Un bon partit

És de domini públic que si hom vol obtenir influències davant dels poders públics i l’administració va força bé estar afiliat en el partit polític que mani ja sigui a l’Ajuntament, Generalitat o el govern colonial español. Aquesta afirmació a hores d’ara pot ser qüestionada ja que hi ha un partit que sense estar al capdavant d’aquestes administracions té una sensible influència:

Molts de vosaltres heu tingut la dissort d’haver d’acudir als tribunals per algun procediment davant la justícia. Ja sabeu que el procés a seguir és lent i enfarragós i es dilata en mesos i anys. En canvi si sou de la Falange Española de las Jons i poseu una demanda judicial aquesta és veurà ràpidament i la sentencia, favorable als vostres interessos, serà dictada amb premura i celeritat. També pot ser que necessiteu els serveis jurídics d’un advocat de prestigi, aleshores què res millor que un Advocat de l’Estat? Doncs si sou de la Falange segur que trobareu un company de partit desenvolupant aquesta tasca que us farà preu d’amic i tindreu la seguretat que els vostres interessos seran molt ben defensats i arribaran a bon port.

Per tot això ja he sol•licitat el meu ingrés a la Falange Española de las Jons-autèntica (desconfieu de les imitacions). Diumenge vinent ja m’han convocat a un acte de partit a la vila d’Arenys de Munt autoritzat, evidentment, per la Delegación del Gobierno en Cataluña.

foto: el logo de la Falange. Me l'han passat de la Fundacion Generalissimo Franco, juntament amb dues entrades de tribuna al Camp Nou. És veu que un xicot d'allí treballa de no sé què al Barça.

Oficis amb futur per quan sigui gran

Arriba setembre i encetem un nou curs. El fantasma de la crisi i l’atur són presents per tot arreu. Els ERO sovintegen i si venen mal dades cal reciclar-se professionalment adaptant-se a les professions emergents del futur. Us suggereixo dues alternatives amb molt de futur d’allò més engrescadores.

1-Tertulià de Ràdio: És una professió on hi ha molt poca oferta de treballadors. Ahir mateix en vaig tenir una mostra. Al posar Catalunya Ràdio, era el primer dia del Fuentes, entre els tertulians hi havia un tal Xavier Sala i Martín que, el pobre, havia d’intervenir des dels USA. Avui poso el programa del Basté, a la RAC1 del Señor Conde, i em quedo sorprès en tornar a sentir el Sr. Sala Martín a la tertúlia. Mentre posen un anunci en español (que tan sovintegen a RAC1) faig zapping radiofònic, poso Catalunya Ràdio i avui com a tertulià hi ha el Sr. Francesc-Marc Àlvaro! el qual també sovinteja RAC1. És evident que ambdues emissores (i potser d’altres que no escolto mai) estan mancades d’oferta d’opinadors i els pocs dels que a hores d’ara hi ha han de fer més hores que un rellotge, pluriocupació fins i tot treballar des de l’altra banda de l’Atlàntic!!!.


foto: el Sr. Sala i Martín no només ha de fer de pluritertulià sinó que també es veu obligat a intervenir en espais televisius. http://indigenes.blogspot.com


2-Figurant en compareixences polítiques: Ja fa temps que observo que quan un polític compareix davant dels mitjans de comunicació o acte públic no ho fa sol sinó que darrera seu o al costat es posen uns quants individus que escolten el que diu amb cara circumspecte i seriosa mostrant l’interés que els desperta allò que està explicant el compareixent. Ara que venen temps preelectorals segur que faran falta molts caretos per posar-se al costat dels polítics.

No em negareu que amb aquestes professions emergents l’atur serà ben aviat història.











fotos: figurants fent pinya al costat del líder, noteu com el seu nombre varia significativament segons la formació de que es tracti. http://images.google.cat/images

Una part irrenunciable d'España

Diumenge passat el Setmanari Presència ens recordava que enguany fa 350 anys que les comarques de la Catalunya Nord (El Roselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i mitja Cerdanya) van passar a mans franceses arrel de la signatura del Tractat dels Pirineus el 1659.

M’ha sorprès el poc ressò que ha tingut aquesta efemèride entre els líders d’opinió. La meva sorpresa no és tan envers la majoria gent de Catalunya, que aquests dies està pendent dels canvis introduïts a la nova programació de Tele Circo, la cadena líder d’audiència al País, i no pot estar per foteses com aquesta. En canvi els intel·lectuals, periodistes i polítics españols no n’han fet esment. Per ells Catalunya forma part d’una España única i indivisible i si fa 350 anys una part de Catalunya va passar a mans franceses vol dir que una part d’España està en mans dels pèrfids francesos. I ells sense dir ni res! Curiosament Gibraltar, que va passar a mans Britàniques només 53 anys després i és molt més petit que les comarques nord catalanes, és reivindicat amb insistència i perseverància de forma sempre vehement. (Si jo fos Britànic estaria molt acollonit)

Potser és que en el fons creuen que Catalunya és només una colònia i no forma part de l’España de ple dret i per tant es susceptible de qualsevol acte de pillatge, espoli, mutilació o repartiment amb el veí?.

Foto: el fàl·lic campanar de la vila de Cotlliure al Rosselló, aquestes terres catalanes pateixen la dissort de no poder veure Tele Circo ni poder ser sàviament governades per ments preclares com són les dels dignataris espanyols. http://tarrago.blog.lemonde.fr

Jo també penso que la Mani s’ha de fer després...

Aquests dies s’ha encetat la polèmica de quan s’ha de fer la Mani de protesta per la sentència del Tribunal Constitucional sobre la Ley Orgánica 6/2006, de 19 de julio, de reforma del Estatuto de Autonomía de Cataluña. Estic convençut que un cop emesa la sentència, quan el Tribunal comprovi que provoca rebuig i malestar al poble de Catalunya, aquest docte organisme recapacitarà i, obert al diàleg com és, segur que rectificarà i redactarà una nova sentència recollint els anhels populars. Serà aleshores quan la Mani a posteriori haurà estat eficaç.

A més a més encara hi ha un altre argument per no fer la Mani abans: i si resulta que el Tribunal Constitucional prepara una sentència a l’alça i puja el sostre competencial de l’Estatatut? Aleshores una Mani previa espantaria als Magistrats i deixarien les coses com estan. Això seria del tot contraproduent ja que no gaudiriem d’aquest regal de l’alt Tribunal.

Aquest post ha estat redactat després d’assistir a un curs de Tast d’Absenta impartit al Carrer Nicaragua de Barcelona

foto: el Somelier Sr. Zaragoza omplint els gots d'absenta pels participants del Tast.

Esports d'aventura

Els que em coneixen saben la meva inclinació per la pràctica d’esports d’aventura i risc. Sovint les meves activitats de lleure van adreçades cap aquest àmbit. Els darrers anys a l’hora de fixar les meves destinacions estivals sempre he triat indrets d'Europa o Nord Amèrica. Enguany, i després d’un procés de reflexió, he decidit que l’activitat d’aventura i risc seria de màxim risc i aquest es basaria en la pròpia destinació en si mateixa i no pas l’activitat a dur a terme. Per això el lloc triat ha estat el Reino de España, (sempre és bo conèixer l’adversari in situ). Tot i que m’agraden les activitats d’aventura, no sóc cap insensat, i la zona escollida ha estat la zona nord del Reino, propera a la seva frontera pirinenca, per si tanta españolitat esdevingués irrespirable i hagués de fugir-ne ràpidament.

Mentre feia una caminada per un serret del Pirineu (ara en diuen un trekking) en arribar a un collet vaig veure que hi havia força gent. El motiu s’explica pel fet que molt a prop d’allí hi arriba un telecadira d'una estació d’esquí propera i que funciona durant l’estiu. Això fa que en pocs segons el gran públic, sense cap mena d’esforç, pugui arribar fins al Coll esmentat.

Aleshores vaig ser testimoni d’una escena entendridora: Un parell joves ben equipats per l’alta muntanya (duien aquells vestits de bany estampats que venen al Pryca i que arriben fins els turmells) es feien una foto. Per fer-se la instantània es van posar darrera una bandera estanquera (roja i gualda) amb el dibuix d’un toro enganxat al mig. Van voler emular el que s’acostuma a fer quan hom assoleix una proesa de semblant a fer el K2 per l’aresta nord. Un honrat pare de família nombrosa també va ser testimoni de l’emotiva escena i va adreçar-se al jove que feia la foto i li va dir: “Perdon Caballero, nos podria hacer una foto también a nosotros? Tengo que felicitar-le por su iniciativa de traer la Bandera, esto lo tendríamos que hacer todos...” No em vaig voler aturar ja que de la manera com em miraven crec que van estar a punt de convidar-me també a sortir a la foto.

Aquesta visió m’ha fet pensar que potser estaria bé que el proper cop que passi pel Coll d’Alforja m’aturi amb el meu amic Aniol i ens fem una foto amb una estelada i un burro enganxat. De ben segur que tots els automobilistes que vagin passant s’aturaran, voldran afegir-se a l’escena i ens felicitaran la iniciativa!!!

foto: Descens de barrancs a les antípodes, una nova modalitat d'esport d'aventura de risc similar als viatges per España. http://www.espeleogrup.santfeliu.net

De vacances, avui no glosaré l’obra dels españols.

Com que estem al mig del mes d’agost i hom relaxa els seus costums habituals. He decidit fer com RTVE a Catalunya que han decidit suprimir els informatius en català que emetien al vespre i substituir-los per una programació més lleugera. Curiosament la mateixa RTVE a Madrid no ha fet el mateix amb el seu Telediario en español i segueix ilustrant-nos amb els miracles del Sr. Rodríguez. Es per això que en aquest post no em penso fotre amb els espanyols i faré un post de temàtica més refrescant:

Darrerament he observat que quan vaig a fer una gestió personal en algun establiment comercial, bancari o administratiu si en sec sona el telèfon la persona que m’atén deix de fer-ho i destina tota la seva atenció al nouvingut interlocutor telefònic. Fa uns dies fins i tot va deixar el seu lloc per atendre el que demanava el colador telefònic tot deixant-me palplantat.

Per això he decidit ara prendre mesures dràstiques i ara quan vaig a un lloc, just en el moment en què em toca a mi truco a l’establiment. Em colo a mi mateix. D’aquesta manera, em garanteixo ser atès sense temor a cap interrupció telefònica ja que es dona preferència a la meva trucada sobre la meva presència.

Seguim practicant idiomes...

En un post publicat fa uns mesos vaig explicar-vos el que feia quan rebia una trucada a casa per part d’alguna empresa oferint-me algun servei o producte. Aleshores vaig fer esment a la “teleimmersió lingüística” que oferia a l’amable teleoperador que em trucava. http://martelldereus.blogspot.com/2008_09_01_archive.html

Ara, com que ja deuen dominar el català amb tanta immersió com els he fet, he decidit canviar de tàctica: A partir d’ara seré jo qui practicarà idiomes. I no us equivoqueu, l’idioma escollit per a la meva pràctica no és l’español (per aquest ja tinc millors ocasions per mirar de practicar-lo), la llengua escollida és la segona llengua de la Comunidad de Madrid: l’anglès.

Així quan em truquin els dic: “I’m sorry. I don’t speak catalan. My name is Matthew Norton. I’m from Wisconsin and I only speak English. How can I help you?” Aleshores el venedor, sol•licit, fa tots els esforços per recuperar el seu anglès de Tomelloso per tal que el pugui entendre: “Don Matthew, Ai col yu from Iberpolla, ar yu de sir of de jous? Du yu jav internet in your jaus?”...

És curiós com canvien les coses: quan des de la mateixa companyia em van trucar setmanes enrera i només els parlava en català em van etzibar “vete a tomar por culo catalan de mierda” i ara que els parlo en anglès tot són esforços per poder-me entendre i parlar en la llengua de la pèrfida albion.