Era el mes de març de 1912 quan un fort terrabastall va esglaiar a la gent que hi havia a la vora de l'Estació del Nord de Reus: un tren que hi entrava no es va poder aturar i va sortir de la via fins arribar al carrer. Avui, 100 anys més tard, a Mataró a un altre li passa gairebé el mateix:
La meva enhorabona a ADIF i RENFE hereves de l'antiga Compañia de Caminos de Hierro del Norte de España per aquests cent anys de constant inversió en tecnologia i seguretat en la xarxa ferroviària de les seves colònies catalanes que ha permès, entre moltes altres coses més, millorar sensiblement les mesures de seguretat dels trens a l'hora d'aturar-se.
fotos: Estació del Nord de Reus. març de 1912. Estació de Mataró. febrer de 2012. El pariodicu.es
Entrades
8 comentaris:
Però de que ens queixem?Amb el preu del bitllet venen incloses emocions fortes.Jo ja estic esperant quant asaltaran el tren bandolers a cavall.Amb la velocitat que agafen els trens no els costarà gaire.
bones! sóc nova per aqui! crec que estem arribant a un punt que això ja fa més que fastic... però la gent que tenim al voltant està tant acostumada a rebre una darrera l'altre, i ens hem tornat inmunes a les injusticies!
aix, que em sembla que se t'està girant feina :-)
Jo no sóc independentista. No hi ha cap raó ni objectiva ni sentimental per deixar de ser una comunitat espanyola de règim comú. Cap ni una.
Aquests només serveixen per expropiar terrenys. Per res més de bo.I encara es surten de la via. On t'hem anat a parar.
Podem anar dient dels italians i els creuers... A saber si el maquinista tenia una xicota moldava a la cabina!
Ets una fons inesgotable de documentació.
Hi ha mals que duren 300 anys.
Publica un comentari a l'entrada