dissabte, 14 d’abril de 2012

Un gran buit


La Universitat Rovira i Virgili (de la qual gosaria a afirmar sense temor a equivocar-me que és la més prestigiosa de les universitats ubicades a la vila episcopal de Tarragona) està programant un curset anomenat "Problemas específicos en la enseñanza del español como lengua extranjera". La meva enhorabona a la docta institució per la seva visió de futur ja que amb aquesta iniciativa s'avança al seu temps ja que sens dubte aquest serà un dels problemes que ens trobarem en el futur Estat Català.

Aquest fet m'ha fet pensar en què quan arribi la Independència em quedaré sense una de les meves aficions preferides: la reflexió rigorosa sobre els "avantatges" que tenim per ser una colònia d'España, súbdits españols i totes les altres exquisides subtileses associades que es deriven d'aquest fet. Sens dubte hauré de fer un replantejament de la meva vida ja que tindré un gran buit que d'alguna forma hauré d'omplir. De fet ja fa força dies que hi penso i fins ara no acabava de trobar quelcom que pugui substituir a aquesta afició. Sortosament, avui 14 d'Abril, i gràcies al Rei dels Españols, l'acabo de trobar: Em dedicaré a la caça de la cabra hispànica a l'exòtica vila de Bot.

dilluns, 2 d’abril de 2012

Portabilitat espiritual


Des de ja fa molt més d'un any una fortíssima sequera fueteja les terres del Sud i l'Oest de Catalunya. Durant mesos i mesos la pluja caiguda s'ha reduït a xifres només comparables a les de la inversió del Ministerio de Fomento a les seves colònies catalanes és a dir al voltant del 0 més absolut. Davant aquest flagell estem del tot impotents i no tenim gaire cosa a fer, a part de l'estalvi de l'èscàs recurs vital.

Quan això passa acostuma a ser freqüent que es facin pregàries i "rogatives" per demanar la pluja adreçades a la Providència Celestial. Qui escriu aquestes ratlles setmana rera setmana ha anat oferint ciris a sengles capelles dedicades a Sant Galderic i Sant Bernat, els patrons respectius dels pagesos i els excursionistes tot demanant la vital pluja. A més a partir del novembre del 2011 vaig fer-me devot de la fe mariana ja que vaig considerar que aquesta esdevindria força influent en l'actual cojuntura. Malauradament, però, el resultat de tanta activitat pietosa ha estat que dia rera dia als mapes del temps de TV3 hi apareixia una fletxa indicant un eixut vent del nord-oest de força vuit que arribava puntualment tot eixugant la poca humitat que encara quedava.

Ara però m'assabento que la Comunitat Musulmana ha fet durant aquest cap de setmana unes pregàries a les seves mesquites per demanar que plogui a Catalunya. Fins ara no em mirava amb gaires bons ulls la creença sorgida de la Meca el 622 DC però vist l'èxit obtingut amb els sants i mares de déus nostrades he decidit donar-los-hi un vot de confiança i estar amatent als esdeveniments pluvials que puguin produir-se. I si finalment acaba plovent no descarto canviar-me de companyia i demanar la portabilitat religiosa.

Ves a saber si tot plegat es tradueix en pluges abundoses i aquest estiu la meva esposa haurà d'acompanyar-me ataviada en burca a la nostra platja nudista habitual tal i com preceptuen els dogmes alcorànics que haurem abraçat com agraïment per tanta pluja caiguda del cel.