dimarts, 27 de juliol del 2010

Que no els abandoni el desodorant!

Entre els nombrosos abonats al Servei Municipal d'Aigües de Figueres hi figura el Ejercito Español de España. Sembla ser que aquest il·lustre client s'ha molestat en rebre el seu rebut en català i ha exigit que se li giri en español o sinó no el pensa pagar.

Normalment als clients que no paguen, anomenats morosos, se'ls acostuma a suspendre el servei. Estic convençut que malgrat el "rancio abolengo" dels militars esmentats, se'ls aplicarà la mateixa política i en pocs dies l'aigua deixarà de brollar per les aixetes de les seves boniques casernes.

De totes maneres no crec que la mesura els sigui massa traumàtica ja que, sensibles com són a l'estalvi d'un bé tan preuat com és l'aigua, practiquen l'anonenat "baño polaco" que no és res més que una mica de "desodorante en el sobaco". Amb això poca aigua necessiten...

divendres, 23 de juliol del 2010

El "meu" Diputat




El Sr. Francesc Vallès, convilatà meu, fou elegit Diputado al Congreso per la circumscripció electoral de Tarragona encapçalant la llista (sempre ben tancada) que va presentar el PSC-PSOE a les eleccions españoles del 2008. Prèviament a desenvolupar aquesta tasca s’havia preparat a fons i, tal com diu el seu destacat currículum, va cursar un Màster a la Universitat de Georgetown a Washington, DC (2000) i es va doctorar a l'UAB el 2002 amb una tesi que ha esdevingut premonitòria titulada: “Control externo del gasto público y Estado constitucional”. (Com podeu comprovar el Sr. Vallès prefereix l’español a l'hora de redactar la seva "obra"). Amb tota aquesta sòlida formació, la seva capacitat per defensar els interessos de la circumscripció i per extensió els de Catalunya davant les altes instàncies de l’Estat augurava ser molt prometedora.

Les coses, però, no van passar tal i com molts preveien i el Sr. Vallès enlloc de defensar els interessos de la demarcació d'on va resultar elegit i els del seu País amb eficàcia, ha anat consolidant la seva carrera política al si del Grup Parlamentari del PSOE al Congreso del qual n’ha esdevingut un membre influent. La seva metodologia per assolir el seu ascens polític consisteix en la defensa incondicional i a ultrança de totes i cadascuna de les mesures que pren el Govern del Sr. Rodríguez siguin les que siguin, sense discussió, ni crítica. Si feu un cop d'ull al seu blog (el qual, curiosament, no admet comentaris), comprovareu la veracitat d’aquesta afirmació.

Ahir, després de l’anunci de la supressió dràstica d’obres (ja començades!!!) per part del Ministerio de Fomento a Catalunya en general i a les nostres comarques en particular, el nostre heroi no ha trigat en justificar-ho tot dient que es tracta d’una decisió 'raonable' i 'assumible', ha recordat també que la tisorada no afecta les grans infraestructures com la Sagrera ni el TGV. I ha afegit 'La retallada no ha estat tan gran com ens esperàvem', 'al cap i a la fi el Principat ha de contribuir a la solidaritat'... Així que ja ho sabeu: hem d’estar agraïts, contents i satisfets.

Ja fa temps que per Reus es diu que el Sr. Vallès podria serà candidat a l’Alcaldia de la Ciutat en un futur. Si finalment el Sr. Vallès acaba convertint-se en batlle auguro des d’aquí que la seva primera mesura com a Alcalde serà la de canviar el nom caduc de l’actual ”Avinguda dels Països Catalans” pel d’ “Avenida de José Luís Rodríguez Zapatero” com a testimoni d’agraïment i vassallatge a tan irrepetible estadista.

Foto: La Ministra de la Guerra Española, Sra. Chacon, i el Sr. Vallès, Diputats per Barcelona i Tarragona respectivament. Les seves respectives actuacions corroboren com les llistes tancades són la millor manera de garantir els interessos dels electors enfront dels interessos partidistes.

dimecres, 21 de juliol del 2010

diumenge, 11 de juliol del 2010

Un miratge en plena travessa del desert

Mentre ahir dissabte a la tarda passejant per Barcelona pel Passeig de Gràcia i la Gran Via de les Corts Catalanes tenia la sensació de viure en un país normal amb gent com jo. En agafar el tramvia per anar a recollir el cotxe i tornar cap el Poble vaig tornar sobtàdament a la realitat, el nombrós passatge que omplia el tren a vessar estava format majoritàriament per grups de nois i noies (clònics del Kevin i la Manoli, els meus simpàtics veïns del 5è 4a.) que en veure'ns amb l'Estel·lada van posar-se a cantar amb aire desafiant la bonica melodia "soy español español, español, español" que aquests dies sóna per tot arreu arrel d'un partits de costellada que juguen uns jugadors del Barça en nom de la fastigosa España.

diumenge, 4 de juliol del 2010

Fonètica motociclista "catalana"

Els qui em coneixeu sabeu la meva afecció pel motociclisme, un esport on gràcies a l'esforç exclusiu del pilot sense cap altre recurs afegit s'evita la contaminació (acústica i ambiental), s'incrementa la seguretat vial de les nostres carreteres i, sobretot, es fomenta el civisme ciutadà i la normalització lingüística (l'única pega és que és la de l'español).

Al nostre país tenim dos grans pilots motoristes de talla mundial, el Sr. Pedrosa i el mallorquí Sr. Lorenzo. Fins ara quan em referia a ells tot xerrant en les múltiples tertúlies "motards" que freqüento, en el cas del Sr. Pedrosa el pronunciava amb vocals neutres i essa sonora i en el segon el pronunciava amb essa sorda (lorensu). Però ara i gràcies a TV3, Catalunya Radio i RAC1 (l'emisora comtal) m'he adonat que no sé pronunciar gens bé els cognoms dels nostres grans pilots. El cognom Pedrosa s'ha de pronunciar amb essa sorda i sense cap vocal neutre (casualment de la mateixa manera en què ho faria un hispano parlant) i en el cas del Sr. Lorenzo ho pronuncien amb la z española, evidentment també de la mateixa manera en què ho faria un español.

Ara, profundament traumatitzat per la meva pronúncia ignorant, renuncio a la meva afecció al motociclisme i la subtitueixo per la de l'excursionisme, pròpia de persones gens conreuades, poc arrelades al país i per tant practicants d'un esport i pràctica indigne de ser notícia a Tv3.

Ah!, i el Sr. Lorenzo ens acaba de demostrar que el mallorquí i el català no són en absolut la mateixa llengua.

dijous, 1 de juliol del 2010

Són uns fills de la gran reputa

Són uns fills de la gran reputa.
Són uns fills de la gran reputa.
Són uns fills de la gran reputa.