Diu Woody Allen "quan escolto Wagner em venen ganes d'envair Polònia". Fins ara pensava que aquesta frase era una boutade del prolífic director nord-americà però ahir vaig comprovar en pròpia pell que tenia tota la raó:
Avui fa un any el Papa Nöel em va portar una bicicleta elíptica (l'any pasat ja vaig explicar en un post que a casa no fem tió per què creiem que els cops de bastó que se li han de donar poden provocar agressivitat als infants). Amb aquesta bici puc posar-me en forma a casa estant i mantenir la meva esbelta silueta tot pedalant diàriament una estoneta. Aleshores aprofito per escoltar l'Ofici de Viure, el programa de creixement personal de Catalunya Ràdio. D'aquesta manera dono a la meva ment un benestar còsmic basat en els xacres del kharma. Aquesta dimensió espiritual trascendeix a tot el meu cos, el ritme cardíac baixa malgrat l'exercici i fins i tot l'aparell i el qui escriu aquestes ratlles levitem.
Ahir, però, enlloc de triar els savis consells del Sr. Hernández i el Monjo Rutllan vaig posar-me com a fons del meu exercici un fragment de l'acte II de l'òpera Tannhauser de Richard Wagner. Només sentir les notes dels primers acords el ritme cardíac mesurat per la màquina es va accelerar i em van entrar unes ganes immenses de fer una invasió. En el meu cas, com a Polac que sóc, no podia envair Polònia ja que resulta redundant i incongruent envair el teu propi país que ja ha estat prèviament envaït pels españols. Amb la invasió de l'Illa de Perejil i el seu retorn a la Corona ja m'hi conformo.
Que passeu uns "feliços nadals".
Foto: Wagner no només ha provocat misterioses influències a cineastes nord-americans i a blogaires poca-soltes. També Salvador de Dalí l'ha tinguda al substituir els tradicionals "nans de pedra" habituals en tots els jardins de les cases per múltiples escultures del compositor alemany per decorar la piscina del Castell de Púbol
Entrades
7 comentaris:
Sempre m'ha desassossegat escoltar Wagner per aquesta redundància que tu remarques. Com a "polaca" com puc envair Polònia? un altre drama més pel nostre panteó nacional i que ens priva de sentir Wagner amb la pau d'esperit necessària. Ara que hi penso, al meu casament tota la música va ser de Wagner, ves quina cosa! :)
Bona invasió! ai! Felices Festes!
Frase típica, tòpica i falsa:
Si hagués viscut els nostres temps, en WAGNER hauria fet heavy metal.
Ja sé que és absurd, però fa gràcia escoltar-ho de tant en tant
Escoltes l'ofici de viure, Wagner fas molt exercici, i tot hi així sempre al peu del canó!
Bons dies ganxet!
Una felicitacitació al teu pur estil.
Bones festes també a tu.
Bona manera d'estar en forma!
Jo també faig el mateix (vull dir fer bici estàtica) però amb una altre classe de música.
En Wagner el guardo per altres estones més relaxants.
Bones festes!
Feliços Nadals i pròsper 2010.
Desdeluegu que en aquestos nadals del fondu del meu cort sols surten paraules de carinyo i halagu per tot el món.
Són les deu i mitja de la nit del 28 i estic contant les hores per arribar a la nitvella del 31; la ditxa espero que m´acompanyi tal cual ja va fer la nitbona que amb tan d´ahincu celebro.
Sols cap dir que espero per al 2010 una mica més de curdura per part dels catalans i que deixin de fer referendums estèrils que solsament porten a l´enfrentament amb els demés estimats pobles d´Espanya.
M´has cupiat l´estilu.
Te denunsiaré.
Publica un comentari a l'entrada