divendres, 20 de maig del 2011

Fàstic

Els colons españols de casa nostra s’han agrupat al voltant de diverses opcions polítiques que vetllen pels seus interessos. Un d’aquests partits colonialistes es presenta en aquestes eleccions municipals amb un missatge hostil envers la immigració no española que ha arribat als municipis catalans.

Aquests individus del Partido Popular no només no n’han tingut prou en espoliar el nostre país, colonitzar-lo i anorrear-lo culturalment i lingüística sinó que durant tots els anys que hi ha hagut de bonança econòmica han volgut guanyar encara més calers tot propiciant l’arribada de la immigració, mà d’obra barata que pogués treballar pels seus negocis, promocions urbanístiques i altres foteses. Ara amb la crisi ja no els necessiten, i en un exercici de cinisme dificilment superable, tenen la barra de culpabilitzar aquesta mà d’obra barata arribada els darrers anys de molts dels nostres problemes que a hores d’ara patim (fins i tot els acusen d’escampar malalties).

Tot plegat em produeix basques i fàstic. Una sensació que només és comparable a la que també experimento quan sento els cosinets dels peperos membres del partit lerrouxista anomenat Ciudadanos quan prediquen que l’español està perseguit i que perilla a Catalunya.

dimecres, 11 de maig del 2011

Una història que fa esgarrifar


Els fantasmes esdevenen elements habituals a les històries de por i terror. Alhora, i en sentit metafòric, s'anomena fantasma a aquell individu de tarannà fatxenda, prepotent i xulesc darrera del qual no hi ha cap mena de substància digna de consideració. Avui si em permeteu us explicaré una història de terror protagonitzada per fantasmes en el sentit metafòric de la paraula i no pas en el seu significat ectoplasmàtic, tal i com seria previsible:

A la prioratina vileta de la Vilella Alta cap habitant del poble s'ha volgut presentar a les eleccions municipals. Tot feia preveure que l'Ajuntament quedaria vacant a partir del 22 de maig, però en fer-se públiques les candidatures presentades a cada municipi, els vilatants de la Vilella Alta van veure amb sorpresa que el Partido Popular hi presentava una candidatura integrada per una persona extranya que ningú del poble sap qui és. Es tracta d'una candidatura "fantasma". El Partido Popular ha presentat candidatures "fantasmes" a tots aquells petits municipis on, pel seu reduït cens, només cal presentar-hi un nom sense que hagi de ser d'aquell municipi. Aquesta estratègia respon a què així cobren més diners de l'administració ja que aquesta subvenciona als partits en funció del nombre de candidatures presentades.

D'aquesta manera a partir del dia 22 de maig, i com que només hi haurà la candidatura del PP, aquesta formació colonialista de ben segur que assolirà l'alcaldia de la Vilella Alta. Pobre gent no saben el que els espera! Primer que tot els documents municipals es redactaran en español, que com tots sabeu és la llengua que tot el món entén. Es farà un nou Pla General d'Urbanisme i la vila passarà del seus escassos centenar i mig d'habitants d'avui en dia als 18000 habitants quan totes les promocions de cases aparellades estiguin venudes. Muntaran un Parc d'atraccions que s'anomenarà "Tierra Pizarrosa". A l'agrobotiga del poble enlloc de vendre's vi DOQ Priorat tal i com es feia fins ara es vendran els vins de la Ribera del Duero (els millors de l'univers) i Sidra el Gaitero (famosa en el mundo entero). També el poble rebrà visites d'individus misteriosos al volant de vehicles de gama alta, amb bigoti, i que s'intercanviaran maletes de contingut desconegut. Ah! i per la Festa Major de Santa Prisca en lloc de fer-hi anar l'Orquestra Maravella hi actuarà a partir d'ara la supervedette Norma Duval!

Ja ho veieu a la dissortada Vilella Alta tindran un fantasma per alcalde, elegit en una candidatura fantasma sota les sigles del més terrorífic dels partits que pugui haver-hi.

foto: La Vilella Alta, al Priorat (www.turismepriorat.org)

dimecres, 27 d’abril del 2011

No sóc profeta a la meva terra

La Creu de Sant Jordi és una distinció que atorga el govern autonòmic català a aquelles persones que segons el seu criteri són mereixedores del reconeixement de la seva trajectòria personal. Entre els guardonats n'hi ha molts que els seus mèrits estan fora de cap dubte, però d'altres són, com a mínim, més que discutibles. Ja fa tres anys que em vaig fer ressò d'unes Creus de Sant Jordi lliurades aleshores.

Avui es lliuren al Palau de la Generalitat les Creus de Sant Jordi d'enguany. Entre els il·lustres guardonats hi figura el català més ben valorat per l'opinió pública española el Sr. Jose Antonio Duran Lleida, el qual tot i no haver assolit cap ministeri al Reino de España com a mínim fa de conseller a l'ombra de la Generalitat (alguns bromistes divertits en diuen el govern dels millors). Malgrat tot això estic convençut que ell hauria preferit que li donessin el Gran Collar de Isabel la Católica.

També m'ha cridat l'atenció que una de les Creus sigui pel Sr. Salvador Alemany, l'home fort d'Abertis, l'empresa concessionària de les autopistes de peatge de Catalunya. El peatges a Catalunya són potser el símbol més vistós (que no l'únic) de l'espoli que patim per part dels españols. Que el govern català li lliuri aquest honor resulta tan paradoxal com si l'Orden de Alfonso X el Sabio fos lliurada pel Govern Español al Sr. Sergio Ramos, segons tinc entès un il·lustrat futbolista madrileny.
I parlant d'autopistes de peatge: El Director del Servei Català del Trànsit de Catalunya, Sr. Joan Aregio (amb un currículum previ en matèria de trànsit simplement espectacular) ha declarat que l'única forma que veu per poder evitar els embussos que ocasionen els peatges troncals de Martorell i de la Roca del Vallès és que tothom tingui TELETAC. Aquesta mesura justifica l'encertat del nomenament del personatge ja que amb aquesta iniciativa resoldrà els seculars embussos de les autopistes i alhora les Caixes de Pensions podran assolir els criteris de solvència exigits per la Unió Europea ja que amb els milions de comissions que cobraran pels TELETACs nous que s'instal·laran de ben segur que els seus magnífics resultats d'explotació creixeran de manera exponencial.

Amb tots aquests precedents puc assegurar no sóc profeta a la meva terra i que dubto que mai em donguin cap Creu de Sant Jordi. Sortosament a l'algebraica vila de Bolzano al Trentino, ja hi tinc un carrer dedicat.

dijous, 14 d’abril del 2011

Desengany

Feia dies que havia d'anar a Barcelona per resoldre una sèrie d'afers interdepartamentals que tenia pendents. Al final m'ho he fet venir bé per anar-hi el matí del dia 14 d'abril de 2011, 80 anys justos després que Francesc Macià hi proclamés la República Catalana el 14 d'abril de 1931.

No cal dir que m'he arribat fins la Plaça de Sant Jaume a veure l'ambient i fer com una mena de "pelegrinatge" un dia emblemàtic en un indret no menys emblemàtic. En arribar a la Plaça he començat a veure grupets de gent parlant entre ells. Semblava que s'estava coent alguna cosa... I he notat com en sec em bategava el cor i un calfred d'emoció em trasbalsava.

Començo a pensar que potser 80 anys després podria repetir-se la història... Ahir el President Artur Mas no va assistir a la votació sobre la Independència que va fer-se al Parlament, se m'acut que deu tenir un as amagat a la mànega i la seva absència d'ahir es podia explicar per què es reservava per donar-nos una memorable sorpresa aprofitant que avui era dia 14 d'abril. La porta del balcó del Palau de la Generalitat estava oberta i això podia ser era un clar indici que aviat passaria alguna cosa important. Decideixo quedar-me a la Plaça a l'espera d'esdeveniments. Anaven passant els minuts i nous grups de persones anaven arribant a la Plaça i com jo miraven cap a la façana del Palau de la banda muntanya de la mateixa. Mentre m'espero faig alguna fotografia amb el mòbil. A dalt al terrat encara hi oneja l'estanquera española i penso amb satisfacció que són els darrers minuts que ho farà en aquell indret i ben aviat serà arriada.
El temps va passant i encara no passa res, el carrió va tocant els quarts... M'impaciento i decideixo acostar-me a un dels grups congregats a la Plaça a veure si disposen d'alguna informació. I, amb sorpresa meva, me n'adono que és un grup de guiris españols al qual el guia els explica els orígens de la Barcino Romana. L'altre grup és de guiris francesos i tot i que aquesta llengua no la domino gaire (molt a pesar meu) sento els mots "tortilla" i "paella" en boca del seu guia. Començo a pensar que m'he precipitat a l'hora d'il·lusionar-me i que potser m'he creat falses expectatives. El tret de gràcia que posa fi a aquest miratge el rebo quan sento una parella de Mossos d'Esquadra que comenten entre ells al Carrer del Bisbe: "...Mas ya salió hace una hora de la Generalidad en su coche oficial, iba con Duran Lleida...".
Profundament decebut abandono la Plaça i cap cot emprenc el camí de tornada cap a Reus, i davant del Corte Inglés trobo un home ja gran passejant amb una bandera, el pobre s'havia desorientat ja que s'havia confós de República i de País.

dijous, 31 de març del 2011

El Firefox 4 sembla d'Intereconomia

Havent sentit les virtuts del nou Firefox 4 vaig decidir baixar-lo i posar-lo com a navegador per defecte a la meva maquinota enlloc del Firefox 3.6 que tenia fins aleshores. Com és previsible en el meu ordinador tot allò que es pot configurar en matèria de llenguatge ho està en català i en el seu defecte en anglès (mai en español) i com a país de l'ordinador aquest té la nacionalitat Andorrana.

Doncs per gran sorpresa meva començo a visitar els llocs webs que freqüento amb el flamant Firefox 4 i em surt la versió española dels respectius webs. Comprovo les configuracions pròpies i les segueixo tenint en català. Però res! el Firefox 4 prefereix l'español al català o l'anglès!!!

A tall d'exemple: quan entro al blog del meu ínclit conciutadà Té la Mà Maria (telamamaria.blogspot.com) el primer missatge que em surt amb el Firefox 4 és "Advertencia de Contenido..." en canvi si hi entro des del mateix ordinador amb el Google Chrome, l'Explorer 8 o el Firefox 3.6 (com feia fins fa poc) el primer missatge que em surt és "Advertència de Contingut..."

No cal dir que l'aplicació ja ha estat desintal·lada.


dimecres, 23 de març del 2011

Profilaxi de la Salut


Ahir la tercera autoritat de la jerarquia española i president del Congreso d'aquell estat, Sr. Bono, va fer una excepció en el reglament intern de la cambra legislativa i va permetre, magnànimament, a alguns diputats representants de les colònies españoles expressar-se una estona en la seva parla vernacle. No cal dir que des de l'oposició Popular un individu que ara no recordo el seu nom però que ben probablement serà ministre d'aquí a poc més d'un any va esguinçar-se les vestidures davant aquest fet i es va posar a parlar de pinganillos i altres foteses. Sortosament el Sr. Bono va tranquilitzar al diputado popular apel·lant al caràcter excepcional d'aquell moment.

Aleshores va explicar que si el català i altres llengües no españoles no es poden parlar al Congreso no és per mania envers a aquestes sinó per què ho diu la llei i que les lleis són per obeir-les. I va afegir en to didàctic que eraigual que la llei del tabac que prohibeix fumar en espais públics però que no ha estat promulgada per anar en contra dels fumadors.

Seguint amb l'analogia proposada pel Sr. Bono, goso a afegir: si la raó de prohibir fumar en espais públics és que el fet de fumar pot ser perjudicial per la salut i pot arribar a provocar càncer, aleshores l'ús del català també deu ser perillós per la salut d'Espanya i dels hispano parlants.

En conclusió hem de parlar força el català a tot arreu a veure si una neoplàsia afecta els malaltissos cervells d'aquesta colla de fastigosos.

foto: Mesa del Congreso. 23-2-1981. El Sr. Bono, inferior esquerra, i el Teniente Coronel Tejero. www.google.cat

dimecres, 23 de febrer del 2011

Astracanada


Avui dia 23 de febrer fa trenta anys que vaig poder comprovar per primer cop en la meva vida que això d'España és una astracanada total. Ara espero que no hagin de passar trenta anys més per poder dir que España no és res més que un malson del qual ens hem despertat feliçment.

foto: el Tinent Coronel Tejero Molina al Congreso de los Diputados Español, aquesta foto confirma les encertades paraules del President Español Sr. Rodríguez posant a la transicion española com un exemple a seguir.