Una lectura de ficció per a l'estiu

L'estiu és un temps que convida a esbargir-se. Jo no en sóc menys i a l'hora de triar les meves lectures canvio l'assaig, habitual durant la resta de l'any, per la ficció. Us n'ofereixo un petit tast:

... el fracàs d’una classe dirigent que no va ser capaç d’aixecar un estat, d’una burgesia panxacontenta i victimista que es va estimar més ser la cua del lleó esdentegat de Madrid que cap d’un ratolí català que, a Europa, hauria pogut fer un paper tan digne com el danès o el txec. La desaparició d’una menestralia escombrada per les ventades de la globalització, delmada per la competència provinent de llocs remots, indefensa i incapaç de sobreviure en un món de comerç instantani, sense horaris ni distàncies. La pèrdua d’autoestima d’una població envellida, arraconada a casa seva per onades immigratòries successives. La derrota definitiva d’un país que mai no va tenir el coratge d’apostar-se tot sencer a l’aventura de ser ell mateix...

No em negareu que després de llegir aquest inversemblant fragment, que el caire d'aquesta novela és d'absoluta ficció i que res té a veure amb la realitat...

(fragment de l'"Últim Home que Parlava Català" de Carles Casajuana)

Sense que serveixi de precedent

Diuen que l'estiu és un moment ideal per trencar la rutina i fer coses que no s'acostumem a fer normalment durant la resta de l'any. Aquest mediocre blogaire no es vol quedar enrera i publica avui, en plena canícula d'agost, un post que en lloc de pentinar al personal serà de caràcter laudatori. No cal dir que en cap cas això ha de servir de precedent de cara a futurs posts.

Felicitacions a la nova Caixa de Catalunya: Ja fa uns mesos arrel de la fusió de Caixa Tarragona, Caixa Catalunya i Caixa Manresa va estendre's el rumor que la nova entitat resultant de la fusió trauria el nom de Catalunya del seva futura denominació comercial. Em vaig fer ressò d'aquest fet en un post que es deia "Canvi de Nom". Ara segons publica el Punt d'Avui (noteu el joc de paraules) la denominació definitiva serà la de Caixa de Catalunya, tot un encert i per això deixo sense efectes el post esmentat.

Aquesta denominació final sembla que no agrada al barri marítim del meu poble ja que desapareix el seu nom, però com a contrapartida em proposo realitzar la meva segona felicitació del dia. I aquesta és: per l'Ajuntament de Tarragona!!!. Ja fa anys freqüentem les boniques cales de Calabegs situades a la zona del Bosc de la Marquesa. Un entorn que miraculosament ha sobreviscut a l'especulació immobiliària del nostre malmès país. Aquelles platges esdevenien enormes "pipicans" on els incívics propietaris de gossos deixaven lliures els cans per què fessin de les seves entre (o damunt) de les tovalloles de la resta de banyistes. També, i arribada la nit, la zona era objecte d'acampades incontrolades amb "foc de camp" inclòs la qual cosa era un perill de cara a la integritat de tot el bosc. Sortosament ja fa dos estius que des de l'Ajuntament mira de controlar-se això i ara ja només trobes gossos a la platja de tant en tant i els focs a la nit van reduint-se. Pel que sembla, el talonari de receptes que duen els agents de la Guàrdia Urbana Tarragonina és força persuasiu. La meva enhorabona doncs a l'Ajuntament de Tarragona.

Ara el perill més fort que té el Bosc de la Marquesa són els projectes urbanitzadors que el Ministerio de Medio Ambiente té damunt la taula. Sembla que per això si que tenen calers els barruts del gobierno colonizador español...
fotos: Vista general de Calabegs (depana.org) i detall d'un simpàtic banyista descansant damunt la sorra de la platja després de tot un matí de compres per la Rambla de Barcelona (http://rebostdelprofa.blogspot.com/)