dimarts, 27 de gener de 2009

Amor particular


Fa pocs dies vaig rebre el darrer rebut de desembre de l’electra, amb l’agradable sorpresa que el seu import era sensiblement menor que la resta de rebuts que havia pagats fins ara. En repassar-lo hi vaig veure que m’havien fet una “lectura estimada”. Fins ara totes les lectures del comptador eren sempre reals, però en aquesta van voler mostrar-me la seva estimació. Era evident que tots aquests anys de fidelitat que he tingut amb ENDESA han acabat donant el seu fruit i ha nascut l'amor. Aquell dia em sentia content, diferent, anava pel carrer xiulant melodies, sospirava, mirava els colomets com volaven i olorava les floretes del Parc de Sant Jordi. Què bonic que és ser estimat!

A la feina em van notar rar, absent i la Product Mànager va interessar-se per mi i em preguntà què em passava. Primer no volia confiar-li una cosa tan íntima, però no vaig poder-me aguantar més i li vaig explicar. Aleshores ella va dir-me que li havia passat el mateix, primer m'envaí un sentiment de decepció i engany però després vaig considerar que la possibilitat de fer un trio entre ENDESA, la Product Mànager i jo era força engrescadora.
En arribar a casa hi havia la ràdio posada i, a l’espai de queixes d’un magazin matinal, un xicot de Santa Eulàlia de Riuprimer va queixar-se que li havien fet la lectura estimada al desembre menor del que acostuma a ser habitual i que els kilowats no facturats de desembre els facturaran el mes de gener aplicant les noves tarifes de 2009 on hi ha un increment substancial de preu. Pel que sembla aquesta pràctica ha estat molt generalitzada i la companyia s'embutxacarà molts euros amb aquesta pràctica.

Sic transit gloria mundi

foto: la product manager de la meva empresa rumiant-se l'hipotètic trio

5 comentaris:

Agnès ha dit...

Qui t'estima et farà plorar...

Té la mà Maria - Reus ha dit...

l'amor a vegades costa cèntims

salut

ia ha dit...

Doncs a mi crec que em deuen haver sobreestimat. M´han fotut una bona clatellada! Si no em veieu més serà que estic fent hores extra... de lectora de comptadors!

Màrius Domingo de Pedro ha dit...

Em sento identificat. Cada dos mesos he de trucar per a donar lectures i evitar, així, que me'n facin d'estimatives, perquè tendeixen a pensar que me'ls estimo molt. I la lectura real mai no és tan gran.
Per cert, gràcies per posar una foto duna de les noies que t'agafen el telèfon quan truques per a donar lectures, ara ja tindré una imatge al cap quan parli amb elles.

sergibr ha dit...

Estigues més al cas company ;);)

És timada, és timada!!!