Aquests dies he hagut de demanar els serveis d’un professional per arranjar una avaria que he patit a casa. Em van recomanar un xicot de nom Pol-Arnau que viu en un poble no gaire lluny de Reus i el vaig fer venir. En arribar vaig veure que a la furgona hi duia el ruc català, el distintiu CAT i també un adhesiu de Sant Miquel del Fai. Era un noi parlador i extrovertit, no va trigar en manifestar-me la seva satisfacció per les victòries del FC Barcelona i l’enuig que això provoca als merengues. També va queixar-se del pocavergonyes i ...(piiip) que són els del Govern de Madrid i del ...(piiiip piiiip) que arriben a ser els del PP i que els del Tribunal Constitucional són uns ...(piiip piiiip piiiip). Amb tot el que anava dient vaig deduir que també formava part del Club de Fans “Zoy epañó, casi na!!!” que dia rera dia va aconseguint nous adeptes.
Ajudava al Pol-Arnau un noi de raça negra. Ja fa temps que treballa amb ell ja que es notava que havia aprés l’ofici i se’l veia força destre. El Pol-Arnau sempre que s’hi adreçava ho feia, en español. tot i que pugui semblar contradictori, té una explicació científica: la natura és capciosa i ha dotat a tots els estrangers i nou vinguts (siguin d’on siguin) que arriben a casa nostra d’un gen que els permet de conèixer perfectament l’español ja a partir del moment de la concepció embrionària. En canvi, com a contrapartida, els impedeix conèixer el català durant generacions i generacions. Només això pot explicar que tants catalans com el Pol-Arnau, sabedors d’aquest misteri genètic, parlin en español a qualsevol estranger o nou vingut i per extensió a tota la seva descendència generació rera generació!!!
Foto: L’Angawa, ajudant de lo Cartanyà al Canal-In, esdevé una excepció genètica que pot entendre (i fins i tot parlar!!!) perfectament el català.
Entrades
11 comentaris:
El que fa el Pol-Arnau i tanta gent com ell en el fons és com donar-se pel cul a si mateix (amb perdó)
Els pobles amb complexe d´inferioritat, com bona part del català, tenen sempre un altre idioma de referència. A la part envaïda pels francesos és el francés i a l´ocupada pels espanyols, l´espanyol. Tan simple com això.
Tenir estat propi és la millor vacuna per malalties com aquesta.
Dr. Pep Cistell, Dr. Pepe Cesto, Docteur Joseph Panier
Veig la cara que fa l'Angawa i entenc que l'anomalia genètica que ha fet que entengui el català li ha passat factura en altres coses...
Potser fins i tot és l'únic negre que la té com un català!
Durant el règim franquista, els castellanoparlants residents a Catalunya consideraven que donava prestigi social el fet de saber català. Avui com a rebot a l'ensenyament obligatori i a la oficialitat nomès burocratica del català hem aconsseguit convertirlo en el llatí de l'esglesia de l'edat media.
Recent sortir del niu (adolescent)també ho feia, i presumia de saber llengües, canviava del català al castellà amb molta facilitat i és clar, les dominava totes dues a la perfecció perquè no m'havia perdut un capitol de "Los ángeles de Charli", ni "l'1,2,3".
Pensava que els castellans eren justets, perquè no hi havia manera que l'aprenguessin el català, i mireu si n'era de malperida que envés d'ajuda'ls els deixava per inútils.
No cal que em digueu que la "justeta" era jo... era adolescent... :(
Potser els que tenim problemes als gens som naltros :)
Siguem sincers. Malauradament, tots ho fem això.
És molt fàcil expressar-te en català amb un estranger que et pregunta qualsevol cosa pel carrer. O demanar la factura de la consumició encara que no t'entengui, a la noia equatoriana que està darrera el mostrador.
El problema rau amb aquells amb qui tenim tracte diari a la feina, i amb els que ja hi tenim un rol en castellà, consolidat de fa temps.
Sergi, i per què collons hem d'agafar rols en español previs amb els nouvinguts amb qui tenim tracte diari????
Jo parlo en català amb tothom, la diferència que faig amb els nouvinguts és que els parlo més a poc a poc, intento veure a la mirada si m' entenen i si convé canvio paraules i utilitzo gestos.
És qüestió de pràctica.
Això si, sempre intento ser molt educada, amable, ajudar-los en el que pugui i tindre paciència.
Quan em diuen que gràcies, em sento molt bé per haber actuat així.
He de dir que si treballés de cara al públic, en un negoci de venta, per exemple, hauría de ser més flexible, sobretot per no perdre clients. Però no és el cas...
Per cert, conec algú més que ho practica, i desde molt abans de l'invent de la "Queta"., que, pel que veig no ha servit de gaire.
Publica un comentari a l'entrada