Greenpeace una multinacional pseudoecologista pijo-progre

Ahir aprofitant una conferència internacional sobre el canvi climàtic que es feia a Barcelona un escamot de l’organització “ecologista” Greenpeace va penjar dues pancartes reivindicatives des de les torres de la Sagrada Família. La primera de les pancartes estava escrita en anglès, la segona en español.

Aquesta organització multinacional sembla que entre els seus objectius hi ha el de vetllar per la preservació de la biodiversitat i evitar l’extinció de les espècies amenaçades. Ara bé a l’hora de vetllar per les llengües amenaçades això s’ho passen per les seves parts púdiques ja que han tingut la poca vergonya en l’acció esmentada de no posar-la en català i substituir aquest per un idioma aliè. Aquest fet no és un cas aïllat, els de Greenpeace no s’han caracteritzat mai pel seu respecte a la nostra llengua i tenen per costum menysprear-la en les seves actuacions als Països Catalans.

Però tot plegat no acaba aquí. Resulta que el senyors de Greenpeace són uns ferms partidaris de l’energia eòlica. Jo també ho sóc però amb la condició que la instal•lació d’areogeneradors no espatlli el nostre paisatge ni afectiu les nostres aus. A les mitjanes de les autopistes o a les vores dels grans polígons industrials hi cabrien molts molinets dels que ara es posen a les carenes de les nostres serralades. A Greenpeace tot això tant li fot.

Per acabar, el meu reconeixement a l’abnegada tasca que fan molts grups conservacionistes arrelats al nostre país i que vetllen per què no es trinxi encara més el nostre malmès territori (GEPEC, Grup de Defensa del Ter, Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Natura (GOB) i tants d’altres) i el meu menyspreu a la multinacional pseudoecologista pijo-progre que és Greenpeace.

foto: www.elpais(español de España).es

Festa manllevada

Ahir dissabte a 2/4 de 3 de la tarda vaig posar TV3 per veure si explicaven com havien passat la nit uns xicots que han visitat Madrid aquesta setmana. Per la meva sorpresa enlloc del Telenotícies feien una cursa d'autos sorollosos mancats de tub d'escapament. Aleshores vaig posar el Canal 33 amb la seguretat que trobaria un bon documental sobre el colibrí de Borneo, doncs tampoc, feien un ampli reportatge sobre l'emocionant Campionat del Món de Rallis d'automòbils. Noteu com els programadors de la cadena autonòmica saben complementar la programació que ofereixen des dels seus canals!!!

Finalment, i de forma excepcional, vaig decidir posar una televisió estrangera i practicar idiomes. A casa dec tenir una antena fenomenal ja que rebo 32 cadenes de fora (la llàstima que únicament són de la veïna España). En una de les cadenes es preguntaven com passarien la diada del Halloween a les diferents ciutats españoles. Això em va donar la llum! el Hallowen està tenint tant d'èxit entre els españols per la senzilla raó que aquests no tenen cap referent propi: no fan castanyada, no mengen panellets i no rifen confitura tal com fem nosaltres.

Si els Españols per Tots Sants tinguessin algun costum ancestral, la celebració del Hallowen seria testimonial. Posem per cas la hipotesi que celebressin pel dia 1 de novembre la "Fiesta del Botijo i la Pandereta" doncs aleshores a Port Aventura es substituiria les paoroses fiestas de miedo que organitzen ara per concerts d'aquest bonic instrument regades amb aigua del canti, i ja dins un àmbit més institucional, estic segur que el Juez Garzon perseguiria de manera implacable aquells que en lloc de celebrar el "Botijo i la Pandereta" gosessin celebrar el Halloween.

Universals i cosmopolites

Després de sentir-nos per activa i per passiva per part dels avantguardistes i moderns mitjans de comunicació españols (i també alguns de catalans) que els catalans sempre ens mirem el melic i que el nostre tarannà és tancat, provincià i decadent, ara ens hem posat les piles: Els nostres mitjans ja fa temps que adopten una postura més cosmopolita. I, tal com ha de ser, els triomfs mundials del Sr. Alonso (el xofer), de Rafael Nadal (el tenista) i les gestes de la Roja (la seleccion esportiva més brillant de tots els temps) omplen amb mèrits indiscutibles la graella de la informació esportiva dels nostres mitjans informatius regionals.

Sortosament ens han estalviat la vergonya aliena de veure publicada una notícia tan provinciana, kumbaiana i xirucaire com la que el Sr. Kilian Jornet s’hagi proclamat per campió del món de Curses de Muntanya per tercera vegada. El català ha guanyat l'última prova del campionat, disputada a l'illa de Borneo, i suma el tercer mundial consecutiu. Aquesta temporada el corredor, de 20 anys, també ha aconseguit el campionat d'Europa i la Ultra Trail del Mont Blanc, amb rècord inclòs.

Fotos:

1 – Vilches, davanter de La Roja, admireu el disseny de la indumentària: atrevit i innovador, trenca motlles i esdevé el nou referent en l’estètica esportiva mundial de la segona dècada del segle XXI

2- Kilian Jornet, lluint una samarreta de disseny carrincló.

A Catalunya Ràdio s'han begut la raó

He posat la tertúlia del programa del Sr. Fuentes al Matí de Catalunya Ràdio. Un dels contertulians era el sr. Paco Maruenda, director del diari madrileny “La Razon”. Vaig sentir per primer cop les opinions d’aquest sr. quan era tertulià amb Antoni Bassas. A diferència d’altres tertulians i el mateix Sr. Bassas que van ser defenestrats per motius dermatològics (patien crostes), el Sr. Paco Maruenda va poder seguir opinant a l’emissora pública catalana durant l’efímera època de la Sra. Neus Bonet i ara segueix sent tertulià de l'espai del Sr. Fuentes. Això si que és un exemple de supervivència mediàtica!!!

Catalunya Ràdio és una ràdio pública i ha d’assegurar el pluralisme en els seus col•laboradors, fins aquí d’acord. Però d’aquí a oferir els seus micròfons al director d’un diari de Madrid que dia si i dia també publica mentides, insults pel simple fet d’emprar la llengua catalana i es manifesta beligerantment hostil a tot allò que pugui sonar a català resulta com a mínim grotesc.

Us imagineu que el director del Diari El Punt fos tertulià permanent del ponderat programa de la Sra. Curri Valenzuela a la TV Pública de la Comunidad de Madrid?! I això que El Punt, és un diari seriós que no publica mentides, mai difama als madrileñs i evidentment no insulta els españols pel simple fet de parlar la seva pròpia llengua.

foto: portada de la Razon del dia 22, si feu un clik per engrandir-la trobareu un titular que corrobora aquest post.

Vergonya i fàstic davant l'oprobi

Avui s'escau el 69 aniversari de l'afusellament del President de Catalunya Lluís Companys per part dels españols franquistes. En l'acte de commemoració els partits representats al Parlament han ofert una corona de flors a la seva tomba. No ho han fet el PP, el Partido de los Ciudadanos i Unió Democràtica.

En els cas dels dos primers (PP i Ciudadanos) ho trobo molt lògic i coherent ja que són dignes hereus d'aquells que van ordenar el crim d'estat. En canvi Unió Democràtica, és diferent ja que oblida que el seu líder d'aleshores, Manuel Carrasco i Formiguera, va tenir el mateix tractament que el President Companys: va ser afusellat pels franquistes feixistes. També oblida que el President Companys va tenir un paper molt actiu a l'intentar donar protecció a militants d'Unió Democràtica dels elements incontrolats de la FAI. Molts li duen la vida.

És evident que el Sr. Duran Lleida es troba més còmode entre els successors dels que van decidir el destí del seu antecessor al càrrec que no pas entre els que van mirar de salvar-lo. Per tot plegat només puc sentir vergonya i fàstic davant l'oprobi.

Canvi de nom

A la Caixa de Catalunya han detectat que el nom que du l’entitat financera de la Diputació de Barcelona és un handicap a l’hora d’obtenir nous impositors per España. Per això ara, arrel del projecte de fusió-absorció de les Caixes de Manresa i Tarragona, estan sospesant aprofitar l’oportunitat per canviar-se el nom i el logo (sembla ser que l’actual logo recorda massa als sensibles espanyols les quatre barres que formen la bandera catalana).

Ben fet! això si que és un bon pla estratègic de futur! De fet ja van començar a prendre decisions estratègiques mesos enrera quan es van carregar la prestigiosa Fundació Territori i Paisatge, la peça més emblemàtica de la seva obra social.

Però tornem al tema del canvi de nom, des d’aquest humil blog els suggereixo un nou nom i logo. El nom podria ser CAJA DE AHORROS DEL NORESTE (Noreste es refereix a España evidentment) i el logo podria ser dues franges vermelles amb una de groga al mig i, ben centrada, la figura d’un brau. Estic convençut que un cop adoptada aquesta nova denominació i imatge corporativa, la cua de nous clients frisosos per obrir una llibreta o contractar els seus competitius productes financers a les seves oficines obertes per les Españes seria monumental.Tot plegat m’ha fet adonar que potser el nom del meu blog fa que no tingui masses visites des d’España. (de fet tampoc en té masses des de Catalunya). Per posar-hi remei jo també faré el mateix i a partir d’ara el blog en lloc de dir-se Martell de Reus es dirà YUNQUE DE SALAMANCA.

Gràcies Diputació, sense vosaltres no hauria estat possible

Aquests dies no he parat de sentir pels mitjans de comunicació lloances als enormes beneficis que el pas del Rally Cataluña organitzat pel REAL Automòbil Club de Cataluña a les nostres terres hi està deixant. És per això que avui dilluns, l’endemà del darrer dia del Rally, m’he arribat fins la carretera de La Mussara (concretament prop de la Font del Llop) a comprovar-ho in situ.

El Ralli ha aplegat un gran nombre de seguidors, tots ells compraven els seus queviures a les botigues dels pobles de la vora. A més del seu acreditat civisme, els espectadors del Rally ens demostren que estan fets un gourmets i sempre busquen pels seus àpats les millors i més selectes viandes.

Conseqüència de l’anterior, han contribuït de manera més que decisiva a millorar la fertilització dels nostres boscos de l’entorn mercès a les seves nombroses defecacions:

També han trobat nous usos als arbres i arbustos que normalment no serveixen per res:

Els vehicles participants a la cursa han contribuït a la conservació de l’asfalt i vorals de la carretera:

Tot i no disposar de cap fotografia, gràcies al Rally els infants dels pobles per on passava han gaudit d’un dia de festa al no poder-se desplaçar fins l’escola i els pagesos han pogut fer un merescut parèntesi a les tasques de verema i recollida de les collites d’avellanes, ametlles i garrofes que amb tan poc encert han triat madurar justament durant els dies de la cursa.

Esment especial, mereix el clarivident Alcalde de Querol (PSC), el qual a diferència d’altres col·legues seus ha sabut veure els grans beneficis de la competició i ha decidit tancar l’Ajuntament per què tothom pugui anar-la a veure. (El Sr. Miguel Uroz és un acalde exemplar ja que enlloc de perdre el temps en aprendre la llengua del seu poble s’ha posat entre cella i cella dotar a Querol, que ara té 400 habitants, amb 4000 nous habitatges).

També fixar l’allotjament del “quarter general” de la cursa als hotelets de Port Aventura ha estat un recolzament decisiu a la petita hoteleria rural de les nostres comarques.

Finalment els petits autònoms que es dediquen al taxi han vist com també feien calaix amb els nombrosos viatges d’anada i tornada (en helicòpter) que duien els intrèpids pilots des port aventura fins les sinuoses carreteres on tenia lloc el Rally.

Tot plegat gràcies al Patrocini i suport econòmic de la Diputació Provincial de Tarragona governada en coalició per CiU i el Partido Popular. Només tinc paraules d’agraïment per destinar els nostres impostos (que ben aviat ha d’apujar el govern español del PSOE) en aspectes tan positius pel futur de les nostres viles i pobles.