Fa uns anys un govern del Sr. Pujol va promulgar la Llei d’Accés Motoritzat al Medi Natural, actualment encara vigent. Un primer cop d’ull a aquesta normativa donava la impressió que es tractava d’una bona llei ja que prohibia l’accés motoritzat a vehicles a motor en camins de muntanya d’una amplada inferior als quatre metres. Ara bé, el Sr. Pujol, que és gat vell, no podia deixar als cadells del seu partit (i també d’altres) sense la possibilitat d’anar a fer soroll amb les seves motos i quads per aquestes muntanyes. Per això va afegir-hi una clàusula on deia que cada ajuntament havia d’inventariar els camins on s’aplicaria aquesta llei. Evidentment molts pocs Ajuntaments ho han fet i la llei ha quedat, un cop més, en paper mullat.
Fa unes setmanes surt el Conseller Baltasar i anuncia que des del seu departament estan revisant la llei amb l’objectiu de rebaixar les condicions actuals que hi ha per l’accés motoritzat. En fi que la nova llei no serà paper mullat sinó paper pixat i cagat.
Aquesta només és una petita mostra d’una gestió mediambiental nefasta i impresentable. El senyor Baltasar i el seu partit s’han apoderat d’una marca (la verda) per rebre vots però que a l’hora de la veritat esdevé una farsa total ja que la seva sensibilitat ecològica és nul·la.
De tant en tant ja us aniré informant de moltes altres proeses d
’aquest sinistre individu.foto de capçalera del post: rètol trobat en un camí de l'Alt Urgell.
foto de peu del post: proposta de nou retol segons el projecte de la nova normativa Baltasar, noteu l'aplicació del bilingüisme per no ferir la sensibilitat dels hispanoparlants.
Entrades
8 comentaris:
Feta la llei, feta la trampa...
Trobar un equilibri entre creixement i conservació de la natura és tasca difícil.
És evident que en un país on molts no saben ni qui son, trobar equilibris és tasca impossible.
La falta de citeri és tan majúscula, que tenim una de les costes més fetes malbé d´Europa. Consequència: turisme barat i maleducat que empitjora encara més la situació.
Dissortat país que amb frequència, té el que es mereix.
En un altre blog he fet la mateixa pregunta: amb quin coi de criteri es legisla?
Vivim en un país on les lleis sempre son estovades, (segons quines), perquè ningú s'enfadi.
La del tabac és també un bon exemple.
es que els que fan les lleis no donen gaire mes de si... d'on no n'hi ha no en pot rajar!
Hola Martell! T'he contestat al comentari que ens vas deixar al blog Tictac en el post del rellotge de Valls
Salut
Gaia
Doncs sí, siguin del color que siguin tenen una cosa en comú, la incompetència.
quina por !!
Publica un comentari a l'entrada