Consulta per la Independència. Comença la pre-campanya...

La Consulta d'Arenys del passat dia 13 ha esdevingut una primera passa vers un gran nombre de consultes que tindran lloc a moltes viles i ciutats de Catalunya ben aviat. Fins el moment les forces d'obediència española han menyspreat aquests processos democràtics però ara sembla ser que els comença a preocupar l'onada independentista i estan començant a elaborar elements propagandístics per convèncer als votants dels avantatges que suposa seguir sent una colònia de la monarquia española. Si fins ara els seus arguments es limitaven a ser: "eres español porque así lo dice tu carnet de idenitadad i sino te gusta te jodes", ara miren de seduir-nos amb el bo i millor que ens pot oferir el pais veï amb un elaborat i acurat material propagandístic de disseny innovador.

Com exemple us ofereixo una postal que m'ha enviat el Partido de los Ciudadanos on es passa revista a la producció hortofrutícula d'aquell estat, la seva rica gastronomia, el seu folklore ancestral i la bella etnografia que ofereix España al món:

Els que seguiu l'actualitat política ben segur que haureu notat que el nu del Sr. Alberto Rivera que va protagonitzar un anterior cartell electoral de la formació, ha estat substituït per una "churri" en la seva propaganda. Una mostra més de les tensions internes que es viuen al si de la formació i que han provocat la substitució del primer .

Inútils, ineptes i ara uns mal educats...

Fins ara els dos Consellers d'Iniciativa a la Generalitat (Interior i Medi Ambient)ens han demostrat abastament que són uns inútils i uns ineptes. A partir d'avui alguns militants de la mateixa formació (sortosament no tots) ens demostren que són una colla de mal educats. Segur que si hagués cantat el Farruquito no haurien xiulat i ara tindrien butllofes a les seves mans de tan d'aplaudir.

Un bon partit

És de domini públic que si hom vol obtenir influències davant dels poders públics i l’administració va força bé estar afiliat en el partit polític que mani ja sigui a l’Ajuntament, Generalitat o el govern colonial español. Aquesta afirmació a hores d’ara pot ser qüestionada ja que hi ha un partit que sense estar al capdavant d’aquestes administracions té una sensible influència:

Molts de vosaltres heu tingut la dissort d’haver d’acudir als tribunals per algun procediment davant la justícia. Ja sabeu que el procés a seguir és lent i enfarragós i es dilata en mesos i anys. En canvi si sou de la Falange Española de las Jons i poseu una demanda judicial aquesta és veurà ràpidament i la sentencia, favorable als vostres interessos, serà dictada amb premura i celeritat. També pot ser que necessiteu els serveis jurídics d’un advocat de prestigi, aleshores què res millor que un Advocat de l’Estat? Doncs si sou de la Falange segur que trobareu un company de partit desenvolupant aquesta tasca que us farà preu d’amic i tindreu la seguretat que els vostres interessos seran molt ben defensats i arribaran a bon port.

Per tot això ja he sol•licitat el meu ingrés a la Falange Española de las Jons-autèntica (desconfieu de les imitacions). Diumenge vinent ja m’han convocat a un acte de partit a la vila d’Arenys de Munt autoritzat, evidentment, per la Delegación del Gobierno en Cataluña.

foto: el logo de la Falange. Me l'han passat de la Fundacion Generalissimo Franco, juntament amb dues entrades de tribuna al Camp Nou. És veu que un xicot d'allí treballa de no sé què al Barça.

Oficis amb futur per quan sigui gran

Arriba setembre i encetem un nou curs. El fantasma de la crisi i l’atur són presents per tot arreu. Els ERO sovintegen i si venen mal dades cal reciclar-se professionalment adaptant-se a les professions emergents del futur. Us suggereixo dues alternatives amb molt de futur d’allò més engrescadores.

1-Tertulià de Ràdio: És una professió on hi ha molt poca oferta de treballadors. Ahir mateix en vaig tenir una mostra. Al posar Catalunya Ràdio, era el primer dia del Fuentes, entre els tertulians hi havia un tal Xavier Sala i Martín que, el pobre, havia d’intervenir des dels USA. Avui poso el programa del Basté, a la RAC1 del Señor Conde, i em quedo sorprès en tornar a sentir el Sr. Sala Martín a la tertúlia. Mentre posen un anunci en español (que tan sovintegen a RAC1) faig zapping radiofònic, poso Catalunya Ràdio i avui com a tertulià hi ha el Sr. Francesc-Marc Àlvaro! el qual també sovinteja RAC1. És evident que ambdues emissores (i potser d’altres que no escolto mai) estan mancades d’oferta d’opinadors i els pocs dels que a hores d’ara hi ha han de fer més hores que un rellotge, pluriocupació fins i tot treballar des de l’altra banda de l’Atlàntic!!!.


foto: el Sr. Sala i Martín no només ha de fer de pluritertulià sinó que també es veu obligat a intervenir en espais televisius. http://indigenes.blogspot.com


2-Figurant en compareixences polítiques: Ja fa temps que observo que quan un polític compareix davant dels mitjans de comunicació o acte públic no ho fa sol sinó que darrera seu o al costat es posen uns quants individus que escolten el que diu amb cara circumspecte i seriosa mostrant l’interés que els desperta allò que està explicant el compareixent. Ara que venen temps preelectorals segur que faran falta molts caretos per posar-se al costat dels polítics.

No em negareu que amb aquestes professions emergents l’atur serà ben aviat història.











fotos: figurants fent pinya al costat del líder, noteu com el seu nombre varia significativament segons la formació de que es tracti. http://images.google.cat/images

Una part irrenunciable d'España

Diumenge passat el Setmanari Presència ens recordava que enguany fa 350 anys que les comarques de la Catalunya Nord (El Roselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i mitja Cerdanya) van passar a mans franceses arrel de la signatura del Tractat dels Pirineus el 1659.

M’ha sorprès el poc ressò que ha tingut aquesta efemèride entre els líders d’opinió. La meva sorpresa no és tan envers la majoria gent de Catalunya, que aquests dies està pendent dels canvis introduïts a la nova programació de Tele Circo, la cadena líder d’audiència al País, i no pot estar per foteses com aquesta. En canvi els intel·lectuals, periodistes i polítics españols no n’han fet esment. Per ells Catalunya forma part d’una España única i indivisible i si fa 350 anys una part de Catalunya va passar a mans franceses vol dir que una part d’España està en mans dels pèrfids francesos. I ells sense dir ni res! Curiosament Gibraltar, que va passar a mans Britàniques només 53 anys després i és molt més petit que les comarques nord catalanes, és reivindicat amb insistència i perseverància de forma sempre vehement. (Si jo fos Britànic estaria molt acollonit)

Potser és que en el fons creuen que Catalunya és només una colònia i no forma part de l’España de ple dret i per tant es susceptible de qualsevol acte de pillatge, espoli, mutilació o repartiment amb el veí?.

Foto: el fàl·lic campanar de la vila de Cotlliure al Rosselló, aquestes terres catalanes pateixen la dissort de no poder veure Tele Circo ni poder ser sàviament governades per ments preclares com són les dels dignataris espanyols. http://tarrago.blog.lemonde.fr