No ho puc entendre

Avui 23 de febrer fa 29 anys de l'entrada del Sr. Antonio Tejero al Congreso de los Diputados Español. El fet, molt greu però alhora esperpèntic, va ser recollit per les càmeres de la TV i les imatges van donar la volta al món.

29 anys més tard les coses no han canviat gaire i els españols salvapatries ens obsequien amb els seus costums tan ancestrals:

Ara la meva pregunta és: "Com pot ser que aquesta colla d'impresentables españols encara ens puguin estar colonitzant???" Ens hauria de caure la cara de vergonya.!

Chicarrones del Norte

En una intrèpida actuació policial, que ha merescut la felicitació pública del Conseller Saura, els Mossos d’Esquadra han detingut a dos pressumptes membres de l’organització basca ETA a la pintoresca vila ripollenca de Molló mentre feien un control rutinari. Noteu l’agraïda que és la feina de Mosso ja que quan fan una actuació rutinària reben felicitacions publiques del seu cap suprem. Suggeriria que ara que s’estan fent les negociacions de cara als Convenis Col·lectius del 2010 s’inclogués una clàusula obligant als Directors Generals de les empreses a felicitar periòdicament de manera pública als seus treballadors per la seva feina habitual.

La cosa, però, no acaba aquí. Resulta que les primeres investigacions han descobert que els individus detinguts estaven donats d’alta al discretíssim Facebook i hi havien penjat una foto seva lluint amb orgull (podemos!) la samarreta de la Roja (la seleccion española de futbol). Una ment malaltissa i cínica potser podria pensar que a partir d’ara la fiscalia de l’Audiencia Nacional cridarà a declarar a tots aquells que la vesteixen per descartar la possibilitat que siguin membres no fitxats d’algun comando legal de l’organització etarra...

La realitat, però, és una altra: entre els españols i els bascos hi ha una mena d’entesa tàcita i una certa admiració mútua que pot explicar l’anècdota de la samarreta. Fruit de tot plegat els bascos sovint negligeixen la seva llengua en benefici de l’español, els españols atorguen als bascos un tractament fiscal privilegiat amb el Concert Econòmic, la banca basca és més española que Banesto i Caja Madrid juntes i al Congreso de los Diputados el PNB i el govern español s'alien per aprovar resolucions que sodomitzen, encara una miqueta més, als catalans. I així un llarg etcètera...

De fet pels españols els bascos no deixen de ser els seus “Chicarrones del Norte” i nosaltres els veritables adversaris a abatre.

Foto: els Chicarrones del Norte detinguts, elegantment vestits amb la Roja. Podemos!...

Sense Millet no hauria estat possible

Pel post d'avui tenia previst pentinar a un conegut grup de comunicació español afincat a Barcelona però com que no crec que canviïn res en els proper dies (ni anys) el posposaré per més endavant i, sense que serveixi de precedent, faré un post laudatori:

Ahir al vespre m'ho vaig passar d'allò més bé mirant-me el Canal 33. Resulta que l'Orfeó va decidir oferir un concert com a acte d'agraïment de l'Orfeó Català, l'Escola Coral i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana adreçat a tots aquells que en els darrers mesos els han donat suport arrel de l'actuació del Sr. Fèlix Millet durant tots aquests anys al front del Palau de la Música Catalana i l'Orfeó Català.

Em va sorprendre la peça "El Mirador" una mena de compendi de cançons corals tradicionals catalanes composada pel mateix director del cor Sr. Vila i vaig gaudir veient com el Sr. Ros Marbà dirigia el darrer moviment de la Simfonia Número 9 de Beethoven. Finalment la versió per a cor i orquestra del Cant de la Senyera va acabar d'endolcir la vetllada músico-coral.

En el capítol d'agraiments no voldria oblidar-me de fer esment al Sr. Fèlix Millet: el Concert d'ahir mai s'hauria retransmès pel Canal 33 sinó hagués estat per la seva actuació al capdavant del Palau. Aleshores, previsiblement ahir el segon canal de la nostra cadena autonòmica ens hauria obsequiat amb l'enèssim Karakia on una família oriünda de la paraguaiana ciutat de Comodoro Ibáñez i afincada des de fa anys a Sant Cebrià de Vallalta ens hauria ensenyat, en un perfecte español, com cuinen en família uns immenjables Frijoles Asados con Guacamole.

Video: Volia posar-vos el concert d'ahir però els de Tv3 no l'han penjat encara al seu web (ho faran?). En substitució us poso aquest que van fer els del Polònia fa uns mesos i que de ben segur ja l'heu vist.

Qüestions de fons innegociables.

El dia 25 d’abril es farà la Consulta per la Independència a la Capital del Baix Camp (de moment és l’única cosa de la qual el meu poble encara és una mica capital). He decidit apuntar-m’hi per oferir el meu gra de sorra en l’organització de l’esdeveniment.

Al donar un primer cop d’ull al tríptic informatiu que s’ha imprès he pensat que la combinació de colors que s’ha triat pel seu disseny no és la més escaient. El primer que penso fer en la propera reunió de treball és proposar un canvi en la imatge gràfica: si ara els colors corporatius escollits són el vermell, el negre i el blanc crec que el més adient seria que fossin el blanc, el negre i el vermell. Estic segur que la meva proposta tindrà força adeptes i serà aprovada per l’Assemblea. Cas contrari, i com que considero que aquest tema és fonamental i innegociable, faré una crida als qui pensen com jo per marxar i establir una nova plataforma que organitzi una consulta alternativa el dia 26 d’abril.

Ja veieu que el meu perfil correspon al d’un autèntic independentista català.

Foto: Tríptic de la Consulta per la Independència a Reus. Malgrat la conya i autocrítica del post precedent penso col·laborar-hi en tot allò que pugui.

Serveis mínims per vaga

Els que seguiu aquest blog sabeu que sempre l'he volgut escriure en español, però tinc damunt meu una Espasa de Damocles amenaçant-me amb fortíssimes multes per part de la Generalitat si no ho faig en català. És per això que avui també em declaro en vaga com fan alguns empresaris exhibicionistes de cinema. Ara bé, com s'han de complir els Serveis Mínims, torno a reproduir un post que vaig publicar el ja llunyà desembre de 2008:

Obscenitats Cinematrogràfiques



Em fa patir el meu nebot, té 13 anys i a casa seva parlen només català i miren TV3, conseqüentment el nen únicament domina el català i el catanyol. Això és molt preocupant ja que si mai ha de treballar a la resta d'España es trobarà en una evident inferioritat de condicions pel seu evident desconeixement de la nostra lengua común. Per això ahir, per commemorar el 30è aniversari de la Constitucion d'Epaña, vaig decidir convidar-lo al cinema a veure una pel·lícula en español a fi efecte que pogués tenir una mínima presa de contacte amb la llengua de Gòngora.

Aquí van començar els meus problemes, vaig mirar al Lauren de Reus, els Oscars de Tarragona i totes les sales programaven films només en català. Al final després de buscar les cartelleres al Mundo, vaig veure que a Sant Quirze Safaja, a la subcomarca del Moianès, posaven una versió del James Bond en español en sessió golfa a les 3 de la matinada els 1ers. dissabtes dels mesos parells dels anys de traspàs. Era evident que no podia perdre aquella oportunitat de veure una pel·lícula doblada en español i cap a Sant Quirze S. vam anar.

Va començar la projecció amb una sèrie d'engrescadors trailers de properes pel·lícules (sortosament també en español): el primer era d'un film americà que narrava la història d'un policia psicòpata que assassinava els lectors d'una biblioteca pública de Baltimore, el següent trailer era d'una pel·lícula de terror on el protagonista, després de menjar-se una hamburguesa, li sortien unes tènies zombies dins l'estòmac i es veia com aquestes li anaven menjant poc a poc tot l'aparell digestiu provocant-li uns intensos dolors acompanyats d'abundants hemorràgies abdominals.

I a la fi va començar la pel·lícula del James Bond que anàvem a veure, quin plaer poder sentir aquell español parlat en boca del mític espia de l'MI6!. El film va començar d'allò més bé amb una persecució d'automòbils, amb 7 o 8 accidents i una desena de dolents cosits a trets per les bales del protagonista. Però, malauradament, això va durar poc i tot seguit va sortir una noia i davant la meva sorpresa va veure's una setzena part del seu cul durant mig segon. Això era intolerable, el meu pobre nebot no pot veure coses així al cinema ja que poden ferir de manera irreversible la seva pueril sensibilitat!, vaig intentar tapar-li els ulls per què no pogués veure aquell espectacle tan obscè però no hi vaig ser a temps. Sortosament la pel·lícula va seguir i ens va mostrar 38 morts més de trets de bala i 22 més per explosions de bombes i granades de mà. Això va distreure el nen i potser li va fer oblidar una mica aquell tros de cul tan indecorós i feridor que havia vist minuts abans.

En tornar de Sant Quirze S. vaig preguntar-li què demanaria als Reis Mags i em va dir que amb un revòlver magnum de 10mm parabellum amb mira telescòpica i comandament a distància ja estaria content. Vaig respirar alleugerit ja que després del que havia vist al cinema estava convençut que hauria demanat un mini tanga flash jockstrap amb consolador incorporat que venen a http://www.picanti.cat/