Parlar d'Espanya, sovint és sinònim de parlar de reacció, intol·lerància i endarreriment. Però quan es parla de justícia espanyola és on aquests qualificatius esdevenen la seva màxima acepció.
Darrerament he vist per la TV alguna notícia relacionada amb judicis on he observat els següents fets: si l'acusat és de parla espanyola, els testimonis, han de declarar en espanyol per tal d'evitar causar indefensió a l'acusat (per exemple el judici per l'assassinat de Josep Ma. Isanta a Berga); en canvi quan l'acusat s'expresa en català (i no sempre ho pot fer), no hi ha cap problema per què els testimonis, jutges i fiscals s'expressin en espanyol (en aquest cas no hi ha indefensió).
No és aquest un comportament de justícia colonial? no us recorda aquelles películes que reflectien la vida a l'Africa colonial on els pobres indígenes havien de contestar: "si, bwana" davant els seus carcellers blancs?
KAURISMÄKI ESSENCIAL
-
La protagonista de "La chica de la fábrica de cerillas" (1990) viu una vida
miserable en un habitatge miserable amb la seva mare i el seu padrastre. Té
un...
Fa 19 hores