Quan viatjant per l'Europa civilitzada arriba l'hora de triar un local on menjar o prendre alguna cosa, m'he fixat bàsicament amb la seva carta de menús i el seu preu abans de decidir si hi entrava o no. D'aquesta manera, i entre una llarga llista d'indrets, ara mateix em ve a la memòria d'haver gaudit d'uns ¨pennes al dente" assaborits a la Via Martello del Trastevere romà, d'un deliciós "roast beef" a la londinenca Knigtsbridge Road o d'una escumosa "Murphy's" en un tradicional Pub de Grafton Street, al centre de Dublin, en absència total del fum del tabac.
La cosa canvia radicalment quan em passejo per España i les seves colònies espoliades on, a més de tenir en compte les variables anteriorment esmentades, he d'afegir la corresponent a si a l'establiment es pot fumar o no. I com que els llocs on fins ara NO permetien fumar es podien comptar amb els dits de la mà del Sr. James Hook (1), m'havia de fer fotre i menjar-me un exquisit plat de mandongo amb la flaire del Ducados del quillo de la taula del costat i del Winston de la pija de la del darrera.
A la fi ha arribat l'hora de la revenja i els papers s'intercanviaran. A partir d'aquest diumenge aniré sovint a gaudir d'un bon Masclet de Reus (2) als establiments cèntrics de la Ciutat impol·luts de fum i on fins ara semblava que hi haguessin obert un munt de pots de boira artificial dels que posaven a "Aplauso" mentre actuaven els mítics Boney M (ACS) (3).
De totes maneres com que sóc un home previsor ja tinc a punt tots aquests bolígrafs de la fotografia de dalt per tal de poder omplir els llibres de reclamacions d'aquells establiments on s'incompleixi la nova normativa.
Un bon any 2011 a tothom llevat dels españols i botiflers a qui el Borbó ja s'ha encarregat de desitjar-los-hi.
(1) James Hook, conegut també com a "Capità Garfi".
(2) Masclet de Reus, cocktail fet mitjançant la barreja de Vermut Miró i Plim (fantasia de fruites).
(3) ACS, acrònim de "Al Cel Sigui".
Entrades
11 comentaris:
Tinc entés que a un destacat i conegut dirigent del PSC li agraden molt els "pennes al dente" i un bon "masclet de Reus".
Sóc exfumadora convençuda, lo més antitabac que existeix., i m'encanta anar a prendre un vermut, una canya, un café, el que sigui.
Farta d'anar a flequescafeteries amb olor a pastes cutres perquè son els únics llocs on no em trobo amb fum de tabac.
Aquest any nou, a mi també se'm obren portes. :-)
Per fi jo també podré entrar a tot arreu! Fa molta ràbia veure el rètol on hi diu: "En aquest establiment no hi pots entrar tu perquè s'hi fuma". Bon any! :)
Als que ens agrada fumar-nos un cigar després d'un bon àpat ens han ben fotut però tot sigui per la salut dels que treballen als bars i restaurants. Per sort, a casa no hi entrarà - de moment- el govern de torn per a controlar què passa amb això del tabac. A mi m'engarjolarien per fumar cigars i a la dona per fumar Ducados.
Ho veig una mica difícil que s'acabi de complir del tot.
La veritat és que sembla mentida que s'hagi tardat en implementar una mesura com aquesta. Ja era hora!
Molt Bon Any Nou!
Els fumadors intel·ligents faran Clubs de Fumadors privats on podran fumar tranquil·lament, beure quelcom i xerrar amb amics. Com uns senyors.
Els fumadors cretins es dedicaran a fer-se les víctimes i a petar-se la llei.
Molt bon any!
No crec que el ducados comporti necessariament ni quilleria ni addicció al mercadillo de Bonavista.
*Sànset*
A més de tots aquests requisits, també està bé comprovar que tinguin la carta en català per tal d´evitar la clàssica confusió del cafè amb gel verus café amb llet i la total incomprensió del suc de préssec ja que no hi ha res que en espanyol s´hi assembli.
No crec recordar el darrer restaurant a Barcelona on m´hagi atès un cambrer català.
És que em vaig fent gran ...
Publica un comentari a l'entrada