divendres, 5 d’octubre de 2012

Dos anys després, i tot segueix igual.


Avui volia publicar un post lamentant la incapacitat dels partits independentistes catalans per a posar-se d'acord. Però aquests inútils no mereixen el meu esforç, ni el meu preciós temps. I com que gairebé res ha canviat, torno a publicar el post escrit fa 2 anys, el 16 de setembre de 2010. Només han canviat els nom d'alguns dels protagonistes, però la situació actual és idèntica a la d'aleshores:

"Mandongo" (16-09-2010)

 Cada any els de la colla ens trobem per cruspir-nos un bon plat de Mandongo. Malgrat som un col·lectiu de gent molt diferent entre si, tant en nivell cultural, socio-econòmic o intel·lectual, també compartim unes afinitats que ens uneixen i justifiquen aquesta gastronòmica trobada anual: ens preocupa el nostre nivell de colesterol, lluïm una esvelta silueta i tots desitgem ferventment la fi d'España i la independència del nostre malmès País.

Recordo que la Mandongada de fa quatre anys, pocs dies abans de les eleccions al Parlament, va sortir a la conversa el sentit del nostre vot. Aquest era aleshores unànim, tots votaríem a l'única força que s'hi presentava que propugnava la independència en el seu programa electoral. Amb la unanimitat electoral el tema no va donar més de si i vam deixar-lo desseguida per a posar-nos a xerrar de sexe que sempre s'esdevé més divertit.

El Mandongo d'enguany no ha estat tan divertit, no s'ha parlat de sexe i de cara a la imminent convocatòria electoral, ja no hi ha l'unanimitat de quatre anys enrera:

  1. L'Eudald de Ripoll i la Maria del Camí de Cambrils votaran per l'ERC, són propietaris d'un petit buffet que es dedica a tasques d'arbitratge, mediació i conciliació i sembla ser que tenen com a clients molts membres d'aquella formació que sempre estan a mata degolla entre ells.
  2. La Diana Ballester, que sempre està al lloro i tampoc està tan malament, optarà per la Solidaritat Catalana de Laporta.
  3. El Dr. Collsuspina, l'eminent proctòleg, i la seva esposa Maria Assumpció votaran el Reagrupament del Dr. Carretero, més que res per solidaritat gremial.
  4. El Jaume Sobrepés, que comença a manifestar algun alarmant símptoma de deteriorament cognitiu, votarà la CiU del Sr. Mas. S'ha cregut que Conver sabrà obtenir alhora el Concert Econòmic, la Independència i a més a més cada ciutadà rebrà un pernil per Nadal.!
  5. L'Ariel Blanc i la Neus Albà, comptables d'un Schleker, votaran en blanc. Diuen que així els fa l'efecte que es voten a si mateixos.
  6. El Roc Vilabaixa, cooperant de l'ONG del Consell Comarcal del Priorat "Scala Dei Solidària", no anirà a votar. Durant el mes de novembre participarà a la bonica illa de Cuba en un engrescador projecte de cooperació colze a colze amb la Licenciada Guadalupe Gladys.
  7. El Martell, no sap què fer i com que es dedica a l'helicicultura, deixarà la decissió a mans dels seus cargols: col·locarà una foto del Carretero, del Puigcercós i del Laporta damunt de sengles fulles d'enciam. El primer cargol que arribi a la respectiva foto determinarà el sentit del seu vot.

Les notícies s'escampen depressa i al cap de pocs dies, hem rebut una carta del Sr. Mariano Rajoy, Presidente Nacional del Partido Popular, dient-nos que en senyal d'agraiment, ens paga el Mandongo d'enguany.

foto 1: Plat de Mandongo, dietètic, mediterrani i lleuger.
foto 2: La Guadalupe Gladys comprovant el funcionament de les dutxes del casal d'avis que estan arranjant a Cienfuegos (Cuba) juntament amb el Roc Vilabaixa. Noteu que és una noia pudorosa i fins i tot quan es dutxa ho fa amb vestit de bany.

7 comentaris:

Clidice ha dit...

Diuen que dos no es barallen si un no vol, i dos (o més) no s'alien si n'hi ha un que hi va amb la voluntat expressa de no fer-ho. Això no ha d'impedir res més que seguir endavant, i que sigui la gent que triï si vol seguir la rauxa, que sembla que avui dia ven tant.

Agnès Setrill. ha dit...

Si....el meu comentari també seria el mateix que el d'aleshores...

La diferència és que ara tenim una miqueta més d'esperança que passi alguna cosa... (a pesar de tot).

maria ha dit...

No crec que estiguem en la mateixa situació d'abans.Parlo per mi,per+o aquest sentiment de que aviat, molt aviat, tindré el meu propi país el veig tan proper. I aquesta sensació no l'havia tingut mai fins ara.
Crec que ara depén de nosaltres i el que compta és anar a votar si volem pertànyer a Espanya o si no ho volem. Ho tinc tan clar. I és igual el partit independentista que votem; sabem perfectament els que no ho volen i per tant aquests són els que no s'han de votar. Ànims!

Josep ha dit...

Opinió d'una dona molt intel·ligent:

1) Els partits polítics són el que són, aquí, a Noruega, i al Japó, i les llistes electorals en són part intrínseca, més encara amb sistemes electorals partitocràtics. Estranyar-se o indignar-se de que aquest tema sigui clau en les negociacions polítiques és d'una ingenuïtat esfereïdora. Les discussions per l'ordre en les llistes són a l'ordre del dia a l'interior dels partits, de TOTS, i ho són en les negociacions de les coalicions, de TOTES.

2) Entre l'oferta d'ERC, el 4 i el 9 per Barcelona, el 3 per Lleida, Girona i Tarragona, i la demanda de SI, el 2 per Barcelona (i el 4 al que van renunciar), no hi havia ningú a la reunió d'ahir amb el mínim de cintura política per oferir el 3, el 6 i l'1 per Girona? Si això no es va posar sobre la taula, en la meva humil opinió, no hi havia voluntat política per fer cap coalició, i ens haguéssim pogut estalviar el show.

3) Si hem d'esperar a ser perfectes, purs, despresos i 100% altruistes per ser independents, no ho serem mai, perquè la humanitat no ho és.

4) Ara, però, que tothom es llepi les ferides, miri endavant, i que qui vol la independència voti independència, en la forma política que més li satisfaci o menys li desagradi.

Josep ha dit...

Testimoni de David Raventós, militant de SI:

Us deixo descansar i descanso jo
Quan superi les nausees redactare la meva baixa d'adherit a Solidaritat
No es una perdua important ni quantitativa ni qualitativament doncs fa temps que no hi feia vida activa.
Seria llarg explicar el canvi constatat des d'aquell juliol del 2010 fins avui.Em limitare a dir que ja no crec que Solidaritat respongui als seus objectius fundacionals d'acostar-nos a la independencia ,ni de regeneració democratica.
La darrera setmana la manca d'acord per a vestir una gran coalició independentista m'ha fet perdre la il.lusio de manera definitiva.Jo que m'he entrevistat en persona amb els liders independentistes per demanar-los un esforç per a una gran coalició ho visc com a un fracas personal a l'hora que nacional.


Però l'empenta definitiva ha estat el funcionament dictatorial i contrari a la regeneració democratica que ha suposat que m'hagin donat de baixa EN PLENA CAMPANYA DE PRIMARIES A SI dels grups de Simpatitzants i del d' Adherits a Facebook ,per part del seu administrador Mark Serra,que m'ha convidat a deixar Solidaritat, sota la greu acusació de ser un integrista de la unitat.

Tanco una carpeta de la meva vida que m'ha fet molta il.lusió i que m'ha permets coneixer grans persones i patriotes , la majoria a SI.

Que tingueu sort, que tinguem sort.

Anònim ha dit...

Uauuuuuuu!Josep!

Plotí ha dit...

Trobo que ens ho / s'ho podrien estalviar, la veritat. Quina necessitat d'anar a la una i, un cop més, quina decepció!