Perdone, habla usted mi idioma?

 

Si mireu la fotografia que encapçala aquest post, veureu tres persones en animada conversa. Els que tenim pensaments libidinosos podríem pensar que estan planejant fer un trio H-D-H. Però res mes lluny de la realitat: el personatge que està d'esquena és un traductor i gràcies a la seva tasca el senyor de la barba, de nom Mariano, pot entendre el que li diu la walkiria menopàusica alemana (per cert, res de bo). El Sr. Mariano és un gris registrador de la propiedad sense coneixements d'idiomes (no parla ni el gallec, la llengua de la terra on va néixer) i necessita sempre un intèrpret al seu costat.

Però el cas marià no és aïllat:

Llista 1
Adolfo Suàrez, Leopoldo Calvo-Sotelo, Felipe Gonzàlez, José Mari Aznar, José Luís Rodríguez, Mariano Rajoy

Llista 2
Jordi Pujol, Pasqual Maragall, Artur Mas

Què diferencia els personatges d'ambdues llistes? Els de la primera sempre han necessitat traductor d'anglès, ja que no en tenen ni idea. En la segona llista no els cal, parlen anglès i altres llengües.

Un altre motiu més, i en van centenars, per engegar a fer punyetes España.

Blog de la setmana

Com que les musses han fet com els desodorants dolents i m'han abandonat a l'hora d'escriure posts, avui emularé el que fa cada setmana la blogaire Clidice quan des del seu blog proposa un blog o web d'altri:

La meva proposta és un post de l'Aigua on fa un recull gràfic dels beneficis pel territori que comporta el pas anual del Rally Cataluña per les carreteres de la Provincia de Tarragona:

 http://planetaigua.blogspot.com.es/2012/11/rally-catalunya-costa-daurada.html

De fet fa 3 anys vaig publicar quelcom semblant:

 http://martelldereus.blogspot.com/2009/10/gracies-diputacio-sense-vosaltres-no.html

Serveixi tot plegat per homenatjar institucions públiques i privades que vetllen pel benestar de la quilleria, el manteniment del medi ambient i el progrès econòmic de les viles i pobles de muntanya.

foto: Pere Granados, alcalde de Salou; Albert Batet, president del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona i cap de llista de CiU a les eleccions al Parlament;Mercedes de Pablo, directora general de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona; Fernando Aldecoa, Director General de PortAventura; Enric Cucurella, vicepresident del RACC, presentant el Rally 2012 que com heu vist més amunt tan beneficis ens ha dut. Gràcies a tots!!!

Dos anys després, i tot segueix igual.

Avui volia publicar un post lamentant la incapacitat dels partits independentistes catalans per a posar-se d'acord. Però aquests inútils no mereixen el meu esforç, ni el meu preciós temps. I com que gairebé res ha canviat, torno a publicar el post escrit fa 2 anys, el 16 de setembre de 2010. Només han canviat els nom d'alguns dels protagonistes, però la situació actual és idèntica a la d'aleshores:

"Mandongo" (16-09-2010)

 Cada any els de la colla ens trobem per cruspir-nos un bon plat de Mandongo. Malgrat som un col·lectiu de gent molt diferent entre si, tant en nivell cultural, socio-econòmic o intel·lectual, també compartim unes afinitats que ens uneixen i justifiquen aquesta gastronòmica trobada anual: ens preocupa el nostre nivell de colesterol, lluïm una esvelta silueta i tots desitgem ferventment la fi d'España i la independència del nostre malmès País.

Recordo que la Mandongada de fa quatre anys, pocs dies abans de les eleccions al Parlament, va sortir a la conversa el sentit del nostre vot. Aquest era aleshores unànim, tots votaríem a l'única força que s'hi presentava que propugnava la independència en el seu programa electoral. Amb la unanimitat electoral el tema no va donar més de si i vam deixar-lo desseguida per a posar-nos a xerrar de sexe que sempre s'esdevé més divertit.

El Mandongo d'enguany no ha estat tan divertit, no s'ha parlat de sexe i de cara a la imminent convocatòria electoral, ja no hi ha l'unanimitat de quatre anys enrera:

1. L'Eudald de Ripoll i la Maria del Camí de Cambrils votaran per l'ERC, són propietaris d'un petit buffet que es dedica a tasques d'arbitratge, mediació i conciliació i sembla ser que tenen com a clients molts membres d'aquella formació que sempre estan a mata degolla entre ells.
2. La Diana Ballester, que sempre està al lloro i tampoc està tan malament, optarà per la Solidaritat Catalana de Laporta.
3. El Dr. Collsuspina, l'eminent proctòleg, i la seva esposa Maria Assumpció votaran el Reagrupament del Dr. Carretero, més que res per solidaritat gremial.
4. El Jaume Sobrepés, que comença a manifestar algun alarmant símptoma de deteriorament cognitiu, votarà la CiU del Sr. Mas. S'ha cregut que Conver sabrà obtenir alhora el Concert Econòmic, la Independència i a més a més cada ciutadà rebrà un pernil per Nadal.!
5. L'Ariel Blanc i la Neus Albà, comptables d'un Schleker, votaran en blanc. Diuen que així els fa l'efecte que es voten a si mateixos.
6. El Roc Vilabaixa, cooperant de l'ONG del Consell Comarcal del Priorat "Scala Dei Solidària", no anirà a votar. Durant el mes de novembre participarà a la bonica illa de Cuba en un engrescador projecte de cooperació colze a colze amb la Licenciada Guadalupe Gladys.
7. El Martell, no sap què fer i com que es dedica a l'helicicultura, deixarà la decissió a mans dels seus cargols: col·locarà una foto del Carretero, del Puigcercós i del Laporta damunt de sengles fulles d'enciam. El primer cargol que arribi a la respectiva foto determinarà el sentit del seu vot.

Les notícies s'escampen depressa i al cap de pocs dies, hem rebut una carta del Sr. Mariano Rajoy, Presidente Nacional del Partido Popular, dient-nos que en senyal d'agraiment, ens paga el Mandongo d'enguany.

foto 1: Plat de Mandongo, dietètic, mediterrani i lleuger.
foto 2: La Guadalupe Gladys comprovant el funcionament de les dutxes del casal d'avis que estan arranjant a Cienfuegos (Cuba) juntament amb el Roc Vilabaixa. Noteu que és una noia pudorosa i fins i tot quan es dutxa ho fa amb vestit de bany.

No vull que em passi el mateix que al meu pare

Era un brivall que en prou feines havia fet els deu anys. El meu pare em prenia a la muntanya d'excursió on també hi anaven amics seus de la seva generació. Jo sempre parava orella del que deien, no ho entenia gaire però el suficient com per poder-ho recordar perfectament 35 anys després. Parlaven del que escoltaven a les emissions de la BBC en español, a Ràdio París o a la Pirenaica. També comentaven coses de la Marxa de la Llibertat que havia d'anar cap a Poblet, o que els grisos havien repartit llenya a Barcelona, o que un conegut comú havia estat detingut per la "secreta". El moment era emocionant, ple d'incerteses però alhora ple d'esperances per un futur.molt millor, i jo els escoltava amb emoció. Eren els mitjans dels anys 70, durant els darrers anys del dictador español Franco i els primers anys del post-franquisme: Arias Navarro, Suárez,...


No van passar gaires anys i totes aquelles expectatives i esperances van anar apagant-se poc a poc. Em feia gran, cada cop anava menys d'excursió amb el meu pare i ja feia les sortides pel meu compte, però quan hi anava les seves converses ja no tenien esperança en grans canvis de futur. Ara es queixaven una estona dels que manaven amb desencís i el principal tema de conversa havia canviat per comentar aquells indrets on encara s'hi menjava prou bé.

I ara enmig de l'any 2012. Els darrers mesos, les darreres setmanes, els darrers dies, els esdeveniments s'estan precipitant. Estem il·lusionats per un futur en un país lliure del jou español i pensem que ben aviat el somni pot esdevenir realitat. El meu fill ens sent parlar, ens escolta, i li passa com a mi fa 35 anys, i nota que està vivint un moment històric trascendental.

El que no voldria pel meu fill és que li passés com al meu pare i a mi: Viure un sidral que no ens va dur res de bo, només 35 anys més de ranci colonialisme español disfressat de "transición democràtica".

El dia 25 de novembre de 2012 tenim una oportunitat d'or per evitar-ho...

Errors imperdonables d'un estiu per oblidar

19 de juliol de 2012. El Diputats del PSC-PSOE al Congreso de los Diputados del Reino de España, magistralment coordinats pel més destacat reusenc de tota la història, Francesc Vallès, mai prou glosat en aquest blog, voten per "error" a favor del corredor ferroviari central en detriment del corredor del mediterani.

1 d'agost de 2012. El Vaticà es confon i per error volia beatificar un republicà de Santa Barbara (Montsià) enlloc d'un capellà mort durant la Guerra Civil en aquella vila del Montsià. Aquest inaudit error només es pot explicar pel fet que l'infal·lible Esperit Sant estigui de vacances durant l'agost a la televisiva Lloret de Mar. (llegir notícia)

11 setembre de 2012. Milions de catalans sortiran en manifestació reclamant el Pacte Rectal enlloc de no saber aprofitar l'actual moment de feblesa d'España, no fotre-li patada al cul i no declarar la #Independènciaja. Encara estem a temps d'evitar aquest darrer error, si no ho fem els nostres hereus mai ens ho perdonaran!!

Estar en el moment oportú en el lloc més inoportú

Aquest dissabte dia 7 de juliol ha tingut lloc a Girona la II Assemblea General de l'Associació de Municipis per la Independència. Il·lustres Alcaldes de destacades ciutats de Catalunya, com ara l'Alcalde de Girona o el de Vic, i de moltes altres viles (un total de 485 municipis catalans en formen part) hi han participat.

L'Alcalde de Reus, el brillant Carles Pellicer, no hi ha participat, la raó es simple: el municipi de Reus governat per CiU i PP no forma part de l'Associació de Municipis per la Independència a l'haver-ho rebutjat en un vergonyós Ple Municipal.

Al no haver d'anar a l'Assemblea de Girona, l'Alcalde Pellicer no tenia altre feina que anar a fer un pregó d'una festa d'un barri suburbial de Reus i, al prendre la paraula, va ser objecte d'un humiliant i condemnable llençament d'una dotzena d'ous damunt seu.

És més que evident que el Senyor Pellicer no va saber estar allí on li pertocava com a Alcalde de la Ciutat de Reus i enlloc d'això va escollir anar al pitjor lloc en el moment més inoportú.

Esperem que en un futur ben proper sàpiga esmenar aquest greu error que fa avergonyir la ciutat de Reus i ja estigui present a la III reunió de l'Associació de Municipis per la Independència.

foto: alcaldes en la reunió de l'AMI de Girona del dia 7 de juliol, el bo i millor de Catalunya.

Multilingüisme

Apel·lant al fals tòpic que diu que Catalunya és un país bilingüe, moltes institucions públiques i privades empren la llengua catalana i l'española a l'hora de plantejar la seva comunicació. Aquest bilingüisme és del tot discriminatori de cara a tots aquells que parlen moltes altres llengües. El nombre de llengües que es parla a hores d'ara a Catalunya és enorme, sense anar més lluny us poso com a exemple la colònia lingüística de l'edifici on hi tinc ubicada la meva residència (aprofito per dir que busco pis, raó Martell) :

Al 1er. pis
andalús, extremeny, colombià, xinès mandarí

Al 2on pis
ucrainà, castellà, murcià, galleg

Al 3er pis
xinès cantonès, equatorià, melillès i baturro (aquests darrers són els més "simpatics" de tots, viuen al 3er. 3a, tot i haver nascut a Campdevànol parlen en Baturro, i tenen una parenta que és Consellera Aragonesa).

Els únics que parlen español son els de l'àtic 2a., directius de Port Aventura.

La resta de veïns parlem en català i com veieu en español no hi parla gairebé ningú.

Per tot això crec que s'ha d'arraconar el bilinguïsme amb l'español, llengua que gairebé ningú parla. Alhora, i donat el gran nombre de llengües diferents que es parlen i la impossibilitat de poder-les atendre totes cal apostar per potenciar-ne una de sola que ha de ser la comuna per a tots. No cal ni dir, evidentment, que aquesta ha de ser la catalana.

foto: Dolores Serrat, metgessa forense de l'Opus i del PP. Nascuda a Ripoll parla habitualment el Baturro i l'Aragonès Oriental només en l'estricta intimitat, igual que els meus "simpàtics" veïns del 3er. 4a.