dimecres, 10 de febrer del 2010
Sense Millet no hauria estat possible
Pel post d'avui tenia previst pentinar a un conegut grup de comunicació español afincat a Barcelona però com que no crec que canviïn res en els proper dies (ni anys) el posposaré per més endavant i, sense que serveixi de precedent, faré un post laudatori:
Ahir al vespre m'ho vaig passar d'allò més bé mirant-me el Canal 33. Resulta que l'Orfeó va decidir oferir un concert com a acte d'agraïment de l'Orfeó Català, l'Escola Coral i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana adreçat a tots aquells que en els darrers mesos els han donat suport arrel de l'actuació del Sr. Fèlix Millet durant tots aquests anys al front del Palau de la Música Catalana i l'Orfeó Català.
Em va sorprendre la peça "El Mirador" una mena de compendi de cançons corals tradicionals catalanes composada pel mateix director del cor Sr. Vila i vaig gaudir veient com el Sr. Ros Marbà dirigia el darrer moviment de la Simfonia Número 9 de Beethoven. Finalment la versió per a cor i orquestra del Cant de la Senyera va acabar d'endolcir la vetllada músico-coral.
En el capítol d'agraiments no voldria oblidar-me de fer esment al Sr. Fèlix Millet: el Concert d'ahir mai s'hauria retransmès pel Canal 33 sinó hagués estat per la seva actuació al capdavant del Palau. Aleshores, previsiblement ahir el segon canal de la nostra cadena autonòmica ens hauria obsequiat amb l'enèssim Karakia on una família oriünda de la paraguaiana ciutat de Comodoro Ibáñez i afincada des de fa anys a Sant Cebrià de Vallalta ens hauria ensenyat, en un perfecte español, com cuinen en família uns immenjables Frijoles Asados con Guacamole.
Video: Volia posar-vos el concert d'ahir però els de Tv3 no l'han penjat encara al seu web (ho faran?). En substitució us poso aquest que van fer els del Polònia fa uns mesos i que de ben segur ja l'heu vist.
dijous, 4 de febrer del 2010
Qüestions de fons innegociables.

Al donar un primer cop d’ull al tríptic informatiu que s’ha imprès he pensat que la combinació de colors que s’ha triat pel seu disseny no és la més escaient. El primer que penso fer en la propera reunió de treball és proposar un canvi en la imatge gràfica: si ara els colors corporatius escollits són el vermell, el negre i el blanc crec que el més adient seria que fossin el blanc, el negre i el vermell. Estic segur que la meva proposta tindrà força adeptes i serà aprovada per l’Assemblea. Cas contrari, i com que considero que aquest tema és fonamental i innegociable, faré una crida als qui pensen com jo per marxar i establir una nova plataforma que organitzi una consulta alternativa el dia 26 d’abril.
Ja veieu que el meu perfil correspon al d’un autèntic independentista català.
Foto: Tríptic de la Consulta per la Independència a Reus. Malgrat la conya i autocrítica del post precedent penso col·laborar-hi en tot allò que pugui.
dilluns, 1 de febrer del 2010
Serveis mínims per vaga
Obscenitats Cinematrogràfiques

Em fa patir el meu nebot, té 13 anys i a casa seva parlen només català i miren TV3, conseqüentment el nen únicament domina el català i el catanyol. Això és molt preocupant ja que si mai ha de treballar a la resta d'España es trobarà en una evident inferioritat de condicions pel seu evident desconeixement de la nostra lengua común. Per això ahir, per commemorar el 30è aniversari de la Constitucion d'Epaña, vaig decidir convidar-lo al cinema a veure una pel·lícula en español a fi efecte que pogués tenir una mínima presa de contacte amb la llengua de Gòngora.
Aquí van començar els meus problemes, vaig mirar al Lauren de Reus, els Oscars de Tarragona i totes les sales programaven films només en català. Al final després de buscar les cartelleres al Mundo, vaig veure que a Sant Quirze Safaja, a la subcomarca del Moianès, posaven una versió del James Bond en español en sessió golfa a les 3 de la matinada els 1ers. dissabtes dels mesos parells dels anys de traspàs. Era evident que no podia perdre aquella oportunitat de veure una pel·lícula doblada en español i cap a Sant Quirze S. vam anar.
Va començar la projecció amb una sèrie d'engrescadors trailers de properes pel·lícules (sortosament també en español): el primer era d'un film americà que narrava la història d'un policia psicòpata que assassinava els lectors d'una biblioteca pública de Baltimore, el següent trailer era d'una pel·lícula de terror on el protagonista, després de menjar-se una hamburguesa, li sortien unes tènies zombies dins l'estòmac i es veia com aquestes li anaven menjant poc a poc tot l'aparell digestiu provocant-li uns intensos dolors acompanyats d'abundants hemorràgies abdominals.
I a la fi va començar la pel·lícula del James Bond que anàvem a veure, quin plaer poder sentir aquell español parlat en boca del mític espia de l'MI6!. El film va començar d'allò més bé amb una persecució d'automòbils, amb 7 o 8 accidents i una desena de dolents cosits a trets per les bales del protagonista. Però, malauradament, això va durar poc i tot seguit va sortir una noia i davant la meva sorpresa va veure's una setzena part del seu cul durant mig segon. Això era intolerable, el meu pobre nebot no pot veure coses així al cinema ja que poden ferir de manera irreversible la seva pueril sensibilitat!, vaig intentar tapar-li els ulls per què no pogués veure aquell espectacle tan obscè però no hi vaig ser a temps. Sortosament la pel·lícula va seguir i ens va mostrar 38 morts més de trets de bala i 22 més per explosions de bombes i granades de mà. Això va distreure el nen i potser li va fer oblidar una mica aquell tros de cul tan indecorós i feridor que havia vist minuts abans.
En tornar de Sant Quirze S. vaig preguntar-li què demanaria als Reis Mags i em va dir que amb un revòlver magnum de 10mm parabellum amb mira telescòpica i comandament a distància ja estaria content. Vaig respirar alleugerit ja que després del que havia vist al cinema estava convençut que hauria demanat un mini tanga flash jockstrap amb consolador incorporat que venen a http://www.picanti.cat/
dilluns, 25 de gener del 2010
No cal que perdem el temps discutint

Aquests dies tenim polèmica. Sembla molt probable que l'Ajuntament d'Ascó es postuli com a candidat per a ubicar en el seu terme municipal un “cementiri” de residus nuclears. Això ha provocat un gran enrenou entre els favorables i els detractors de la iniciativa. Els primers defensen els substanciosos beneficis econòmics que portarà el projecte: caurà una pluja de milions d'inversió i es crearan centenars de llocs de treball. De ben segur que a Ascó podran lligar els gossos amb llangonisses (de Cal Borrull). Contràriament els seus detractors apel·len al risc de contaminació radioactiva que suposa tenir unes instal·lacions d'aquests tipus en una zona que ja ha estat castigada amb centrals nuclears i hidroelèctriques. També argumenten que els residus tenen un període d'activitat de milers d'anys.
Qui escriu aquestes ratlles no es vol pronunciar sobre una opció o l'altra ja que no té prou elements de judici. Qui de ben segur els té tots és el Gobierno d'España que és qui té la darrera i definitiva paraula sobre on s'ha d'ubicar el “cementiri”. De fet la darrera paraula en qüestions importants i transcendentals la té SEMPRE el Gobierno de marres.
Què passarà doncs? Molt senzill: Si realment el Cementiri ha de produir inversions i benestar econòmic sense cap risc al municipi on s'ubiqui, el Gobierno escombrarà cap a casa i el Projecte s'ubicarà a Yebra, l'altre municipi candidat de la Provincia de Guadalajara. En canvi si el Cementiri suposa un risc més o menys probable, a curt, mig o llarg termini, el Gobierno triarà un territori de les seves colònies per ubicar-lo. I, en aquest cas l'escollit serà sense cap mena de dubtes Ascó, a la bonica comarca catalana de la Ribera d'Ebre.
Foto: central nuclear de Txernòbil a Ucraïna. Noteu com el govern soviètic (denominació de l'Imperi Rus durant bona part del segle XX) va decidir ubicar aquesta perillosa central enlloc de Rússia a la veïna Ucraïna, república aleshores sota el domini de la URSS que no gaudia de la independència i que feliçment va assolir anys després en ensorrar-se la Unió Soviètica. http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/12067
dijous, 21 de gener del 2010
Mor als 69 sense haver fet un 69

Permeteu-me avui trencar aquesta norma no escrita i dir que s'ha de ser molt però que molt desgraciat per designar, a falta de descendència, com a hereus al Príncipe Felipe, Doña Letízia i als 8 néts del Rey de España, el Sr. Juan Carlos de Borbon.
El subjecte en qüestió es deia Juan Ignacio Balada Llabrés, i ha mort als 69 anys sense tenir descendència (i de ben segur sense haver fet en sa vida un 69). Aquest individu, natural de Ciutadella (Menorca) no ha deixat res a la seva Ciutat nadiua, ni a la seva preciosa illa, ni a cap ONG benèfica, ni a res que pugui fer cap bé a la humanitat... Els bens llegats pel Juan Ignacio pugen a algunes desenes de milions d'euros i hi figuren diverses propietats immobiliàries.
AIS. A l'Infern Sigui.
dimarts, 19 de gener del 2010
Dades eficaçment protegides

Les Cortes Generales del Reino d'España van promulgar el 1999 La ley orgànica 15/1999 de Protección de Datos de caràcter personal (LOPD). Aquest text legislatiu té com objectiu garantir i protegir les dades personals, les llibertats públiques i els drets fonamentals de les persones físiques españoles (per extensió també la dels súbdits colonitzats com nosaltres), i especialment la seva intimitat i privadesa personal i familiar . Doncs bé resulta que des que és vigent aquesta ley orgànica el nombre de trucades i missatges que tots rebem als nostres telèfons fixes o mòbils privats (evidentment sempre en español), on una persona desconeguda que ens anomena pel nostre nom de pila precedit pel Don o Doña de rigor i que ens parla en representació d’una empresa amb qui mai hem tingut, ni tindrem, cap mena de relació s’ha multiplicat de forma exponencial. De forma anàloga també rebem correus postals o electrònics amb el nostre nom i adreça correctes (bé, el nom potser no ja que sovint el tradueixen a la lengua de Nebrija) oferint-nos les més avantatjoses ofertes i oportunitats que es puguin trobar en tot l’univers de parla hispana.
L’eficàcia obtinguda per la llei de protecció de dades esmentada m’ha donat una idea:
Caldria induir al govern español, sempre sensible a qualsevol perill que pugui tenir la integridad territorial de la patria, a què elaborés una llei orgànica anomenada: Ley Orgànica 69/10 de Protección de la Unidad de España i que sigui aprovada per les Cortes . Si la seva aplicació es fa tan bé com s’ha fet amb la de Ley de Protección de Datos de ben segur que molt abans del 2014 España se n’haurà anat a fer punyetes!!!
foto: Innovadora tecnologia d'avantguarda emprada per a garantir la unidad d'Epaña. Agafada d'algun web español.
