diumenge, 11 de juliol de 2010

Un miratge en plena travessa del desert

Mentre ahir dissabte a la tarda passejant per Barcelona pel Passeig de Gràcia i la Gran Via de les Corts Catalanes tenia la sensació de viure en un país normal amb gent com jo. En agafar el tramvia per anar a recollir el cotxe i tornar cap el Poble vaig tornar sobtàdament a la realitat, el nombrós passatge que omplia el tren a vessar estava format majoritàriament per grups de nois i noies (clònics del Kevin i la Manoli, els meus simpàtics veïns del 5è 4a.) que en veure'ns amb l'Estel·lada van posar-se a cantar amb aire desafiant la bonica melodia "soy español español, español, español" que aquests dies sóna per tot arreu arrel d'un partits de costellada que juguen uns jugadors del Barça en nom de la fastigosa España.

11 comentaris:

nyap ha dit...

No miris enrere, el futur està el l'esperit del milió i mig de persones que ahir ompliem Barcelona. Aquesta gent no saben ni que vol dir Llibertat i avui, si guanyen, sortiran a cridar exaltats com si el hi anés la vida, però demà si els demanessin fer res pel seu pais de ben segur que es quedarien a casa mirant 'Salvame'... Afortunadament!

maria ha dit...

I tant!Ni te'ls escoltis.No deixis que aquesta colla d'ignorants et desllueixi el que vam viure ahir.No estem sols!

Pep Cistell ha dit...

Independentistes: 40% (recordem que la població indígena és el voltant del 35%, no està pas malament), espanyolistes furibunds 15% i el 45% restant passa olímpicament de tot.
Això ja està guanyat nois ¡¡¡¡¡

Clidice ha dit...

el mal és que ens fixem més en quatre que criden molt, encara condicionats per temps pretèrits. Tenen tot el dret a ser espanyols, pitjor per ells. Tu a la teva :)

SERGIBR ha dit...

Aquesta tonada la qual et refereixes, és mongo a més no poder.

Plotí ha dit...

No sabeu, estimat Martell, com m'imagino la sensació que descriviu! És com si l'hagués viscuda en primera persona!
I em temo que acaben de marcar els 'mushashos'...

Albert B. i R. ha dit...

Si no arriba a haver-hi "roja", amb al manifestació de dissabte els hi haguéssim acabat d'ensorrar la moral. Per culpa de mig Barça, han perdut complexes i s'han deixat anar. Aquests dies he sentit fins i tot angúnia de ser culé. Entre això i el Rosell, que fins i tot em vénen ganes de treure'm una pulsera que duc al canell amb la meitat blaugrana.

sànset i utnoa ha dit...

Ni cas. Pobrets, que només saben provocar. La neuroneta politoxicòmana no els dóna per més...

Que se'n vagin al seu país a fer el ruc, que aquí estem ocupats!

*Sànset*

Agnès S. ha dit...

Noi! Quina manera de tornar a la realitat!

Jo, he clucat els ulls i tancat les orelles per fer-me durar més la il.lusió d'aquells moments,...i tot i que no ho he aconseguit, encara canto per dins:
IN!,IN!, IN-DE-PEN-DÈN-CI-A!!!
IN!,IN!,IN-DE-PEN-DÈN-CIA-JA!!!

Però no deixo de menjar-me el coco, i preguntar-me, com ens ho farem? faran alguna cosa? On és el partit unit que necessitem?....em bull el cap.

Plotí (anti-roha) ha dit...

Quina raó que tens, Albert B. i R.!
El Rosell ja ha guanyat les eleccions i ja es pot treure la careta (si és que mai n'ha dut). Ens agradi o no, haurem d'aguantar uns anys les seves baixades de calces contínues. No hi havia res millor? De veritat?
Sobre la 'roha', ja no hi vull pensar més, que m'agafen basques. I sobre la participació dels Puyols i companyia... DÉU N'HI DO!!

xavi ha dit...

prou pena tenen...