divendres, 31 d’octubre de 2008

Consens pel nom de la nova estació

El nom que ha de dur la nova estació del corredor del Mediterrani i que s’ha de situar entre camps d’avellaners i oliveres que hi ha al Sud de l’Aeroport de Reus (es nota que tenim un govern amb sensibilitat ecològica i ens obsequia ubicant les estacions lluny de les ciutats i al mig del camp) ha encetat polèmica entre instàncies de Reus i Tarragona.

Les propostes inicials eren tres: Reus-Costa Daurada, Tarragona-Costa Dorada i Costa Daurada. A la fi les parts en litigi han arribat aquesta nit a un consens i han trobat un nom que respongui a les expectatives de la “nostrada” indústria turística. Recordem que el perfil del visitant que acostuma a venir, i potencial usuari de la futura estació, és de primera qualitat: alt poder adquisitiu, sòlid nivell cultural, inquietuds antropològiques pels costums, folklore i llengua de l’indret que visiten, etc. Després d’una llarga negociació han trobat un topònim que s’ajusta al fet que el turista visitant associï els seus gustos i preferències de lleure estival amb el nom de l’estació d’arribada. Conseqüentment el topònim triat és “Estació Pluja Daurada/Lluvia Dorada”. S’ha optat per la forma bilingüe ja que la procedència majoritària del turisme esmentat és “nacional” (d’Epaña) i pel fet que estem en un país bilingüe i diglòssic.


Preguntats els negociadors si les darreres pluges caigudes havien inspirat el nom proposat, aquests ho han negat rotundament i s’han limitat a afegir que el nom surt després d’una llarga nit de converses a porta sempre tancada, el contingut de les quals forma part del secret i discreció que s’ha de tenir després de tota reunió a alt nivell...

dimarts, 28 d’octubre de 2008

La premsa internacional genera opinió

Els grans estadistes procuren, mitjançant la lectura de premsa internacional, tenir una visió amb una perspectiva ben àmplia de tot allò que pot influir en el dia a dia de l’actualitat política. Es ben sabut que l’ex President Pujol esmorzava llegint Le Monde i el Frankfurter Allgemeine Zeitung. El seu sòlid domini del francès i l’alemany li permetia aquesta recomanable pràctica. No cal dir que aquests prestigiosos rotatius han influït, d’una manera o altra, en el pensament del Sr. Pujol quan va ser l’hora d’aplicar les seves polítiques.
Sortosament ara ens passa el mateix, i l’Honorable Conseller d’Interiorisme i Relacions Institucionals, el Sr. Joan Saura, que té la sort de gaudir d’un sòlid coneixement de l’español, també tria premsa internacional per tal de tenir elements que l’ajudin a construir un pensament i opinió que transcendirà a l’hora del disseny del seu projecte polític. El Sr. Saura ha triat el veterà diari madrileny monàrquic i anticatalà ABC. Aquest rotatiu sovint publica articles de periodisme d’investigació internacional. La lectura d’un d’aquests articles publicat la setmana passada, i dedicat al tunnejat d'automòbils, ha impactat tant a l’honorable Conseller que ha renunciat a la lleialtat institucional que ell deu als socis del seu propi govern.

dimarts, 21 d’octubre de 2008

Ofensa imperdonable que no pot restar impune

Arrel dels estralls que està produint la crisi financera internacional, el President Sarkozy ha proposat una reunió urgent del G8. El G8 es un organisme que agrupa els 8 estats més poderosos del món. Incomprensiblement el Reino de España no forma part del G8! Com pot ser? Un envejós contuberni d'interessos estrangers antiespañols, ha marginat l'economia més sòlida del planeta d'aquest selecte club. Així ens ho han fet veure les televisions d'Epaña (i TV3 també) en els seus informatius.

Davant d'aquest insult patri tots ens hem de posar al costat del President Rodrigues en una croada contra la pèrfida França que ens ha exclòs vilment d'aquest fòrum internacional. Dos-cents anys després és el moment de renovar l'esperit d'Agustina de Aragon i el Timbaler del Bruch en la seva lluita contra el francès.

Avui jo ja he posat el meu humil gra de sorra i he donat una patada en les seves parts més púdiques al meu veí del 1er. 3ª, l'avi del qual va néixer a l'ignomiosa ciutat francesa de Clermont-Ferrand. Us encoratjo a emular-me amb accions com aquestes i segur que preservarem l'honor del Reino.

dilluns, 20 d’octubre de 2008

Faves comptades

Tinc una amiga que, moguda per unes intenses inquietuds metafísiques, ha pensat en abraçar la Fe dels sarraïns. Té dues raons per fer-ho: la primera –la més transcendent- és poder-se guanyar el Paradís i la segona –més terrenal- és la de combatre un incipient sobrepés que ja fa un temps li neguiteja tot aprofitant que aquesta creença preceptua anualment un mes de dieta estricta.

Va decidir informar-se millor i es dirigí cap al lloc on acostumen a fer les pregaries i, amb sorpresa, va veure que tots els fidels eren homes de sexe masculí (i barbuts) i per tant no hi havia cap dona. La meva amiga, que també forma part d’un furibund i combatiu col·lectiu feminista radical, va restar decebuda en veure aquesta clara discriminació sexista envers les dones i va pensar en “muntar un pollastre” davant l’oratori en qüestió per tal de manifestar la seva indignació.

L’altre dia, en comentar les seves intencions reivindicatives amb els amics, un company de colla –expert en càlcul infinitessimal i àlgebra- li va fer veure el per què només hi havia homes barbuts en les celebracions de pregaria: Resulta que la religió dels sarraïns promet un mínim de 12 dones verges per cada home que fa faci cap al Paradís. Per poder donar compliment a aquesta promesa les dones han d’anar directament al Paradís sense necessitat de pregàries. (gosaria fer una analogia amb una discoteca on les noies no paguen). Una vegada al Paradís, el tema de la virginitat és resolt amb tècniques quirúrgiques reparadores de l’himen (segons sembla tenen una tècnica quirúrgica miraculosa, per alguna cosa és tracta del paradís). O sigui que no es tractava d’un cas de discriminació envers la dona, més aviat al contrari: discriminació positiva ja que es tracta d’un tema de faves comptades per tal que surtin els números. I a l’hora de comptar les faves no se’n poden deixar ni una!

Malgrat tot, després pensant una mica, els números seguien sense sortir i hem arribat a la conclusió que, per donar compliment a la promesa, deuen haver d’emprar necessàriament també dones de sexe femení alienígenes, potser del planeta de l’ET...

dimarts, 14 d’octubre de 2008

Perdonen la moléstia, les sabria mal pedir-nos perdon?

Dimecres dia 15 d'octubre, farà 68 anys que el President Lluís Companys fou afusellat per ordre de la justícia militar franquista española. Aquest assassinat polític ha restat impune i cap govern successor del govern franquista d'aleshores ha rectificat i ha demanat perdó als catalans per la mort del seu president i de milers de catalans més. Conseqüentment el Consell de Guerra que va condemnar a mort al President Companys mai ha estat anul·lat, i sincerament dubto que això arribi a passar.

És per això que no veig amb bons ulls que algun membre de l'actual govern de Catalunya s'arrossegui pels despatxos ministerials demanant la "rehabilitació" del President. Em sembla que aquest Conseller té moltes ganes de sortir a la TV. Per tot això suggereixo al Conseller Saura que si té ganes d'augmentar el seu "share" televisiu no jugui amb la nostra dignitat com a poble, plegui i es presenti a algun reality show que fa alguna emissora española de televisió . De fet seria la mar de divertit veure'l al Gran Hermano al costat de la Merceditas Milà o en un càsting de l'Operasion Triumfo enfrontant-se al "Risto". Ens fotaríem un fart de riure!!!

dijous, 9 d’octubre de 2008

Repte pedagògic per a les comunitats educatives

El diari "La Vanguardia" d'avui (sempre ben informada i propietat del Grande de España, Sr. Conde de Godó) publica que els magistrats del Tribunal Constitucional de la Metròpoli es carregaran, dins el text normatiu de l'Estatut de Catalunya, l'obligació que tenen els ciutadans de conèixer el català. Això sembla interpretar-se pel fet que hi ha un temor corporativista que tenen els alts magistrats per què els seus col·legues jutges ubicats a Catalunya es vegin obligats a aprendre la llengua de Mossèn Cinto.

Voldria dir que no crec en absolut que els jutges tinguin cap mena d'animadversió envers la nostra llengua, més aviat al contrari: els passa com a l'ex-president Asnar (que va preferir el català enlloc del francès per practicar-lo íntimament...), els jutges que tenim a Catalunya estimen la llengua, el que passa és que, pobrets!, els hi costa aprendre-la, tenint com tenen tantes altres coses més importants al cap.

Des d'aquí voldria fer una crida a la comunitat educativa del nostre país per què elabori tècniques pedagògiques innovadores que facilitin una mica més la possibilitat d'aprendre el català, així els nostres jutges l'aprendran amb motivació i entusiasme i podran fins i tot redactar les seves doctes sentències en la bella llengua llemosina.

Alguna ment mal pensada m'ha comentat que creu no és que els kueses togados no puguin aprendre el català, simplement que no els dóna la gana. Quan he sentit aquesta fal·làcia, indignat, he obligat a rectificar al meu interlocutor i li he fet veure que amb 69 lliçons pràctiques ben donades els nostres togats dominaran la nostra llengua.

dimarts, 7 d’octubre de 2008

Batusses per unes engrunes... radioelèctriques

A finals de setembre passat la Tele de Reus tenia previst començar a emetre per la TDT, això no ha pogut ser per què resulta que la freqüència que tenia prevista ara l'està ocupant TV3. Tot plegat ha provocat malestar a la cadena local del Buenafuente que ha manifestat el seu enuig envers TV3.

Sense entrar en el fons de la qüestió, vull deixar palès que això és una demostració que els espanyols exerceixen a casa nostra el seu colonialisme en tots els àmbits possibles. Fins i tot l'espai radiolèctric català és administrat per la metròpoli messetària tal com els hi passa pels coll... (piiip). D'aquesta manera mentre d'una banda dues emisores de parla catalana han de barallar-se per una miserable freqüència, les emissores españoles en TDT sorgeixen com a bolets bords metzinosos (Veo, Disney Chanel, Antena Neox, 40 Latino,... ) i tenen barra lliure en un ampli espectre de freqüències per triar i remenar.

Suposo que dins d'algun despatx de Madrid algun peix gros, panxut, mentre es fuma un puro d'un pam comentarà tot fent un somriure sorneguer: "mira los catalinos, se vuelven a pelear por unas migajas..."

divendres, 3 d’octubre de 2008

Argumentari seminal



Els que no creiem en la festassa que es celebrarà diumenge vinent dia 12 (i per postres cau en diumenge!) busquem sovint arguments per donar als nostres veïns. No cal dir que els arguments són contundents, nombrosos i de molt diversa índole.

El que no hauria imaginat mai és que els propis espanyols ens en donin un de nou en safata, i a més és tracta d’un argument objectiu, basat en el mètode científic i la biotecnologia:

Resulta que un estudi fet als mascles de sexe masculí d’España i elaborat per “regions” ha conclòs que l’aigualit líquid seminal dels mossos valencians i catalans (abans d’això en deien Països Catalans) no té res a veure amb el selecte semen que es desprèn dels ben dotats membres dels mozos de les españes, i entre aquestes en destaca la dels de Madrid, que és semen qualitat Vintage.

Això explica molts tòpics: “el del macho ibérico”, ja que només un bon semental pot fer les proeses que la vox populi femenina els atribueix, també justifica la nombrosa descendència que acostumen a tenir els nostres veïns comparada amb la nostra, tan migrada tot i algunes Molt Honorables excepcions.

De cara al futur, suggeriria un posterior estudi de la qualitat seminal dels membres de determinades Prelatures Personals Papals, on suposo que els resultats serien encara més espectaculars.

Conclusió: Seminalment, els catalans tampoc som espanyols!!!

Fotografies:
1- Mostra seminal de José Antonio Díaz de Valcarcel Padilla-Somosaguas (segurat.blogspot.com)

2- Mostra seminal de Pol Castellterçol i Puigdollers (solobebes.files.wordpress.com)

dijous, 2 d’octubre de 2008

Un cutis cuidat i fi



Ja fa temps que vaig observant la tendència de moltes empreses españoles (i alguna de “catalana”) de menysprear el català a l’hora d’anunciar-se en premsa, ràdio o televisió de parla catalana . Tenen dos estils per fer-ho: el primer, el més barroer, és posar directament l’anunci en la seva versió española i l’espectador ja té una nova oportunitat de practicar idiomes!!!. L’altre, més subtil, és posar-nos tot l’anunci en español i acabar-lo amb una única frase en català.

Com que tinc una ment obtusa, tancada i mai he sigut hàbil amb les llengües estrangeres, sóc del tot impermeable als missatges propagandístics esmentats i a l’hora de “fer gasto” aquests productes no acostumen a entrar al meu cistell.

En canvi aquests dies hi ha un producte que és tota una excepció, es tracta de Vitesse Excellent, l’anunci el fa l’actriu espanyola Ana Belen i, en aquest cas, és ella mateixa la que practica idiomes i ens dóna el missatge en català. Valoro molt positivament aquest exemple de normalitat lingüística publicitària i en conseqüencia ja he comprat el producte. Tot i que es tracta d’una crema per a dones de més de 40 anys, i aquest no és el meu perfil, ja fa uns dies que em poso aquest producte, i he pogut comprovar amb satisfacció que ara el meu cutis està més fi i ters, fins i tot quan vaig pel carrer ara les noies em miren de manera insinuant i lasciva.
Imatges gentilesa de http://www.mundobellezsa.com/