


Malgrat tenir el blog en standby aquests darrers mesos pel fet d'estar-ne una mica fart de tot plegat, avui no em puc estar de publicar aquest post com a testimoni d'homenatge i agraiment a la policía autonómica de Cataluña.

Tots sabem l'amor i consideració que els Mossos d'Esquadra professen a la llengua catalana. En la seva lluita diària contra els malfactors i el món de l'hampa, també en la seva vetlla constant per la seguretat vial a les nostres carreteres els Mossos mai obliden l'ús del català, la nostra llengua, la seva llengua.

Ara però degut a les draconianes retallades que vol aplicar el govern autonòmic sobre el seu paupèrrim salari han decidit prendre mesures dràstiques i, molt a pesar seu i dolent-los-hi en l'ànima, han "començat" a emprar l'español en les seves comunicacions com a desesperat acte de protesta.

Reitero el meu humil homenatge a aquest cost policial tan nostrat en el qual només hi pot entrar aquell qui dona la talla (més de 1,7m ) o amb brillant full de serveis previ (ex-Guardia civil d'España) pels qual el mot escaqueig no existeix al diccionari.

foto d'arxiu: el Mosso d'Esquadra Antonio Linares Zafra actualment destinat a la Comissaria de Vallgorguina quan era un número de la Guardia Civil a Tomelloso. Malgrat ha emprat fins ara sempre el català, a partir d'avui es veu obligat a emprar l'español en defensa dels seus drets laborals.