Fins no fa gaire érem una colla d’amics molt ben avinguda. Tots ens sentíem de la ceba, lluitàvem per la independència del nostre país i la fi del colonialisme español que ens està anorreant. El nostre ideari ens encoratjava a organitzar-nos: ens vam dotar d’uns estatuts, reglaments interns i vam establir una sèrie d’objectius estratègics.
Aquí va començar el nostre calvari, en primer lloc el tresorer va discrepar amb el secretari de finances arran de si el compte corrent de l’entitat havia d’obrir-se a la Caixa de Pensiones, on volia el tresorer, o al BANESTO (on volia el secretari de finances). El responsable de projecció internacional va barallar-se amb el secretari general ja que a l’hora de dissenyar els objectius estratègics el primer postulava per uns Països Catalans adscrits al si de la Unió Europea mentre que el Secretari General advocava per una Catalunya integrada dins l’àmbit de la Commonwealth. Finalment la vocal responsable de formació, en voler formalitzar la subscripció al Cavall Fort, va rebre la frontal oposició de la Secretaria de Polítiques de l’Educació al preferir aquesta la revista Tretzevents.
Totes aquestes tensions internes han esdevingut insostenibles i tot plegat s’ha acabat que ens hem barallat com a xinesos i s’ha traduït en una sèrie de querelles judicials que haurà de resoldre un reputat Magistrado Juez español tan aviat com arribi de la cacera que està fent a la Baronia de Sant Oïsme, a la Noguera, a la vora ja del Pallars Jussà.
Quina llàstima!
Foto: un “montero” lluint un cérvol català acabat d’abatre pel Magistrado Juez.
Font: http://www.directe.cat/article/un-jutge-decidira-sobre-la-lluita-interna-a-la-pdd-12346
Aquí va començar el nostre calvari, en primer lloc el tresorer va discrepar amb el secretari de finances arran de si el compte corrent de l’entitat havia d’obrir-se a la Caixa de Pensiones, on volia el tresorer, o al BANESTO (on volia el secretari de finances). El responsable de projecció internacional va barallar-se amb el secretari general ja que a l’hora de dissenyar els objectius estratègics el primer postulava per uns Països Catalans adscrits al si de la Unió Europea mentre que el Secretari General advocava per una Catalunya integrada dins l’àmbit de la Commonwealth. Finalment la vocal responsable de formació, en voler formalitzar la subscripció al Cavall Fort, va rebre la frontal oposició de la Secretaria de Polítiques de l’Educació al preferir aquesta la revista Tretzevents.
Totes aquestes tensions internes han esdevingut insostenibles i tot plegat s’ha acabat que ens hem barallat com a xinesos i s’ha traduït en una sèrie de querelles judicials que haurà de resoldre un reputat Magistrado Juez español tan aviat com arribi de la cacera que està fent a la Baronia de Sant Oïsme, a la Noguera, a la vora ja del Pallars Jussà.
Quina llàstima!
Foto: un “montero” lluint un cérvol català acabat d’abatre pel Magistrado Juez.
Font: http://www.directe.cat/article/un-jutge-decidira-sobre-la-lluita-interna-a-la-pdd-12346
Entrades
6 comentaris:
Segur que aquest de la foto és el jutge?? Quin tros de fill de la gran puta a doble banda!!
Pocs i mal avinguts.(En aquest cas no te la culpa el jutge, de moment,crec).
I és que és una pena que els catalans tinguin el do de fer la guitza, no deixar-ne passar ni una, ni (sobretot),entre els que ténen el mateix objectiu. (Sense preveure el desenllaç quasi sempre,infaust).
pppssss...no digueu res, però,per mí, que és el pitjor dels defectes autoctons.
L´existència d´un estat vertebra, organitza i harmonitza els seus ciutadans.
Els països mancats de l´esmentada eina són proclius, generalment, a debats estèrils i a donar tombs a la sínia com els rucs. La qual cosa, es d´allò més interessant per als enemics de la idea de la formació de l´esmentat estat.
Pep Cistell
Penso que cal aprofitar els bons moments com els que ara el Sr. Rodrígues ens està procurant als catalans: retirada de les subvencions estatals a les ONG que no siguin d'àmbit español (és a dir, catalanes), i prohibició de fer servir la paraula nació per qualsevol que no sigui l'española (és a dir, la catalana). Almenys amb el PP sabíem qui eren i què ens esperava. D'aquests cabrons només en podem esperar 'foc amic'.
He dit.
Publica un comentari a l'entrada