divendres, 10 de setembre del 2010

Una consellera amb molts fums


Ahir la Consellera Geli, de la qual es diu que forma part del sector més catalanista del PSC!, ens va donar a tots un exemple d'honestedat i sinceritat política. Va declarar sense cap pudor que el Parlament de Catalunya no hauria d'elaborar una Llei Antitabac, va afegir que creu que qui realment ho ha de fer és el Govern Español i cal esperar a què aquest es decideixi fer-ho un dia o altre. Casualment aquestes declaracions coincideixen quan el Govern Basc aprova la seva pròpia Llei Antitabac.

Amb els precedents de valentia política que ens té acostumats estic convençut que la Llei Antitabac que elabori el Govern Rodríguez serà una llei exemplar i definitiva . O sigui que seguirem tenim molts fums al nostre voltant, durant temps i temps.

PS. Ara ho entenc tot! Acabo de sentir per ràdio que la Geli sona com a futura ministra del Govern Rodríguez ara que haurà de plegar de Consellera. I és que la perspectiva de poder mantenir poltrona és molt llépola...


foto: foto oficial de la Consellera Geli, ben aviat els tècnics en photoshop del Ministerio hauran de retocar la bandera que té al seu darrera deixant només dues franges vermelles i una de groga al mig.

dimarts, 7 de setembre del 2010

Em preocupa la salut dels españols

Amb la represa de la rutina de setembre, en una comtal emissora de ràdio, que de moment encara parla en català, passen un espot d'un centre mèdic que es dedica al guariment de les disfuncions erèctils masculines. Aquest centre mèdic l'any passat s'anunciava en català però des d'ahir que ho fa nomès en español. Sembla ser que el canvi ha estat motivat en comprovar quin és el perfil de la seva clientela.

D'altra banda una coneguda organització estatal de Ciegos Españoles també s'anuncia a la noble emissora, en aquest cas l'anunci és teòricament en català però sempre hi surt un o altre afiliat de l'organització que sempre parla en español. Tot plegat evidencia que patir ceguesa és cosa només d'españols i que no tenen cap cec catalano parlant.

I per acabar, una cadena de mobles també s'hi anuncia, no cal dir que també ho fan en español. Hi surt un individu cridant histèricament que estan a punt de tancar i que s'han de treure tot el seu estoc a preus baixos, que no badem i que aprofitem aquesta irrepetible oportunitat que durarà molt poc. L'anunci ja deu fer quatre o cinc anys que s'emet!!! No cal dir que el públic objectiu de l'anunci està format per persones amb quoficient intel·lectual sensiblement menor de 100.

En conclusió que molts españols no trempen, no hi veuen tres dalt d'un burro i són més curts que un pany de cop. Em preocupa la seva salut, més que per ells (de fet m'importa un rave el que tinguin) per nosaltres ja que són els españols els escollits per Nostru Senyor (segons ells) per colonitzar-nos.

dimecres, 18 d’agost del 2010

Una lectura de ficció per a l'estiu

L'estiu és un temps que convida a esbargir-se. Jo no en sóc menys i a l'hora de triar les meves lectures canvio l'assaig, habitual durant la resta de l'any, per la ficció. Us n'ofereixo un petit tast:

... el fracàs d’una classe dirigent que no va ser capaç d’aixecar un estat, d’una burgesia panxacontenta i victimista que es va estimar més ser la cua del lleó esdentegat de Madrid que cap d’un ratolí català que, a Europa, hauria pogut fer un paper tan digne com el danès o el txec. La desaparició d’una menestralia escombrada per les ventades de la globalització, delmada per la competència provinent de llocs remots, indefensa i incapaç de sobreviure en un món de comerç instantani, sense horaris ni distàncies. La pèrdua d’autoestima d’una població envellida, arraconada a casa seva per onades immigratòries successives. La derrota definitiva d’un país que mai no va tenir el coratge d’apostar-se tot sencer a l’aventura de ser ell mateix...

No em negareu que després de llegir aquest inversemblant fragment, que el caire d'aquesta novela és d'absoluta ficció i que res té a veure amb la realitat...

(fragment de l'"Últim Home que Parlava Català" de Carles Casajuana)

dijous, 5 d’agost del 2010

Sense que serveixi de precedent


Diuen que l'estiu és un moment ideal per trencar la rutina i fer coses que no s'acostumem a fer normalment durant la resta de l'any. Aquest mediocre blogaire no es vol quedar enrera i publica avui, en plena canícula d'agost, un post que en lloc de pentinar al personal serà de caràcter laudatori. No cal dir que en cap cas això ha de servir de precedent de cara a futurs posts.

Felicitacions a la nova Caixa de Catalunya: Ja fa uns mesos arrel de la fusió de Caixa Tarragona, Caixa Catalunya i Caixa Manresa va estendre's el rumor que la nova entitat resultant de la fusió trauria el nom de Catalunya del seva futura denominació comercial. Em vaig fer ressò d'aquest fet en un post que es deia "Canvi de Nom". Ara segons publica el Punt d'Avui (noteu el joc de paraules) la denominació definitiva serà la de Caixa de Catalunya, tot un encert i per això deixo sense efectes el post esmentat.

Aquesta denominació final sembla que no agrada al barri marítim del meu poble ja que desapareix el seu nom, però com a contrapartida em proposo realitzar la meva segona felicitació del dia. I aquesta és: per l'Ajuntament de Tarragona!!!. Ja fa anys freqüentem les boniques cales de Calabegs situades a la zona del Bosc de la Marquesa. Un entorn que miraculosament ha sobreviscut a l'especulació immobiliària del nostre malmès país. Aquelles platges esdevenien enormes "pipicans" on els incívics propietaris de gossos deixaven lliures els cans per què fessin de les seves entre (o damunt) de les tovalloles de la resta de banyistes. També, i arribada la nit, la zona era objecte d'acampades incontrolades amb "foc de camp" inclòs la qual cosa era un perill de cara a la integritat de tot el bosc. Sortosament ja fa dos estius que des de l'Ajuntament mira de controlar-se això i ara ja només trobes gossos a la platja de tant en tant i els focs a la nit van reduint-se. Pel que sembla, el talonari de receptes que duen els agents de la Guàrdia Urbana Tarragonina és força persuasiu. La meva enhorabona doncs a l'Ajuntament de Tarragona.

Ara el perill més fort que té el Bosc de la Marquesa són els projectes urbanitzadors que el Ministerio de Medio Ambiente té damunt la taula. Sembla que per això si que tenen calers els barruts del gobierno colonizador español...
fotos: Vista general de Calabegs (depana.org) i detall d'un simpàtic banyista descansant damunt la sorra de la platja després de tot un matí de compres per la Rambla de Barcelona (http://rebostdelprofa.blogspot.com/)

dimarts, 27 de juliol del 2010

Que no els abandoni el desodorant!

Entre els nombrosos abonats al Servei Municipal d'Aigües de Figueres hi figura el Ejercito Español de España. Sembla ser que aquest il·lustre client s'ha molestat en rebre el seu rebut en català i ha exigit que se li giri en español o sinó no el pensa pagar.

Normalment als clients que no paguen, anomenats morosos, se'ls acostuma a suspendre el servei. Estic convençut que malgrat el "rancio abolengo" dels militars esmentats, se'ls aplicarà la mateixa política i en pocs dies l'aigua deixarà de brollar per les aixetes de les seves boniques casernes.

De totes maneres no crec que la mesura els sigui massa traumàtica ja que, sensibles com són a l'estalvi d'un bé tan preuat com és l'aigua, practiquen l'anonenat "baño polaco" que no és res més que una mica de "desodorante en el sobaco". Amb això poca aigua necessiten...

divendres, 23 de juliol del 2010

El "meu" Diputat




El Sr. Francesc Vallès, convilatà meu, fou elegit Diputado al Congreso per la circumscripció electoral de Tarragona encapçalant la llista (sempre ben tancada) que va presentar el PSC-PSOE a les eleccions españoles del 2008. Prèviament a desenvolupar aquesta tasca s’havia preparat a fons i, tal com diu el seu destacat currículum, va cursar un Màster a la Universitat de Georgetown a Washington, DC (2000) i es va doctorar a l'UAB el 2002 amb una tesi que ha esdevingut premonitòria titulada: “Control externo del gasto público y Estado constitucional”. (Com podeu comprovar el Sr. Vallès prefereix l’español a l'hora de redactar la seva "obra"). Amb tota aquesta sòlida formació, la seva capacitat per defensar els interessos de la circumscripció i per extensió els de Catalunya davant les altes instàncies de l’Estat augurava ser molt prometedora.

Les coses, però, no van passar tal i com molts preveien i el Sr. Vallès enlloc de defensar els interessos de la demarcació d'on va resultar elegit i els del seu País amb eficàcia, ha anat consolidant la seva carrera política al si del Grup Parlamentari del PSOE al Congreso del qual n’ha esdevingut un membre influent. La seva metodologia per assolir el seu ascens polític consisteix en la defensa incondicional i a ultrança de totes i cadascuna de les mesures que pren el Govern del Sr. Rodríguez siguin les que siguin, sense discussió, ni crítica. Si feu un cop d'ull al seu blog (el qual, curiosament, no admet comentaris), comprovareu la veracitat d’aquesta afirmació.

Ahir, després de l’anunci de la supressió dràstica d’obres (ja començades!!!) per part del Ministerio de Fomento a Catalunya en general i a les nostres comarques en particular, el nostre heroi no ha trigat en justificar-ho tot dient que es tracta d’una decisió 'raonable' i 'assumible', ha recordat també que la tisorada no afecta les grans infraestructures com la Sagrera ni el TGV. I ha afegit 'La retallada no ha estat tan gran com ens esperàvem', 'al cap i a la fi el Principat ha de contribuir a la solidaritat'... Així que ja ho sabeu: hem d’estar agraïts, contents i satisfets.

Ja fa temps que per Reus es diu que el Sr. Vallès podria serà candidat a l’Alcaldia de la Ciutat en un futur. Si finalment el Sr. Vallès acaba convertint-se en batlle auguro des d’aquí que la seva primera mesura com a Alcalde serà la de canviar el nom caduc de l’actual ”Avinguda dels Països Catalans” pel d’ “Avenida de José Luís Rodríguez Zapatero” com a testimoni d’agraïment i vassallatge a tan irrepetible estadista.

Foto: La Ministra de la Guerra Española, Sra. Chacon, i el Sr. Vallès, Diputats per Barcelona i Tarragona respectivament. Les seves respectives actuacions corroboren com les llistes tancades són la millor manera de garantir els interessos dels electors enfront dels interessos partidistes.

dimecres, 21 de juliol del 2010