dijous, 21 de gener del 2010

Mor als 69 sense haver fet un 69


Al si de la nostra societat hi ha l'acord tàcit que en el moment en què un personatge es mor no se l'acostuma a criticar i més aviat s'intenta fer un panegíric d'allò bo que hagués fet el finat en vida.

Permeteu-me avui trencar aquesta norma no escrita i dir que s'ha de ser molt però que molt desgraciat per designar, a falta de descendència, com a hereus al Príncipe Felipe, Doña Letízia i als 8 néts del Rey de España, el Sr. Juan Carlos de Borbon.

El subjecte en qüestió es deia Juan Ignacio Balada Llabrés, i ha mort als 69 anys sense tenir descendència (i de ben segur sense haver fet en sa vida un 69). Aquest individu, natural de Ciutadella (Menorca) no ha deixat res a la seva Ciutat nadiua, ni a la seva preciosa illa, ni a cap ONG benèfica, ni a res que pugui fer cap bé a la humanitat... Els bens llegats pel Juan Ignacio pugen a algunes desenes de milions d'euros i hi figuren diverses propietats immobiliàries.

AIS. A l'Infern Sigui.
foto: El Juan Ignacio pocs mesos abans de ser un bullit a la caldera del Pere Botero. 10minutos (d'on l'hauria pogut treure sinó?).

dimarts, 19 de gener del 2010

Dades eficaçment protegides


Les Cortes Generales del Reino d'España van promulgar el 1999 La ley orgànica 15/1999 de Protección de Datos de caràcter personal (LOPD). Aquest text legislatiu té com objectiu garantir i protegir les dades personals, les llibertats públiques i els drets fonamentals de les persones físiques españoles (per extensió també la dels súbdits colonitzats com nosaltres), i especialment la seva intimitat i privadesa personal i familiar . Doncs bé resulta que des que és vigent aquesta ley orgànica el nombre de trucades i missatges que tots rebem als nostres telèfons fixes o mòbils privats (evidentment sempre en español), on una persona desconeguda que ens anomena pel nostre nom de pila precedit pel Don o Doña de rigor i que ens parla en representació d’una empresa amb qui mai hem tingut, ni tindrem, cap mena de relació s’ha multiplicat de forma exponencial. De forma anàloga també rebem correus postals o electrònics amb el nostre nom i adreça correctes (bé, el nom potser no ja que sovint el tradueixen a la lengua de Nebrija) oferint-nos les més avantatjoses ofertes i oportunitats que es puguin trobar en tot l’univers de parla hispana.


L’eficàcia obtinguda per la llei de protecció de dades esmentada m’ha donat una idea:


Caldria induir al govern español, sempre sensible a qualsevol perill que pugui tenir la integridad territorial de la patria, a què elaborés una llei orgànica anomenada: Ley Orgànica 69/10 de Protección de la Unidad de España i que sigui aprovada per les Cortes . Si la seva aplicació es fa tan bé com s’ha fet amb la de Ley de Protección de Datos de ben segur que molt abans del 2014 España se n’haurà anat a fer punyetes!!!


foto: Innovadora tecnologia d'avantguarda emprada per a garantir la unidad d'Epaña. Agafada d'algun web español.

dimarts, 12 de gener del 2010

Sorpresa


Aquests dies se n'ha armat una de bona arrel de l'error del Consell Baltasar en atribuir precipitadament les causes del terrible incendi d'aquest darrer estiu a Horta de Sant Joan a un llamp. Sortosament l'home va estar inspirat i va triar una causa més o menys creïble. Potser si hagués passat ara hauria donat la culpa del foc als 50 centímetres de neu que hi han caigut.

Però el que m'agradat més de tot plegat i m'ha deixat perplexe és que el gir en la investigació de les causes de l'incendi s'ha produït per la iniciativa d'una jutgessa que ha promogut la recerca de la veritat. En uns temps en què els jutges es caracteritzen per actuacions arbitràries, polèmiques i subjectives, i molt sovint en contra dels interessos del nostre país, de la nostra llengua i de la nostra cultura, això és com una flor que, evidentment, no fa estiu. Potser l'explicació estriba en què la jutgessa és novella i aquest era el seu primer sumari important al seu nou destí. Ben probablement alguns companys seus amb anys d'experiència a l'esquena ja li faran saber que si vol fer carrera al si de la Judicatura, dedicar-se a investigar qui crema els boscos de Catalunya no la durà enlloc.


Des d'aquest blog la meva enhorabona a la jutgessa.


foto: nevadeta d'aquest cap de setmana, encara bo que el Conseller Baltasar no va dir que aquesta era la causa del foc.


dimecres, 6 de gener del 2010

Blogaire Invisible 2009

He participat per primera vegada en la inicitativa anomenada blogaire invisible. Reconec que ho vaig fer sense rumiar-m'ho gaire i que a l'hora de la veritat m'ha costat inspirar-me per triar un bon regal.



La Maria va ser "l'afortunada" que havia de rebre el meu regal. El seu blog, tal com ella diu, es basa en l'optimisme, just el contrari del meu que s'acostuma a basar en la queixa i tocar els collons als qui fan actuacions que no m'agraden (i que habitualment acostumen a ser Made in Spain). Després de pensar-m'ho vaig concloure que el millor seria oferir-li quelcom que a mi també em donés bones vibracions i això seria un petit viatge virtual pels meus paisatges favorits del meu país petit. El regal ha consistit en un power point personalitzat amb fotografies d'alguns d'aquests paisatges. Us en deixo un extracte de la selecció que li he enviat:







com a fons musical del powepoint he triat una curiosa versió del "Petit Pais" del Lluís Llach interpretada ex-aequo per ell mateix i el grup Gossos.


Com en tot amic invisible jo també he rebut regal, en el meu cas ha estat una novedosa proposta gastronòmica del Dr. Muerte i que no es basa precisament en la cuina mediterrànea.

dimarts, 5 de gener del 2010

Miscel·lània esportiva



Aquests dies de relaxació informativa m'han cridat l'atenció dues notícies de la secció d'esports (tot i que en el fons no són esportives) i que tot seguit us comento:

Declaracions del Sr Joan Laporta: En una extensa entrevista concedida al rotatiu español "El Mundo" el President del FC Barcelona ha afirmat, entre altres coses, que no descarta presentar-se a les properes Eleccions al Parlament. Sense entrar a valorar el seu contigut, m'ha sorprès que el Jan hagi triat un mitjà que sovint l'insulta a ell i a la de catalans. Es com si als anys 80 el Sr. Ronald Reagan, visceral anticomunista, hagués triat el diari soviètic portaveu del PCUS, "Pravda" per anunciar que seria candidat a la Presidència dels USA. Potser es tracta d'una nova tendència comunicativa i ben aviat el Sr. Aznar López anunciarà al "Punt" el seu retorn a la primera plana política?

Segona notícia:

A TV3 sembla que s'escorrin quan passen notícies del motor (perdó per la grolleria). Aquests dies estan fent un desplegament inusitat per seguir l'evolució del Ralli Dakar. Curiosament aquest ralli no es fa a Dakar sinó a les terres dels millors psicoanalistes del tango que hi ha al Món: l'Argentina. Això m'ha donat un idea: proposo que la propera edició del Rally Cataluña-Costa Dorada es faci a Nova Guinea Papua en lloc de fer-se per les nostres terres. D'aquesta manera tota la quilleria que acostuma a anar a veure la cursa com a públic es desplaçarà a aquelles llunyanes terres i, amb sort, seran àpat dels perillosos Crocodylus novaeguineae, espècie abundant en aquella zona.

foto: un simpàtic exemplar de Crocodylus novaeguineae poc abans de cruspir-se el meu veí Kevin. http://www.damisela.com/zoo/rep/cocodrilos/nuevaguinea/taxa.htm

dilluns, 28 de desembre del 2009

Comprenc la reacció de Tarragona


Tarragona era una bonica vila marinera fundada pels Romans. Amb la promulgació del Decreto de Nueva Planta el govern invasor borbònic dividí administrativament el Principat de Catalunya en corregimientos, un d'ells amb capital a Tarragona. Arrel d'aquest fet els representants de l'administració española a les nostres terres van afincar-se en aquella vila. A partir d'aquell moment funcionaris borbònics civils i militars, i els botiflers locals, comencen a liderar la societat tarragonina. El 1833 el govern español divideix la metròpoli i les seves colònies peninsulars en Províncias, es crea la Província de Tarragona on hi fa cap un Gobernador Civil i un Gobernador Militar. No fou fins els anys de la Generalitat Republicana que aquesta divisió administrativa provincial fou substituïda per les Comarques i Vegueries, Divisió Territorial que reflectia amb rigor l'estructura socio econòmica real de les nostres terres. El 1939, amb l'entrada dels militars feixistes españols anul·len la divisió en comarques i vegueries i tornen a reinstaurar-se las Provincias amb els seus respectius Gobernadores Civiles, Militares i Diputaciones Provinciales. Aquesta estructura administrativa del 1833 és la vigent el 2010.

No és d'extranyar que, amb aquests antecedents, sigui del tot comprensible que la societat civil tarragonina hagi agafat vicis i arquetips propis dels colons españols: volen canviar el nom de l'Aeroport de Reus pel d'Aeroport de Tarragona, reclamen com a nom únic i irrenunciable (com la Unidad de España) per a la Vegueria del Camp el nom de Tarragona, s'oposen a qualsevol iniciativa de capitalitat compartida, els encanta llegir el Diario de Tarragona (escrit i pensat evidentment en español), ...

Per això la concentració del bo i millor de la societat civil Tarragonina feta davant les escales de la seva inacabada catedral no poden deixar de recordar-me les manifestacions que es feien a la Plaza de Oriente de Madrid com a mostra de "inquebrantable lealtad al Caudillo".

Comprenc perfectament que, després de tres-cents anys de presència colonial administrativa española a Tarragona, la societat civil d'aquella localitat s'hagi impregnat amb un tarannà que reflexa els pitjors tics colonialistes españols de via estreta. Ànim ho superareu!

foto: Seu de la "Delegacion Provincial de Hacienda de Tarragona" edifici emblemàtic de la Rambla Nova juntament amb el de l'antic Banco de España. Des d'aquest bonic edifici es fiscalitza i executa l'espoli fiscal español aplicat a les nostres comarques. xtec.cat

divendres, 25 de desembre del 2009

Fenomen parawagnerià



Diu Woody Allen "quan escolto Wagner em venen ganes d'envair Polònia". Fins ara pensava que aquesta frase era una boutade del prolífic director nord-americà però ahir vaig comprovar en pròpia pell que tenia tota la raó:

Avui fa un any el Papa Nöel em va portar una bicicleta elíptica (l'any pasat ja vaig explicar en un post que a casa no fem tió per què creiem que els cops de bastó que se li han de donar poden provocar agressivitat als infants). Amb aquesta bici puc posar-me en forma a casa estant i mantenir la meva esbelta silueta tot pedalant diàriament una estoneta. Aleshores aprofito per escoltar l'Ofici de Viure, el programa de creixement personal de Catalunya Ràdio. D'aquesta manera dono a la meva ment un benestar còsmic basat en els xacres del kharma. Aquesta dimensió espiritual trascendeix a tot el meu cos, el ritme cardíac baixa malgrat l'exercici i fins i tot l'aparell i el qui escriu aquestes ratlles levitem.

Ahir, però, enlloc de triar els savis consells del Sr. Hernández i el Monjo Rutllan vaig posar-me com a fons del meu exercici un fragment de l'acte II de l'òpera Tannhauser de Richard Wagner. Només sentir les notes dels primers acords el ritme cardíac mesurat per la màquina es va accelerar i em van entrar unes ganes immenses de fer una invasió. En el meu cas, com a Polac que sóc, no podia envair Polònia ja que resulta redundant i incongruent envair el teu propi país que ja ha estat prèviament envaït pels españols. Amb la invasió de l'Illa de Perejil i el seu retorn a la Corona ja m'hi conformo.

Que passeu uns "feliços nadals".

Foto: Wagner no només ha provocat misterioses influències a cineastes nord-americans i a blogaires poca-soltes. També Salvador de Dalí l'ha tinguda al substituir els tradicionals "nans de pedra" habituals en tots els jardins de les cases per múltiples escultures del compositor alemany per decorar la piscina del Castell de Púbol