Blogaire en crisi?

Ja fa unes setmanes que estic dubtant metòdicament entre mantenir el blog actiu, congelar-lo o senzillament passar-lo a millor vida. Idees no me'n falten (els españols dels collons en són una font inesgotable). Gairebé cada dia em passen coses pel cap susceptibles d'inspirar un post. Ara bé els posts, un cop escrits i publicats, no desperten gaire interès al si de la catosfera.

Si segueixo amb el blog tindré més mala llet. Al cap i a la fi fins ara volia fer un blog més o menys simpàtic i creatiu per fer-lo més atractiu a l'hipotètic lector. Ara vist l'èxit, no cal esforçar-me més, em limitaré a esbravar-me escrivint allò que el cos em demani passant de les audiències, comentaris i opinions de tercers.

Un tret en comú

Una intensa vida associativa i un compromís permanent amb la societat civil de la meva ciutat fa que dia si i dia també hagi d’anar a les reunions d’entitats de les que sóc membre actiu. Assisteixo a les reunions setmanals del Gremi d’Helicicultors del Baix Camp en qualitat de soci fundador; les del Grup Ecologista de Defensa dels Ecosistemes del Cargol Bové, les de l’AMPA de la prestigiosa Escola Municipal de Punt de Creu “Teresa Pallarés”, les del selecte Club de Bridge, Backggamon i Bàdminton “El Triangle” de Reus, les de la Comunitat de Regants “El Rajolí”, les de la Unió de Blogaires Pocasoltes “L’Agulla al Cul”, les del nou Swingers-Club 2+2 o les de la centenària Congregació de Clavaris de la Parròquia dels Dolors Pre-Menstruals de les Esclaves de Santa Maria Magdalena de Verona.

Aquestes entitats, que en un primer cop d’ull potser poden fer pensar a algú que poca cosa tenen en comú, disposen d’un tret compartit per totes elles sense excepció. Encara més, afirmo amb seguretat que aquesta característica també és comuna a la totalitat de col·lectius del món mundial on hi ha persones humanes. Doncs si!, Ho heu encertat! en totes i cadascuna de les reunions que es fan en cada entitat hi ha sempre i sense excepció una persona (pel cap baix) que fa intervencions fora de lloc, que no s'ajusten a l’Ordre del Dia previ, que interromp de manera constant les intervencions de la resta de membres del grup, que formula preguntes idiotes i estúpides que no venen al cas, que explica el seu cas particular mancat d’interès per a la resta o que efectua llargs, i que sempre fa inacabables i aburridíssims monòlegs tot pensant-se que és hereu de la proverbial oratòria de Ciceró.

Es per això que proposo que els centenars d’hores acumulades i perdudes per culpa de les intervencions d’aquests paparres puguin ser computables com a períodes de cotització per al càlcul de l'import final de la Pensió de Jubilació.

Foto: membres del Swingers-Club 2+2 davant del seu estatge social.

Està quedant molt bonic!!!

Potser no sóc una persona entesa en arquitectura, urbanisme i ordenació del territori però si estic molt interessat en com es duen a terme les polítiques referents a aquestes matèries ja sigui al País, a la meva Ciutat o en qualsevol indret del Món (fins i tot hi incloc les españes!).

El Barri del Carme de Reus forma part d'una de les primeres expansions urbanes de Reus fora del clos murallat que formava la ciutat medieval. Amb el temps, però, aquesta zona s'ha anat degradant i precisava d'una urgent actuació. Els carrers són mes aviat estrets i totes les cases són baixetes, la majoria d'elles edificades al segle XIX, no tenen més de 3 pisos.

Doncs bé ara, i gràcies a la Llei de Barris aprovada pel govern regional, s'ha iniciat un procés de rehabilitació del Barri del Carme. Una de les obres emblemàtiques d'aquesta actuació es el nou "Casal de les Dones" (aprofito també per reivindicar l'imprescindible Casal pels Helicicultors). L'obra, encara no enllestida, està aixecant un edifici amb un enorme mur compacte de formigó molt més alt que les cases antigues que l'envolten, sense cap mena d'obertura i orientat al Sud!!! El mur en qüestió dóna als vianants del carrer Sant Pancraç una sensació gairebé claustrofòbica en passar a la seva vora.

I és que ho trobo horriblement lleig!!!

Un cop escrit això passo tot seguit a agafar el cilici i procedeixo a fuetejar-me 69 vegades l'esquena com a acte de mortificació per haver gosat a opinar i criticar una cosa de la que no en tinc ni la més remota idea i de la qual només els nostre polítics i funcionaris de gama alta (com més d'un cop he sentit en boca d'algun d'ells) en tenen el criteri i la mida justa.