Sobredosi de droga dura adulterada

Quan un malalt que pateix una malaltia dolorosa o irreversible se l’acostuma a administrar alguna mena de droga amb la doble intenció de fer-li minvar el patiment i, sobretot, rebaixar o anular el seu nivell de consciència a fi efecte que no es faci càrrec de la irreversibilitat del procés.

Ara Catalunya es troba en un procés irreversible d’anul·lació nacional, cultural, econòmica i social. Què res millor que els triomfs del Barça (res a dir per ells, ben merescuts i des d’aquí les meves felicitacions al Sr. Guardiola) com una droga pal·liativa per què la societat catalana tingui la mínima consciència de tot plegat. Això si, la droga l’han adulterat a l’administrar-la només mitjançant emissores de televisió españoles i en español. Paradoxalment la substància adulterant és el mateix virus letal que va iniciar la malaltia.

Històries Naturals

Aquests dies he hagut de demanar els serveis d’un professional per arranjar una avaria que he patit a casa. Em van recomanar un xicot de nom Pol-Arnau que viu en un poble no gaire lluny de Reus i el vaig fer venir. En arribar vaig veure que a la furgona hi duia el ruc català, el distintiu CAT i també un adhesiu de Sant Miquel del Fai. Era un noi parlador i extrovertit, no va trigar en manifestar-me la seva satisfacció per les victòries del FC Barcelona i l’enuig que això provoca als merengues. També va queixar-se del pocavergonyes i ...(piiip) que són els del Govern de Madrid i del ...(piiiip piiiip) que arriben a ser els del PP i que els del Tribunal Constitucional són uns ...(piiip piiiip piiiip). Amb tot el que anava dient vaig deduir que també formava part del Club de Fans “Zoy epañó, casi na!!!” que dia rera dia va aconseguint nous adeptes.

Ajudava al Pol-Arnau un noi de raça negra. Ja fa temps que treballa amb ell ja que es notava que havia aprés l’ofici i se’l veia força destre. El Pol-Arnau sempre que s’hi adreçava ho feia, en español. tot i que pugui semblar contradictori, té una explicació científica: la natura és capciosa i ha dotat a tots els estrangers i nou vinguts (siguin d’on siguin) que arriben a casa nostra d’un gen que els permet de conèixer perfectament l’español ja a partir del moment de la concepció embrionària. En canvi, com a contrapartida, els impedeix conèixer el català durant generacions i generacions. Només això pot explicar que tants catalans com el Pol-Arnau, sabedors d’aquest misteri genètic, parlin en español a qualsevol estranger o nou vingut i per extensió a tota la seva descendència generació rera generació!!!

Foto: L’Angawa, ajudant de lo Cartanyà al Canal-In, esdevé una excepció genètica que pot entendre (i fins i tot parlar!!!) perfectament el català.

Els radars han quedat obsolets

Esperonat per l'allau de crítiques rebudes per l'afany recaptatori que tenen els radars, el Conseller Saura substituirà els que hi ha dalt dels ponts per aquesta nova "iniciativa" que contribuirà de manera eficaç a la reducció de la velocitat per part dels conductors. Alhora contribuirà a reduir sensiblement l'atur ja que es contractarà una nombrosa dotació de tècnics especialistes en la matèria.

Vivència mística

No puc estar-me de compartir amb vosaltres una experiència mística que acabo de viure i que suposa un abans i un després en la meva manera de concebre la vida terrenal:

Entre els anys 30 i 33 els miracles sovintejaven a la zona de Judea i Galilea, més tard a finals del segle XV a Reus vam ser deslliurats de la Pesta gràcies a la Mare de Déu de Misericòrdia i la Pastoreta. Ara ja entrat el segle XXI, tornen els miracles. Gràcies als avenços tecnològics, els miracles ja no són sobre les persones sinó que es donen damunt els artefactes tecnològics inventats per l’home:

Tinc un vehicle nascut al ja llunyà 1995, preceptivament cada any he de dur-lo a la corresponent ITV. Durant la revisió de l’any passat van detectar-hi una sèrie de deficiències lleus que em van recomanar arreglar. No ho vaig fer i enguany, en tornar a passar la ITV al mateix indret, totes les deficiències lleus han desaparegut de manera espontània i miraculosa. L’únic que he fet durant aquest any és anar a la tradicional benedicció de vehicles que fan per Sant Cristòfor, al qual atribueixo l’autoria d’aquest fet sobrenatural.


Com és habitual la inspecció va tenir el rigor acostumat de sempre. Al costat meu hi havia una moto tipus harley que feia un soroll ensordidor i que era pilotada per un elegant membre de l’Acadèmia de les Bones Lletres, ell també va superar feliçment la revisió. Tot seguit el seu pilot va poder sortir a tota velocitat cap a la taula rodona que feien al Centre de Lectura de Reus on parlaven del llibre “El Silenci” de Gaspar Hernández, guanyador del darrer premi Josep Pla. En canvi qui no va passar l'examen va ser el Renault 6 d’un pagès de Vallfogona de Riucorb que, tot i trobar-se en impecable estat de conservació mecànica, duia la E d’España de la seva matrícula mig esborrada.


No cal dir que agraeixo als tècnics d’ITV que hagin apartat de les nostres carreteres a un vehicle tan perillós.

Pregona erudició política

Avui en acabar el Debat sobre el Estado de la Nacion (española, evidentment) el Diputat reusenc Francesc Vallés ha marcat un punt d'inflexió en l'evolució dels elements de debat que configuren els pilars fonamentals de la política contemporània. La profunditat del seu pensament és tan pregona que no és a l'abast de la plebs acostumada a raons i pensaments simples. El nostrat Diputat ha dit, emprant doctes mots, que qui no estigués d'acord amb el que acabava de dir el president español Sr. Rodríguez al Congreso senyal que estava amb el PP i el Sr. Rajoy.

Aclaparat per la dimensió i transcendència d'aquesta declaració curulla de tan contingut polític, he investigat sobre qui ha donat una formació tan impecable al diputat reusenc. He trobat el seu blog, francescvalles.blogspot.com i allí ens explica ell mateix que va doctorar-se a la Universitat de Georgetown, casualment la mateixa on imparteix càtedra l'ex-president español Sr. Aznar.

Estic convençut que l'elaboració de tot aquest pensament polític tan sublim deu deixar exhaust el Sr. Vallés, això el disculpa que no hagi dit ni mu sobre temes banals que només fan que distreure la gent com ara les infraestructures viàries a càrrec del govern español o bé el finançament de Catalunya. També explica que el darrer post del seu blog polític segueixi la rabiosa actualitat i per això la darrera aportació sigui del juny de l'any 2008.

foto1:El Sr. Vallés amb la Ministra de la Guerra española Sra. Chacon en un safari per les colònies orientals d'aquell país. blocs.tinet.cat/blog/xavier-sabate/

foto2: Jo no l'he buscada pas, se m'ha posat sola de manera automàtica en posar la foto 1, això de la informàtica cada dia et dona sorpreses!!!

Crits de joia, crits de victòria

Ahir a la nit mentre llegia a casa “La Primera Història d’Ester” de Salvador Espriu vaig sentir sobtadament crits i sorolls. La primera reacció fou d’esglai però la meva dona em va recordar que hi havia futbol. Aleshores vaig pensar que el Madrid havia fet un gol ja que l’escàndol i l’alegria era més que considerable, però qui havia fet un gol havia sigut el FC Barcelona davant el Chelsea.

Aleshores vaig posar la tele i van començar a sortir aficionats del Barça, molts d’ells lluint banderes estelades, tot cridant consignes com: “Toma, toma, toma nos vamos hasta Roma” o bé “Campeones, campeones, ohé ohé ohé”. Fa pocs dies a la meva ciutat el Reus Deportiu també es va proclamar Campió d’Europa d’Hoquei Patins i l’afició reusenca també cantava eslogans semblants igualment en castellà.

Tot això em fa reflexionar i veig que el català no és una llengua útil per proferir crits de joia i victòria. Suposo que això és degut al fet que després de 300 anys d’invasió española aquestes expressions han desaparegut de l’imaginari col•lectiu català.

Quan el 2014, el Sr. Artur Mas proclami la independència a la Plaça de Sant Jaume (ara es veu que els de Conver són independentistes, ja veurem quan dura...) les masses enfervorides i plenes de joia cridaran: “Ya no està pendiente, Catalunya independiente!!!” o bé “Se oye, se nota, España ya està rota!!”.

Foto: un aficionat del Barça del sector crític de la CUPS, i que fa poc va escindir-se del corrent Esquerra Independentista de l’ERC, celebrant el segon gol del Barça davant el Chelsea. www.3cat24.cat