L'Oriol Comabella Puig és un experimentat excursionista de Sant Cebrià de Vallalta que ha voltat per les muntanyes de mig món. Té cinquanta anys, i fa poc temps el van prejubilar. Ara té tot el temps del món per dedicar-se a allò que més li agrada: les excursions. L'Oriol quan fa una excursió comparteix la ruta amb la resta del món mitjançant webs especialitzats on els usuaris hi pengen les excursions que fan aportant-li les dades tècniques (recorregut, desnivells, horaris), comentaris i descripcions. Com a imatge del seu perfil l'Oriol ha triat una bonica fotografia feta al cim del Matagalls on se'l veu a ell i per damunt del seu cap oneja, com au galana, una bandera catalana.
La llista de fites muntanyenques assolides pel Sr. Comabella és nombrosa: el Puigmal, el Pedraforca, el Tagamanent, de cada ascensió que ha fet per Catalunya n'ha penjat nota amb el respectiu comentari en un acurat català i en algunes fins i tot hi ha afegit algun vers com aquest de Joan Maragall que va incloure en l'explicació de l'excursió que va fer a l'Estany de Ratera i que m'ha colpit d'allò més en llegir-lo:
A dalt del Pirineu
les flors són esblaimades,
les flors són d'un blau clar,
blavoses o morades:
són tristes dels alts monts
les crestes emboirades,
i tristos els ramats
estesos per les prades,
i la del dret pastor
figura solitària.
Però l'Oriol no només va per les muntanyes del país, també ha visitat la veïna España: ha pujat el Veleta, ha creuat la Faja de Pelay o ha fet el Moncayo. L'Oriol és persona conreuada, parla idiomes i les aportacions que fa a internet de les seves excursions per España té el detall de fer-les en la llengua d'aquella contrada que també la parla i escriu a la perfecció.
I com de ben segur deveu suposar, l'Oriol també ha anat Nord enllà, el mític Matterhorn, la Marmolada a Itàlia o el sostre d'Escòcia, el Ben Nevis, són indrets que ha assolit el nostre heroi i dels quals també ha penjat la corresponent ressenya a internet. No cal dir que la llengua triada en aquests darrers casos no és ni l'italià, ni el suís (que malauradament no existeix), ni ... sinó que ha estat la més universal del món mundial: l'Español.
nota: Aquest post es basa en fets reals, s'han canviat noms i ubicacions per tal de preservar la privacitat del seu protagonista.
foto: El Veleta coronat pel monument a la Madre de Dios de las Nieves.
Entrades
9 comentaris:
Bé, és una tria. N'hi ha que pensen que així "arribaran a més gent" o que el català és només "pels de casa". A mi em fa riure l'absurd, perquè si vols fer servir una llengua universal fes servir l'anglès. Quan vas pel món te n'adones, a més, que no tothom parla l'anglès. I sempre em pregunto, aquests catalans que es pensen que l'español és una llengua universal, quan han de conversar amb una persona que només parla mandarí i que no sap anglès, ni francès, ni español, com se li dirigeixen? Comprovat: en español i cridant i gesticulant com a bojos. Mai he tingut cap problema parlant en català pel món, només a España, no cal dir (incloent en aquesta España la pròpia Catalunya).
Doncs amb l'Oriol Comabella compartim passió i experiències.
Compartim també la fal·lera d'anar compartint rutes en webs especialitzats. En el meu cas, em decanto per wikiloc.
De les rutes que he penjat, que no són totes (porto 15 anys fent muntanyes i en fa només 1 que tinc GPS) n'hi ha algunes per l'Aragó i el Pirineu francès.
Totes elles estan escrites amb la meva llengua, la que m'identifica arreu del món, aquí, a l'Aragó, dalt de les muntanyes, a baix a les valls o a l'altra punta de món.
Senyores,senyors no he viatjat gaire,però els hi puc dir que els pocs llocs europeus que he anat no vas enlloc amb el castellà.
Siusplau!Aprenguin idiomes.
Des d'aqui ens fan creure que és una llengua universal i res de res.
No fa gaire temps un de la feina - nascut a Alcarràs - em deia que ell només parlava en espanyol ja que és l'idioma comú de més de 300 milions de persones i que això del català és de poble... Aquests espanyols de ment i de cor tenen una visió ben curiosa del món.
Vaja, que el senyor en qüestió fa anar una llengua "per anar per casa" i una altra pels "actes públics".
Si et dic que en penso se'm llença a sobre el TC...
*Sànset*
I perquè canviar el nom i ubicacions per tal de preservar la privacitat ? Ell en deu estar d´allò més cofoi.
Tu enfotate'n però em sembla que acaben de nomenar al Sr. Comabella Director General d'Excursions i Aplecs
D'aquest text també se'n pot despendre que l'Oriol Comabella no sap anglès. I aquest és un altre drama d'aquest país. D'una banda, al poca autoestima amb la llengua pròpia. L'altre, el poc coneixement de l'anglès.
Subscric totalment l'opinió del Sr. Albert B. i R. De fet, és el primer que m'ha vingut al cap en llegir el post. Vulguem o no, de totes les llengües de 'primera divisió' que puguem parlar, sempre tindrem més domini de l'español que de qualsevol altra, inclòs el mandarí.
I jo també tinc l'honor de treballar amb algú de l'estil del paio d'Alcarràs a qui feia referència el Sr. Ricard d'A i D. de L. Suposo que en totes les feines n'hi deuen posar algun, per anar fent forat...
Publica un comentari a l'entrada