Ahir a la tarda vam anar al cinema a les Gavarres, el complex comercial i lúdic ubicat al voltant de la Comissaria dels Mossos d'Esquadra. La idea inicial era anar a veure "Monstruos i Alienígenas" però en arribar a la cua vam trobar-nos a la Manoli i el Kevin (ja us he parlat d'ells en un altre post). Anaven una bona colla, em sembla que també hi havia la Jennifer, la Paqui, el Juan,.... Tots ells anaven a veure "Catalunya-España" de la Isona Passola. Aleshores vam canviar de plans i també vam escollir aquesta pel·lícula. Vam estar de sort, ja que per nosaltres van ser les dues darreres entrades que restaven. Darrera nostre un bon nombre de gent va quedar-se sense i vaig sentir que molts agafarien el cotxe i s'arribarien fins Olot on també la passen. A dins vaig coincidir amb gent de tota mena, hi havia també uns bons amics de l'Obra (que també us vaig esmentar per cap d'any), Chema i Cuca.
En acabar vam improvitzar un sopar a "La Cantina Mariachi" entre molts dels que havíem vist la pel·lícula, seguit d'un molt interessant cine fòrum on tots vam concloure que España tracta molt bé a Catalunya.
En resum que us recomano que aneu a veure aquest film, i afanyeu-vos ja que he sentit dir que els dels Oscars volen treure-la de programació ja que està eclipsant la resta de sales del complex deixant-les buides.
Entrades
11 comentaris:
Doncs no s'ha de deixar de veure!
Jo ja l'he vist també! I bé, per qui no ho sàpiga, és un documental, i si , també ho recomano, no te desperdici.
Per cert MARTELL,compte amb les crispetes que si a la sala hi vas veure la colla del kevin, és que les deuen fer amb algún oli, o moresc, il.legal... Hehehe!
Per cert, jo sempre havia anat a mirar pel.licules i també mirava la tele. Ara de cop i volta, ja no les miro i veig pel.licules i veig la tele.
Per cert, Tv3, segons ells mateixos, es veu i no es mira.
¿Serà perquè en espanyol ven películas y la tele?.
No, no, va dir-me el meu cosí Jorge Javier Pladevall Puigdengoles, no ho crec pas, és senzillament que la llengua evoluciona...
Jo crec que sí evoluciona, però sempre unidireccionalment: cap a la de l´espanyolització més implacable i absoluta que dialectalitza i empobreix la nostra llengua.
Pep Cistell
ara ja no sé si triar els monstres i alienígenes o la catalunya-espanya... i tampoc sé si la veuré o la miraré.... ai, ai, ai!
Del que no puc dubto és que estic dubtant; cogito ergo sum.
Ves per on, apreciada Kika, que entroncant amb les línies de pensament idealista de Plató i Hegel amb qui millor t´hi trobes és amb Descartes.
No deixis de pensar tampoc amb la "Crítica de la raó pura" que tant entusiama els nostres amics Martell i Plotí.
Pep Hildegard Cistell
Ep! Com diria el Pep Cistell, 'no em toqueu la Tita'. Ell es referia a la baronesa Thyssen, i jo a l'insigne i mai prou ben ponderat filòsof Immanuel Kant (1724-1804). Per cert, prussià i no obstant això tothom el considera alemany. Potser per la mateixa lògica amb què tothom considera espanyols els catalaníssims Estopa...
Si en Macià aixequés el cap!
Creia que Monstres-Alienígenes i Cataluña-Espanya eren la mateixa pel·lícula.
no em fa res ser cartesiana. saps que descartes va seduir-enamorar fins i tot a la reina cristina de suècia?
encara que kant serà sempre la meva gran inspiració!
des d'aleshores ... aquells vells temps ...
"Catalunya-Espanya", "monstres i alienígenes".
Però parleu d'"El món de Sofia" Oi?
La fan també en català?
Ara resultarà que el Comte Lequio serà un escolanet comparat amb Descartes.
Gana i filosofia són incompatibles.
S´ha de filosofar però amb un dipòsit plè i un altre de buit.
Ja us diré quin és cadascun.
Pep Tell Cis
Publica un comentari a l'entrada