A moltes botigues del pais, quan entra un possible client, el botiguer fa mans i mànigues per captivar-lo i poder materialitzar la venda. Si el client parla espanyol, el botiguer, ni que sigui de la crosta o ceballut, li parla en un espanyol més excels que el que parlava Nebrija, i si el client li demana que li llepi el perineu, el botiguer, sol·licit, atén els desitjos orals del visitant del seu establiment. Amb aquestes estratègies comercials van venent, sense gaires alegries i fent la viu viu. Molts ja comencen a patir els efectes devastadors de la crisi.
En canvi les empreses espanyoles que es dediquen al telemàrketing telefònic, et truquen directament a casa, justament en el precís moment en què hom dina, sopa, fa la migdiada, o té relacions concupiscents amb la/el partenaire. No cal dir que l'operador que truca, no entén el català i t'exigeix que si li vols comprar allò que t'està oferint li parlis en espanyol. Amb aquesta tècnica comercial, aquestes empreses espanyoles venen i obtenen beneficis milionaris i, ni que hi hagi crisi, el negoci va a tot gas.
Admirat per un màrqueting tan innovador, ja fa temps que els dono suport material i quan em truquen per vendre'm una adsl, un banc, gas o electra, els dic "un moment si us plau" i tot seguit poso l'auricular telefònic davant la ràdio o la televisió i obsequio al teleoperador amb l'audició d'algun programa de Catalunya Ràdio, TV3, Canal 33 (sobretot si fan un documental del Serengueti africà) o la Tele de Reus. Els faig Teleimmersió Lingüística. Al cap d'un temps prudencial penjo el telèfon per deixar la línia lliure i poder rebre una nova oferta. Crec que si tots els fem aquest suport, els teleoperadors acabaran aprenent el català i les empreses espanyoles podran obrir mercat en el reduït sector ceballut del mercat català, sempre tan tancat i intransigent.
Pere II el Gran.
-
Em sembla que hores d’ara tothom que em conegui sabrà que sóc absolutament
ateu, no crec en cap Déu ni en fantasmes, ni esperits, ni res que no es
pugui ...
Fa 12 hores

5 comentaris:
Quina idea més bona !
Fins ara sempre contestava No! No! No!... i els penjava peró això és genial!
Jo fins ara deixava el telefon despenjat, sense saber que passava, i després el penjava al cap d'una estona. M'imaginava dient "oiga! oiga! esta aíí???".Fins que penjaven cagant-se amb els meus avantpassats,segurament .Seguiré el teu exemple, així serè menys cruel, i faré una bona obra, com tu ho fas. Gràcies !!! ;)
A mí m'emprenya molt la publicitat telefònica. Últimament he optat per engegar-los directament a practicar el sexe anal com a receptors. Sembla ser que desde aleshores no rebo tanta publicitat telefònica...
Si demaneu per un teleoperador català perquè teniu dificultats en l´idioma espanyol la majoria de companyies te´l passen. Si no és així, en espanyol precari podeu contestar que perdran la venda per no disposar d´aquest servei. És una forma educada i ferma d´actuar que us recomano.
Pep Cistell
Jo faig el mateix que l'últim participant.
Toti que em parlin en català, no penso comprar-los res.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada