Oportunitat de negoci

Diuen que les millors oportunitats es troben en moments en què les coses van maldades. Des de ja fa uns mesos que em tomba pel cap un negoci amb molt de futur on de ben segur hi puc fer la primera pela.

El producte que vull llençar al mercat té un segment de mercat potencial que pot arribar als deu milions de persones, el consumidor és fidel, alhora poc exigent, mancat de qualsevol sentit crític, i cada cop té més incentius que propicien la seva demanda. Les perspectives de consum de cara al futur a curt, mig i llarg termini són immillobles. No tenim cap mena de competència ja que el mercat exterior no té necessitat de consumir-lo i per tant tampoc en fabrica. A partir de demà comercialitzaré VASELINA per tots els Països Catalans , de ben segur que me la prendran de les mans.

Ah! i com agraïment pel seu ajut impagable enviaré sengles paneres de Nadal als magistrados del Tribunal Supremo de España i del Tribunal Constitucional Español.

Cada cop tinc més clar que som una merda i tenim el que ens mereixem, els españols ho saben molt bé i ho aprofiten...

Esgarrifança

Acabo de veure al TN de la televisió autonòmica la notícia de la inauguració del tram del TGV, AVE pels españols, entre Madrid i Valencia (noteu que no accentuo aquest darrer mot).

En el comboi inaugural hi ha viatjat tota una munió de prohoms españols, entre els quals destaco els següents dignataris: SM Juan Carlos de Borbón, SM Sofía de Grease, el Presidente del Gobierno Español Sr. Rodríguez, el Ministro de Fomento Español Pepinho Blanco, el Presidente Nacional del Partido Polular Sr. Mariano Rajoy, el Presidente de la Comunidad Valenciana Sr. Francisco Camps, l'alcaldesa de Valencia Doña Rita Barberá, el alcalde de Madrid Sr. Ruiz-Gallardon, la presidenta de la Comunidad de Madrid Doña Espe Aguirre, l'ex minisitro i ex-presidente de la Comunidad Valenciana Sr. Zaplana i la ex-ministra de Fomento Doña Margarita Alvarez.

He tingut una esgarrifança en pensar què hauria pogut passar si el tren hagués descarrilat al seu pas pel viaducte que creua per damunt del pintoresc pantà de Conteras i els vagons s'haguessin precipitat a les seves fondes i gèlides aigües.

Herois gens quotidians

La imminent estrena de la pel·lícula Bruc dedicada al xicot d'aquella bonica vila del Montserratí, el qual tot sol i nomès tocant el tambor va vèncer l'exèrcit invasor francès, m'ha fet adonar que el nostre País ha oblidat sovint a alguns dels seus herois més grans:

- Cristòfor Colom, algun envejós encara té la gosadia de negar la seva indubtable catalanitat. Gràcies al seus heroics viatges i a que va confondre el Carib amb les Illes Moluques, la Corona Castellana (posteriorment Española) va començar a bastir el seu imperi arreu del món. A hores d'ara, d'aquell vast reialme només en resten algunes colònies a la perifèria de la Península Ibèrica i uns petits arxipèlags propers.

- El Tambor del Bruc, que com hem dit al començament, el coratge d'aquest valent minyó va derrotar tot un exèrcit napoleònic permetent que l'Estat Español pogués seguir present a les terres Catalanes dos-cents anys més pel cap baix.

- Joan Manuel Serrat, el nen del Poble Sec, injustament oblidat fins avui. La Universitat Ramon Llull ha començat a fer justícia a aquest cantant tan silenciat i l'acaba de nomenar Doctor Honoris Causa en reconeixement a la seva "contribució en la defensa i difusió del català" motivada sens dubte pels 16 anys que l'intèrpret s'ha passat sense publicar res en aquesta llengua.

Vull concloure aquest post reconeixent públicament la tasca d'aquests herois la tasca dels quals ha contribuït sense cap mena de dubte a què Catalunya sigui el que és a hores d'ara...


foto: Monument a Cristòfor Colom a Barcelona, si l'intrèpid almirall s'haguès posat el dit en un altre lloc la història hauria anat sensiblement diferent.

Vacances

Aquest blog restarà tancat per vacances fins, com a mínim, el dia 29 de novembre. Els lectors que desitgin seguir llegint poca soltades podeu adreçar-vos als blocs electorals que aquests dies ens ofereixen molts dels partits durant la seva campanya electoral.

La represa de l'activitat es preveu a partir del dia 29. Les vacances hauran estat del tot necessàries ja que amb els resultats tan galdosos més que probables del dia 28, aquest blogaire haurà de multiplicar els seus esforços per poder pentinar a tan "distingida" clientela.

Avís important a les unitats de neonatalogia

Arrel de la visita del Sant Pare a Barcelona (que per cert ha parlat més en català en aquesta visita pastoral que Mossèn Cinto en tota la seva vida) els fidels han quedat extassiats amb el seu Magisteri . La nostra televisió regional ens ha ofert una bona mostra de les increïbles sensacions que aquests experimentaven en sentir els seus mots. La seva eufòria esdevenia màxima i avui molts membres numeraris de l'Opus i oients de Radio María duts per l'excitació pròpia de les grans ocasions faran ús del sagrament del matrimoni i, a efectes merament reproductius, realitzaran l'acte sexual. Com que aquest col·lectiu sembla ser que és al·lèrgic al làtex dels profilàctics i les úniques pastilles que es prenen les senyores són marca juanola serà del tot previsible que el dia 7 d'agost de l'any 2011 sigui un dia crític per totes les unitats de neonatologia. Caldrà aleshores que totes les llevadores, tocòlegs i la resta del personal sanitari ajornin les seves vacances d'estiu i es mantinguin en situació d'alerta i disponibilitat total de cara al baby opus boom que s'esdevindrà.

Demà dilluns al Diario Español de Tarragona més d'un arribarà extenuat i més d'una escaldada...

foto: Uns joves parroquians de Torreciudad comentant l'Homilia de Benet XVI pocs instants abans de consumar el seu matrimoni canònic i engendrar el seu hereu. Importada d'España de http://almeriacontapa.blogspot.com per martelldereus

Quan el nom no fa la cosa

Nota prèvia: Aquest post ha estat escrit durant el matí del dia 28 d'octubre. Quan estava a punt de publicar-lo m'assabento que la heroïna que el protagonitza ha estat substituïda en la seva funció. Malgrat això finalment he decidit fer-lo públic:


És ben sabut que en època de Jordi Pujol el Director General de Pesca de la Generalitat es deia Jordi Miralpeix. Menys coneguts però igualment esmentables són el gerent dels serveis funeraris de la vila empordanenca d’Ultramort de nom Josep Calavera i Sendrós o que el bidell de la presó de Quatrecamins a la Roca del Vallès es diu Pere Carceller. Hi hauria molts altres exemples però em fa una certa gràcia el de l’encarregada de la nostrada franquícia de depilació làsser de la cantonada “No más Pelos” que es diu Llum Conill Calvet.

Haureu notat que els cognoms s’ajusten perfectament a les tasques i oficis que desenvolupen aquestes persones. Aquest fenomen però no sempre es produeix i a vegades s’escau justament el contrari i el nom de la persona no fa precisament la cosa.

Paradigmàtic és el cas de la Presidenta del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sra. María Eugenia Alegret. Arrel de les freqüents sentències contràries a la sensibilitat catalana que emet el tribunal presidit per aquesta sra no ens sentim gaire “alegrets” sinó més aviat tot el contrari: emprenyats i molt !!!

Ara bé en aquest cas particular hi ha la solució. Ella que tot pot fer-ho, com es demostra al carregar-se lleis i disposicions fetes per institucions democràticament elegides, podria canviar-se els cognoms per uns més escaients al seu tarannà i ofici, suggeriria que es digués: María Eugenia Corregidor Español.

Vull ser solidari amb els més vulnerables

Amb una profunda tristor m'assabento de la difícil situació econòmica que molts dirigents polítics estan patint a hores d'ara. Arrel de la pregunta de si comprarien els bons de la Generalitat ens han explicat el seu difícil tràngol personal que estan passant: El Sr. Duran Lleida no pot gestionar el seu minso estalvi, la seva dona ha de fer mans i mànigues per administrar els paupèrrims recursos familiars; la popular Sra. Sànchez Camacho suporta la càrrega d'una gravosa hipoteca i amb aquestes difícils circumstàncies no pot ni plantejar-se comprar els bons i el ciutadà exemplar Sr. Cañas no té diners ni tan sols per fer una canya al bar de sota casa seva.

Tot plegat m'ha commogut. Aquesta setmana ja he plorat dos vegades, diumenge passat en veure al pobre Jaume al darrer Vent del Pla i avui en sentir el malament que ho passen alguns polítics. No puc, ni vull quedar-me amb els braços plegats al davant d'aquesta situació tan crítica. Ara mateix estic preparant una bona perola d'olla barrejada (escudella), tot seguit els trucaré, que vinguin a casa i puguin menjar calent avui per sopar.

Ostres!!! Ara me n'adono que m'he quedat sense sal, em sembla que tinc un pot de cianur potàssic en un armari. Crec recordar que a classe de química em van dir que també era una sal...

KCN