dilluns, 28 de desembre del 2009
Comprenc la reacció de Tarragona
Tarragona era una bonica vila marinera fundada pels Romans. Amb la promulgació del Decreto de Nueva Planta el govern invasor borbònic dividí administrativament el Principat de Catalunya en corregimientos, un d'ells amb capital a Tarragona. Arrel d'aquest fet els representants de l'administració española a les nostres terres van afincar-se en aquella vila. A partir d'aquell moment funcionaris borbònics civils i militars, i els botiflers locals, comencen a liderar la societat tarragonina. El 1833 el govern español divideix la metròpoli i les seves colònies peninsulars en Províncias, es crea la Província de Tarragona on hi fa cap un Gobernador Civil i un Gobernador Militar. No fou fins els anys de la Generalitat Republicana que aquesta divisió administrativa provincial fou substituïda per les Comarques i Vegueries, Divisió Territorial que reflectia amb rigor l'estructura socio econòmica real de les nostres terres. El 1939, amb l'entrada dels militars feixistes españols anul·len la divisió en comarques i vegueries i tornen a reinstaurar-se las Provincias amb els seus respectius Gobernadores Civiles, Militares i Diputaciones Provinciales. Aquesta estructura administrativa del 1833 és la vigent el 2010.
No és d'extranyar que, amb aquests antecedents, sigui del tot comprensible que la societat civil tarragonina hagi agafat vicis i arquetips propis dels colons españols: volen canviar el nom de l'Aeroport de Reus pel d'Aeroport de Tarragona, reclamen com a nom únic i irrenunciable (com la Unidad de España) per a la Vegueria del Camp el nom de Tarragona, s'oposen a qualsevol iniciativa de capitalitat compartida, els encanta llegir el Diario de Tarragona (escrit i pensat evidentment en español), ...
Per això la concentració del bo i millor de la societat civil Tarragonina feta davant les escales de la seva inacabada catedral no poden deixar de recordar-me les manifestacions que es feien a la Plaza de Oriente de Madrid com a mostra de "inquebrantable lealtad al Caudillo".
Comprenc perfectament que, després de tres-cents anys de presència colonial administrativa española a Tarragona, la societat civil d'aquella localitat s'hagi impregnat amb un tarannà que reflexa els pitjors tics colonialistes españols de via estreta. Ànim ho superareu!
foto: Seu de la "Delegacion Provincial de Hacienda de Tarragona" edifici emblemàtic de la Rambla Nova juntament amb el de l'antic Banco de España. Des d'aquest bonic edifici es fiscalitza i executa l'espoli fiscal español aplicat a les nostres comarques. xtec.cat
divendres, 25 de desembre del 2009
Fenomen parawagnerià
Diu Woody Allen "quan escolto Wagner em venen ganes d'envair Polònia". Fins ara pensava que aquesta frase era una boutade del prolífic director nord-americà però ahir vaig comprovar en pròpia pell que tenia tota la raó:
Avui fa un any el Papa Nöel em va portar una bicicleta elíptica (l'any pasat ja vaig explicar en un post que a casa no fem tió per què creiem que els cops de bastó que se li han de donar poden provocar agressivitat als infants). Amb aquesta bici puc posar-me en forma a casa estant i mantenir la meva esbelta silueta tot pedalant diàriament una estoneta. Aleshores aprofito per escoltar l'Ofici de Viure, el programa de creixement personal de Catalunya Ràdio. D'aquesta manera dono a la meva ment un benestar còsmic basat en els xacres del kharma. Aquesta dimensió espiritual trascendeix a tot el meu cos, el ritme cardíac baixa malgrat l'exercici i fins i tot l'aparell i el qui escriu aquestes ratlles levitem.
Ahir, però, enlloc de triar els savis consells del Sr. Hernández i el Monjo Rutllan vaig posar-me com a fons del meu exercici un fragment de l'acte II de l'òpera Tannhauser de Richard Wagner. Només sentir les notes dels primers acords el ritme cardíac mesurat per la màquina es va accelerar i em van entrar unes ganes immenses de fer una invasió. En el meu cas, com a Polac que sóc, no podia envair Polònia ja que resulta redundant i incongruent envair el teu propi país que ja ha estat prèviament envaït pels españols. Amb la invasió de l'Illa de Perejil i el seu retorn a la Corona ja m'hi conformo.
Que passeu uns "feliços nadals".
Foto: Wagner no només ha provocat misterioses influències a cineastes nord-americans i a blogaires poca-soltes. També Salvador de Dalí l'ha tinguda al substituir els tradicionals "nans de pedra" habituals en tots els jardins de les cases per múltiples escultures del compositor alemany per decorar la piscina del Castell de Púbol
dijous, 17 de desembre del 2009
Torracollons
Quan entro en el lloc web d’una empresa o organització d'aquí on s'ofereixen els seus productes o serveis i la trobo escrita en totes les llengües del món mundial llevat del nostre dialecte regional, tinc el censurable costum d’adreçar-los un amable mail tot interessant-me pel motiu pel qual negligeixen l’ús del patuès.
·Una empresa de robòtica:
“...li agraeixo el missatge que m'ha enviat i hi estic d'acord. El problema és que hem tingut tanta feina en aquests moments inicials que ens hem vist desbordats i no hem tingut temps de posar la versió en català, el nostre idioma....”
Aquests no noten la crisi, estan aclaparats per la feina i no se l’han tret de sobre, la resposta la vaig rebre el desembre de 2008 i els pobres un any després encara no han tingut temps de posar la versió en “català, el nostre idioma....”
·Un fabricant de mobles:
“...teniu tota la raó del mòn... però en tot i així no patiu que ens entendrem molt be”
No hem patit gens ni tampoc ens hem entès, evidentment.El lloc web només és en español que, com és ben sabut, tota la gent del món coneix. De totes maneres encara mereixen el benefici del dubte ja que la resposta és molt recent.
“…los cursos a veces son en catalán y a veces en castellano. Cuando vienen personas de fuera de Cataluña e incluso extranjeros , hablo en castellano para que me puedan entender.
...Eso se consigue abriendo el corazón y en el mayor clima de armonía para todos...
Un cordial saludoJordi”
Ya veis los que hablamus catalan tenemos el corason serrado“Doncs em sap greu però no us puc assegurar que el curs es farà en català. El que si em surt de dir-vos es que el principal puntal és l'acceptació...”
i
“Tu i jo sempre tenim la mateixa conversa.El curs, en principi, es en Català però no ho puc garantir. Sempre depèn de la gent que ve, dons solen venir molt del pais Vasc.”
Sembla que a aquesta la devia escriure més d’un cop. Devia pensar que si em deia que la gent que hi anava era del “pais Vasc” ho podria trobar més assumible que si m'hagués dit que venien de Salamanca.·Un escriptori web de programari lliure:
“està en català, però la web va ser renovada fa uns dies i encara no ho està. Però ho estarà ben aviat.”
Aquesta si! és veritat!!, efectivament ara es pot trobar en català!!!. El premi és per ells!!!!La majoria de respostes, però, han estat coincidents:
“.........................................................................“. no és que hagi posat el color de lletra transparent, simplement és que no contesten als torracollons com jo.
diumenge, 13 de desembre del 2009
Malalties rares
Reus era una ciutat vigorosa, pionera en molts dels processos de canvi polític, social, econòmic i cultural que experimentà la Catalunya de la Renaixença durant la segona meitat del segle XIX. Aquest vigor i lideratge la convertí aleshores en la segona ciutat de Catalunya en nombre d'habitants. El conegut "Reus, París i Londres" respon a aquesta posició de lideratge. Malauradament, però, començà minvar i fou, sobretot, en acabar la Guerra Civil quan el declivi de la Ciutat s'accentuà. Poc a poc Reus s'ha convertit en una ciutat cada cop més anodina i mediocre, i gosaria establir un paral·lelisme entre Reus i Catalunya ja que tant a la Ciutat com a la Nació els foten hòsties per totes bandes. La darrera de Reus seria el nom del seu aeroport i de Catalunya em sembla que no cal que us en digui cap ja que n'hi ha per donar i per vendre...
Malgrat això encara hi ha col·lectius i poblacions capaços de prendre noves iniciatives per tornar a redreçar el futur del País. Una d'aquestes iniciatives han estat les Consultes per la Independència, iniciades a Arenys de Munt i que s'estan escampant per molts municipis de Catalunya entre els qual NO hi figura la Ciutat de Reus.
Tot això ha fet que avui no hagi pogut votar per la Independència. Enlloc d'això he participat en la Marató de TV3 dedicada a les malalties extranyes i ja sabeu que això de ser de la "ceba" comença a ser una patologia ben rarota..
foto: a Reus no podem votar per la Indpendència però si es poden cremar banderes catalanes com ho van fer impunement aquests colons españols al bell mig de la Plaça del Prim el juny de 2007 per celebrar que el Real Madrid havia guanyat la lliga española de futbol. http://blocs.mesvilaweb.cat/unitatsantcugat
dissabte, 5 de desembre del 2009
Productes caducats i obsolets
Ja ho veieu tot vell i per llençar. Avui he fet una bona neteja a casa
dijous, 26 de novembre del 2009
Records d'escola
Al col·legi on anava eren uns ferms partidaris de les avantguardes més innovadores que aportaven els moviments de renovació pedagògica. Al seu costat la reputada “Escola Virtèlia” era un vulgar cole de quillos. Per això quan sortíem al pati, a l’hora del “recreu”, els nostres mestres ens organitzaven en equips per jugar a futbol. Els equips eren els “ buenos” contra els “malos”. No cal que us digui que qui escriu aquest post era sempre inclòs a la selecció dels “malos”. Raret com sóc, aquesta mena d’esbarjo no m’acabava d’estimular i per això vam decidir juntament amb un altre nen (1) “malo” com jo deixar de jugar a futbol i donar voltes al pati mentre comentàvem el programa sobre el “Liron Careto” del Sr. Rodríguez de la Fuente emès el vespre anterior per la TVE. Quan els professors s’adonaven del fet s’apropaven a nosaltres i agafant-nos amb fermesa per la respectiva orella de cadascú érem convidats a reincorporar-nos a la nostra selecció amb el comentari: “Aquí hay que jugar al futbol. Pareceis niñas que se dedican a dar paseillos por el patio”...
Com a corol·lari de tot plegat si mai us creueu amb algú amb el pavelló auditiu dret sobredimensionat probablement aquest no sigui el Princep Charles d’Anglaterra sinó que és el Martell de Reus.
(1) A aquella escola les nenes eren una espècie tan rara i exòtica com ho és el pingüí del turquemistan. (nota de l’autor)
dimarts, 17 de novembre del 2009
Una indumentària d’allò més escaient
És ben sabut que les autoritats penitenciàries d’arreu del món procuren que la indumentària dels presoners que custodien faci ben evident la seva condició de delinqüents. Fins ara era conegut el tradicional vestit a ratlles amb una bola de ferro de 25 kg lligada al turmell o el vistós conjunt carbassa que llueixen els presoners de Guantànamo. A partir d’ara tot això ja és història i els criminals més perillosos aniran vestits amb el xandall de la Roja.
Un nou triomf de la Moda de España i de la seva invicta Seleccion.
Fotos: no només els pirates somalis empresonats vesteixen amb la indumentària de la Roja, casualment també destacats polítics españols ho fan. google.cat
dimarts, 3 de novembre del 2009
Greenpeace una multinacional pseudoecologista pijo-progre
Ahir aprofitant una conferència internacional sobre el canvi climàtic que es feia a Barcelona un escamot de l’organització “ecologista” Greenpeace va penjar dues pancartes reivindicatives des de les torres de la Sagrada Família. La primera de les pancartes estava escrita en anglès, la segona en español.
Aquesta organització multinacional sembla que entre els seus objectius hi ha el de vetllar per la preservació de la biodiversitat i evitar l’extinció de les espècies amenaçades. Ara bé a l’hora de vetllar per les llengües amenaçades això s’ho passen per les seves parts púdiques ja que han tingut la poca vergonya en l’acció esmentada de no posar-la en català i substituir aquest per un idioma aliè. Aquest fet no és un cas aïllat, els de Greenpeace no s’han caracteritzat mai pel seu respecte a la nostra llengua i tenen per costum menysprear-la en les seves actuacions als Països Catalans.
Però tot plegat no acaba aquí. Resulta que el senyors de Greenpeace són uns ferms partidaris de l’energia eòlica. Jo també ho sóc però amb la condició que la instal•lació d’areogeneradors no espatlli el nostre paisatge ni afectiu les nostres aus. A les mitjanes de les autopistes o a les vores dels grans polígons industrials hi cabrien molts molinets dels que ara es posen a les carenes de les nostres serralades. A Greenpeace tot això tant li fot.
Per acabar, el meu reconeixement a l’abnegada tasca que fan molts grups conservacionistes arrelats al nostre país i que vetllen per què no es trinxi encara més el nostre malmès territori (GEPEC, Grup de Defensa del Ter, Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Natura (GOB) i tants d’altres) i el meu menyspreu a la multinacional pseudoecologista pijo-progre que és Greenpeace.
foto: www.elpais(español de España).es
diumenge, 1 de novembre del 2009
Festa manllevada
Finalment, i de forma excepcional, vaig decidir posar una televisió estrangera i practicar idiomes. A casa dec tenir una antena fenomenal ja que rebo 32 cadenes de fora (la llàstima que únicament són de la veïna España). En una de les cadenes es preguntaven com passarien la diada del Halloween a les diferents ciutats españoles. Això em va donar la llum! el Hallowen està tenint tant d'èxit entre els españols per la senzilla raó que aquests no tenen cap referent propi: no fan castanyada, no mengen panellets i no rifen confitura tal com fem nosaltres.
Si els Españols per Tots Sants tinguessin algun costum ancestral, la celebració del Hallowen seria testimonial. Posem per cas la hipotesi que celebressin pel dia 1 de novembre la "Fiesta del Botijo i la Pandereta" doncs aleshores a Port Aventura es substituiria les paoroses fiestas de miedo que organitzen ara per concerts d'aquest bonic instrument regades amb aigua del canti, i ja dins un àmbit més institucional, estic segur que el Juez Garzon perseguiria de manera implacable aquells que en lloc de celebrar el "Botijo i la Pandereta" gosessin celebrar el Halloween.
dimarts, 27 d’octubre del 2009
Universals i cosmopolites
Sortosament ens han estalviat la vergonya aliena de veure publicada una notícia tan provinciana, kumbaiana i xirucaire com la que el Sr. Kilian Jornet s’hagi proclamat per campió del món de Curses de Muntanya per tercera vegada. El català ha guanyat l'última prova del campionat, disputada a l'illa de Borneo, i suma el tercer mundial consecutiu. Aquesta temporada el corredor, de 20 anys, també ha aconseguit el campionat d'Europa i la Ultra Trail del Mont Blanc, amb rècord inclòs.
Fotos:
1 – Vilches, davanter de La Roja, admireu el disseny de la indumentària: atrevit i innovador, trenca motlles i esdevé el nou referent en l’estètica esportiva mundial de la segona dècada del segle XXI
2- Kilian Jornet, lluint una samarreta de disseny carrincló.divendres, 23 d’octubre del 2009
A Catalunya Ràdio s'han begut la raó
He posat la tertúlia del programa del Sr. Fuentes al Matí de Catalunya Ràdio. Un dels contertulians era el sr. Paco Maruenda, director del diari madrileny “La Razon”. Vaig sentir per primer cop les opinions d’aquest sr. quan era tertulià amb Antoni Bassas. A diferència d’altres tertulians i el mateix Sr. Bassas que van ser defenestrats per motius dermatològics (patien crostes), el Sr. Paco Maruenda va poder seguir opinant a l’emissora pública catalana durant l’efímera època de la Sra. Neus Bonet i ara segueix sent tertulià de l'espai del Sr. Fuentes. Això si que és un exemple de supervivència mediàtica!!!
Catalunya Ràdio és una ràdio pública i ha d’assegurar el pluralisme en els seus col•laboradors, fins aquí d’acord. Però d’aquí a oferir els seus micròfons al director d’un diari de Madrid que dia si i dia també publica mentides, insults pel simple fet d’emprar la llengua catalana i es manifesta beligerantment hostil a tot allò que pugui sonar a català resulta com a mínim grotesc.
Us imagineu que el director del Diari El Punt fos tertulià permanent del ponderat programa de la Sra. Curri Valenzuela a la TV Pública de la Comunidad de Madrid?! I això que El Punt, és un diari seriós que no publica mentides, mai difama als madrileñs i evidentment no insulta els españols pel simple fet de parlar la seva pròpia llengua.
foto: portada de la Razon del dia 22, si feu un clik per engrandir-la trobareu un titular que corrobora aquest post.
dijous, 15 d’octubre del 2009
Vergonya i fàstic davant l'oprobi
En els cas dels dos primers (PP i Ciudadanos) ho trobo molt lògic i coherent ja que són dignes hereus d'aquells que van ordenar el crim d'estat. En canvi Unió Democràtica, és diferent ja que oblida que el seu líder d'aleshores, Manuel Carrasco i Formiguera, va tenir el mateix tractament que el President Companys: va ser afusellat pels franquistes feixistes. També oblida que el President Companys va tenir un paper molt actiu a l'intentar donar protecció a militants d'Unió Democràtica dels elements incontrolats de la FAI. Molts li duen la vida.
És evident que el Sr. Duran Lleida es troba més còmode entre els successors dels que van decidir el destí del seu antecessor al càrrec que no pas entre els que van mirar de salvar-lo. Per tot plegat només puc sentir vergonya i fàstic davant l'oprobi.
divendres, 9 d’octubre del 2009
Canvi de nom
A la Caixa de Catalunya han detectat que el nom que du l’entitat financera de la Diputació de Barcelona és un handicap a l’hora d’obtenir nous impositors per España. Per això ara, arrel del projecte de fusió-absorció de les Caixes de Manresa i Tarragona, estan sospesant aprofitar l’oportunitat per canviar-se el nom i el logo (sembla ser que l’actual logo recorda massa als sensibles espanyols les quatre barres que formen la bandera catalana).
Ben fet! això si que és un bon pla estratègic de futur! De fet ja van començar a prendre decisions estratègiques mesos enrera quan es van carregar la prestigiosa Fundació Territori i Paisatge, la peça més emblemàtica de la seva obra social.
Però tornem al tema del canvi de nom, des d’aquest humil blog els suggereixo un nou nom i logo. El nom podria ser CAJA DE AHORROS DEL NORESTE (Noreste es refereix a España evidentment) i el logo podria ser dues franges vermelles amb una de groga al mig i, ben centrada, la figura d’un brau. Estic convençut que un cop adoptada aquesta nova denominació i imatge corporativa, la cua de nous clients frisosos per obrir una llibreta o contractar els seus competitius productes financers a les seves oficines obertes per les Españes seria monumental.Tot plegat m’ha fet adonar que potser el nom del meu blog fa que no tingui masses visites des d’España. (de fet tampoc en té masses des de Catalunya). Per posar-hi remei jo també faré el mateix i a partir d’ara el blog en lloc de dir-se Martell de Reus es dirà YUNQUE DE SALAMANCA.
dilluns, 5 d’octubre del 2009
Gràcies Diputació, sense vosaltres no hauria estat possible
Aquests dies no he parat de sentir pels mitjans de comunicació lloances als enormes beneficis que el pas del Rally Cataluña organitzat pel REAL Automòbil Club de Cataluña a les nostres terres hi està deixant. És per això que avui dilluns, l’endemà del darrer dia del Rally, m’he arribat fins la carretera de La Mussara (concretament prop de la Font del Llop) a comprovar-ho in situ.
El Ralli ha aplegat un gran nombre de seguidors, tots ells compraven els seus queviures a les botigues dels pobles de la vora. A més del seu acreditat civisme, els espectadors del Rally ens demostren que estan fets un gourmets i sempre busquen pels seus àpats les millors i més selectes viandes.
Conseqüència de l’anterior, han contribuït de manera més que decisiva a millorar la fertilització dels nostres boscos de l’entorn mercès a les seves nombroses defecacions:
També han trobat nous usos als arbres i arbustos que normalment no serveixen per res:
Els vehicles participants a la cursa han contribuït a la conservació de l’asfalt i vorals de la carretera:
Tot i no disposar de cap fotografia, gràcies al Rally els infants dels pobles per on passava han gaudit d’un dia de festa al no poder-se desplaçar fins l’escola i els pagesos han pogut fer un merescut parèntesi a les tasques de verema i recollida de les collites d’avellanes, ametlles i garrofes que amb tan poc encert han triat madurar justament durant els dies de la cursa.
Esment especial, mereix el clarivident Alcalde de Querol (PSC), el qual a diferència d’altres col·legues seus ha sabut veure els grans beneficis de la competició i ha decidit tancar l’Ajuntament per què tothom pugui anar-la a veure. (El Sr. Miguel Uroz és un acalde exemplar ja que enlloc de perdre el temps en aprendre la llengua del seu poble s’ha posat entre cella i cella dotar a Querol, que ara té 400 habitants, amb 4000 nous habitatges).
També fixar l’allotjament del “quarter general” de la cursa als hotelets de Port Aventura ha estat un recolzament decisiu a la petita hoteleria rural de les nostres comarques.
Finalment els petits autònoms que es dediquen al taxi han vist com també feien calaix amb els nombrosos viatges d’anada i tornada (en helicòpter) que duien els intrèpids pilots des port aventura fins les sinuoses carreteres on tenia lloc el Rally.
Tot plegat gràcies al Patrocini i suport econòmic de la Diputació Provincial de Tarragona governada en coalició per CiU i el Partido Popular. Només tinc paraules d’agraïment per destinar els nostres impostos (que ben aviat ha d’apujar el govern español del PSOE) en aspectes tan positius pel futur de les nostres viles i pobles.
diumenge, 20 de setembre del 2009
Consulta per la Independència. Comença la pre-campanya...
Com exemple us ofereixo una postal que m'ha enviat el Partido de los Ciudadanos on es passa revista a la producció hortofrutícula d'aquell estat, la seva rica gastronomia, el seu folklore ancestral i la bella etnografia que ofereix España al món:
Els que seguiu l'actualitat política ben segur que haureu notat que el nu del Sr. Alberto Rivera que va protagonitzar un anterior cartell electoral de la formació, ha estat substituït per una "churri" en la seva propaganda. Una mostra més de les tensions internes que es viuen al si de la formació i que han provocat la substitució del primer .
divendres, 11 de setembre del 2009
Inútils, ineptes i ara uns mal educats...
dimecres, 9 de setembre del 2009
Un bon partit
És de domini públic que si hom vol obtenir influències davant dels poders públics i l’administració va força bé estar afiliat en el partit polític que mani ja sigui a l’Ajuntament, Generalitat o el govern colonial español. Aquesta afirmació a hores d’ara pot ser qüestionada ja que hi ha un partit que sense estar al capdavant d’aquestes administracions té una sensible influència:
Molts de vosaltres heu tingut la dissort d’haver d’acudir als tribunals per algun procediment davant la justícia. Ja sabeu que el procés a seguir és lent i enfarragós i es dilata en mesos i anys. En canvi si sou de la Falange Española de las Jons i poseu una demanda judicial aquesta és veurà ràpidament i la sentencia, favorable als vostres interessos, serà dictada amb premura i celeritat. També pot ser que necessiteu els serveis jurídics d’un advocat de prestigi, aleshores què res millor que un Advocat de l’Estat? Doncs si sou de la Falange segur que trobareu un company de partit desenvolupant aquesta tasca que us farà preu d’amic i tindreu la seguretat que els vostres interessos seran molt ben defensats i arribaran a bon port.
Per tot això ja he sol•licitat el meu ingrés a la Falange Española de las Jons-autèntica (desconfieu de les imitacions). Diumenge vinent ja m’han convocat a un acte de partit a la vila d’Arenys de Munt autoritzat, evidentment, per la Delegación del Gobierno en Cataluña.
foto: el logo de la Falange. Me l'han passat de la Fundacion Generalissimo Franco, juntament amb dues entrades de tribuna al Camp Nou. És veu que un xicot d'allí treballa de no sé què al Barça.
dimarts, 8 de setembre del 2009
Oficis amb futur per quan sigui gran
1-Tertulià de Ràdio: És una professió on hi ha molt poca oferta de treballadors. Ahir mateix en vaig tenir una mostra. Al posar Catalunya Ràdio, era el primer dia del Fuentes, entre els tertulians hi havia un tal Xavier Sala i Martín que, el pobre, havia d’intervenir des dels USA. Avui poso el programa del Basté, a la RAC1 del Señor Conde, i em quedo sorprès en tornar a sentir el Sr. Sala Martín a la tertúlia. Mentre posen un anunci en español (que tan sovintegen a RAC1) faig zapping radiofònic, poso Catalunya Ràdio i avui com a tertulià hi ha el Sr. Francesc-Marc Àlvaro! el qual també sovinteja RAC1. És evident que ambdues emissores (i potser d’altres que no escolto mai) estan mancades d’oferta d’opinadors i els pocs dels que a hores d’ara hi ha han de fer més hores que un rellotge, pluriocupació fins i tot treballar des de l’altra banda de l’Atlàntic!!!.
foto: el Sr. Sala i Martín no només ha de fer de pluritertulià sinó que també es veu obligat a intervenir en espais televisius. http://indigenes.blogspot.com
2-Figurant en compareixences polítiques: Ja fa temps que observo que quan un polític compareix davant dels mitjans de comunicació o acte públic no ho fa sol sinó que darrera seu o al costat es posen uns quants individus que escolten el que diu amb cara circumspecte i seriosa mostrant l’interés que els desperta allò que està explicant el compareixent. Ara que venen temps preelectorals segur que faran falta molts caretos per posar-se al costat dels polítics.
No em negareu que amb aquestes professions emergents l’atur serà ben aviat història.
fotos: figurants fent pinya al costat del líder, noteu com el seu nombre varia significativament segons la formació de que es tracti. http://images.google.cat/images
dimecres, 2 de setembre del 2009
Una part irrenunciable d'España
Diumenge passat el Setmanari Presència ens recordava que enguany fa 350 anys que les comarques de la Catalunya Nord (El Roselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i mitja Cerdanya) van passar a mans franceses arrel de la signatura del Tractat dels Pirineus el 1659.
M’ha sorprès el poc ressò que ha tingut aquesta efemèride entre els líders d’opinió. La meva sorpresa no és tan envers la majoria gent de Catalunya, que aquests dies està pendent dels canvis introduïts a la nova programació de Tele Circo, la cadena líder d’audiència al País, i no pot estar per foteses com aquesta. En canvi els intel·lectuals, periodistes i polítics españols no n’han fet esment. Per ells Catalunya forma part d’una España única i indivisible i si fa 350 anys una part de Catalunya va passar a mans franceses vol dir que una part d’España està en mans dels pèrfids francesos. I ells sense dir ni res! Curiosament Gibraltar, que va passar a mans Britàniques només 53 anys després i és molt més petit que les comarques nord catalanes, és reivindicat amb insistència i perseverància de forma sempre vehement. (Si jo fos Britànic estaria molt acollonit)
Potser és que en el fons creuen que Catalunya és només una colònia i no forma part de l’España de ple dret i per tant es susceptible de qualsevol acte de pillatge, espoli, mutilació o repartiment amb el veí?.
Foto: el fàl·lic campanar de la vila de Cotlliure al Rosselló, aquestes terres catalanes pateixen la dissort de no poder veure Tele Circo ni poder ser sàviament governades per ments preclares com són les dels dignataris espanyols. http://tarrago.blog.lemonde.fr
dimarts, 25 d’agost del 2009
Jo també penso que la Mani s’ha de fer després...
A més a més encara hi ha un altre argument per no fer la Mani abans: i si resulta que el Tribunal Constitucional prepara una sentència a l’alça i puja el sostre competencial de l’Estatatut? Aleshores una Mani previa espantaria als Magistrats i deixarien les coses com estan. Això seria del tot contraproduent ja que no gaudiriem d’aquest regal de l’alt Tribunal.
Aquest post ha estat redactat després d’assistir a un curs de Tast d’Absenta impartit al Carrer Nicaragua de Barcelona
foto: el Somelier Sr. Zaragoza omplint els gots d'absenta pels participants del Tast.
dimarts, 18 d’agost del 2009
Esports d'aventura
Els que em coneixen saben la meva inclinació per la pràctica d’esports d’aventura i risc. Sovint les meves activitats de lleure van adreçades cap aquest àmbit. Els darrers anys a l’hora de fixar les meves destinacions estivals sempre he triat indrets d'Europa o Nord Amèrica. Enguany, i després d’un procés de reflexió, he decidit que l’activitat d’aventura i risc seria de màxim risc i aquest es basaria en la pròpia destinació en si mateixa i no pas l’activitat a dur a terme. Per això el lloc triat ha estat el Reino de España, (sempre és bo conèixer l’adversari in situ). Tot i que m’agraden les activitats d’aventura, no sóc cap insensat, i la zona escollida ha estat la zona nord del Reino, propera a la seva frontera pirinenca, per si tanta españolitat esdevingués irrespirable i hagués de fugir-ne ràpidament.
Mentre feia una caminada per un serret del Pirineu (ara en diuen un trekking) en arribar a un collet vaig veure que hi havia força gent. El motiu s’explica pel fet que molt a prop d’allí hi arriba un telecadira d'una estació d’esquí propera i que funciona durant l’estiu. Això fa que en pocs segons el gran públic, sense cap mena d’esforç, pugui arribar fins al Coll esmentat.
Aleshores vaig ser testimoni d’una escena entendridora: Un parell joves ben equipats per l’alta muntanya (duien aquells vestits de bany estampats que venen al Pryca i que arriben fins els turmells) es feien una foto. Per fer-se la instantània es van posar darrera una bandera estanquera (roja i gualda) amb el dibuix d’un toro enganxat al mig. Van voler emular el que s’acostuma a fer quan hom assoleix una proesa de semblant a fer el K2 per l’aresta nord. Un honrat pare de família nombrosa també va ser testimoni de l’emotiva escena i va adreçar-se al jove que feia la foto i li va dir: “Perdon Caballero, nos podria hacer una foto también a nosotros? Tengo que felicitar-le por su iniciativa de traer la Bandera, esto lo tendríamos que hacer todos...” No em vaig voler aturar ja que de la manera com em miraven crec que van estar a punt de convidar-me també a sortir a la foto.
Aquesta visió m’ha fet pensar que potser estaria bé que el proper cop que passi pel Coll d’Alforja m’aturi amb el meu amic Aniol i ens fem una foto amb una estelada i un burro enganxat. De ben segur que tots els automobilistes que vagin passant s’aturaran, voldran afegir-se a l’escena i ens felicitaran la iniciativa!!!
foto: Descens de barrancs a les antípodes, una nova modalitat d'esport d'aventura de risc similar als viatges per España. http://www.espeleogrup.santfeliu.net
dijous, 6 d’agost del 2009
De vacances, avui no glosaré l’obra dels españols.
Darrerament he observat que quan vaig a fer una gestió personal en algun establiment comercial, bancari o administratiu si en sec sona el telèfon la persona que m’atén deix de fer-ho i destina tota la seva atenció al nouvingut interlocutor telefònic. Fa uns dies fins i tot va deixar el seu lloc per atendre el que demanava el colador telefònic tot deixant-me palplantat.
Per això he decidit ara prendre mesures dràstiques i ara quan vaig a un lloc, just en el moment en què em toca a mi truco a l’establiment. Em colo a mi mateix. D’aquesta manera, em garanteixo ser atès sense temor a cap interrupció telefònica ja que es dona preferència a la meva trucada sobre la meva presència.
dimarts, 4 d’agost del 2009
Seguim practicant idiomes...
Ara, com que ja deuen dominar el català amb tanta immersió com els he fet, he decidit canviar de tàctica: A partir d’ara seré jo qui practicarà idiomes. I no us equivoqueu, l’idioma escollit per a la meva pràctica no és l’español (per aquest ja tinc millors ocasions per mirar de practicar-lo), la llengua escollida és la segona llengua de la Comunidad de Madrid: l’anglès.
Així quan em truquin els dic: “I’m sorry. I don’t speak catalan. My name is Matthew Norton. I’m from Wisconsin and I only speak English. How can I help you?” Aleshores el venedor, sol•licit, fa tots els esforços per recuperar el seu anglès de Tomelloso per tal que el pugui entendre: “Don Matthew, Ai col yu from Iberpolla, ar yu de sir of de jous? Du yu jav internet in your jaus?”...
És curiós com canvien les coses: quan des de la mateixa companyia em van trucar setmanes enrera i només els parlava en català em van etzibar “vete a tomar por culo catalan de mierda” i ara que els parlo en anglès tot són esforços per poder-me entendre i parlar en la llengua de la pèrfida albion.
dimecres, 22 de juliol del 2009
Gibraltar es España
Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, puc veure amb bons ulls la devolució del Penyal per part de la Corona Britànica a la Corona Española. M’explicaré: Gibraltar forma part de l’Imperi Britànic per una disposició del Tractat d’Utrecht signat l’any 1713. Amb aquest Tractat es posava fi, des d’un punt de vista diplomàtic i de repartiment de poders i influències, a la situació creada a Europa arran de la Guerra de Successió de la Corona Española. La signatura del Tractat no va ser acceptada des de Catalunya i València ja que els nostres drets nacionals també en sortien malparats i per això el conflicte va seguir fins la desfeta de 1714.
Ara si es retorna Gibraltar a la Corona Española, s’hauria de derogar tot el Tractat d’Utrecht (no només la disposició relativa a Gibraltar). Aquesta derogació implicaria que els nostres drets nacionals arrabassats per la força de les armes també ens haurien de ser retornats.
Dit això, crec que un cop derogat el Tractat d'Utrecht i abans de procedir a la devolució, s’hauria de donar als Gibraltarencs el dret a autodeterminar-se. Estic convençut que optarien en massa en fer-se españols que és el millor que li pot passar a qualsevol persona, animal o cosa que pugui haver-hi al món mundial.
dimecres, 15 de juliol del 2009
Diputats pancatalanistes
Com a demostració d’aquesta visió pancatalanista de ses senyories, us recomano un cop d'ull al blog del Diputat Vallés, notareu que ha evolucionat: ha deixat d'escriure en català per passar-se al valencià modern en els seus darrers tres posts. http://francescvalles.blogspot.com/
Diu la vox populi que el diputat Vallés està sent ensinistrat com a futur alcadable de Reus, si així s’esdevé auguro temps gloriosos per a la Ciutat i pels seus blogaires més impertinents (i pels blogaires pilotes i llepaculs també, és clar).
dilluns, 6 de juliol del 2009
Braus i petardos.
A España, en canvi, tenen diferents tradicions. Els agrada els petards i el foc. També a cada poble hi ha una colla de diablillos que aglutina el jovent més ferm i eixerit (la majoria del poble español). A las fiestas mayores surten en forma de buscavillas i correllamas. Durant la diada de San Juan de la Cruz tenen els costum d’encendre hogueras i tirar petardos. A Quintanar de la Orden el dia 12 d’octubre celebren la famosa Batum de Lucimiento, una orgia de foc i petards que ha estat declarada per la UNESCO festa patrimoni de la humanitat.
Ara la Unió Europea ha proposat una directiva que haurà de desenvolupar el Govern Español que té per objectiu restringir i regular aquesta pràctica catalana tan cruel amb els animals. No es prohibiran els braus però només es podran realitzar en places aïllades, degudament senyalitzades situades a un radi no inferior a 40km de qualsevol nucli habitat. Els infants tindran terminantment prohibida qualsevol pràctica relativa a l’art del braus i en cap cas la TV podrà emetre aquesta mena d’espectacles plens de crueltat envers els animals i les persones amb un mínim de sensibilitat.
La Unió Europea i el Govern Español, no contemplen en cap cas regular els correllamas i diablillos españols ja que formen part dels seus costums més ancestrals i tradicionals. Tota la vida s’han tirat petards per part dels brivalls i els pocs accidents que hi hagi pogut haver no justifiquen en cap cas la imposició de mesures reguladores que de ben segur esdevendrien impopulars.
dimarts, 30 de juny del 2009
Ara paper mullat, aviat paper ...
Aquesta només és una petita mostra d’una gestió mediambiental nefasta i impresentable. El senyor Baltasar i el seu partit s’han apoderat d’una marca (la verda) per rebre vots però que a l’hora de la veritat esdevé una farsa total ja que la seva sensibilitat ecològica és nul·la.
De tant en tant ja us aniré informant de moltes altres proeses d’aquest sinistre individu.
dijous, 11 de juny del 2009
Falangistes pel Mercat
M’han cridat l’atenció les fotos fetes el dia de la inauguració l'any 1949 on les autoritats de l’època, formada per falangistes i estraperlistes, es passejaven amb un aire ple de superioritat i arrogància davant la gent. Malgrat els canvis estètics, la visió d’aquelles fotos en blanc i negre no ha deixat d’evocar-me els actuals membres del partit polític que ha guanyat les eleccions europees al país del costat i també a la Comunidad Valenciana. Potser és el bigoti?...
dimecres, 3 de juny del 2009
COM A PROTESTA, AVUI AQUEST POST NO VA SIGNAT
La Magistrada Togada Doña Consuelo del Claustro Sánchez-Tomelloso Ruiz de Zafra.”
*Cal augmentar la presència de la dona a les institucions europees establint polítiques decidides de DISCRIMINACIÓ POSITIVA.
dijous, 28 de maig del 2009
Sobredosi de droga dura adulterada
Ara Catalunya es troba en un procés irreversible d’anul·lació nacional, cultural, econòmica i social. Què res millor que els triomfs del Barça (res a dir per ells, ben merescuts i des d’aquí les meves felicitacions al Sr. Guardiola) com una droga pal·liativa per què la societat catalana tingui la mínima consciència de tot plegat. Això si, la droga l’han adulterat a l’administrar-la només mitjançant emissores de televisió españoles i en español. Paradoxalment la substància adulterant és el mateix virus letal que va iniciar la malaltia.
diumenge, 24 de maig del 2009
Històries Naturals
dimarts, 19 de maig del 2009
Els radars han quedat obsolets
divendres, 15 de maig del 2009
Vivència mística
Entre els anys 30 i 33 els miracles sovintejaven a la zona de Judea i Galilea, més tard a finals del segle XV a Reus vam ser deslliurats de la Pesta gràcies a la Mare de Déu de Misericòrdia i la Pastoreta. Ara ja entrat el segle XXI, tornen els miracles. Gràcies als avenços tecnològics, els miracles ja no són sobre les persones sinó que es donen damunt els artefactes tecnològics inventats per l’home:
Tinc un vehicle nascut al ja llunyà 1995, preceptivament cada any he de dur-lo a la corresponent ITV. Durant la revisió de l’any passat van detectar-hi una sèrie de deficiències lleus que em van recomanar arreglar. No ho vaig fer i enguany, en tornar a passar la ITV al mateix indret, totes les deficiències lleus han desaparegut de manera espontània i miraculosa. L’únic que he fet durant aquest any és anar a la tradicional benedicció de vehicles que fan per Sant Cristòfor, al qual atribueixo l’autoria d’aquest fet sobrenatural.
Com és habitual la inspecció va tenir el rigor acostumat de sempre. Al costat meu hi havia una moto tipus harley que feia un soroll ensordidor i que era pilotada per un elegant membre de l’Acadèmia de les Bones Lletres, ell també va superar feliçment la revisió. Tot seguit el seu pilot va poder sortir a tota velocitat cap a la taula rodona que feien al Centre de Lectura de Reus on parlaven del llibre “El Silenci” de Gaspar Hernández, guanyador del darrer premi Josep Pla. En canvi qui no va passar l'examen va ser el Renault 6 d’un pagès de Vallfogona de Riucorb que, tot i trobar-se en impecable estat de conservació mecànica, duia la E d’España de la seva matrícula mig esborrada.
No cal dir que agraeixo als tècnics d’ITV que hagin apartat de les nostres carreteres a un vehicle tan perillós.
dimarts, 12 de maig del 2009
Pregona erudició política
Avui en acabar el Debat sobre el Estado de la Nacion (española, evidentment) el Diputat reusenc Francesc Vallés ha marcat un punt d'inflexió en l'evolució dels elements de debat que configuren els pilars fonamentals de la política contemporània. La profunditat del seu pensament és tan pregona que no és a l'abast de la plebs acostumada a raons i pensaments simples. El nostrat Diputat ha dit, emprant doctes mots, que qui no estigués d'acord amb el que acabava de dir el president español Sr. Rodríguez al Congreso senyal que estava amb el PP i el Sr. Rajoy.
Aclaparat per la dimensió i transcendència d'aquesta declaració curulla de tan contingut polític, he investigat sobre qui ha donat una formació tan impecable al diputat reusenc. He trobat el seu blog, francescvalles.blogspot.com i allí ens explica ell mateix que va doctorar-se a la Universitat de Georgetown, casualment la mateixa on imparteix càtedra l'ex-president español Sr. Aznar.
Estic convençut que l'elaboració de tot aquest pensament polític tan sublim deu deixar exhaust el Sr. Vallés, això el disculpa que no hagi dit ni mu sobre temes banals que només fan que distreure la gent com ara les infraestructures viàries a càrrec del govern español o bé el finançament de Catalunya. També explica que el darrer post del seu blog polític segueixi la rabiosa actualitat i per això la darrera aportació sigui del juny de l'any 2008.
foto1:El Sr. Vallés amb la Ministra de la Guerra española Sra. Chacon en un safari per les colònies orientals d'aquell país. blocs.tinet.cat/blog/xavier-sabate/
foto2: Jo no l'he buscada pas, se m'ha posat sola de manera automàtica en posar la foto 1, això de la informàtica cada dia et dona sorpreses!!!
dijous, 7 de maig del 2009
Crits de joia, crits de victòria
Ahir a la nit mentre llegia a casa “La Primera Història d’Ester” de Salvador Espriu vaig sentir sobtadament crits i sorolls. La primera reacció fou d’esglai però la meva dona em va recordar que hi havia futbol. Aleshores vaig pensar que el Madrid havia fet un gol ja que l’escàndol i l’alegria era més que considerable, però qui havia fet un gol havia sigut el FC Barcelona davant el Chelsea.
Aleshores vaig posar la tele i van començar a sortir aficionats del Barça, molts d’ells lluint banderes estelades, tot cridant consignes com: “Toma, toma, toma nos vamos hasta Roma” o bé “Campeones, campeones, ohé ohé ohé”. Fa pocs dies a la meva ciutat el Reus Deportiu també es va proclamar Campió d’Europa d’Hoquei Patins i l’afició reusenca també cantava eslogans semblants igualment en castellà.
Tot això em fa reflexionar i veig que el català no és una llengua útil per proferir crits de joia i victòria. Suposo que això és degut al fet que després de 300 anys d’invasió española aquestes expressions han desaparegut de l’imaginari col•lectiu català.
Quan el 2014, el Sr. Artur Mas proclami la independència a la Plaça de Sant Jaume (ara es veu que els de Conver són independentistes, ja veurem quan dura...) les masses enfervorides i plenes de joia cridaran: “Ya no està pendiente, Catalunya independiente!!!” o bé “Se oye, se nota, España ya està rota!!”.
Foto: un aficionat del Barça del sector crític de la CUPS, i que fa poc va escindir-se del corrent Esquerra Independentista de l’ERC, celebrant el segon gol del Barça davant el Chelsea. www.3cat24.cat
diumenge, 26 d’abril del 2009
Tarda de Cinema
Ahir a la tarda vam anar al cinema a les Gavarres, el complex comercial i lúdic ubicat al voltant de la Comissaria dels Mossos d'Esquadra. La idea inicial era anar a veure "Monstruos i Alienígenas" però en arribar a la cua vam trobar-nos a la Manoli i el Kevin (ja us he parlat d'ells en un altre post). Anaven una bona colla, em sembla que també hi havia la Jennifer, la Paqui, el Juan,.... Tots ells anaven a veure "Catalunya-España" de la Isona Passola. Aleshores vam canviar de plans i també vam escollir aquesta pel·lícula. Vam estar de sort, ja que per nosaltres van ser les dues darreres entrades que restaven. Darrera nostre un bon nombre de gent va quedar-se sense i vaig sentir que molts agafarien el cotxe i s'arribarien fins Olot on també la passen. A dins vaig coincidir amb gent de tota mena, hi havia també uns bons amics de l'Obra (que també us vaig esmentar per cap d'any), Chema i Cuca.
En acabar vam improvitzar un sopar a "La Cantina Mariachi" entre molts dels que havíem vist la pel·lícula, seguit d'un molt interessant cine fòrum on tots vam concloure que España tracta molt bé a Catalunya.
En resum que us recomano que aneu a veure aquest film, i afanyeu-vos ja que he sentit dir que els dels Oscars volen treure-la de programació ja que està eclipsant la resta de sales del complex deixant-les buides.
dimarts, 21 d’abril del 2009
Una eficaç promoció turística
Aquests dies en acabar el Telenotícies de TV3 passen un anunci de promoció turística de la Comunidad Valenciana. L'anunci emès per TV3 és integrament en español. Inicialment vaig pensar que potser era una provocació o una manera de llençar els calers ja que si tenim una llengua comuna els valencians i els catalans era del tot absurd i ineficaç que l'anunci de TV3 no fos en valencià. Després de donar-hi uns quants tombs, vaig arribar a la conclusió que el Govern del Presidente Camps, que mai s'ha caracteritzat per dilapidar els recursos econòmics de què disposa, no hauria passat aquest anunci si no en preveiés una rendibilitat assegurada. Probablement són noves tècniques de màrketing turístic. Fins i tot jo mateix, he decidit que enguany pel proper pont de San José Obrero (el primer dia de maig) canviaré la tradicional visita a Sant Miquel del Fai per una estada a Marina d'Or Siudad de Vacasiones.
És per tot això que recomanaria al Conseller Huguet que fes quelcom semblant: Podria contractar un anunci a Tele Madrid fent promoció turística de Catalunya. L'anunci hauria de ser íntegrament en català i emès preferentment durant les mitges parts del magazine matinal presentat per la reputada periodista Curry Valenzuela anomenat "Alto i claro". Suggereixo també que l'anunci vagi a càrrec d'algun personatge famós i estimat pels Madrilenys i els españols en general. El primer nom que em ve al cap, és el del futbolista internacional Oleguer Preses.
Estic convençut que després de passar uns quants anuncis a Tele Madrit, a les principals destinacions dels españols a Catalunya (Puerto Aventura i Baqueira Beret), hi haurà bufetades per poder-hi entrar.
foto 1 Sant Miquel del Fai. foto 2 Marina d'Or. No cal ni dir l'encertat de la meva decissió de canviar el primer destí de vacances pel segon.
dissabte, 18 d’abril del 2009
El govern Rodríguez fa un important esforç d'inversió a la nostra Província
No, no us heu equivocat de blog. Aquest no és el blog del nostre abnegat Diputat al Congrès, l'ínclit Joan Ruiz, o el blog de l'amic Bondesito tot lloant les gestes de l'actual govern español. És el blog del pocasolta del Martell. Però ara que hi ha tantes veus (de ben segur interessades i manipuladores) que sostenen que el govern de Madrid no inverteix a Catalunya, no puc passar per alt l'esforç d'inversió que fan a la nostra Provincia.
Resulta que al Barri Marítim de Reus hi ha l'anomenada Platja Llarga. Aquesta platja fins ara s'havia lliurat (una mica) de l'afany urbanitzador que ha patit tot el nostre litoral. Ara el Ministerio de Fomento té previst construir-hi un passeig marítim i una sèrie d'aparcaments per als vehicles damunt de zones amb vegetació litoral. Com podeu comprovar aquesta inversió, que ha aixecat moltes protestes, confirma que Madrid té la voluntat d'invertir els diners de tots els españols a casa nostra. I no només es queda aquí la inversió de Fomento, ja fa pocs anys va construir la magnífica estació del TGV del Camp de Tarragona i ara s'està construint la del corredor del Mediterrani, ambdues amb un denominador comú: estan al mig de camps d'avellaners i donen o donaran un servei innegable a la ciutadania.
Faig un examen d'autocrítica i crec que els que protestem per tot això, no tenim prou alçada de mires per discrepar de tot plegat. Som ments simples i estem molt lluny de la clarividència i saber fer que tenen els mandataris de Madrid. Per alguna cosa ells són la metròpoli i nosaltres la colònia. Si Bwana.
foto: vista aerea de la platja Llarga, noteu l'evidència de la falta que hi fa un passeig marítim ben asfaltat i un bon aparcament per a vehicles (apetorredembarra)
Post sriptum:
Com deien Tip i Coll: "la propera setmana parlarem del Conseller Baltasar..."
Post scriptum 2:
Dedicat a l'Agnès Setrill
http://agnessetrill.blogspot.com/2009/04/calent-fresquet-i-amb-mes-sensacions-un.html