Els grans estadistes procuren, mitjançant la lectura de premsa internacional, tenir una visió amb una perspectiva ben àmplia de tot allò que pot influir en el dia a dia de l’actualitat política. Es ben sabut que l’ex President Pujol esmorzava llegint Le Monde i el Frankfurter Allgemeine Zeitung. El seu sòlid domini del francès i l’alemany li permetia aquesta recomanable pràctica. No cal dir que aquests prestigiosos rotatius han influït, d’una manera o altra, en el pensament del Sr. Pujol quan va ser l’hora d’aplicar les seves polítiques.
Sortosament ara ens passa el mateix, i l’Honorable Conseller d’Interiorisme i Relacions Institucionals, el Sr. Joan Saura, que té la sort de gaudir d’un sòlid coneixement de l’español, també tria premsa internacional per tal de tenir elements que l’ajudin a construir un pensament i opinió que transcendirà a l’hora del disseny del seu projecte polític. El Sr. Saura ha triat el veterà diari madrileny monàrquic i anticatalà ABC. Aquest rotatiu sovint publica articles de periodisme d’investigació internacional. La lectura d’un d’aquests articles publicat la setmana passada, i dedicat al tunnejat d'automòbils, ha impactat tant a l’honorable Conseller que ha renunciat a la lleialtat institucional que ell deu als socis del seu propi govern.
No n'aprenem.
-
Definitivament, no n'aprenem. Amb el que ha passat fa pocs dies a València,
hem sentit que molta part de la culpa és que en l'època del "boom"
immobiliari...
Fa 2 dies
6 comentaris:
dona-li una gorra a un imbècil i tindrem un dictador
salut
Un cop en una entrevista va dir que en el seu cotxe particular, escolta flamenc.,que ho va dir, n'estic segura,ho vaig sentir jo mateixa, i segur que algú de vosaltres tb.Potser peca de sinceritat? o es que ...
¿L´AVUI ha investigat mai quan costa el cotxe oficial del separat Marichalar?.
Quan ho faci, en veient l´escandalosa xifra, aquest personatge reconeixerà públicament que no li és necessari i que renuncia al seu ús perquè ja no ostenta cap càrrec públic i a més som en temps de crisi. Si això passa, llavors no em creure que som en un país de puta merda on els seus dirigents catalans de merda no tenen la més mínima dignitat i s´arronsen sense cap vergonya davant l´enemic de sempre.
No hi ha ni dignitat ni orgull ni l´han tingut mai. Sense renúncia no hi ha conquesta, sense perdua no hi ha guany. Sou uns putos miserables. Feu fàstic.
P.C.
La diria massa forta...
Em limitaré a donar-te suport.
doncs penso que tens molta rao, i tots els comentaris no suprimits tambe!
Publica un comentari a l'entrada