Ahir la tercera autoritat de la jerarquia española i president del Congreso d'aquell estat, Sr. Bono, va fer una excepció en el reglament intern de la cambra legislativa i va permetre, magnànimament, a alguns diputats representants de les colònies españoles expressar-se una estona en la seva parla vernacle. No cal dir que des de l'oposició Popular un individu que ara no recordo el seu nom però que ben probablement serà ministre d'aquí a poc més d'un any va esguinçar-se les vestidures davant aquest fet i es va posar a parlar de
pinganillos i altres foteses. Sortosament el Sr. Bono va tranquilitzar al diputado popular apel·lant al caràcter excepcional d'aquell moment.
Aleshores va explicar que si el català i altres llengües no españoles no es poden parlar al Congreso no és per mania envers a aquestes sinó per què ho diu la llei i que les lleis són per obeir-les. I va afegir en to didàctic que eraigual que la llei del tabac que prohibeix fumar en espais públics però que no ha estat promulgada per anar en contra dels fumadors.
Seguint amb l'analogia proposada pel Sr. Bono, goso a afegir: si la raó de prohibir fumar en espais públics és que el fet de fumar pot ser perjudicial per la salut i pot arribar a provocar càncer, aleshores l'ús del català també deu ser perillós per la salut d'Espanya i dels hispano parlants.
En conclusió hem de parlar força el català a tot arreu a veure si una neoplàsia afecta els malaltissos cervells d'aquesta colla de fastigosos.
foto: Mesa del Congreso. 23-2-1981. El Sr. Bono, inferior esquerra, i el Teniente Coronel Tejero. www.google.cat