dijous, 23 de setembre del 2010

Devoció Mariana (v 1.0a i 1.0b)

A fi efecte de fomentar la democràcia interna blogaire, he preparat dues versions del post anomenat Devoció Mariana. En funció dels vostres comentaris (si és que en feu algun), vosaltres trieu quina serà la definitiva:

Devoció Mariana v1.0a

Al dial de la FM a la meva Provincia es pot trobar la RAC1 del Señor Conde al 99.2 Mhz, tot seguit el Punt 6 Ràdio, emissora local de Reus, al 99.8 i finalment al 100.2 la institucional Catalunya Ràdio. Aquestes emissores encara fan bona part de la seva programació en català. Tot i que el dial de la FM va des del 80 fins el 108, no deix de ser curiós que en menys d’un punt de dial hi hagin hagut d’encabir-s'hi les tres emissores.

Doncs bé ja fa un temps al 99,5 s’hi ha entaforat de manera irregular l’emissora anomenada Radio María on es passen el dia resant en español. Des d’aleshores les interferències sovintegen. És fàcil sentir el “Yo Pecador” com a remor de fons mentre l’Empar Moliner fa algun comentari mordaç a Catalunya Ràdio.

Però aquesta primavera el Govern de la Generalitat de Catalunya en una audaç operació clausurava el repetidor que la pia emissora tenia a la bonica vila de la Selva del Camp. Probablement el tancament devia inspirar-se en els que tant sovint fa el veí de la Generalitat de la Comunidad Valenciana quan tanca tots i cadascun dels repetidors de TV3.

Tot plegat no va durar gaire, poques setmanes després del tancament, i mentre el Francesc-Marc Àlvaro comentava el darrer discurs de l’Artur Mas, vaig sentir de fons “Las Bienaventuranzas”, els de Ràdio María havien tornat a obrir el seu repetidor.

Ara, però, el Govern de la Generalitat de Nord ja no emula al del Sr. Camps. Mentre els primers fan la vista grossa a la reobertura fraudulenta, els segons foten una multa milionària als heroics i esforçats membres d’Acció Cultural del País Valencià per què mai més puguin aixecar el cap.

De ben segur quan el Sant Pare vingui aquest novembre a Barcelona donarà un bon nombre d’indulgències papals al nostre govern autonòmic que ha demostrat amb fervor la seva Devoció Mariana.



Devoció Mariana v1.0b

Abans d’anar a dormir i davant una fotografia del Cambril de la Mare de Déu de Misericòrdia acostumo a dedicar una estona al recolliment i la pregària. Fins no fa gaire l’oració que més emprava era “La Pregària a la Mare de Déu de l’Empenta”. Mentiria si us digués que les meves pregàries eren escoltades, tot al contrari: Interminables nits d’insomni, m’han embargat el compte, m’han parat el Mossos, els meus cargols han patit gastroenteritis, uns lladres m’han buidat el pis mentre era a missa de 8 i un dia que em toca la Loto 6.49 el premi és només de 24,76€ ja que el pot s’havia buidat precisament el dia anterior.

Tot això feia trontollar la meva Fe, però mentre escoltava al Toni Bolaño, no recordo si era a Catalunya Ràdio o RAC1 (de fet parla a les dues) vaig sentir una remor de fons que m’omplia de serenor: Las Siervas Descalzas de Santo Toribio de Liébana estaven recitant el Credo. Miraculosament havia descobert Radio María, l’emissora que prega en español i que interfereix les emissores en català. Això em va fer veure la llum: Nostru Senyor i la Mare de Déu són molt més receptius a les pregaries en español que no pas en les fetes en dialectes regionals en vies d’extinció.


A partir d’aleshores vaig canviar la foto de la Mare de Déu de Misericòrdia per la de la Virgen de la Vega i les meves pregàries son alternativament
“Bendita sea Tu Pureza” i “Virgen Fiel Poderosa i Clemente” (1) just abans d’anar a dormir. Des d’aleshores els resultats són espectaculars: nits amb somnis d’allò més plaents (com ho testimonien les freqüents pol•lucions nocturnes que experimento), m’ha tocat el Cuponazo de la ONCE, quan viatjo per les autovies españoles la Guàrdia Civil mai em dóna l’alto i per postres el PP em fa una comanda de caragols per la seva festa-miting a Sant Andreu de Llavaneres.

Nomès vull fer públic el meu agraïment al Govern de la Generalitat per la seva sensibilitat en no tancar l’emissora que m’ha canviat la vida.


(1) La darrera pregària fou escrita pel Sant Pare Joan Pau I, no pas per l’exentrenador del RCD Español Sr. Javier Clemente. (nota de l’autor)

dijous, 16 de setembre del 2010

Mandongo


Cada any els de la colla ens trobem per cruspir-nos un bon plat de Mandongo. Malgrat som un col·lectiu de gent molt diferent entre si, tant en nivell cultural, socio-econòmic o intel·lectual, també compartim unes afinitats que ens uneixen i justifiquen aquesta gastronòmica trobada anual: ens preocupa el nostre nivell de colesterol, lluïm una esvelta silueta i tots desitgem ferventment la fi d'España i la independència del nostre malmès País.

Recordo que la Mandongada de fa quatre anys, pocs dies abans de les eleccions al Parlament, va sortir a la conversa el sentit del nostre vot. Aquest era aleshores unànim, tots votaríem a l'única força que s'hi presentava que propugnava la independència en el seu programa electoral. Amb la unanimitat electoral el tema no va donar més de si i vam deixar-lo desseguida per a posar-nos a xerrar de sexe que sempre s'esdevé més divertit.

El Mandongo d'enguany no ha estat tan divertit, no s'ha parlat de sexe i de cara a la imminent convocatòria electoral, ja no hi ha l'unanimitat de quatre anys enrera:

  1. L'Eudald de Ripoll i la Maria del Camí de Cambrils votaran per l'ERC, són propietaris d'un petit buffet que es dedica a tasques d'arbitratge, mediació i conciliació i sembla ser que tenen com a clients molts membres d'aquella formació que sempre estan a mata degolla entre ells.
  2. La Diana Ballester, que sempre està al lloro i tampoc està tan malament, optarà per la Solidaritat Catalana de Laporta.
  3. El Dr. Collsuspina, l'eminent proctòleg, i la seva esposa Maria Assumpció votaran el Reagrupament del Dr. Carretero, més que res per solidaritat gremial.
  4. El Jaume Sobrepés, que comença a manifestar algun alarmant símptoma de deteriorament cognitiu, votarà la CiU del Sr. Mas. S'ha cregut que Conver sabrà obtenir alhora el Concert Econòmic, la Independència i a més a més cada ciutadà rebrà un pernil per Nadal.!
  5. L'Ariel Blanc i la Neus Albà, comptables d'un Schleker, votaran en blanc. Diuen que així els fa l'efecte que es voten a si mateixos.
  6. El Roc Vilabaixa, cooperant de l'ONG del Consell Comarcal del Priorat "Scala Dei Solidària", no anirà a votar. Durant el mes de novembre participarà a la bonica illa de Cuba en un engrescador projecte de cooperació colze a colze amb la Licenciada Guadalupe Gladys.
  7. El Martell, no sap què fer i com que es dedica a l'helicicultura, deixarà la decissió a mans dels seus cargols: col·locarà una foto del Carretero, del Puigcercós i del Laporta damunt de sengles fulles d'enciam. El primer cargol que arribi a la respectiva foto determinarà el sentit del seu vot.

Les notícies s'escampen depressa i al cap de pocs dies, hem rebut una carta del Sr. Mariano Rajoy, Presidente Nacional del Partido Popular, dient-nos que en senyal d'agraiment, ens paga el Mandongo d'enguany.

foto 1: Plat de Mandongo, dietètic, mediterrani i lleuger.

foto 2: La Guadalupe Gladys comprovant el funcionament de les dutxes del casal d'avis que estan arranjant a Cienfuegos (Cuba) juntament amb el Roc Vilabaixa. Noteu que és una noia pudorosa i fins i tot quan es dutxa ho fa amb vestit de bany.

divendres, 10 de setembre del 2010

Una consellera amb molts fums


Ahir la Consellera Geli, de la qual es diu que forma part del sector més catalanista del PSC!, ens va donar a tots un exemple d'honestedat i sinceritat política. Va declarar sense cap pudor que el Parlament de Catalunya no hauria d'elaborar una Llei Antitabac, va afegir que creu que qui realment ho ha de fer és el Govern Español i cal esperar a què aquest es decideixi fer-ho un dia o altre. Casualment aquestes declaracions coincideixen quan el Govern Basc aprova la seva pròpia Llei Antitabac.

Amb els precedents de valentia política que ens té acostumats estic convençut que la Llei Antitabac que elabori el Govern Rodríguez serà una llei exemplar i definitiva . O sigui que seguirem tenim molts fums al nostre voltant, durant temps i temps.

PS. Ara ho entenc tot! Acabo de sentir per ràdio que la Geli sona com a futura ministra del Govern Rodríguez ara que haurà de plegar de Consellera. I és que la perspectiva de poder mantenir poltrona és molt llépola...


foto: foto oficial de la Consellera Geli, ben aviat els tècnics en photoshop del Ministerio hauran de retocar la bandera que té al seu darrera deixant només dues franges vermelles i una de groga al mig.

dimarts, 7 de setembre del 2010

Em preocupa la salut dels españols

Amb la represa de la rutina de setembre, en una comtal emissora de ràdio, que de moment encara parla en català, passen un espot d'un centre mèdic que es dedica al guariment de les disfuncions erèctils masculines. Aquest centre mèdic l'any passat s'anunciava en català però des d'ahir que ho fa nomès en español. Sembla ser que el canvi ha estat motivat en comprovar quin és el perfil de la seva clientela.

D'altra banda una coneguda organització estatal de Ciegos Españoles també s'anuncia a la noble emissora, en aquest cas l'anunci és teòricament en català però sempre hi surt un o altre afiliat de l'organització que sempre parla en español. Tot plegat evidencia que patir ceguesa és cosa només d'españols i que no tenen cap cec catalano parlant.

I per acabar, una cadena de mobles també s'hi anuncia, no cal dir que també ho fan en español. Hi surt un individu cridant histèricament que estan a punt de tancar i que s'han de treure tot el seu estoc a preus baixos, que no badem i que aprofitem aquesta irrepetible oportunitat que durarà molt poc. L'anunci ja deu fer quatre o cinc anys que s'emet!!! No cal dir que el públic objectiu de l'anunci està format per persones amb quoficient intel·lectual sensiblement menor de 100.

En conclusió que molts españols no trempen, no hi veuen tres dalt d'un burro i són més curts que un pany de cop. Em preocupa la seva salut, més que per ells (de fet m'importa un rave el que tinguin) per nosaltres ja que són els españols els escollits per Nostru Senyor (segons ells) per colonitzar-nos.