Sentit i volgut homenatge als Mossos d'Esquadra, la nostra policía.

Malgrat tenir el blog en standby aquests darrers mesos pel fet d'estar-ne una mica fart de tot plegat, avui no em puc estar de publicar aquest post com a testimoni d'homenatge i agraiment a la policía autonómica de Cataluña.

Tots sabem l'amor i consideració que els Mossos d'Esquadra professen a la llengua catalana. En la seva lluita diària contra els malfactors i el món de l'hampa, també en la seva vetlla constant per la seguretat vial a les nostres carreteres els Mossos mai obliden l'ús del català, la nostra llengua, la seva llengua.

Ara però degut a les draconianes retallades que vol aplicar el govern autonòmic sobre el seu paupèrrim salari han decidit prendre mesures dràstiques i, molt a pesar seu i dolent-los-hi en l'ànima, han "començat" a emprar l'español en les seves comunicacions com a desesperat acte de protesta.

Reitero el meu humil homenatge a aquest cost policial tan nostrat en el qual només hi pot entrar aquell qui dona la talla (més de 1,7m ) o amb brillant full de serveis previ (ex-Guardia civil d'España) pels qual el mot escaqueig no existeix al diccionari.

foto d'arxiu: el Mosso d'Esquadra Antonio Linares Zafra actualment destinat a la Comissaria de Vallgorguina quan era un número de la Guardia Civil a Tomelloso. Malgrat ha emprat fins ara sempre el català, a partir d'avui es veu obligat a emprar l'español en defensa dels seus drets laborals.

Coitus interruptus

Aquest matí no sé on he sentit que el Pregó que ha pronunciat el Joaquim Maria Puyal a l'Ajuntament de Barcelona per encetar les festes de la Mercè ha estat extraordinari. N'he pres nota i aquesta tarda, mentre feia la meva habitual sessió d'elíptica, m'he disposat a escoltar-lo. L'he trobat al web de Catalunya Radio i me l'he baixat per anar-lo sentint.

Era ben cert: el pregó era extraordinari i valia molt la pena recuperar-lo. Així, mentre anava moldejant l'esbeltesa de la meva silueta tot pedalant damunt l'elíptica, anava fruint del discurs que havia pronunciat el Puyal. En sec, en coincidir l'hora en punt (les 8 del vespre) i mentre el Puyal parlava, Catalunya Informació va interrompre el parlament i va passar els titular de les noticies mes destacades (totes previsibles i ajornables uns pocs minuts) . Un cop passats els titulars van retornar la connexiò amb el Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona on el pregoner encara parlava. Tot plegat una mena de coitus interruptus de la informació en un exerci del millor criteri periodístic que es pugui trobar.

Si enlloc del Puyal fent el Pregó de la Festa Major de la Mercè de Barcelona, la retransmissió hagués estat del Gran Premi de Singapur de Fórmula 1 de ben segur que hauríem sentit sense cap mena d'interrupció com (feliçment) el xofer español Alonso és superat un cop més pel britànic Hamilton sense patir cap mena d'interrupció motivada pels titulars horaris més destacats d'aquella hora.

Us deixo el link de l'excel·lent pregó (interromput) de Puyal cosa que mai li passarà a l'Alonso en la retransmissió de les seves proeses .

Ho saben prou bé

Avui caminava absort per un elegant carrer de Reus tot reflexionant sobre el fet que cada cop que els españols acollen alguns dels nostres Drets Nacionals sorgeixen veus des d'aquí advertint-los que la societat catalana no tolerarà noves agressions i que si no es rectifica hi ha el risc de mobilitzacions massives per part de la societat catalana.

La reflexió, profunda i meditada, m'ha impedit adonar-me que damunt la vorera hi havia una sèrie de deixalles just al costat dels contenidors de recollida. L'ensopegada ha estat inevitable i he caigut irremissiblement per terra. Sortosament per mi, m'he pogut incorporar al moment sense gaire més conseqüències que el corresponent renec recordatori envers qui ha deixat aquelles escombraries enmig de la vorera i la seva família.

Represa la reflexió que em tenia tan distret he arribat a la ràpida conclusió que som ben il·lusos si ens pensem que la nostra societat es mobilitzarà en favor de la nostra llengua o els nostres drets nacionals quan ni tan sols és capaç d'introduir les seves pròpies deixalles dins els contenidors.

Els españols ho saben molt bé i per això ens van acollant, i cada dia més que ho faran!!!

foto: Martell caigut de Reus

Una unidad de destino en lo fluvial

Llegeixo al Punt-Avui que un conjunt d'associacions autoanomenades "ecologistes" españoles (i alguna de botiflera d'aquí també) s'oposen amb fermesa que la Generalitat de Catalunya pugui vigilar l'aigües del Riu Ebre al tram del Riu comprés entre Riba-roja d'Ebre i la seva desembocadura a la Mediterrania. Les entitats "ecologistes" diuen que nomès l'ens estatal CHE -Confederacion Hidrogràfica del Ebro- (una mena d'ADIf del riu) amb seu a Zaragoza és l'única entitat que hauria de dur a terme a aquesta tasca i argumenten que si la Generalitat ho assumeix es trenca la "unidad de cuenca" posant-se en greu perill el futur de l'Ebre.

Curiosament aquestes entitats que es proeocupen tant per l'Ebre no fan el mateix pels altres rius ibèrics: el Tejo, el Douro i el Guadiana que tot i nèixer a España flueixen i desemboquen a Portugal, en aquests casos no argumenten la "unidad de cuenca" per tal de preservar-nes els seus aspectes mediambientals.

Tot seguit us relaciono aquestes entitats "ecologistes" per si algú de vosaltres se'n vol fer soci en reconeixement de la seva tasca en favor de l'Ebre tot i que no del Tejo ni el Douro: Greenpeace (només faltaria!), WWF, SEO BIRD Life, Ecologistes en Acció i Amics de la Terra (española evidentment).

Amb el General Franco, España va esdevenir una "unidad de destino en lo universal", ara haurà d'esdevenir una "unidad de destino en lo fluvial".

foto: desembocadura de l'Ebre, si la Generalitat es fa càrrec de la seva vigilància es degradarà de manera irreversible, al contrari del que ara passa sota l'auspici de la CHE on el riu esdevé un model paradigmatic de conservació. locarrerdelriu.blogspot.com

Turisme Interior any 2066

Fins ara a l'hora de triar la destinació de les meves vacances he valorat la bellesa paissatgística de l'indret, que disposi d'una àmplia oferta cultural i museística i que la seva gent tingui un tarannà amable. També em fixo amb la qualitat i disseny de l'establiment hoteler on m'he d'hostatjar. Els llocs triats durant aquests darrers anys (Torremolinos, Roquetas de Mar o la Manga del Mar Menor) així ho testimonien.

Enguany però també he estat víctima de les retallades d'aquesta crisi econòmica que ens flagel·la i m'he vist obligat a renunciar a aquestes prestigioses destinacions internacionals que havia fet fins ara i optar pel turisme interior que sempre surt més econòmic.

Així fa unes setmanes dies al Decatlon, i sobre catàleg, vaig comprar-me una tenda de campanya (aquells dies no disposaven d'estoc de tendes a les seves botigues ja que les havien exhaurit totes els Indignados de la Plaça Catalunya). Quan a la fi va arribar la tenda vaig carregar el cotxe i emprendre la ruta cap un càmping situat a la comarca del Vallespir a la Catalunya del Nord.

Nomès passar el Coll d'Ares vaig adonar-me que hauria d'espavilar-me en l'ús del francès ja que el català brillava per la seva absència. Ni la senyora molt gran que regentava una boulangerie d'un petit poble va entendre'm quan li parlava en català. Al final he arribat a la conclusió que a la Catalunya Nord l'únic que parla i entén el català és el Sr. Pere Codonyan quan fa les cròniques pels informatius de TV3. Això si, potser han perdut la llengua però per tot arreu trobes referències a la "catalanitat" originària d'aquelles terres: sovintegen els establiments que ofereixen "specalites grastronomiques catalanes", vins del "pays catalan", rètols amb les quatre barres, mostres de folklore catalan i fins i tot a l'entrada dels pobles han posat en petit la versió en català del nom oficial en francès del poble.

El fenomen de la substitució total del català pel francès s'ha produït a partir del 1659, any en què aquelles terres van passar a estar sobre el domini de l'estat francés. 55 anys més tard, el 1714, les terres del Sud de Catalunya passaven sota al domini en aquest cas español. Per tant calculo que pel voltant del 2066 (potser una mica més tard ja que els españols son bastant més matussers i ineficaços que els francesos) els que vinguin a la Catalunya del Sud en visita turística podran trobar-se un panorama semblant:

Així el 2066 un visitant del poble de Rascalobos (Gratallops) podrà degustar de la cocina típica catalana en algun resturant de la vila menjant l'exquisit plat anomenat "tortilla en su jugo" (allò que abans en deien truita amb suc) que fa un excel·lent maridatge amb un bon Priorato de las Bodegas del Valle del Estanque (les que anteriorment s'anomenaven Vall-Llach). I en tot el país ja només parlarà català el Bojan Krkic que s'hi haurà retirat després de passar tota la seva vida professional fora de Catalunya la qual cosa explica que només ell hagi pogut conservar la llengua.

foto: fulletó turístic d'Arles de Tec (Vallespir) on hi podreu admirar unes excel·lents "Tissages Catalans"

Demano disculpes a tothom

Les cadenes comercials més prestigioses acostumen a realitzar de manera periòdica promocions de productes d'indrets exòtics o llunyans. Gràcies a aquesta pràctica podem adquirir productes difícils de trobar normalment i per postres a un preu força atractiu. Segur que tots heu comprat algun cop alguna menja mexicana, un teixit hindú, o un decoratiu objecte tailandès.

Aquest darrer mes de juny hem tingut una agradable i inesperada sorpresa, la coneguda xarxa d'hipermercats Carrefour ha posat durant uns dies en promoció productes de Catalunya! Fins i tot han editat un fulletó informatiu per assabentar al públic d'aquest fet tan excepcional.

Voldria, però, demanar a tothom disculpes publiques per no haver compartit abans amb tots vosaltres aquesta bona nova. Una oportunitat que poques vegades es dóna de poder trobar productes catalans al Pryca. L'imperdonable endarreriment en la publicació d'aquest post s'ha degut al fet que durant aquests dies he assistit a un estage intensiu de perfeccionament del meu español a la cosmopolita vila de Motilla del Palancar. L'arribada del PP a la primera tinença d'alcaldia del meu poble m'ha fet veure que era del tot necessari apostar per fer aquest reciclatge el més aviat possible per poder mantenir alguna expectativa professional de futur davant l'actual panorama, i el que ha de venir...

Als cadells els és urgent tornar-hi

L'any 1995 el govern de la Generalitat presidida per Jordi Pujol, que com és ben sabut no era gaire procliu a aventures ecologistes, portava al Parlament la Llei d'Accés Motoritzat al Patrimoni Natural. Amb aquesta Llei el Govern de CiU d'aleshores acostava a Catalunya al nivell de la legislació europea i deixàvem de ser un pais sense cap mena de regulació al respecte. La llei potser no acontentava ni als favorables ni als contraris de la regulació de l'accés motoritzat al medi natural però era una primera passa.

Després, amb l'arribada a la Conselleria de Medi Ambient dels estadistes d'Iniciativa, Srs Milà i Baltasar, paradigma de clarividència política, de saber fer, de capacitat de gestió i dotats d'una incomensurable sensibilitat envers el Medi Natural, la llei va ser aplicada amb l'eficàcia i rigor pròpia del paper mullat.

I ara el Govern de CiU de l'Artur Mas, vol treure una llei Omnibus i derogar la Llei esmentada per raons d'"urgència nacional": Sembla ser que els cadells (i algun que altre carrossa) de CiU tenen moltes ganes de tornar a anar a trinxar els camins de muntanya amb les seves motos i quads molt ben acompanyats, no caldria sinó, pels amigos del Partido Popular.

fotografia: nou model de senyalització que es posarà als camins de muntanya per evitar la proliferació d'excursionistes que entorpeixin als intrèpids motards. Noteu que s'ha optat pel bilingüisme per acontentar als socios del PP.