Hem fet canvis a l'escola

La Comunitat Educativa de la meva escola sempre ha estat a l'avanguarda de la renovació pedagògica. Constantment hem volgut innovar i avançar-nos a tot allò que tard o aviat ens portarà l'esdevenidor, hereus com som del llegat de Rosa Sensat.

Avui el nostre Consell Escolar avançant-se a les disposicions que tard o aviat ens faran arribar des de la Conselleria d'Educació, ha decidit substituir tots els retrats del tot obsolets de la primera autoritat de Catalunya i que fins ara presidien les aules, pel retrat de qui ho és realment i de dret a llei. D'aquesta manera, i a partir de demà mateix, un bonic retrat de tres magistrats del Tribunal Constitucional fruint d'una corrida de Toros a la nostrada Plaza de Toros de la Maestransa de Sevilla presidirà totes i cadascunes de les aules de l'Escola. S'ha escollit aquesta foto per què a més té una funció moralitzant de cara a la canalla ja que així poden interpretar la nostrada dita que diu que: "qui té duros fuma puros".
Al nou Retrat hi trobareu d'esquerra a dreta els Magistrats del TC, el Sr. Guillermo Jiménez (assaborint un deliciós Cohibas), seguit de Manuel Aragón (amb una elegant barba) i el Sr. Ramón Rodríguez Arribas tot seguit. A la dreta de la foto també hi figura el Sr.César Cadaval, membre dels grup de subtil humor español anomenat "Los Morancos", voldria aclarir que aquest darrer no és membre del Tribunal Constitucional però que, per aquelles ironies del destí, es trobava just al costat de tan doctes magistrats.





Anuncis per paraules: Es venen 15 exemplars pro viatge de final de curs a Sevilla. Preu de 10 cèntims (de pesseta) unitat. Per la compra de tres es regala un Cd de la Marina Rosell. Raó l'Hampa.

Ahir no va ser un dia qualsevol per a molta gent

Hi havia una organització rigorosa i impecable; un treball intens, entusiasta i abnegat de centenars de voluntaris; possibilitat de fer el vot anticipat, meses electorals estratègicament distribuïdes arreu del municipi i, sobretot, un País espoliat i maltractat per tot arreu...

Amb aquests ingredients l'èxit de la Consulta hauria d'haver estat aclaparador però finalment la participació ha estat prop del 15%.

Potser mancava afegir-hi algun esquer o motivació extra. De cara a una hipotètica propera consulta s'hauria de regalar una entrada a un concert d'Estopa a cada votant, potser aleshores les cues per votar arribarien a la veïna, i feliçment independent (de Tarragona), vila de La Canonja.

Foto: Els meus veïns del 2on. 3a., el Kevin i la Manoli, ahir a la bonica platja de Salou. Per ells ahir no va ser un dia qualsevol: Era el seu primer dia de platja de la temporada i totes les precaucions eren poques. google.cat

Música: "Dies Irae" de WA Mozart, aquesta peça expressa com poques el meu estat d'ànim d'avui. Una versió prèvia i no publicada d'aquest post incloïa una visió personal de tot plegat però no he cregut oportú publicar-la ja que no era gens políticament correcte.

Estic content de no haver-me dedicat a la política

Si m'hagués dedicat a la política avui hauria hagut de presentar-me davant dels mitjans de comunicació amb el rostre conspicu i dir: "ha estat una gran pèrdua per l'esport mundial i tots ho lamentem molt profundament".

Però com que no m'hi dedico, m'ho estalvio ja que precisament penso justament el contrari.

Benestar emocional

Seguint el lema mens sana in corpore sano, i com ja vaig explicar fa uns mesos, tenia el costum d'escoltar el programa de Catalunya Ràdio anomenat l'"Ofici de Viure" mentre cuidava la meva adònica silueta tot fent una mica de bicicleta el·líptica. Segons diu la pròpia falca de "l'Ofici de Viure" aquest espai de la ràdio regional pretén donar a l'oïdor idees pràctiques per tenir un benestar emocional.

A mesura que anaven passant els dies vaig poder comprovar que dia si i dia també molts dels experts convidats que van intervenint al programa fan les seves intervencions en español. Entre aquests alguns són professionals establerts a Catalunya on tenen els seus gabinets i d'on en treuen sucosos guanys a costa del patiment de moltes persones. Altres fins i tot són professors d'universitats catalanes o escoles superiors. I entre els convidats que hi passen que encara parlen en català la pràctica majoria d'ells publica la seva obra en español.

Comentant-ho amb un amic em va fer veure que quin millor exemple de benestar emocional és el que et dóna aquella persona que afincada i arrelada a Catalunya s'ha estalviat de manera intencionada el tràngol d'involucrar-se en una llengua i cultura en procés de desmantellament. En canvi només parlant l'español a Catalunya es pot viure ben tranquil i es garanteix evitar qualsevol malestar lingüístic. I, per si això fos poc, encara comprova per la seva satisfacció com els mateixos catalanets li demanen sol·lícits els seus serveis.

Ara ja no m'escolto l'Ofici de Viure. Potser no vetllo pel meu benestar emocional però segueixo mantenint les sessions de bici el·líptica i la meva adònica silueta cada dia s'assembla més a la del noi de la foto, la qual cosa em plau d'assabentar a les amables lectores d'aquest blog als efectes que estimin oportuns...

Noves maneres de castigar

L'altre dia amb la gent de la colla vam mantenir una interessant tertúlia literària sobre quines havien estat les lectures d'infantesa que més ens havien marcat. Van sortir diversos títols: "Miquel Strogoff" de Jules Verne, "el Mecanoscrit del Segon Origen" de Pedrolo, "Robison Crusoe" de Daniel Defoe. El Jose, un amic militant del PSC, va esmentar el "Zoo d'en Pitus". Jo però vaig aportar que el que realment em va marcar va ser la lectura del "Botones Sacarino" d'Ibàñez ja que en una de les historietes el "Dire" fart del seu "Presi" li aboca un tinter pel cap.

Ara, anys després, ja fa temps que sento el mateix desig d'emular aquest record literari d'infantesa damunt la llustrosa calva del meu Cap de Secció. Finalment m'he decidit a fer realitat aquest desig. No és que m'hagi envalentit repentinament o que el Cap de Secció sigui ara més tirà que temps enrera. El motiu és que veient els càstigs que s'estan aplicant en l'actualitat penso que les conseqüències de la meva actuació poden ser bastant més assumibles:

El Sr. Miguel Àngel Martín, del qual ja en vaig parlar en un post anterior, i després d'opinar sobre la vida sexual de la Directora de TV3 Sra. Terribas, ha estat apartat de la Regidoria de Districte que ocupava (estalviant-se les enutjoses reunions amb veïns paparres) però no així del càrrec de Gerent de l'Institut Metropolità del Taxi pel qual rep un bon salari públic.

El Sr. Luís Bárcenas, cervell del "Cas Gúrtel", ha estat destituït del càrrec de Tresorer del PP i privat del seu depatxet a la seu del partit al carrer Gènova de MAdrid però conserva intacta l'acta de Senador español amb les corresponents dietes, salaris i, sobretot, mantenint la qualitat d'aforat davant la justícia española.

Aleshores he pensat que malgrat el Conveni Col·lectiu vigent a la meva empresa preveu una sanció de tres mesos de "suspension d'empleo i sueldo" si s'aboca un tinter pel cap d'algun superior jeràrquic, puc al·legar davant el Cap de Personal (per cert situat a l'òrbita del PP) el darrer precedent esmentat tot demanant que la sanció que rebi consisteixi en tres mesos de suspensió "d'empleo" però sense tocar el "sueldo".


foto: com que aquest blog té menys audiència que un programa de la sèrie Digui-Digui emès a Intereconomia TV he decidit posar un títol i una foto que serveixi d'esquer per a captar noves franges de públic. En aquest cas l'objectiu seria el col·lectiu de practicants de BDSM de les Comarques Meridionals de Catalunya.
http://www.elplacerdelcastigo.com/

Dignes Hereus

Durant els anys setanta a casa rebíem cada any les excel·lents Nadales de la Fundació Jaume I on s'abordaven temes nostrats (Àngel Guimerà, Centenari de l’Excursionisme Català, 500 anys del llibre català,...). La Fundació Jaume I fou possible gràcies al mecenatge del Sr. Lluís Carulla i Canals, (1904-1990, nascut a l'Espluga de Francolí, fundador de l'empresa Gallina Blanca integrada en el holding alimentari Agroaliment propietat de la mateixa família Carulla). El Sr. Carulla sempre tingué un destacat paper com a empresari mecenes i protector de la llengua i cultura catalanes.

A l'abril del 2010 la companyia Gallina Blanca emet la seva publicitat en español a TV3 i el lloc web de la Companyia pot llegir-se en anglès, italià i español. En referir-se al seu fundador l'anomenen "Luís Carulla"

Agustí Centelles i Ossó, fotògraf, pioner del fotoperiodisme durant la guerra civil i l'exili. Part de la seva obra fou requisada pel govern español i traslladada a un arxiu molt gran que tenen a Salamanca on hi desen els seus botins de guerra. En tornar de l'exili el mateix govern español el jutjà i el represal·lià impedint-li que es dediqués al fotoperiodisme per la qual cosa es veié obligat a exercir de fotògraf industrial.

L'any 2009 els seus fills, Octavi i Sergi Centelles, venen el seu llegat fotogràfic al govern español que decideix dipositar-lo també a Salamanca.

Jaime Martínez Bordiu, net del dictador feixista español Francisco Franco, ha estat denunciat per un conductor per haver disparats trets amb una pistola arran d'una discussió de trànsit. El Sr. Martínez Bordiu tenia retirat el permís d'armes arran dels maltractaments que va propiciar a la seva ex-xicota.
Dels tres exemples només el darrer és un digne hereu a la trajectòria d'aquells que els han donat el nom.