dilluns, 28 de desembre de 2009

Comprenc la reacció de Tarragona


Tarragona era una bonica vila marinera fundada pels Romans. Amb la promulgació del Decreto de Nueva Planta el govern invasor borbònic dividí administrativament el Principat de Catalunya en corregimientos, un d'ells amb capital a Tarragona. Arrel d'aquest fet els representants de l'administració española a les nostres terres van afincar-se en aquella vila. A partir d'aquell moment funcionaris borbònics civils i militars, i els botiflers locals, comencen a liderar la societat tarragonina. El 1833 el govern español divideix la metròpoli i les seves colònies peninsulars en Províncias, es crea la Província de Tarragona on hi fa cap un Gobernador Civil i un Gobernador Militar. No fou fins els anys de la Generalitat Republicana que aquesta divisió administrativa provincial fou substituïda per les Comarques i Vegueries, Divisió Territorial que reflectia amb rigor l'estructura socio econòmica real de les nostres terres. El 1939, amb l'entrada dels militars feixistes españols anul·len la divisió en comarques i vegueries i tornen a reinstaurar-se las Provincias amb els seus respectius Gobernadores Civiles, Militares i Diputaciones Provinciales. Aquesta estructura administrativa del 1833 és la vigent el 2010.

No és d'extranyar que, amb aquests antecedents, sigui del tot comprensible que la societat civil tarragonina hagi agafat vicis i arquetips propis dels colons españols: volen canviar el nom de l'Aeroport de Reus pel d'Aeroport de Tarragona, reclamen com a nom únic i irrenunciable (com la Unidad de España) per a la Vegueria del Camp el nom de Tarragona, s'oposen a qualsevol iniciativa de capitalitat compartida, els encanta llegir el Diario de Tarragona (escrit i pensat evidentment en español), ...

Per això la concentració del bo i millor de la societat civil Tarragonina feta davant les escales de la seva inacabada catedral no poden deixar de recordar-me les manifestacions que es feien a la Plaza de Oriente de Madrid com a mostra de "inquebrantable lealtad al Caudillo".

Comprenc perfectament que, després de tres-cents anys de presència colonial administrativa española a Tarragona, la societat civil d'aquella localitat s'hagi impregnat amb un tarannà que reflexa els pitjors tics colonialistes españols de via estreta. Ànim ho superareu!

foto: Seu de la "Delegacion Provincial de Hacienda de Tarragona" edifici emblemàtic de la Rambla Nova juntament amb el de l'antic Banco de España. Des d'aquest bonic edifici es fiscalitza i executa l'espoli fiscal español aplicat a les nostres comarques. xtec.cat

divendres, 25 de desembre de 2009

Fenomen parawagnerià



Diu Woody Allen "quan escolto Wagner em venen ganes d'envair Polònia". Fins ara pensava que aquesta frase era una boutade del prolífic director nord-americà però ahir vaig comprovar en pròpia pell que tenia tota la raó:

Avui fa un any el Papa Nöel em va portar una bicicleta elíptica (l'any pasat ja vaig explicar en un post que a casa no fem tió per què creiem que els cops de bastó que se li han de donar poden provocar agressivitat als infants). Amb aquesta bici puc posar-me en forma a casa estant i mantenir la meva esbelta silueta tot pedalant diàriament una estoneta. Aleshores aprofito per escoltar l'Ofici de Viure, el programa de creixement personal de Catalunya Ràdio. D'aquesta manera dono a la meva ment un benestar còsmic basat en els xacres del kharma. Aquesta dimensió espiritual trascendeix a tot el meu cos, el ritme cardíac baixa malgrat l'exercici i fins i tot l'aparell i el qui escriu aquestes ratlles levitem.

Ahir, però, enlloc de triar els savis consells del Sr. Hernández i el Monjo Rutllan vaig posar-me com a fons del meu exercici un fragment de l'acte II de l'òpera Tannhauser de Richard Wagner. Només sentir les notes dels primers acords el ritme cardíac mesurat per la màquina es va accelerar i em van entrar unes ganes immenses de fer una invasió. En el meu cas, com a Polac que sóc, no podia envair Polònia ja que resulta redundant i incongruent envair el teu propi país que ja ha estat prèviament envaït pels españols. Amb la invasió de l'Illa de Perejil i el seu retorn a la Corona ja m'hi conformo.

Que passeu uns "feliços nadals".

Foto: Wagner no només ha provocat misterioses influències a cineastes nord-americans i a blogaires poca-soltes. També Salvador de Dalí l'ha tinguda al substituir els tradicionals "nans de pedra" habituals en tots els jardins de les cases per múltiples escultures del compositor alemany per decorar la piscina del Castell de Púbol

dijous, 17 de desembre de 2009

Torracollons

Quan entro en el lloc web d’una empresa o organització d'aquí on s'ofereixen els seus productes o serveis i la trobo escrita en totes les llengües del món mundial llevat del nostre dialecte regional, tinc el censurable costum d’adreçar-los un amable mail tot interessant-me pel motiu pel qual negligeixen l’ús del patuès.

Us mostro una petita mostra literal de les respostes rebudes:

·Una empresa de robòtica:

“...li agraeixo el missatge que m'ha enviat i hi estic d'acord. El problema és que hem tingut tanta feina en aquests moments inicials que ens hem vist desbordats i no hem tingut temps de posar la versió en català, el nostre idioma....”

Aquests no noten la crisi, estan aclaparats per la feina i no se l’han tret de sobre, la resposta la vaig rebre el desembre de 2008 i els pobres un any després encara no han tingut temps de posar la versió en “català, el nostre idioma....”


·Un fabricant de mobles:

“...teniu tota la raó del mòn... però en tot i així no patiu que ens entendrem molt be”

No hem patit gens ni tampoc ens hem entès, evidentment.

·Un web de rutes i viatges per tot el món:

“Al ser un projecte en fase de desembolupament, encara no hem implementat el català, ja que pretenem que l'informació pugui ser entesa fàcilment pel màxim de gent possible. ...està dirigit a la gent de tot el mon.

Com tu, crec que la nostra llengua és una part molt important de la nostra cultura i per això ja estem treballant per tal de poder veure-la en català.”

El lloc web només és en español que, com és ben sabut, tota la gent del món coneix. De totes maneres encara mereixen el benefici del dubte ja que la resposta és molt recent.


· Experts que ofereixen cursos de tècniques ancestrals d'origen oriental molt engrescadores:

“…los cursos a veces son en catalán y a veces en castellano. Cuando vienen personas de fuera de Cataluña e incluso extranjeros , hablo en castellano para que me puedan entender.

...Nunca hemos tenido problemas con el idioma...

...Eso se consigue abriendo el corazón y en el mayor clima de armonía para todos...

Un cordial saludo

Jordi”

Ya veis los que hablamus catalan tenemos el corason serrado

“Doncs em sap greu però no us puc assegurar que el curs es farà en català. El que si em surt de dir-vos es que el principal puntal és l'acceptació...”

i

“Tu i jo sempre tenim la mateixa conversa.

El curs, en principi, es en Català però no ho puc garantir. Sempre depèn de la gent que ve, dons solen venir molt del pais Vasc.”

Sembla que a aquesta la devia escriure més d’un cop. Devia pensar que si em deia que la gent que hi anava era del “pais Vasc” ho podria trobar més assumible que si m'hagués dit que venien de Salamanca.


·Un escriptori web de programari lliure:

“està en català, però la web va ser renovada fa uns dies i encara no ho està. Però ho estarà ben aviat.”

Aquesta si! és veritat!!, efectivament ara es pot trobar en català!!!. El premi és per ells!!!!

La majoria de respostes, però, han estat coincidents:
“.........................................................................“.

no és que hagi posat el color de lletra transparent, simplement és que no contesten als torracollons com jo.

diumenge, 13 de desembre de 2009

Malalties rares

Diu el Sr. Jordi Cervera al seu blog "...vaig néixer a Reus, un fet que, segons expliquen algunes veus (totes reusenques) ja és un mèrit...". He de confessar que la meva era una d'aquestes veus que esmenta: per mi era un orgull la meva condició de reusenc. De fet la duia ben present, fins i tot ha format part fins ara del nom del meu propi blog.

Reus era una ciutat vigorosa, pionera en molts dels processos de canvi polític, social, econòmic i cultural que experimentà la Catalunya de la Renaixença durant la segona meitat del segle XIX. Aquest vigor i lideratge la convertí aleshores en la segona ciutat de Catalunya en nombre d'habitants. El conegut "Reus, París i Londres" respon a aquesta posició de lideratge. Malauradament, però, començà minvar i fou, sobretot, en acabar la Guerra Civil quan el declivi de la Ciutat s'accentuà. Poc a poc Reus s'ha convertit en una ciutat cada cop més anodina i mediocre, i gosaria establir un paral·lelisme entre Reus i Catalunya ja que tant a la Ciutat com a la Nació els foten hòsties per totes bandes. La darrera de Reus seria el nom del seu aeroport i de Catalunya em sembla que no cal que us en digui cap ja que n'hi ha per donar i per vendre...

Malgrat això encara hi ha col·lectius i poblacions capaços de prendre noves iniciatives per tornar a redreçar el futur del País. Una d'aquestes iniciatives han estat les Consultes per la Independència, iniciades a Arenys de Munt i que s'estan escampant per molts municipis de Catalunya entre els qual NO hi figura la Ciutat de Reus.

Tot això ha fet que avui no hagi pogut votar per la Independència. Enlloc d'això he participat en la Marató de TV3 dedicada a les malalties extranyes i ja sabeu que això de ser de la "ceba" comença a ser una patologia ben rarota..

foto: a Reus no podem votar per la Indpendència però si es poden cremar banderes catalanes com ho van fer impunement aquests colons españols al bell mig de la Plaça del Prim el juny de 2007 per celebrar que el Real Madrid havia guanyat la lliga española de futbol. http://blocs.mesvilaweb.cat/unitatsantcugat

dissabte, 5 de desembre de 2009

Productes caducats i obsolets


Com que ja he enllestit la collita de la cirera, avui no he anat al tros i m’he quedat a casa fent dissabte. Primer m’he posat a endreçar el rebost, allí he trobat productes que ja havien caducat ja feia força temps: un parell d’ampolles de Mirinda, un iogurt Ioplait de coco una mica reinflat, una ampolla de gasosa Konga i, a punt de caducar una llauna d’escopinyes marca Dani.

Tot seguit li ha tocat el torn al calaix del medicaments, fins i tot l’alcohol 96 havia caducat! i, el que és més preocupant, el pot de viagres caduca d’aquí tres mesos i encara n’hi ha sis per gastar !!! Després he volgut clavar un clau (a la paret per penjar un quadre) i en donar el primer cop, el mànec del martell que feia 31 anys que tombava per casa s’ha fet miques ja que estava tot corcat.

Per acabar amb les tasques d’ordre he obert el calaix dels papers i allí m’he trobat tres passaports vells, una moneda de 50 cèntims (de pesseta) amb el careto de l’actual cap d’estat del país veí , un single de Leif Garret, unes instruccions d’una rentadora Crolls (la que es va comprar l’àvia Raimunda al cel sigui en casar-se). També hi havia un llibret color merda de vaca amb gastroenteritis amb el títol “Constitución Española, Referèndum Nacional 6 de Diciembre de 1978”, on curiosament no hi figura cap data de caducitat.

Ja ho veieu tot vell i per llençar. Avui he fet una bona neteja a casa

dijous, 26 de novembre de 2009

Records d'escola

La recent emissió de l’adaptació televisiva de l’excel·lent novel·la de Jaume Cabré “Les Veus del Pamano” m’ha fet evocar alguns records de quan anava a escola i que em disposaré a compartir amb vosaltres amb algun que altre post. (Noteu que explicar batalletes és un preocupant símptoma de senectut).

Al col·legi on anava eren uns ferms partidaris de les avantguardes més innovadores que aportaven els moviments de renovació pedagògica. Al seu costat la reputada “Escola Virtèlia” era un vulgar cole de quillos. Per això quan sortíem al pati, a l’hora del “recreu”, els nostres mestres ens organitzaven en equips per jugar a futbol. Els equips eren els “ buenos” contra els “malos”. No cal que us digui que qui escriu aquest post era sempre inclòs a la selecció dels “malos”. Raret com sóc, aquesta mena d’esbarjo no m’acabava d’estimular i per això vam decidir juntament amb un altre nen (1) “malo” com jo deixar de jugar a futbol i donar voltes al pati mentre comentàvem el programa sobre el “Liron Careto” del Sr. Rodríguez de la Fuente emès el vespre anterior per la TVE. Quan els professors s’adonaven del fet s’apropaven a nosaltres i agafant-nos amb fermesa per la respectiva orella de cadascú érem convidats a reincorporar-nos a la nostra selecció amb el comentari: “Aquí hay que jugar al futbol. Pareceis niñas que se dedican a dar paseillos por el patio”...

Com a corol·lari de tot plegat si mai us creueu amb algú amb el pavelló auditiu dret sobredimensionat probablement aquest no sigui el Princep Charles d’Anglaterra sinó que és el Martell de Reus.

(1) A aquella escola les nenes eren una espècie tan rara i exòtica com ho és el pingüí del turquemistan. (nota de l’autor)

dimarts, 17 de novembre de 2009

Una indumentària d’allò més escaient

Acabo de sentir al TN de TV3, especialista en informació de l’estranger, que el Sr. Abdu Willy, un dels pirates somalis capturats arran del segrest d’un pesquer tonyinaire en aigües d’aquell país africà, ha anat a declarar a l’Audiencia Nacional vestit amb un xandall de la Seleccion Española de Futbol (la Roja no separatista).

És ben sabut que les autoritats penitenciàries d’arreu del món procuren que la indumentària dels presoners que custodien faci ben evident la seva condició de delinqüents. Fins ara era conegut el tradicional vestit a ratlles amb una bola de ferro de 25 kg lligada al turmell o el vistós conjunt carbassa que llueixen els presoners de Guantànamo. A partir d’ara tot això ja és història i els criminals més perillosos aniran vestits amb el xandall de la Roja.

Un nou triomf de la Moda de España i de la seva invicta Seleccion.





Fotos: no només els pirates somalis empresonats vesteixen amb la indumentària de la Roja, casualment també destacats polítics españols ho fan. google.cat

dimarts, 3 de novembre de 2009

Greenpeace una multinacional pseudoecologista pijo-progre


Ahir aprofitant una conferència internacional sobre el canvi climàtic que es feia a Barcelona un escamot de l’organització “ecologista” Greenpeace va penjar dues pancartes reivindicatives des de les torres de la Sagrada Família. La primera de les pancartes estava escrita en anglès, la segona en español.

Aquesta organització multinacional sembla que entre els seus objectius hi ha el de vetllar per la preservació de la biodiversitat i evitar l’extinció de les espècies amenaçades. Ara bé a l’hora de vetllar per les llengües amenaçades això s’ho passen per les seves parts púdiques ja que han tingut la poca vergonya en l’acció esmentada de no posar-la en català i substituir aquest per un idioma aliè. Aquest fet no és un cas aïllat, els de Greenpeace no s’han caracteritzat mai pel seu respecte a la nostra llengua i tenen per costum menysprear-la en les seves actuacions als Països Catalans.

Però tot plegat no acaba aquí. Resulta que el senyors de Greenpeace són uns ferms partidaris de l’energia eòlica. Jo també ho sóc però amb la condició que la instal•lació d’areogeneradors no espatlli el nostre paisatge ni afectiu les nostres aus. A les mitjanes de les autopistes o a les vores dels grans polígons industrials hi cabrien molts molinets dels que ara es posen a les carenes de les nostres serralades. A Greenpeace tot això tant li fot.

Per acabar, el meu reconeixement a l’abnegada tasca que fan molts grups conservacionistes arrelats al nostre país i que vetllen per què no es trinxi encara més el nostre malmès territori (GEPEC, Grup de Defensa del Ter, Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Natura (GOB) i tants d’altres) i el meu menyspreu a la multinacional pseudoecologista pijo-progre que és Greenpeace.

foto: www.elpais(español de España).es

diumenge, 1 de novembre de 2009

Festa manllevada

Ahir dissabte a 2/4 de 3 de la tarda vaig posar TV3 per veure si explicaven com havien passat la nit uns xicots que han visitat Madrid aquesta setmana. Per la meva sorpresa enlloc del Telenotícies feien una cursa d'autos sorollosos mancats de tub d'escapament. Aleshores vaig posar el Canal 33 amb la seguretat que trobaria un bon documental sobre el colibrí de Borneo, doncs tampoc, feien un ampli reportatge sobre l'emocionant Campionat del Món de Rallis d'automòbils. Noteu com els programadors de la cadena autonòmica saben complementar la programació que ofereixen des dels seus canals!!!

Finalment, i de forma excepcional, vaig decidir posar una televisió estrangera i practicar idiomes. A casa dec tenir una antena fenomenal ja que rebo 32 cadenes de fora (la llàstima que únicament són de la veïna España). En una de les cadenes es preguntaven com passarien la diada del Halloween a les diferents ciutats españoles. Això em va donar la llum! el Hallowen està tenint tant d'èxit entre els españols per la senzilla raó que aquests no tenen cap referent propi: no fan castanyada, no mengen panellets i no rifen confitura tal com fem nosaltres.

Si els Españols per Tots Sants tinguessin algun costum ancestral, la celebració del Hallowen seria testimonial. Posem per cas la hipotesi que celebressin pel dia 1 de novembre la "Fiesta del Botijo i la Pandereta" doncs aleshores a Port Aventura es substituiria les paoroses fiestas de miedo que organitzen ara per concerts d'aquest bonic instrument regades amb aigua del canti, i ja dins un àmbit més institucional, estic segur que el Juez Garzon perseguiria de manera implacable aquells que en lloc de celebrar el "Botijo i la Pandereta" gosessin celebrar el Halloween.

dimarts, 27 d’octubre de 2009

Universals i cosmopolites

Després de sentir-nos per activa i per passiva per part dels avantguardistes i moderns mitjans de comunicació españols (i també alguns de catalans) que els catalans sempre ens mirem el melic i que el nostre tarannà és tancat, provincià i decadent, ara ens hem posat les piles: Els nostres mitjans ja fa temps que adopten una postura més cosmopolita. I, tal com ha de ser, els triomfs mundials del Sr. Alonso (el xofer), de Rafael Nadal (el tenista) i les gestes de la Roja (la seleccion esportiva més brillant de tots els temps) omplen amb mèrits indiscutibles la graella de la informació esportiva dels nostres mitjans informatius regionals.



Sortosament ens han estalviat la vergonya aliena de veure publicada una notícia tan provinciana, kumbaiana i xirucaire com la que el Sr. Kilian Jornet s’hagi proclamat per campió del món de Curses de Muntanya per tercera vegada. El català ha guanyat l'última prova del campionat, disputada a l'illa de Borneo, i suma el tercer mundial consecutiu. Aquesta temporada el corredor, de 20 anys, també ha aconseguit el campionat d'Europa i la Ultra Trail del Mont Blanc, amb rècord inclòs.

Fotos:

1 – Vilches, davanter de La Roja, admireu el disseny de la indumentària: atrevit i innovador, trenca motlles i esdevé el nou referent en l’estètica esportiva mundial de la segona dècada del segle XXI

2- Kilian Jornet, lluint una samarreta de disseny carrincló.

divendres, 23 d’octubre de 2009

A Catalunya Ràdio s'han begut la raó


He posat la tertúlia del programa del Sr. Fuentes al Matí de Catalunya Ràdio. Un dels contertulians era el sr. Paco Maruenda, director del diari madrileny “La Razon”. Vaig sentir per primer cop les opinions d’aquest sr. quan era tertulià amb Antoni Bassas. A diferència d’altres tertulians i el mateix Sr. Bassas que van ser defenestrats per motius dermatològics (patien crostes), el Sr. Paco Maruenda va poder seguir opinant a l’emissora pública catalana durant l’efímera època de la Sra. Neus Bonet i ara segueix sent tertulià de l'espai del Sr. Fuentes. Això si que és un exemple de supervivència mediàtica!!!

Catalunya Ràdio és una ràdio pública i ha d’assegurar el pluralisme en els seus col•laboradors, fins aquí d’acord. Però d’aquí a oferir els seus micròfons al director d’un diari de Madrid que dia si i dia també publica mentides, insults pel simple fet d’emprar la llengua catalana i es manifesta beligerantment hostil a tot allò que pugui sonar a català resulta com a mínim grotesc.

Us imagineu que el director del Diari El Punt fos tertulià permanent del ponderat programa de la Sra. Curri Valenzuela a la TV Pública de la Comunidad de Madrid?! I això que El Punt, és un diari seriós que no publica mentides, mai difama als madrileñs i evidentment no insulta els españols pel simple fet de parlar la seva pròpia llengua.

foto: portada de la Razon del dia 22, si feu un clik per engrandir-la trobareu un titular que corrobora aquest post.

dijous, 15 d’octubre de 2009

Vergonya i fàstic davant l'oprobi

Avui s'escau el 69 aniversari de l'afusellament del President de Catalunya Lluís Companys per part dels españols franquistes. En l'acte de commemoració els partits representats al Parlament han ofert una corona de flors a la seva tomba. No ho han fet el PP, el Partido de los Ciudadanos i Unió Democràtica.

En els cas dels dos primers (PP i Ciudadanos) ho trobo molt lògic i coherent ja que són dignes hereus d'aquells que van ordenar el crim d'estat. En canvi Unió Democràtica, és diferent ja que oblida que el seu líder d'aleshores, Manuel Carrasco i Formiguera, va tenir el mateix tractament que el President Companys: va ser afusellat pels franquistes feixistes. També oblida que el President Companys va tenir un paper molt actiu a l'intentar donar protecció a militants d'Unió Democràtica dels elements incontrolats de la FAI. Molts li duen la vida.

És evident que el Sr. Duran Lleida es troba més còmode entre els successors dels que van decidir el destí del seu antecessor al càrrec que no pas entre els que van mirar de salvar-lo. Per tot plegat només puc sentir vergonya i fàstic davant l'oprobi.

divendres, 9 d’octubre de 2009

Canvi de nom

A la Caixa de Catalunya han detectat que el nom que du l’entitat financera de la Diputació de Barcelona és un handicap a l’hora d’obtenir nous impositors per España. Per això ara, arrel del projecte de fusió-absorció de les Caixes de Manresa i Tarragona, estan sospesant aprofitar l’oportunitat per canviar-se el nom i el logo (sembla ser que l’actual logo recorda massa als sensibles espanyols les quatre barres que formen la bandera catalana).

Ben fet! això si que és un bon pla estratègic de futur! De fet ja van començar a prendre decisions estratègiques mesos enrera quan es van carregar la prestigiosa Fundació Territori i Paisatge, la peça més emblemàtica de la seva obra social.

Però tornem al tema del canvi de nom, des d’aquest humil blog els suggereixo un nou nom i logo. El nom podria ser CAJA DE AHORROS DEL NORESTE (Noreste es refereix a España evidentment) i el logo podria ser dues franges vermelles amb una de groga al mig i, ben centrada, la figura d’un brau. Estic convençut que un cop adoptada aquesta nova denominació i imatge corporativa, la cua de nous clients frisosos per obrir una llibreta o contractar els seus competitius productes financers a les seves oficines obertes per les Españes seria monumental.Tot plegat m’ha fet adonar que potser el nom del meu blog fa que no tingui masses visites des d’España. (de fet tampoc en té masses des de Catalunya). Per posar-hi remei jo també faré el mateix i a partir d’ara el blog en lloc de dir-se Martell de Reus es dirà YUNQUE DE SALAMANCA.

dilluns, 5 d’octubre de 2009

Gràcies Diputació, sense vosaltres no hauria estat possible

Aquests dies no he parat de sentir pels mitjans de comunicació lloances als enormes beneficis que el pas del Rally Cataluña organitzat pel REAL Automòbil Club de Cataluña a les nostres terres hi està deixant. És per això que avui dilluns, l’endemà del darrer dia del Rally, m’he arribat fins la carretera de La Mussara (concretament prop de la Font del Llop) a comprovar-ho in situ.

El Ralli ha aplegat un gran nombre de seguidors, tots ells compraven els seus queviures a les botigues dels pobles de la vora. A més del seu acreditat civisme, els espectadors del Rally ens demostren que estan fets un gourmets i sempre busquen pels seus àpats les millors i més selectes viandes.

Conseqüència de l’anterior, han contribuït de manera més que decisiva a millorar la fertilització dels nostres boscos de l’entorn mercès a les seves nombroses defecacions:

També han trobat nous usos als arbres i arbustos que normalment no serveixen per res:

Els vehicles participants a la cursa han contribuït a la conservació de l’asfalt i vorals de la carretera:

Tot i no disposar de cap fotografia, gràcies al Rally els infants dels pobles per on passava han gaudit d’un dia de festa al no poder-se desplaçar fins l’escola i els pagesos han pogut fer un merescut parèntesi a les tasques de verema i recollida de les collites d’avellanes, ametlles i garrofes que amb tan poc encert han triat madurar justament durant els dies de la cursa.

Esment especial, mereix el clarivident Alcalde de Querol (PSC), el qual a diferència d’altres col·legues seus ha sabut veure els grans beneficis de la competició i ha decidit tancar l’Ajuntament per què tothom pugui anar-la a veure. (El Sr. Miguel Uroz és un acalde exemplar ja que enlloc de perdre el temps en aprendre la llengua del seu poble s’ha posat entre cella i cella dotar a Querol, que ara té 400 habitants, amb 4000 nous habitatges).

També fixar l’allotjament del “quarter general” de la cursa als hotelets de Port Aventura ha estat un recolzament decisiu a la petita hoteleria rural de les nostres comarques.

Finalment els petits autònoms que es dediquen al taxi han vist com també feien calaix amb els nombrosos viatges d’anada i tornada (en helicòpter) que duien els intrèpids pilots des port aventura fins les sinuoses carreteres on tenia lloc el Rally.

Tot plegat gràcies al Patrocini i suport econòmic de la Diputació Provincial de Tarragona governada en coalició per CiU i el Partido Popular. Només tinc paraules d’agraïment per destinar els nostres impostos (que ben aviat ha d’apujar el govern español del PSOE) en aspectes tan positius pel futur de les nostres viles i pobles.

diumenge, 20 de setembre de 2009

Consulta per la Independència. Comença la pre-campanya...

La Consulta d'Arenys del passat dia 13 ha esdevingut una primera passa vers un gran nombre de consultes que tindran lloc a moltes viles i ciutats de Catalunya ben aviat. Fins el moment les forces d'obediència española han menyspreat aquests processos democràtics però ara sembla ser que els comença a preocupar l'onada independentista i estan començant a elaborar elements propagandístics per convèncer als votants dels avantatges que suposa seguir sent una colònia de la monarquia española. Si fins ara els seus arguments es limitaven a ser: "eres español porque así lo dice tu carnet de idenitadad i sino te gusta te jodes", ara miren de seduir-nos amb el bo i millor que ens pot oferir el pais veï amb un elaborat i acurat material propagandístic de disseny innovador.

Com exemple us ofereixo una postal que m'ha enviat el Partido de los Ciudadanos on es passa revista a la producció hortofrutícula d'aquell estat, la seva rica gastronomia, el seu folklore ancestral i la bella etnografia que ofereix España al món:

Els que seguiu l'actualitat política ben segur que haureu notat que el nu del Sr. Alberto Rivera que va protagonitzar un anterior cartell electoral de la formació, ha estat substituït per una "churri" en la seva propaganda. Una mostra més de les tensions internes que es viuen al si de la formació i que han provocat la substitució del primer .

divendres, 11 de setembre de 2009

Inútils, ineptes i ara uns mal educats...

Fins ara els dos Consellers d'Iniciativa a la Generalitat (Interior i Medi Ambient)ens han demostrat abastament que són uns inútils i uns ineptes. A partir d'avui alguns militants de la mateixa formació (sortosament no tots) ens demostren que són una colla de mal educats. Segur que si hagués cantat el Farruquito no haurien xiulat i ara tindrien butllofes a les seves mans de tan d'aplaudir.

dimecres, 9 de setembre de 2009

Un bon partit


És de domini públic que si hom vol obtenir influències davant dels poders públics i l’administració va força bé estar afiliat en el partit polític que mani ja sigui a l’Ajuntament, Generalitat o el govern colonial español. Aquesta afirmació a hores d’ara pot ser qüestionada ja que hi ha un partit que sense estar al capdavant d’aquestes administracions té una sensible influència:

Molts de vosaltres heu tingut la dissort d’haver d’acudir als tribunals per algun procediment davant la justícia. Ja sabeu que el procés a seguir és lent i enfarragós i es dilata en mesos i anys. En canvi si sou de la Falange Española de las Jons i poseu una demanda judicial aquesta és veurà ràpidament i la sentencia, favorable als vostres interessos, serà dictada amb premura i celeritat. També pot ser que necessiteu els serveis jurídics d’un advocat de prestigi, aleshores què res millor que un Advocat de l’Estat? Doncs si sou de la Falange segur que trobareu un company de partit desenvolupant aquesta tasca que us farà preu d’amic i tindreu la seguretat que els vostres interessos seran molt ben defensats i arribaran a bon port.

Per tot això ja he sol•licitat el meu ingrés a la Falange Española de las Jons-autèntica (desconfieu de les imitacions). Diumenge vinent ja m’han convocat a un acte de partit a la vila d’Arenys de Munt autoritzat, evidentment, per la Delegación del Gobierno en Cataluña.

foto: el logo de la Falange. Me l'han passat de la Fundacion Generalissimo Franco, juntament amb dues entrades de tribuna al Camp Nou. És veu que un xicot d'allí treballa de no sé què al Barça.

dimarts, 8 de setembre de 2009

Oficis amb futur per quan sigui gran

Arriba setembre i encetem un nou curs. El fantasma de la crisi i l’atur són presents per tot arreu. Els ERO sovintegen i si venen mal dades cal reciclar-se professionalment adaptant-se a les professions emergents del futur. Us suggereixo dues alternatives amb molt de futur d’allò més engrescadores.

1-Tertulià de Ràdio: És una professió on hi ha molt poca oferta de treballadors. Ahir mateix en vaig tenir una mostra. Al posar Catalunya Ràdio, era el primer dia del Fuentes, entre els tertulians hi havia un tal Xavier Sala i Martín que, el pobre, havia d’intervenir des dels USA. Avui poso el programa del Basté, a la RAC1 del Señor Conde, i em quedo sorprès en tornar a sentir el Sr. Sala Martín a la tertúlia. Mentre posen un anunci en español (que tan sovintegen a RAC1) faig zapping radiofònic, poso Catalunya Ràdio i avui com a tertulià hi ha el Sr. Francesc-Marc Àlvaro! el qual també sovinteja RAC1. És evident que ambdues emissores (i potser d’altres que no escolto mai) estan mancades d’oferta d’opinadors i els pocs dels que a hores d’ara hi ha han de fer més hores que un rellotge, pluriocupació fins i tot treballar des de l’altra banda de l’Atlàntic!!!.


foto: el Sr. Sala i Martín no només ha de fer de pluritertulià sinó que també es veu obligat a intervenir en espais televisius. http://indigenes.blogspot.com


2-Figurant en compareixences polítiques: Ja fa temps que observo que quan un polític compareix davant dels mitjans de comunicació o acte públic no ho fa sol sinó que darrera seu o al costat es posen uns quants individus que escolten el que diu amb cara circumspecte i seriosa mostrant l’interés que els desperta allò que està explicant el compareixent. Ara que venen temps preelectorals segur que faran falta molts caretos per posar-se al costat dels polítics.

No em negareu que amb aquestes professions emergents l’atur serà ben aviat història.











fotos: figurants fent pinya al costat del líder, noteu com el seu nombre varia significativament segons la formació de que es tracti. http://images.google.cat/images

dimecres, 2 de setembre de 2009

Una part irrenunciable d'España


Diumenge passat el Setmanari Presència ens recordava que enguany fa 350 anys que les comarques de la Catalunya Nord (El Roselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i mitja Cerdanya) van passar a mans franceses arrel de la signatura del Tractat dels Pirineus el 1659.

M’ha sorprès el poc ressò que ha tingut aquesta efemèride entre els líders d’opinió. La meva sorpresa no és tan envers la majoria gent de Catalunya, que aquests dies està pendent dels canvis introduïts a la nova programació de Tele Circo, la cadena líder d’audiència al País, i no pot estar per foteses com aquesta. En canvi els intel·lectuals, periodistes i polítics españols no n’han fet esment. Per ells Catalunya forma part d’una España única i indivisible i si fa 350 anys una part de Catalunya va passar a mans franceses vol dir que una part d’España està en mans dels pèrfids francesos. I ells sense dir ni res! Curiosament Gibraltar, que va passar a mans Britàniques només 53 anys després i és molt més petit que les comarques nord catalanes, és reivindicat amb insistència i perseverància de forma sempre vehement. (Si jo fos Britànic estaria molt acollonit)


Potser és que en el fons creuen que Catalunya és només una colònia i no forma part de l’España de ple dret i per tant es susceptible de qualsevol acte de pillatge, espoli, mutilació o repartiment amb el veí?.


Foto: el fàl·lic campanar de la vila de Cotlliure al Rosselló, aquestes terres catalanes pateixen la dissort de no poder veure Tele Circo ni poder ser sàviament governades per ments preclares com són les dels dignataris espanyols. http://tarrago.blog.lemonde.fr

dimarts, 25 d’agost de 2009

Jo també penso que la Mani s’ha de fer després...

Aquests dies s’ha encetat la polèmica de quan s’ha de fer la Mani de protesta per la sentència del Tribunal Constitucional sobre la Ley Orgánica 6/2006, de 19 de julio, de reforma del Estatuto de Autonomía de Cataluña. Estic convençut que un cop emesa la sentència, quan el Tribunal comprovi que provoca rebuig i malestar al poble de Catalunya, aquest docte organisme recapacitarà i, obert al diàleg com és, segur que rectificarà i redactarà una nova sentència recollint els anhels populars. Serà aleshores quan la Mani a posteriori haurà estat eficaç.

A més a més encara hi ha un altre argument per no fer la Mani abans: i si resulta que el Tribunal Constitucional prepara una sentència a l’alça i puja el sostre competencial de l’Estatatut? Aleshores una Mani previa espantaria als Magistrats i deixarien les coses com estan. Això seria del tot contraproduent ja que no gaudiriem d’aquest regal de l’alt Tribunal.


Aq
uest post ha estat redactat després d’assistir a un curs de Tast d’Absenta impartit al Carrer Nicaragua de Barcelona

foto: el Somelier Sr. Zaragoza omplint els gots d'absenta pels participants del Tast.

dimarts, 18 d’agost de 2009

Esports d'aventura


Els que em coneixen saben la meva inclinació per la pràctica d’esports d’aventura i risc. Sovint les meves activitats de lleure van adreçades cap aquest àmbit. Els darrers anys a l’hora de fixar les meves destinacions estivals sempre he triat indrets d'Europa o Nord Amèrica. Enguany, i després d’un procés de reflexió, he decidit que l’activitat d’aventura i risc seria de màxim risc i aquest es basaria en la pròpia destinació en si mateixa i no pas l’activitat a dur a terme. Per això el lloc triat ha estat el Reino de España, (sempre és bo conèixer l’adversari in situ). Tot i que m’agraden les activitats d’aventura, no sóc cap insensat, i la zona escollida ha estat la zona nord del Reino, propera a la seva frontera pirinenca, per si tanta españolitat esdevingués irrespirable i hagués de fugir-ne ràpidament.

Mentre feia una caminada per un serret del Pirineu (ara en diuen un trekking) en arribar a un collet vaig veure que hi havia força gent. El motiu s’explica pel fet que molt a prop d’allí hi arriba un telecadira d'una estació d’esquí propera i que funciona durant l’estiu. Això fa que en pocs segons el gran públic, sense cap mena d’esforç, pugui arribar fins al Coll esmentat.

Aleshores vaig ser testimoni d’una escena entendridora: Un parell joves ben equipats per l’alta muntanya (duien aquells vestits de bany estampats que venen al Pryca i que arriben fins els turmells) es feien una foto. Per fer-se la instantània es van posar darrera una bandera estanquera (roja i gualda) amb el dibuix d’un toro enganxat al mig. Van voler emular el que s’acostuma a fer quan hom assoleix una proesa de semblant a fer el K2 per l’aresta nord. Un honrat pare de família nombrosa també va ser testimoni de l’emotiva escena i va adreçar-se al jove que feia la foto i li va dir: “Perdon Caballero, nos podria hacer una foto también a nosotros? Tengo que felicitar-le por su iniciativa de traer la Bandera, esto lo tendríamos que hacer todos...” No em vaig voler aturar ja que de la manera com em miraven crec que van estar a punt de convidar-me també a sortir a la foto.

Aquesta visió m’ha fet pensar que potser estaria bé que el proper cop que passi pel Coll d’Alforja m’aturi amb el meu amic Aniol i ens fem una foto amb una estelada i un burro enganxat. De ben segur que tots els automobilistes que vagin passant s’aturaran, voldran afegir-se a l’escena i ens felicitaran la iniciativa!!!

foto: Descens de barrancs a les antípodes, una nova modalitat d'esport d'aventura de risc similar als viatges per España. http://www.espeleogrup.santfeliu.net

dijous, 6 d’agost de 2009

De vacances, avui no glosaré l’obra dels españols.

Com que estem al mig del mes d’agost i hom relaxa els seus costums habituals. He decidit fer com RTVE a Catalunya que han decidit suprimir els informatius en català que emetien al vespre i substituir-los per una programació més lleugera. Curiosament la mateixa RTVE a Madrid no ha fet el mateix amb el seu Telediario en español i segueix ilustrant-nos amb els miracles del Sr. Rodríguez. Es per això que en aquest post no em penso fotre amb els espanyols i faré un post de temàtica més refrescant:

Darrerament he observat que quan vaig a fer una gestió personal en algun establiment comercial, bancari o administratiu si en sec sona el telèfon la persona que m’atén deix de fer-ho i destina tota la seva atenció al nouvingut interlocutor telefònic. Fa uns dies fins i tot va deixar el seu lloc per atendre el que demanava el colador telefònic tot deixant-me palplantat.

Per això he decidit ara prendre mesures dràstiques i ara quan vaig a un lloc, just en el moment en què em toca a mi truco a l’establiment. Em colo a mi mateix. D’aquesta manera, em garanteixo ser atès sense temor a cap interrupció telefònica ja que es dona preferència a la meva trucada sobre la meva presència.

dimarts, 4 d’agost de 2009

Seguim practicant idiomes...

En un post publicat fa uns mesos vaig explicar-vos el que feia quan rebia una trucada a casa per part d’alguna empresa oferint-me algun servei o producte. Aleshores vaig fer esment a la “teleimmersió lingüística” que oferia a l’amable teleoperador que em trucava. http://martelldereus.blogspot.com/2008_09_01_archive.html

Ara, com que ja deuen dominar el català amb tanta immersió com els he fet, he decidit canviar de tàctica: A partir d’ara seré jo qui practicarà idiomes. I no us equivoqueu, l’idioma escollit per a la meva pràctica no és l’español (per aquest ja tinc millors ocasions per mirar de practicar-lo), la llengua escollida és la segona llengua de la Comunidad de Madrid: l’anglès.

Així quan em truquin els dic: “I’m sorry. I don’t speak catalan. My name is Matthew Norton. I’m from Wisconsin and I only speak English. How can I help you?” Aleshores el venedor, sol•licit, fa tots els esforços per recuperar el seu anglès de Tomelloso per tal que el pugui entendre: “Don Matthew, Ai col yu from Iberpolla, ar yu de sir of de jous? Du yu jav internet in your jaus?”...

És curiós com canvien les coses: quan des de la mateixa companyia em van trucar setmanes enrera i només els parlava en català em van etzibar “vete a tomar por culo catalan de mierda” i ara que els parlo en anglès tot són esforços per poder-me entendre i parlar en la llengua de la pèrfida albion.

dimecres, 22 de juliol de 2009

Gibraltar es España


Arrel de la visita del Ministre d’Afers Estrangers Español Sr. Moratinos al Penyal de Gibraltar alguns mitjans de comunicació espanyols han posat el crit al cel i han tornat a encetar la lletania “Gibraltar és España”.

Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, puc veure amb bons ulls la devolució del Penyal per part de la Corona Britànica a la Corona Española. M’explicaré: Gibraltar forma part de l’Imperi Britànic per una disposició del Tractat d’Utrecht signat l’any 1713. Amb aquest Tractat es posava fi, des d’un punt de vista diplomàtic i de repartiment de poders i influències, a la situació creada a Europa arran de la Guerra de Successió de la Corona Española. La signatura del Tractat no va ser acceptada des de Catalunya i València ja que els nostres drets nacionals també en sortien malparats i per això el conflicte va seguir fins la desfeta de 1714.

Ara si es retorna Gibraltar a la Corona Española, s’hauria de derogar tot el Tractat d’Utrecht (no només la disposició relativa a Gibraltar). Aquesta derogació implicaria que els nostres drets nacionals arrabassats per la força de les armes també ens haurien de ser retornats.

Dit això, crec que un cop derogat el Tractat d'Utrecht i abans de procedir a la devolució, s’hauria de donar als Gibraltarencs el dret a autodeterminar-se. Estic convençut que optarien en massa en fer-se españols que és el millor que li pot passar a qualsevol persona, animal o cosa que pugui haver-hi al món mundial.


foto: Imatge virtual del Projecte immobiliari que vol construir un destacat dirigent del PP a la falda del Penyal un cop retornat Gibraltar. Noteu que la façana reprodueix fidelment l'escut d'España tot i que hi falta la gallina. miguelangelportillo.blgspot.com

dimecres, 15 de juliol de 2009

Diputats pancatalanistes



Un dels arguments emprats pels diputats del PSC de la nostra província durant la seva campanya electoral, Srs. Francesc Vallés de Reus DC i Joan Ruiz de Tarragona, era que les “comarques meridionals” es veurien afavorides per la seva capacitat d’influència davant d’un govern amic (l’español) al tenir tots el mateix color polític. Aquesta influència es manifestaria sobretot a l’hora de planificar la inversió en infraestructures per part del “gobierno de la nación”.
Avui llegeixo al diari “Més” el següent titular: “L’Autovia A68 enllaçarà l’Aragó amb el Mediterrani per Castelló i no per Tarragona”. Una primera lectura pot induir a pensar que els diputats Ruiz i Vallés no tenen tanta influència envers el Sr. Pepinho Blanco com realment afirmen. Però des d’aquest blog vull desmentir-ho de manera categòrica. Són influents, i de quina manera!!! El que passa és que per davant d’interessos de campanar o de partit (recordem que la Comunidad Valenciana està governada pel PP i l’incorruptible Sr. Fabra mana a Castelló-) els nostres diputats tenen com a fita servir el seu país de manera global. I quin és el seu pais? doncs salta a la vista: els “Països Catalans”.


Com a demostració d’aquesta visió pancatalanista de ses senyories, us recomano un cop d'ull al blog del Diputat Vallés, notareu que ha evolucionat: ha deixat d'escriure en català per passar-se al valencià modern en els seus darrers tres posts. http://francescvalles.blogspot.com/


Diu la vox populi que el diputat Vallés està sent ensinistrat com a futur alcadable de Reus, si així s’esdevé auguro temps gloriosos per a la Ciutat i pels seus blogaires més impertinents (i pels blogaires pilotes i llepaculs també, és clar).


Aclariment: Per evitar confusions i malentesos voldria fer constar que el senyor amb barret de cowboy i estrella de sherif de la foto no és ni el Diputat Sr. Vallés ni el Diputat Sr. Ruiz, es tracta del pèrfid J. R. Ewing de Dallas que es veu que ahir va inaugurar un hotelet al Puerto Aventura.

Foto 2: el Sr. Pepinho admirant l'impecable tallat de l’elegant vestit que llu el Sr. Camps. Gràcies a l'eficàcia de les gestions dels Srs. Vallés i Ruiz l’A68 passarà per Castelló. (elpunt.cat)

dilluns, 6 de juliol de 2009

Braus i petardos.



A Catalunya hi ha hagut des de sempre una forta tradició taurina. Cada poble durant la seva festa major programa un petit tancament de braus i vedells. Els infants de petits ja juguen a brauers i el seu somni és ser un matador famós quan siguin grans. Hi ha moltes colles de destres i rejonejadors. La televisió catalana de pagament programa cada any totes les escorregudes que fan a la Fira de Sant Feliu de Guixols i setmanalment totes les que es fan a la Plaça de Braus Monumental de Barcelona. El destre Arnau Sanllehí aixeca passions entre els catalans i s’han arribat a pagar 2400€ per una entrada a la Plaça on actua i veure com fa una bona feina.



A España, en canvi, tenen diferents tradicions. Els agrada els petards i el foc. També a cada poble hi ha una colla de diablillos que aglutina el jovent més ferm i eixerit (la majoria del poble español). A las fiestas mayores surten en forma de buscavillas i correllamas. Durant la diada de San Juan de la Cruz tenen els costum d’encendre hogueras i tirar petardos. A Quintanar de la Orden el dia 12 d’octubre celebren la famosa Batum de Lucimiento, una orgia de foc i petards que ha estat declarada per la UNESCO festa patrimoni de la humanitat.

Ara la Unió Europea ha proposat una directiva que haurà de desenvolupar el Govern Español que té per objectiu restringir i regular aquesta pràctica catalana tan cruel amb els animals. No es prohibiran els braus però només es podran realitzar en places aïllades, degudament senyalitzades situades a un radi no inferior a 40km de qualsevol nucli habitat. Els infants tindran terminantment prohibida qualsevol pràctica relativa a l’art del braus i en cap cas la TV podrà emetre aquesta mena d’espectacles plens de crueltat envers els animals i les persones amb un mínim de sensibilitat.

La Unió Europea i el Govern Español, no contemplen en cap cas regular els correllamas i diablillos españols ja que formen part dels seus costums més ancestrals i tradicionals. Tota la vida s’han tirat petards per part dels brivalls i els pocs accidents que hi hagi pogut haver no justifiquen en cap cas la imposició de mesures reguladores que de ben segur esdevendrien impopulars.

Foto 1: Banyut, el tercer brau de la tarda feinejat pel destre Arnau Sanllehi. La festa dels braus reflecteix el tarannà agressiu dels catalans. (palomaaguilar.com)

Foto 2: Batum de Lucimiento de Quintanar de la Orden, noteu el caire cívic i ciutadà que emana d'aquesta celebració tan española. (naciodigital.cat)

dimarts, 30 de juny de 2009

Ara paper mullat, aviat paper ...







Fa uns anys un govern del Sr. Pujol va promulgar la Llei d’Accés Motoritzat al Medi Natural, actualment encara vigent. Un primer cop d’ull a aquesta normativa donava la impressió que es tractava d’una bona llei ja que prohibia l’accés motoritzat a vehicles a motor en camins de muntanya d’una amplada inferior als quatre metres. Ara bé, el Sr. Pujol, que és gat vell, no podia deixar als cadells del seu partit (i també d’altres) sense la possibilitat d’anar a fer soroll amb les seves motos i quads per aquestes muntanyes. Per això va afegir-hi una clàusula on deia que cada ajuntament havia d’inventariar els camins on s’aplicaria aquesta llei. Evidentment molts pocs Ajuntaments ho han fet i la llei ha quedat, un cop més, en paper mullat.

Fa unes setmanes surt el Conseller Baltasar i anuncia que des del seu departament estan revisant la llei amb l’objectiu de rebaixar les condicions actuals que hi ha per l’accés motoritzat. En fi que la nova llei no serà paper mullat sinó paper pixat i cagat.


Aquesta només és una petita mostra d’una gestió mediambiental nefasta i impresentable. El senyor Baltasar i el seu partit s’han apoderat d’una marca (la verda) per rebre vots però que a l’hora de la veritat esdevé una farsa total ja que la seva sensibilitat ecològica és nul·la.
De tant en tant ja us aniré informant de moltes altres proeses d’aquest sinistre individu.


foto de capçalera del post: rètol trobat en un camí de l'Alt Urgell.


foto de peu del post: proposta de nou retol segons el projecte de la nova normativa Baltasar, noteu l'aplicació del bilingüisme per no ferir la sensibilitat dels hispanoparlants.

dijous, 11 de juny de 2009

Falangistes pel Mercat




Acabo de veure l'exposició fotogràfica que repassa la història dels darrers 60 anys del Mercat Central de Reus. L’he trobada molt interessant i només puc retreure que cap foto estigui datada i no hi hagi cap mena de peu de foto explicatiu.



M’han cridat l’atenció les fotos fetes el dia de la inauguració l'any 1949 on les autoritats de l’època, formada per falangistes i estraperlistes, es passejaven amb un aire ple de superioritat i arrogància davant la gent. Malgrat els canvis estètics, la visió d’aquelles fotos en blanc i negre no ha deixat d’evocar-me els actuals membres del partit polític que ha guanyat les eleccions europees al país del costat i també a la Comunidad Valenciana. Potser és el bigoti?...


Més endavant hi ha les fotos dels anys 80 fetes arrel de la inauguració de l’espai després de la seva remodelació. S'hi pot veure a segon terme un popular reusenc (aleshores un jove redactor de la COPE de Reus) cobrint informativament l’esdeveniment per a la seva emissora. Aquest locutor ha passat a la història per ser el primer en introduir el catañol a TV3 i ara, segons m’han dit, triomfa a les tan prestigioses cadenes de televisió privada españoles.

dimecres, 3 de juny de 2009

COM A PROTESTA, AVUI AQUEST POST NO VA SIGNAT

Mitjançant l’empresa de mailing española CORREOS (els españols sempre tan fogosos) acabo de rebre un Ofici de la “Junta Electoral Central d’Epaña i Otros Territorios de Urgente Expoliación” que contenia el següent text:

“Sr. MARTILLO, Tarragona

AUTO:

En aplicación de la Ley 34/69 dictamos esta PROVIDENCIA mediante la cual le EXHORTAMOS a que inserte un espacio de propaganda electoral gratuito a beneficio de la formacion política INICIATIVA POR CATALUÑA, VERDES en su blog. Caso de no obedecerse el susodicho exhorto un par de números de la Benemerita se personaran en su domicilio para traerle ante mi presencia en la Audiencia donde le será dictada pena de carcel acompanyada de torturas diversas a escoger de nuestro catàlogo.

Dios guarde a usted muchos años.
Madrid, 1 de junio de 2009. 73 año triunfal.

La Magistrada Togada Doña Consuelo del Claustro Sánchez-Tomelloso Ruiz de Zafra.”



Conseqüentment, i en acte de protesta, avui aquest post no va signat per aquest autor i l’anunci serà insertat al final del mateix. Potser us semblarà suggerent i us animarà a votar-los però no us deixeu entabanar i estigueu al lloro: aquests mai compleixen les seves promeses electorals




ICV PROPOSTES PROGRAMÀTIQUES EUROPEES 2009

*Cal augmentar la presència de la dona a les institucions europees establint polítiques decidides de DISCRIMINACIÓ POSITIVA.

*Predicarem amb l’exemple a l’hora de fer un ESTALVI D’AIGUA basat en un ús racional de la mateixa, tot reciclant i compartint recursos.

Tots aquests punts programàtics es poden visualitzar perfectament mitjançant aquesta foto:

dijous, 28 de maig de 2009

Sobredosi de droga dura adulterada

Quan un malalt que pateix una malaltia dolorosa o irreversible se l’acostuma a administrar alguna mena de droga amb la doble intenció de fer-li minvar el patiment i, sobretot, rebaixar o anular el seu nivell de consciència a fi efecte que no es faci càrrec de la irreversibilitat del procés.

Ara Catalunya es troba en un procés irreversible d’anul·lació nacional, cultural, econòmica i social. Què res millor que els triomfs del Barça (res a dir per ells, ben merescuts i des d’aquí les meves felicitacions al Sr. Guardiola) com una droga pal·liativa per què la societat catalana tingui la mínima consciència de tot plegat. Això si, la droga l’han adulterat a l’administrar-la només mitjançant emissores de televisió españoles i en español. Paradoxalment la substància adulterant és el mateix virus letal que va iniciar la malaltia.

diumenge, 24 de maig de 2009

Històries Naturals


Aquests dies he hagut de demanar els serveis d’un professional per arranjar una avaria que he patit a casa. Em van recomanar un xicot de nom Pol-Arnau que viu en un poble no gaire lluny de Reus i el vaig fer venir. En arribar vaig veure que a la furgona hi duia el ruc català, el distintiu CAT i també un adhesiu de Sant Miquel del Fai. Era un noi parlador i extrovertit, no va trigar en manifestar-me la seva satisfacció per les victòries del FC Barcelona i l’enuig que això provoca als merengues. També va queixar-se del pocavergonyes i ...(piiip) que són els del Govern de Madrid i del ...(piiiip piiiip) que arriben a ser els del PP i que els del Tribunal Constitucional són uns ...(piiip piiiip piiiip). Amb tot el que anava dient vaig deduir que també formava part del Club de Fans “Zoy epañó, casi na!!!” que dia rera dia va aconseguint nous adeptes.

Ajudava al Pol-Arnau un noi de raça negra. Ja fa temps que treballa amb ell ja que es notava que havia aprés l’ofici i se’l veia força destre. El Pol-Arnau sempre que s’hi adreçava ho feia, en español. tot i que pugui semblar contradictori, té una explicació científica: la natura és capciosa i ha dotat a tots els estrangers i nou vinguts (siguin d’on siguin) que arriben a casa nostra d’un gen que els permet de conèixer perfectament l’español ja a partir del moment de la concepció embrionària. En canvi, com a contrapartida, els impedeix conèixer el català durant generacions i generacions. Només això pot explicar que tants catalans com el Pol-Arnau, sabedors d’aquest misteri genètic, parlin en español a qualsevol estranger o nou vingut i per extensió a tota la seva descendència generació rera generació!!!

Foto: L’Angawa, ajudant de lo Cartanyà al Canal-In, esdevé una excepció genètica que pot entendre (i fins i tot parlar!!!) perfectament el català.

dimarts, 19 de maig de 2009

Els radars han quedat obsolets

Esperonat per l'allau de crítiques rebudes per l'afany recaptatori que tenen els radars, el Conseller Saura substituirà els que hi ha dalt dels ponts per aquesta nova "iniciativa" que contribuirà de manera eficaç a la reducció de la velocitat per part dels conductors. Alhora contribuirà a reduir sensiblement l'atur ja que es contractarà una nombrosa dotació de tècnics especialistes en la matèria.

video

divendres, 15 de maig de 2009

Vivència mística

No puc estar-me de compartir amb vosaltres una experiència mística que acabo de viure i que suposa un abans i un després en la meva manera de concebre la vida terrenal:

Entre els anys 30 i 33 els miracles sovintejaven a la zona de Judea i Galilea, més tard a finals del segle XV a Reus vam ser deslliurats de la Pesta gràcies a la Mare de Déu de Misericòrdia i la Pastoreta. Ara ja entrat el segle XXI, tornen els miracles. Gràcies als avenços tecnològics, els miracles ja no són sobre les persones sinó que es donen damunt els artefactes tecnològics inventats per l’home:

Tinc un vehicle nascut al ja llunyà 1995, preceptivament cada any he de dur-lo a la corresponent ITV. Durant la revisió de l’any passat van detectar-hi una sèrie de deficiències lleus que em van recomanar arreglar. No ho vaig fer i enguany, en tornar a passar la ITV al mateix indret, totes les deficiències lleus han desaparegut de manera espontània i miraculosa. L’únic que he fet durant aquest any és anar a la tradicional benedicció de vehicles que fan per Sant Cristòfor, al qual atribueixo l’autoria d’aquest fet sobrenatural.


Com és habitual la inspecció va tenir el rigor acostumat de sempre. Al costat meu hi havia una moto tipus harley que feia un soroll ensordidor i que era pilotada per un elegant membre de l’Acadèmia de les Bones Lletres, ell també va superar feliçment la revisió. Tot seguit el seu pilot va poder sortir a tota velocitat cap a la taula rodona que feien al Centre de Lectura de Reus on parlaven del llibre “El Silenci” de Gaspar Hernández, guanyador del darrer premi Josep Pla. En canvi qui no va passar l'examen va ser el Renault 6 d’un pagès de Vallfogona de Riucorb que, tot i trobar-se en impecable estat de conservació mecànica, duia la E d’España de la seva matrícula mig esborrada.


No cal dir que agraeixo als tècnics d’ITV que hagin apartat de les nostres carreteres a un vehicle tan perillós.

dimarts, 12 de maig de 2009

Pregona erudició política


Avui en acabar el Debat sobre el Estado de la Nacion (española, evidentment) el Diputat reusenc Francesc Vallés ha marcat un punt d'inflexió en l'evolució dels elements de debat que configuren els pilars fonamentals de la política contemporània. La profunditat del seu pensament és tan pregona que no és a l'abast de la plebs acostumada a raons i pensaments simples. El nostrat Diputat ha dit, emprant doctes mots, que qui no estigués d'acord amb el que acabava de dir el president español Sr. Rodríguez al Congreso senyal que estava amb el PP i el Sr. Rajoy.

Aclaparat per la dimensió i transcendència d'aquesta declaració curulla de tan contingut polític, he investigat sobre qui ha donat una formació tan impecable al diputat reusenc. He trobat el seu blog, francescvalles.blogspot.com i allí ens explica ell mateix que va doctorar-se a la Universitat de Georgetown, casualment la mateixa on imparteix càtedra l'ex-president español Sr. Aznar.

Estic convençut que l'elaboració de tot aquest pensament polític tan sublim deu deixar exhaust el Sr. Vallés, això el disculpa que no hagi dit ni mu sobre temes banals que només fan que distreure la gent com ara les infraestructures viàries a càrrec del govern español o bé el finançament de Catalunya. També explica que el darrer post del seu blog polític segueixi la rabiosa actualitat i per això la darrera aportació sigui del juny de l'any 2008.

foto1:El Sr. Vallés amb la Ministra de la Guerra española Sra. Chacon en un safari per les colònies orientals d'aquell país. blocs.tinet.cat/blog/xavier-sabate/

foto2: Jo no l'he buscada pas, se m'ha posat sola de manera automàtica en posar la foto 1, això de la informàtica cada dia et dona sorpreses!!!

dijous, 7 de maig de 2009

Crits de joia, crits de victòria


Ahir a la nit mentre llegia a casa “La Primera Història d’Ester” de Salvador Espriu vaig sentir sobtadament crits i sorolls. La primera reacció fou d’esglai però la meva dona em va recordar que hi havia futbol. Aleshores vaig pensar que el Madrid havia fet un gol ja que l’escàndol i l’alegria era més que considerable, però qui havia fet un gol havia sigut el FC Barcelona davant el Chelsea.

Aleshores vaig posar la tele i van començar a sortir aficionats del Barça, molts d’ells lluint banderes estelades, tot cridant consignes com: “Toma, toma, toma nos vamos hasta Roma” o bé “Campeones, campeones, ohé ohé ohé”. Fa pocs dies a la meva ciutat el Reus Deportiu també es va proclamar Campió d’Europa d’Hoquei Patins i l’afició reusenca també cantava eslogans semblants igualment en castellà.

Tot això em fa reflexionar i veig que el català no és una llengua útil per proferir crits de joia i victòria. Suposo que això és degut al fet que després de 300 anys d’invasió española aquestes expressions han desaparegut de l’imaginari col•lectiu català.

Quan el 2014, el Sr. Artur Mas proclami la independència a la Plaça de Sant Jaume (ara es veu que els de Conver són independentistes, ja veurem quan dura...) les masses enfervorides i plenes de joia cridaran: “Ya no està pendiente, Catalunya independiente!!!” o bé “Se oye, se nota, España ya està rota!!”.

Foto: un aficionat del Barça del sector crític de la CUPS, i que fa poc va escindir-se del corrent Esquerra Independentista de l’ERC, celebrant el segon gol del Barça davant el Chelsea. www.3cat24.cat

diumenge, 26 d’abril de 2009

Tarda de Cinema


Ahir a la tarda vam anar al cinema a les Gavarres, el complex comercial i lúdic ubicat al voltant de la Comissaria dels Mossos d'Esquadra. La idea inicial era anar a veure "Monstruos i Alienígenas" però en arribar a la cua vam trobar-nos a la Manoli i el Kevin (ja us he parlat d'ells en un altre post). Anaven una bona colla, em sembla que també hi havia la Jennifer, la Paqui, el Juan,.... Tots ells anaven a veure "Catalunya-España" de la Isona Passola. Aleshores vam canviar de plans i també vam escollir aquesta pel·lícula. Vam estar de sort, ja que per nosaltres van ser les dues darreres entrades que restaven. Darrera nostre un bon nombre de gent va quedar-se sense i vaig sentir que molts agafarien el cotxe i s'arribarien fins Olot on també la passen. A dins vaig coincidir amb gent de tota mena, hi havia també uns bons amics de l'Obra (que també us vaig esmentar per cap d'any), Chema i Cuca.

En acabar vam improvitzar un sopar a "La Cantina Mariachi" entre molts dels que havíem vist la pel·lícula, seguit d'un molt interessant cine fòrum on tots vam concloure que España tracta molt bé a Catalunya.

En resum que us recomano que aneu a veure aquest film, i afanyeu-vos ja que he sentit dir que els dels Oscars volen treure-la de programació ja que està eclipsant la resta de sales del complex deixant-les buides.

dimarts, 21 d’abril de 2009

Una eficaç promoció turística



Aquests dies en acabar el Telenotícies de TV3 passen un anunci de promoció turística de la Comunidad Valenciana. L'anunci emès per TV3 és integrament en español. Inicialment vaig pensar que potser era una provocació o una manera de llençar els calers ja que si tenim una llengua comuna els valencians i els catalans era del tot absurd i ineficaç que l'anunci de TV3 no fos en valencià. Després de donar-hi uns quants tombs, vaig arribar a la conclusió que el Govern del Presidente Camps, que mai s'ha caracteritzat per dilapidar els recursos econòmics de què disposa, no hauria passat aquest anunci si no en preveiés una rendibilitat assegurada. Probablement són noves tècniques de màrketing turístic. Fins i tot jo mateix, he decidit que enguany pel proper pont de San José Obrero (el primer dia de maig) canviaré la tradicional visita a Sant Miquel del Fai per una estada a Marina d'Or Siudad de Vacasiones.

És per tot això que recomanaria al Conseller Huguet que fes quelcom semblant: Podria contractar un anunci a Tele Madrid fent promoció turística de Catalunya. L'anunci hauria de ser íntegrament en català i emès preferentment durant les mitges parts del magazine matinal presentat per la reputada periodista Curry Valenzuela anomenat "Alto i claro". Suggereixo també que l'anunci vagi a càrrec d'algun personatge famós i estimat pels Madrilenys i els españols en general. El primer nom que em ve al cap, és el del futbolista internacional Oleguer Preses.

Estic convençut que després de passar uns quants anuncis a Tele Madrit, a les principals destinacions dels españols a Catalunya (Puerto Aventura i Baqueira Beret), hi haurà bufetades per poder-hi entrar.

foto 1 Sant Miquel del Fai. foto 2 Marina d'Or. No cal ni dir l'encertat de la meva decissió de canviar el primer destí de vacances pel segon.

dissabte, 18 d’abril de 2009

El govern Rodríguez fa un important esforç d'inversió a la nostra Província


No, no us heu equivocat de blog. Aquest no és el blog del nostre abnegat Diputat al Congrès, l'ínclit Joan Ruiz, o el blog de l'amic Bondesito tot lloant les gestes de l'actual govern español. És el blog del pocasolta del Martell. Però ara que hi ha tantes veus (de ben segur interessades i manipuladores) que sostenen que el govern de Madrid no inverteix a Catalunya, no puc passar per alt l'esforç d'inversió que fan a la nostra Provincia.

Resulta que al Barri Marítim de Reus hi ha l'anomenada Platja Llarga. Aquesta platja fins ara s'havia lliurat (una mica) de l'afany urbanitzador que ha patit tot el nostre litoral. Ara el Ministerio de Fomento té previst construir-hi un passeig marítim i una sèrie d'aparcaments per als vehicles damunt de zones amb vegetació litoral. Com podeu comprovar aquesta inversió, que ha aixecat moltes protestes, confirma que Madrid té la voluntat d'invertir els diners de tots els españols a casa nostra. I no només es queda aquí la inversió de Fomento, ja fa pocs anys va construir la magnífica estació del TGV del Camp de Tarragona i ara s'està construint la del corredor del Mediterrani, ambdues amb un denominador comú: estan al mig de camps d'avellaners i donen o donaran un servei innegable a la ciutadania.

Faig un examen d'autocrítica i crec que els que protestem per tot això, no tenim prou alçada de mires per discrepar de tot plegat. Som ments simples i estem molt lluny de la clarividència i saber fer que tenen els mandataris de Madrid. Per alguna cosa ells són la metròpoli i nosaltres la colònia. Si Bwana.

foto: vista aerea de la platja Llarga, noteu l'evidència de la falta que hi fa un passeig marítim ben asfaltat i un bon aparcament per a vehicles (apetorredembarra)

Post sriptum:
Com deien Tip i Coll: "la propera setmana parlarem del Conseller Baltasar..."

Post scriptum 2:
Dedicat a l'Agnès Setrill
http://agnessetrill.blogspot.com/2009/04/calent-fresquet-i-amb-mes-sensacions-un.html

dissabte, 11 d’abril de 2009

Canvi de plans


Avui, desprès d'unes setmanes plenes d'incidents i atzucacs que m'han tocat aprop, volia aprofitar l'estona per pentinar la llustrosa calba del Conseller de "Medi Ambient" Sr. Baltasar en un post incendiari que ja fa dies que tinc in mente. Però de manera casual i fortuïta m'he posat a escoltar l'oratori "El Mesies" de George Friederich Haendel. Feia temps que no sentia la peça i he fruit d'allò més, l'obra conté peces corals precioses. Total que tot sentint Haendel he deixat el post per un altre dia. Potser és cert que la música amansa les feres...

De totes maneres l'actuació del Sr. Baltasar no restarà impune i properament penjaré el post esmentat, abans però m'escoltaré la "Cabalgada de les Walkíries" de Richard Wagner per poder-lo fer més demolidor.

dijous, 2 d’abril de 2009

Les profecies de Nostradamus són pecata minuta al costat del que ens ha de venir


Els darrers acords de govern subscrits entre el PSOE i el PP al Pais Basc em fan pensar que és l’inici d’una íntima col·laboració entre els dos ben avinguts partits polítics españols per tal de posar ordre a les seves colònies. De fet la història va començar a Navarra on el PSOE va recolzar el PP arraconant un possible govern amb Nafarroa Bai. D’aquí a un any i mig, i si els números sumen, ens deurà tocar a nosaltres. Avui, en un paorós malson, he vist la llista del futur govern de la Generalitat:

Els actuals Consellers del PSC renovaran tots ja que gaudeixen d’una reconeguda “solvència contrastada”. Els canvis seran els següents:
Vice-presidència: Alicia Sánchez Camacho
Interior: Daniel Sirera
Comerç, Indústria i Universitats: Alejo Vidal-Cuadras
Cultura: Juan Gaspar (independent proper al PP), substitueix al Conseller Tresserras (també independent proper a ERC)
Acció Social i Ciutadania: Javier Garcia Albiol, àlias el “yoyas”
L’actual conselleria de Medi Ambient i Habitatge passarà a anomenar-se “Desenvolupament Urbanístic i EREs” i anirà a càrrec del valencià Eduardo Zapalana
especialista en la matèria.

També hi haurà relleu al capdavant del Parlament on el Sr. Ernest Benach passarà la Presidència a Montserrat Nebrera. Aquest darrer canvi potser estarà ben vist pels homes de sexe masculí del país per evidents raons obvies!!!

Potser arribarem a enyorar el Sr. Saura com a Conseller d’Interior?

Foto: Montserrat Nebrera

dimarts, 24 de març de 2009

Un precedent molt encoratjador


La Ministra de Defensa del govern Rodrigues, Sra Chacon, acaba de decidir retirar les tropes de l’exercit español de la República del Kosovo justificant-la pel fet que España no reconeix el nou estat balcànic. Aquesta decisió ha aixecat certa polèmica als mitjans de comunicació i un profund malestar als altres països de la NATO.

En canvi, a mi em sembla que s'acaba d'establir un precedent molt encoratjador ja que si España al no reconèixer la independència de Kosovo ha decidit treure’n les seves tropes, quan Catalunya proclami la seva independència previsiblement el govern español tampoc reconeixerà el nou Estat Català i actuant en conseqüència decidirà treure les seves tropes de Catalunya...

Com ho veieu?

Foto: una unitat geoestratègica avançada d’èlit de l’exercit español sortint de Kosovo.

divendres, 20 de març de 2009

A Felip VI no li caldrà fer un nou Decret de Nova Planta

Esperonat pels perniciosos efectes de la crisi econòmica he decidit en invertir en la meva formació. Per això avui he anat al Saló de l'Ensenyament de Barcelona a fi efecte de trobar algun màster que m'ajudés a fer augmentar el meu migrat currículum acadèmic.

Passejant pels diferetns stands m'ha cridat l'atenció un Màster que ofereix la Universitat de Barcelona (aquella on els Mozos d'en Saura van a fer-hi bíceps a base de cops de porra). El Màster, consistent en Economia Social, en transcric textualment la seva descripció que trobareu al seu lloc web: "Los participantes tendrán la oportunidad de interactuar con otros líderes de empresas y entidades no lucrativas procedentes de Europa, Estados Unidos y América Latina. Como consecuencia de esta internacionalidad, este máster acepta que los estudiantes puedan escribir en diferentes lenguas: español, inglés, francés, italiano y portugués. Es un máster al que puede acceder cualquier persona que pueda leer y entender los textos escritos en lengua española."

Torno a recordar que el màster és a càrrec de la Universitat de Barcelona!!!

Quan Felip V va acabar la seva invasió de Catalunya, va promulgar el Decret de Nova Planta, (encara no derogat, per cert). Entre moltes disposicions va suprimir la Universitat de Barcelona per sospitosa de catalanitat. Ara el seu hereu Felip VI no haurà de prendre's la molèstia d'actualitzar aquest Decret quan arribi al Tron, la Universitat de Barcelona ja se li ha avançat...

dilluns, 16 de març de 2009

El Presidente Camps té raó


El Corregidor del Reino de Valencia, el Sr. Francisco Camps (crec que aquesta denominació de la institució que presideix s’ajusta més a la realitat que l’enganyós “President de la Generalitat Valenciana”) s’està veient darrerament esquitxat en diversos escàndols de corrupció. Davant els fets que se li van imputant ell mostra la seva màxima confiança amb la justícia. Estic totalment d’acord amb ell ja que els amics són per ajudar-se i segur que els seus col·legues togats li donaran un cop de mà amb una futura absolució de tots els càrrecs...

Foto: Francisco Camps examinant el voluptuós escot de l’Espe. Observeu la cara de bona persona i bon jan que té el Paco. Suggeriria als guionistes de Vent del Pla que la propera temporada l’incorporin com a parella de Santa Teresa Clarís en el paper de bo de la pel·lícula. (efe)