De vacances, avui no glosaré l’obra dels españols.

Com que estem al mig del mes d’agost i hom relaxa els seus costums habituals. He decidit fer com RTVE a Catalunya que han decidit suprimir els informatius en català que emetien al vespre i substituir-los per una programació més lleugera. Curiosament la mateixa RTVE a Madrid no ha fet el mateix amb el seu Telediario en español i segueix ilustrant-nos amb els miracles del Sr. Rodríguez. Es per això que en aquest post no em penso fotre amb els espanyols i faré un post de temàtica més refrescant:

Darrerament he observat que quan vaig a fer una gestió personal en algun establiment comercial, bancari o administratiu si en sec sona el telèfon la persona que m’atén deix de fer-ho i destina tota la seva atenció al nouvingut interlocutor telefònic. Fa uns dies fins i tot va deixar el seu lloc per atendre el que demanava el colador telefònic tot deixant-me palplantat.

Per això he decidit ara prendre mesures dràstiques i ara quan vaig a un lloc, just en el moment en què em toca a mi truco a l’establiment. Em colo a mi mateix. D’aquesta manera, em garanteixo ser atès sense temor a cap interrupció telefònica ja que es dona preferència a la meva trucada sobre la meva presència.

Seguim practicant idiomes...

En un post publicat fa uns mesos vaig explicar-vos el que feia quan rebia una trucada a casa per part d’alguna empresa oferint-me algun servei o producte. Aleshores vaig fer esment a la “teleimmersió lingüística” que oferia a l’amable teleoperador que em trucava. http://martelldereus.blogspot.com/2008_09_01_archive.html

Ara, com que ja deuen dominar el català amb tanta immersió com els he fet, he decidit canviar de tàctica: A partir d’ara seré jo qui practicarà idiomes. I no us equivoqueu, l’idioma escollit per a la meva pràctica no és l’español (per aquest ja tinc millors ocasions per mirar de practicar-lo), la llengua escollida és la segona llengua de la Comunidad de Madrid: l’anglès.

Així quan em truquin els dic: “I’m sorry. I don’t speak catalan. My name is Matthew Norton. I’m from Wisconsin and I only speak English. How can I help you?” Aleshores el venedor, sol•licit, fa tots els esforços per recuperar el seu anglès de Tomelloso per tal que el pugui entendre: “Don Matthew, Ai col yu from Iberpolla, ar yu de sir of de jous? Du yu jav internet in your jaus?”...

És curiós com canvien les coses: quan des de la mateixa companyia em van trucar setmanes enrera i només els parlava en català em van etzibar “vete a tomar por culo catalan de mierda” i ara que els parlo en anglès tot són esforços per poder-me entendre i parlar en la llengua de la pèrfida albion.

Gibraltar es España

Arrel de la visita del Ministre d’Afers Estrangers Español Sr. Moratinos al Penyal de Gibraltar alguns mitjans de comunicació espanyols han posat el crit al cel i han tornat a encetar la lletania “Gibraltar és España”.

Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, puc veure amb bons ulls la devolució del Penyal per part de la Corona Britànica a la Corona Española. M’explicaré: Gibraltar forma part de l’Imperi Britànic per una disposició del Tractat d’Utrecht signat l’any 1713. Amb aquest Tractat es posava fi, des d’un punt de vista diplomàtic i de repartiment de poders i influències, a la situació creada a Europa arran de la Guerra de Successió de la Corona Española. La signatura del Tractat no va ser acceptada des de Catalunya i València ja que els nostres drets nacionals també en sortien malparats i per això el conflicte va seguir fins la desfeta de 1714.

Ara si es retorna Gibraltar a la Corona Española, s’hauria de derogar tot el Tractat d’Utrecht (no només la disposició relativa a Gibraltar). Aquesta derogació implicaria que els nostres drets nacionals arrabassats per la força de les armes també ens haurien de ser retornats.

Dit això, crec que un cop derogat el Tractat d'Utrecht i abans de procedir a la devolució, s’hauria de donar als Gibraltarencs el dret a autodeterminar-se. Estic convençut que optarien en massa en fer-se españols que és el millor que li pot passar a qualsevol persona, animal o cosa que pugui haver-hi al món mundial.

foto: Imatge virtual del Projecte immobiliari que vol construir un destacat dirigent del PP a la falda del Penyal un cop retornat Gibraltar. Noteu que la façana reprodueix fidelment l'escut d'España tot i que hi falta la gallina. miguelangelportillo.blgspot.com

Diputats pancatalanistes

Un dels arguments emprats pels diputats del PSC de la nostra província durant la seva campanya electoral, Srs. Francesc Vallés de Reus DC i Joan Ruiz de Tarragona, era que les “comarques meridionals” es veurien afavorides per la seva capacitat d’influència davant d’un govern amic (l’español) al tenir tots el mateix color polític. Aquesta influència es manifestaria sobretot a l’hora de planificar la inversió en infraestructures per part del “gobierno de la nación”.

Avui llegeixo al diari “Més” el següent titular: “L’Autovia A68 enllaçarà l’Aragó amb el Mediterrani per Castelló i no per Tarragona”. Una primera lectura pot induir a pensar que els diputats Ruiz i Vallés no tenen tanta influència envers el Sr. Pepinho Blanco com realment afirmen. Però des d’aquest blog vull desmentir-ho de manera categòrica. Són influents, i de quina manera!!! El que passa és que per davant d’interessos de campanar o de partit (recordem que la Comunidad Valenciana està governada pel PP i l’incorruptible Sr. Fabra mana a Castelló-) els nostres diputats tenen com a fita servir el seu país de manera global. I quin és el seu pais? doncs salta a la vista: els “Països Catalans”.

Com a demostració d’aquesta visió pancatalanista de ses senyories, us recomano un cop d'ull al blog del Diputat Vallés, notareu que ha evolucionat: ha deixat d'escriure en català per passar-se al valencià modern en els seus darrers tres posts. http://francescvalles.blogspot.com/

Diu la vox populi que el diputat Vallés està sent ensinistrat com a futur alcadable de Reus, si així s’esdevé auguro temps gloriosos per a la Ciutat i pels seus blogaires més impertinents (i pels blogaires pilotes i llepaculs també, és clar).

Aclariment: Per evitar confusions i malentesos voldria fer constar que el senyor amb barret de cowboy i estrella de sherif de la foto no és ni el Diputat Sr. Vallés ni el Diputat Sr. Ruiz, es tracta del pèrfid J. R. Ewing de Dallas que es veu que ahir va inaugurar un hotelet al Puerto Aventura.

Foto 2: el Sr. Pepinho admirant l'impecable tallat de l’elegant vestit que llu el Sr. Camps. Gràcies a l'eficàcia de les gestions dels Srs. Vallés i Ruiz l’A68 passarà per Castelló. (elpunt.cat)

Braus i petardos.

A Catalunya hi ha hagut des de sempre una forta tradició taurina. Cada poble durant la seva festa major programa un petit tancament de braus i vedells. Els infants de petits ja juguen a brauers i el seu somni és ser un matador famós quan siguin grans. Hi ha moltes colles de destres i rejonejadors. La televisió catalana de pagament programa cada any totes les escorregudes que fan a la Fira de Sant Feliu de Guixols i setmanalment totes les que es fan a la Plaça de Braus Monumental de Barcelona. El destre Arnau Sanllehí aixeca passions entre els catalans i s’han arribat a pagar 2400€ per una entrada a la Plaça on actua i veure com fa una bona feina.

A España, en canvi, tenen diferents tradicions. Els agrada els petards i el foc. També a cada poble hi ha una colla de diablillos que aglutina el jovent més ferm i eixerit (la majoria del poble español). A las fiestas mayores surten en forma de buscavillas i correllamas. Durant la diada de San Juan de la Cruz tenen els costum d’encendre hogueras i tirar petardos. A Quintanar de la Orden el dia 12 d’octubre celebren la famosa Batum de Lucimiento, una orgia de foc i petards que ha estat declarada per la UNESCO festa patrimoni de la humanitat.

Ara la Unió Europea ha proposat una directiva que haurà de desenvolupar el Govern Español que té per objectiu restringir i regular aquesta pràctica catalana tan cruel amb els animals. No es prohibiran els braus però només es podran realitzar en places aïllades, degudament senyalitzades situades a un radi no inferior a 40km de qualsevol nucli habitat. Els infants tindran terminantment prohibida qualsevol pràctica relativa a l’art del braus i en cap cas la TV podrà emetre aquesta mena d’espectacles plens de crueltat envers els animals i les persones amb un mínim de sensibilitat.

La Unió Europea i el Govern Español, no contemplen en cap cas regular els correllamas i diablillos españols ja que formen part dels seus costums més ancestrals i tradicionals. Tota la vida s’han tirat petards per part dels brivalls i els pocs accidents que hi hagi pogut haver no justifiquen en cap cas la imposició de mesures reguladores que de ben segur esdevendrien impopulars.

Foto 1: Banyut, el tercer brau de la tarda feinejat pel destre Arnau Sanllehi. La festa dels braus reflecteix el tarannà agressiu dels catalans. (palomaaguilar.com)

Foto 2: Batum de Lucimiento de Quintanar de la Orden, noteu el caire cívic i ciutadà que emana d'aquesta celebració tan española. (naciodigital.cat)

Ara paper mullat, aviat paper ...

Fa uns anys un govern del Sr. Pujol va promulgar la Llei d’Accés Motoritzat al Medi Natural, actualment encara vigent. Un primer cop d’ull a aquesta normativa donava la impressió que es tractava d’una bona llei ja que prohibia l’accés motoritzat a vehicles a motor en camins de muntanya d’una amplada inferior als quatre metres. Ara bé, el Sr. Pujol, que és gat vell, no podia deixar als cadells del seu partit (i també d’altres) sense la possibilitat d’anar a fer soroll amb les seves motos i quads per aquestes muntanyes. Per això va afegir-hi una clàusula on deia que cada ajuntament havia d’inventariar els camins on s’aplicaria aquesta llei. Evidentment molts pocs Ajuntaments ho han fet i la llei ha quedat, un cop més, en paper mullat.

Fa unes setmanes surt el Conseller Baltasar i anuncia que des del seu departament estan revisant la llei amb l’objectiu de rebaixar les condicions actuals que hi ha per l’accés motoritzat. En fi que la nova llei no serà paper mullat sinó paper pixat i cagat.

Aquesta només és una petita mostra d’una gestió mediambiental nefasta i impresentable. El senyor Baltasar i el seu partit s’han apoderat d’una marca (la verda) per rebre vots però que a l’hora de la veritat esdevé una farsa total ja que la seva sensibilitat ecològica és nul·la.
De tant en tant ja us aniré informant de moltes altres proeses d’aquest sinistre individu.

foto de capçalera del post: rètol trobat en un camí de l'Alt Urgell.

foto de peu del post: proposta de nou retol segons el projecte de la nova normativa Baltasar, noteu l'aplicació del bilingüisme per no ferir la sensibilitat dels hispanoparlants.

Falangistes pel Mercat

Acabo de veure l'exposició fotogràfica que repassa la història dels darrers 60 anys del Mercat Central de Reus. L’he trobada molt interessant i només puc retreure que cap foto estigui datada i no hi hagi cap mena de peu de foto explicatiu.

M’han cridat l’atenció les fotos fetes el dia de la inauguració l'any 1949 on les autoritats de l’època, formada per falangistes i estraperlistes, es passejaven amb un aire ple de superioritat i arrogància davant la gent. Malgrat els canvis estètics, la visió d’aquelles fotos en blanc i negre no ha deixat d’evocar-me els actuals membres del partit polític que ha guanyat les eleccions europees al país del costat i també a la Comunidad Valenciana. Potser és el bigoti?...

Més endavant hi ha les fotos dels anys 80 fetes arrel de la inauguració de l’espai després de la seva remodelació. S'hi pot veure a segon terme un popular reusenc (aleshores un jove redactor de la COPE de Reus) cobrint informativament l’esdeveniment per a la seva emissora. Aquest locutor ha passat a la història per ser el primer en introduir el catañol a TV3 i ara, segons m’han dit, triomfa a les tan prestigioses cadenes de televisió privada españoles.