Comprenc la reacció de Tarragona

Tarragona era una bonica vila marinera fundada pels Romans. Amb la promulgació del Decreto de Nueva Planta el govern invasor borbònic dividí administrativament el Principat de Catalunya en corregimientos, un d'ells amb capital a Tarragona. Arrel d'aquest fet els representants de l'administració española a les nostres terres van afincar-se en aquella vila. A partir d'aquell moment funcionaris borbònics civils i militars, i els botiflers locals, comencen a liderar la societat tarragonina. El 1833 el govern español divideix la metròpoli i les seves colònies peninsulars en Províncias, es crea la Província de Tarragona on hi fa cap un Gobernador Civil i un Gobernador Militar. No fou fins els anys de la Generalitat Republicana que aquesta divisió administrativa provincial fou substituïda per les Comarques i Vegueries, Divisió Territorial que reflectia amb rigor l'estructura socio econòmica real de les nostres terres. El 1939, amb l'entrada dels militars feixistes españols anul·len la divisió en comarques i vegueries i tornen a reinstaurar-se las Provincias amb els seus respectius Gobernadores Civiles, Militares i Diputaciones Provinciales. Aquesta estructura administrativa del 1833 és la vigent el 2010.

No és d'extranyar que, amb aquests antecedents, sigui del tot comprensible que la societat civil tarragonina hagi agafat vicis i arquetips propis dels colons españols: volen canviar el nom de l'Aeroport de Reus pel d'Aeroport de Tarragona, reclamen com a nom únic i irrenunciable (com la Unidad de España) per a la Vegueria del Camp el nom de Tarragona, s'oposen a qualsevol iniciativa de capitalitat compartida, els encanta llegir el Diario de Tarragona (escrit i pensat evidentment en español), ...

Per això la concentració del bo i millor de la societat civil Tarragonina feta davant les escales de la seva inacabada catedral no poden deixar de recordar-me les manifestacions que es feien a la Plaza de Oriente de Madrid com a mostra de "inquebrantable lealtad al Caudillo".

Comprenc perfectament que, després de tres-cents anys de presència colonial administrativa española a Tarragona, la societat civil d'aquella localitat s'hagi impregnat amb un tarannà que reflexa els pitjors tics colonialistes españols de via estreta. Ànim ho superareu!

foto: Seu de la "Delegacion Provincial de Hacienda de Tarragona" edifici emblemàtic de la Rambla Nova juntament amb el de l'antic Banco de España. Des d'aquest bonic edifici es fiscalitza i executa l'espoli fiscal español aplicat a les nostres comarques. xtec.cat

Fenomen parawagnerià

Diu Woody Allen "quan escolto Wagner em venen ganes d'envair Polònia". Fins ara pensava que aquesta frase era una boutade del prolífic director nord-americà però ahir vaig comprovar en pròpia pell que tenia tota la raó:

Avui fa un any el Papa Nöel em va portar una bicicleta elíptica (l'any pasat ja vaig explicar en un post que a casa no fem tió per què creiem que els cops de bastó que se li han de donar poden provocar agressivitat als infants). Amb aquesta bici puc posar-me en forma a casa estant i mantenir la meva esbelta silueta tot pedalant diàriament una estoneta. Aleshores aprofito per escoltar l'Ofici de Viure, el programa de creixement personal de Catalunya Ràdio. D'aquesta manera dono a la meva ment un benestar còsmic basat en els xacres del kharma. Aquesta dimensió espiritual trascendeix a tot el meu cos, el ritme cardíac baixa malgrat l'exercici i fins i tot l'aparell i el qui escriu aquestes ratlles levitem.

Ahir, però, enlloc de triar els savis consells del Sr. Hernández i el Monjo Rutllan vaig posar-me com a fons del meu exercici un fragment de l'acte II de l'òpera Tannhauser de Richard Wagner. Només sentir les notes dels primers acords el ritme cardíac mesurat per la màquina es va accelerar i em van entrar unes ganes immenses de fer una invasió. En el meu cas, com a Polac que sóc, no podia envair Polònia ja que resulta redundant i incongruent envair el teu propi país que ja ha estat prèviament envaït pels españols. Amb la invasió de l'Illa de Perejil i el seu retorn a la Corona ja m'hi conformo.

Que passeu uns "feliços nadals".

Foto: Wagner no només ha provocat misterioses influències a cineastes nord-americans i a blogaires poca-soltes. També Salvador de Dalí l'ha tinguda al substituir els tradicionals "nans de pedra" habituals en tots els jardins de les cases per múltiples escultures del compositor alemany per decorar la piscina del Castell de Púbol

Torracollons

Quan entro en el lloc web d’una empresa o organització d'aquí on s'ofereixen els seus productes o serveis i la trobo escrita en totes les llengües del món mundial llevat del nostre dialecte regional, tinc el censurable costum d’adreçar-los un amable mail tot interessant-me pel motiu pel qual negligeixen l’ús del patuès.

Us mostro una petita mostra literal de les respostes rebudes:

·Una empresa de robòtica:

“...li agraeixo el missatge que m'ha enviat i hi estic d'acord. El problema és que hem tingut tanta feina en aquests moments inicials que ens hem vist desbordats i no hem tingut temps de posar la versió en català, el nostre idioma....”

Aquests no noten la crisi, estan aclaparats per la feina i no se l’han tret de sobre, la resposta la vaig rebre el desembre de 2008 i els pobres un any després encara no han tingut temps de posar la versió en “català, el nostre idioma....”

·Un fabricant de mobles:

“...teniu tota la raó del mòn... però en tot i així no patiu que ens entendrem molt be”

No hem patit gens ni tampoc ens hem entès, evidentment.

·Un web de rutes i viatges per tot el món:

“Al ser un projecte en fase de desembolupament, encara no hem implementat el català, ja que pretenem que l'informació pugui ser entesa fàcilment pel màxim de gent possible. ...està dirigit a la gent de tot el mon.

Com tu, crec que la nostra llengua és una part molt important de la nostra cultura i per això ja estem treballant per tal de poder veure-la en català.”

El lloc web només és en español que, com és ben sabut, tota la gent del món coneix. De totes maneres encara mereixen el benefici del dubte ja que la resposta és molt recent.

· Experts que ofereixen cursos de tècniques ancestrals d'origen oriental molt engrescadores:

“…los cursos a veces son en catalán y a veces en castellano. Cuando vienen personas de fuera de Cataluña e incluso extranjeros , hablo en castellano para que me puedan entender.

...Nunca hemos tenido problemas con el idioma...

...Eso se consigue abriendo el corazón y en el mayor clima de armonía para todos...

Un cordial saludo

Jordi”

Ya veis los que hablamus catalan tenemos el corason serrado

“Doncs em sap greu però no us puc assegurar que el curs es farà en català. El que si em surt de dir-vos es que el principal puntal és l'acceptació...”

i

“Tu i jo sempre tenim la mateixa conversa.

El curs, en principi, es en Català però no ho puc garantir. Sempre depèn de la gent que ve, dons solen venir molt del pais Vasc.”

Sembla que a aquesta la devia escriure més d’un cop. Devia pensar que si em deia que la gent que hi anava era del “pais Vasc” ho podria trobar més assumible que si m'hagués dit que venien de Salamanca.

·Un escriptori web de programari lliure:

“està en català, però la web va ser renovada fa uns dies i encara no ho està. Però ho estarà ben aviat.”

Aquesta si! és veritat!!, efectivament ara es pot trobar en català!!!. El premi és per ells!!!!

La majoria de respostes, però, han estat coincidents:
“.........................................................................“.

no és que hagi posat el color de lletra transparent, simplement és que no contesten als torracollons com jo.

Malalties rares

Diu el Sr. Jordi Cervera al seu blog "...vaig néixer a Reus, un fet que, segons expliquen algunes veus (totes reusenques) ja és un mèrit...". He de confessar que la meva era una d'aquestes veus que esmenta: per mi era un orgull la meva condició de reusenc. De fet la duia ben present, fins i tot ha format part fins ara del nom del meu propi blog.

Reus era una ciutat vigorosa, pionera en molts dels processos de canvi polític, social, econòmic i cultural que experimentà la Catalunya de la Renaixença durant la segona meitat del segle XIX. Aquest vigor i lideratge la convertí aleshores en la segona ciutat de Catalunya en nombre d'habitants. El conegut "Reus, París i Londres" respon a aquesta posició de lideratge. Malauradament, però, començà minvar i fou, sobretot, en acabar la Guerra Civil quan el declivi de la Ciutat s'accentuà. Poc a poc Reus s'ha convertit en una ciutat cada cop més anodina i mediocre, i gosaria establir un paral·lelisme entre Reus i Catalunya ja que tant a la Ciutat com a la Nació els foten hòsties per totes bandes. La darrera de Reus seria el nom del seu aeroport i de Catalunya em sembla que no cal que us en digui cap ja que n'hi ha per donar i per vendre...

Malgrat això encara hi ha col·lectius i poblacions capaços de prendre noves iniciatives per tornar a redreçar el futur del País. Una d'aquestes iniciatives han estat les Consultes per la Independència, iniciades a Arenys de Munt i que s'estan escampant per molts municipis de Catalunya entre els qual NO hi figura la Ciutat de Reus.

Tot això ha fet que avui no hagi pogut votar per la Independència. Enlloc d'això he participat en la Marató de TV3 dedicada a les malalties extranyes i ja sabeu que això de ser de la "ceba" comença a ser una patologia ben rarota..

foto: a Reus no podem votar per la Indpendència però si es poden cremar banderes catalanes com ho van fer impunement aquests colons españols al bell mig de la Plaça del Prim el juny de 2007 per celebrar que el Real Madrid havia guanyat la lliga española de futbol. http://blocs.mesvilaweb.cat/unitatsantcugat

Productes caducats i obsolets

Com que ja he enllestit la collita de la cirera, avui no he anat al tros i m’he quedat a casa fent dissabte. Primer m’he posat a endreçar el rebost, allí he trobat productes que ja havien caducat ja feia força temps: un parell d’ampolles de Mirinda, un iogurt Ioplait de coco una mica reinflat, una ampolla de gasosa Konga i, a punt de caducar una llauna d’escopinyes marca Dani.

Tot seguit li ha tocat el torn al calaix del medicaments, fins i tot l’alcohol 96 havia caducat! i, el que és més preocupant, el pot de viagres caduca d’aquí tres mesos i encara n’hi ha sis per gastar !!! Després he volgut clavar un clau (a la paret per penjar un quadre) i en donar el primer cop, el mànec del martell que feia 31 anys que tombava per casa s’ha fet miques ja que estava tot corcat.

Per acabar amb les tasques d’ordre he obert el calaix dels papers i allí m’he trobat tres passaports vells, una moneda de 50 cèntims (de pesseta) amb el careto de l’actual cap d’estat del país veí , un single de Leif Garret, unes instruccions d’una rentadora Crolls (la que es va comprar l’àvia Raimunda al cel sigui en casar-se). També hi havia un llibret color merda de vaca amb gastroenteritis amb el títol “Constitución Española, Referèndum Nacional 6 de Diciembre de 1978”, on curiosament no hi figura cap data de caducitat.

Ja ho veieu tot vell i per llençar. Avui he fet una bona neteja a casa