Torracollons

Quan entro en el lloc web d’una empresa o organització d'aquí on s'ofereixen els seus productes o serveis i la trobo escrita en totes les llengües del món mundial llevat del nostre dialecte regional, tinc el censurable costum d’adreçar-los un amable mail tot interessant-me pel motiu pel qual negligeixen l’ús del patuès.

Us mostro una petita mostra literal de les respostes rebudes:

·Una empresa de robòtica:

“...li agraeixo el missatge que m'ha enviat i hi estic d'acord. El problema és que hem tingut tanta feina en aquests moments inicials que ens hem vist desbordats i no hem tingut temps de posar la versió en català, el nostre idioma....”

Aquests no noten la crisi, estan aclaparats per la feina i no se l’han tret de sobre, la resposta la vaig rebre el desembre de 2008 i els pobres un any després encara no han tingut temps de posar la versió en “català, el nostre idioma....”

·Un fabricant de mobles:

“...teniu tota la raó del mòn... però en tot i així no patiu que ens entendrem molt be”

No hem patit gens ni tampoc ens hem entès, evidentment.

·Un web de rutes i viatges per tot el món:

“Al ser un projecte en fase de desembolupament, encara no hem implementat el català, ja que pretenem que l'informació pugui ser entesa fàcilment pel màxim de gent possible. ...està dirigit a la gent de tot el mon.

Com tu, crec que la nostra llengua és una part molt important de la nostra cultura i per això ja estem treballant per tal de poder veure-la en català.”

El lloc web només és en español que, com és ben sabut, tota la gent del món coneix. De totes maneres encara mereixen el benefici del dubte ja que la resposta és molt recent.

· Experts que ofereixen cursos de tècniques ancestrals d'origen oriental molt engrescadores:

“…los cursos a veces son en catalán y a veces en castellano. Cuando vienen personas de fuera de Cataluña e incluso extranjeros , hablo en castellano para que me puedan entender.

...Nunca hemos tenido problemas con el idioma...

...Eso se consigue abriendo el corazón y en el mayor clima de armonía para todos...

Un cordial saludo

Jordi”

Ya veis los que hablamus catalan tenemos el corason serrado

“Doncs em sap greu però no us puc assegurar que el curs es farà en català. El que si em surt de dir-vos es que el principal puntal és l'acceptació...”

i

“Tu i jo sempre tenim la mateixa conversa.

El curs, en principi, es en Català però no ho puc garantir. Sempre depèn de la gent que ve, dons solen venir molt del pais Vasc.”

Sembla que a aquesta la devia escriure més d’un cop. Devia pensar que si em deia que la gent que hi anava era del “pais Vasc” ho podria trobar més assumible que si m'hagués dit que venien de Salamanca.

·Un escriptori web de programari lliure:

“està en català, però la web va ser renovada fa uns dies i encara no ho està. Però ho estarà ben aviat.”

Aquesta si! és veritat!!, efectivament ara es pot trobar en català!!!. El premi és per ells!!!!

La majoria de respostes, però, han estat coincidents:
“.........................................................................“.

no és que hagi posat el color de lletra transparent, simplement és que no contesten als torracollons com jo.

Malalties rares

Diu el Sr. Jordi Cervera al seu blog "...vaig néixer a Reus, un fet que, segons expliquen algunes veus (totes reusenques) ja és un mèrit...". He de confessar que la meva era una d'aquestes veus que esmenta: per mi era un orgull la meva condició de reusenc. De fet la duia ben present, fins i tot ha format part fins ara del nom del meu propi blog.

Reus era una ciutat vigorosa, pionera en molts dels processos de canvi polític, social, econòmic i cultural que experimentà la Catalunya de la Renaixença durant la segona meitat del segle XIX. Aquest vigor i lideratge la convertí aleshores en la segona ciutat de Catalunya en nombre d'habitants. El conegut "Reus, París i Londres" respon a aquesta posició de lideratge. Malauradament, però, començà minvar i fou, sobretot, en acabar la Guerra Civil quan el declivi de la Ciutat s'accentuà. Poc a poc Reus s'ha convertit en una ciutat cada cop més anodina i mediocre, i gosaria establir un paral·lelisme entre Reus i Catalunya ja que tant a la Ciutat com a la Nació els foten hòsties per totes bandes. La darrera de Reus seria el nom del seu aeroport i de Catalunya em sembla que no cal que us en digui cap ja que n'hi ha per donar i per vendre...

Malgrat això encara hi ha col·lectius i poblacions capaços de prendre noves iniciatives per tornar a redreçar el futur del País. Una d'aquestes iniciatives han estat les Consultes per la Independència, iniciades a Arenys de Munt i que s'estan escampant per molts municipis de Catalunya entre els qual NO hi figura la Ciutat de Reus.

Tot això ha fet que avui no hagi pogut votar per la Independència. Enlloc d'això he participat en la Marató de TV3 dedicada a les malalties extranyes i ja sabeu que això de ser de la "ceba" comença a ser una patologia ben rarota..

foto: a Reus no podem votar per la Indpendència però si es poden cremar banderes catalanes com ho van fer impunement aquests colons españols al bell mig de la Plaça del Prim el juny de 2007 per celebrar que el Real Madrid havia guanyat la lliga española de futbol. http://blocs.mesvilaweb.cat/unitatsantcugat

Productes caducats i obsolets

Com que ja he enllestit la collita de la cirera, avui no he anat al tros i m’he quedat a casa fent dissabte. Primer m’he posat a endreçar el rebost, allí he trobat productes que ja havien caducat ja feia força temps: un parell d’ampolles de Mirinda, un iogurt Ioplait de coco una mica reinflat, una ampolla de gasosa Konga i, a punt de caducar una llauna d’escopinyes marca Dani.

Tot seguit li ha tocat el torn al calaix del medicaments, fins i tot l’alcohol 96 havia caducat! i, el que és més preocupant, el pot de viagres caduca d’aquí tres mesos i encara n’hi ha sis per gastar !!! Després he volgut clavar un clau (a la paret per penjar un quadre) i en donar el primer cop, el mànec del martell que feia 31 anys que tombava per casa s’ha fet miques ja que estava tot corcat.

Per acabar amb les tasques d’ordre he obert el calaix dels papers i allí m’he trobat tres passaports vells, una moneda de 50 cèntims (de pesseta) amb el careto de l’actual cap d’estat del país veí , un single de Leif Garret, unes instruccions d’una rentadora Crolls (la que es va comprar l’àvia Raimunda al cel sigui en casar-se). També hi havia un llibret color merda de vaca amb gastroenteritis amb el títol “Constitución Española, Referèndum Nacional 6 de Diciembre de 1978”, on curiosament no hi figura cap data de caducitat.

Ja ho veieu tot vell i per llençar. Avui he fet una bona neteja a casa

Records d'escola

La recent emissió de l’adaptació televisiva de l’excel·lent novel·la de Jaume Cabré “Les Veus del Pamano” m’ha fet evocar alguns records de quan anava a escola i que em disposaré a compartir amb vosaltres amb algun que altre post. (Noteu que explicar batalletes és un preocupant símptoma de senectut).

Al col·legi on anava eren uns ferms partidaris de les avantguardes més innovadores que aportaven els moviments de renovació pedagògica. Al seu costat la reputada “Escola Virtèlia” era un vulgar cole de quillos. Per això quan sortíem al pati, a l’hora del “recreu”, els nostres mestres ens organitzaven en equips per jugar a futbol. Els equips eren els “ buenos” contra els “malos”. No cal que us digui que qui escriu aquest post era sempre inclòs a la selecció dels “malos”. Raret com sóc, aquesta mena d’esbarjo no m’acabava d’estimular i per això vam decidir juntament amb un altre nen (1) “malo” com jo deixar de jugar a futbol i donar voltes al pati mentre comentàvem el programa sobre el “Liron Careto” del Sr. Rodríguez de la Fuente emès el vespre anterior per la TVE. Quan els professors s’adonaven del fet s’apropaven a nosaltres i agafant-nos amb fermesa per la respectiva orella de cadascú érem convidats a reincorporar-nos a la nostra selecció amb el comentari: “Aquí hay que jugar al futbol. Pareceis niñas que se dedican a dar paseillos por el patio”...

Com a corol·lari de tot plegat si mai us creueu amb algú amb el pavelló auditiu dret sobredimensionat probablement aquest no sigui el Princep Charles d’Anglaterra sinó que és el Martell de Reus.

(1) A aquella escola les nenes eren una espècie tan rara i exòtica com ho és el pingüí del turquemistan. (nota de l’autor)

Una indumentària d’allò més escaient

Acabo de sentir al TN de TV3, especialista en informació de l’estranger, que el Sr. Abdu Willy, un dels pirates somalis capturats arran del segrest d’un pesquer tonyinaire en aigües d’aquell país africà, ha anat a declarar a l’Audiencia Nacional vestit amb un xandall de la Seleccion Española de Futbol (la Roja no separatista).

És ben sabut que les autoritats penitenciàries d’arreu del món procuren que la indumentària dels presoners que custodien faci ben evident la seva condició de delinqüents. Fins ara era conegut el tradicional vestit a ratlles amb una bola de ferro de 25 kg lligada al turmell o el vistós conjunt carbassa que llueixen els presoners de Guantànamo. A partir d’ara tot això ja és història i els criminals més perillosos aniran vestits amb el xandall de la Roja.

Un nou triomf de la Moda de España i de la seva invicta Seleccion.





Fotos: no només els pirates somalis empresonats vesteixen amb la indumentària de la Roja, casualment també destacats polítics españols ho fan. google.cat

Greenpeace una multinacional pseudoecologista pijo-progre

Ahir aprofitant una conferència internacional sobre el canvi climàtic que es feia a Barcelona un escamot de l’organització “ecologista” Greenpeace va penjar dues pancartes reivindicatives des de les torres de la Sagrada Família. La primera de les pancartes estava escrita en anglès, la segona en español.

Aquesta organització multinacional sembla que entre els seus objectius hi ha el de vetllar per la preservació de la biodiversitat i evitar l’extinció de les espècies amenaçades. Ara bé a l’hora de vetllar per les llengües amenaçades això s’ho passen per les seves parts púdiques ja que han tingut la poca vergonya en l’acció esmentada de no posar-la en català i substituir aquest per un idioma aliè. Aquest fet no és un cas aïllat, els de Greenpeace no s’han caracteritzat mai pel seu respecte a la nostra llengua i tenen per costum menysprear-la en les seves actuacions als Països Catalans.

Però tot plegat no acaba aquí. Resulta que el senyors de Greenpeace són uns ferms partidaris de l’energia eòlica. Jo també ho sóc però amb la condició que la instal•lació d’areogeneradors no espatlli el nostre paisatge ni afectiu les nostres aus. A les mitjanes de les autopistes o a les vores dels grans polígons industrials hi cabrien molts molinets dels que ara es posen a les carenes de les nostres serralades. A Greenpeace tot això tant li fot.

Per acabar, el meu reconeixement a l’abnegada tasca que fan molts grups conservacionistes arrelats al nostre país i que vetllen per què no es trinxi encara més el nostre malmès territori (GEPEC, Grup de Defensa del Ter, Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Natura (GOB) i tants d’altres) i el meu menyspreu a la multinacional pseudoecologista pijo-progre que és Greenpeace.

foto: www.elpais(español de España).es

Festa manllevada

Ahir dissabte a 2/4 de 3 de la tarda vaig posar TV3 per veure si explicaven com havien passat la nit uns xicots que han visitat Madrid aquesta setmana. Per la meva sorpresa enlloc del Telenotícies feien una cursa d'autos sorollosos mancats de tub d'escapament. Aleshores vaig posar el Canal 33 amb la seguretat que trobaria un bon documental sobre el colibrí de Borneo, doncs tampoc, feien un ampli reportatge sobre l'emocionant Campionat del Món de Rallis d'automòbils. Noteu com els programadors de la cadena autonòmica saben complementar la programació que ofereixen des dels seus canals!!!

Finalment, i de forma excepcional, vaig decidir posar una televisió estrangera i practicar idiomes. A casa dec tenir una antena fenomenal ja que rebo 32 cadenes de fora (la llàstima que únicament són de la veïna España). En una de les cadenes es preguntaven com passarien la diada del Halloween a les diferents ciutats españoles. Això em va donar la llum! el Hallowen està tenint tant d'èxit entre els españols per la senzilla raó que aquests no tenen cap referent propi: no fan castanyada, no mengen panellets i no rifen confitura tal com fem nosaltres.

Si els Españols per Tots Sants tinguessin algun costum ancestral, la celebració del Hallowen seria testimonial. Posem per cas la hipotesi que celebressin pel dia 1 de novembre la "Fiesta del Botijo i la Pandereta" doncs aleshores a Port Aventura es substituiria les paoroses fiestas de miedo que organitzen ara per concerts d'aquest bonic instrument regades amb aigua del canti, i ja dins un àmbit més institucional, estic segur que el Juez Garzon perseguiria de manera implacable aquells que en lloc de celebrar el "Botijo i la Pandereta" gosessin celebrar el Halloween.